Una reflexió sobre l’impacte que pot tenir, o no, la presència de la companyia canadenca al Principat.
–“Papa, per què vas declarar ‘amb Disney s’hi van deixar la camisa i amb el circ s’hi deixaran la camisa i els calçotets’”?
–“Si bé recordes, les princeses de Disney varen ser portades a Andorra per la societat privada Grandvalira per Setmana Santa pensant que serien un gran atractiu turístic. Malauradament, no va succeir el que s’esperava. I el que semblava una gran idea promocional es convertir en un gran fracàs comercial assumit financerament per la societat Grandvalira, i aquí no hi ha res a dir.”
–“Sobre això no hi tens res a dir.”
–“No, solament que el que heu de fer és analitzar el perquè d’aquest fracàs per tal que no es torni a produir. Aquesta anàlisi no s’ha fet, o si més no el ministeri de Turisme no la deu tenir. I el més curiós és que tant el director actual d’Andorra Turisme com l’antic director de Grandvalira surten de la mateixa empresa, és a dir de Port Aventura. L’un, una mica més i arruïna els empresaris que vivim de l’esquí, i l’altre de moment no veig que hagi invertit la tendència negativa que a dia d’avui fa patir tant el comerç com el turisme a Andorra.”
–“Per què no creus que el Cirque du Soleil ens pot portar turisme el mes de juliol? Estàs d’acord amb mi que Andorra viu principalment del comerç i del turisme?”
–“Sí.”
–“Doncs estaràs d’acord que quan es fa promoció aquests dos sectors haurien d’ésser complementaris.”
–“Totalment, però potser s’hauria de veure quins són els nostres productes al llarg de l’any, quin és el públic que hi pot estar interessat, i com s’arriba de manera perenne a aquest públic.”
–“La gent a l’estiu busca mar o muntanya, per tant estaràs d’acord amb mi que nosaltres hem de posicionar Andorra com un perfecte destí de muntanya, amb uns complements de primer ordre. El sector comercial és, i ha de ser, de primera importància. I per tant hem d’invertir en estructures perennes que facin que el nostre producte, Andorra, sigui any rere any més atractiu.”
–“Què vol dir més publicitat?”
–“Tot i que el nostre país té un potencial molt gran l’hem de fer més atractiu, hem d’invertir per humanitzar-lo, i per això el poble andorrà hi ha de participar, hi hem de creure tots, els ciutadans andorrans ens l’hem de fer nostre. Hem d’ésser tots i cadascun els amfitrions i ambaixadors del nostre país, coneixent-lo bé en podrem parlar amb el cor, i això és el reclam més bo que poden tenir.”
–“La gent de ciutat, que és la nostra clientela, vol veure paisatges. Els tenim?”
–“Sí i molt variats. Et recordo que la Vall del Madriu fa part del patrimoni mundial de la Unesco, potser que algú li ho hauria de dir al Sr. Ministre de Turisme, ja que sembla que no n’estigui al corrent.”
–“Volen veure aigua en moviment. La tenim?”
–“Sí, tenim rius que avui dia estan nets, estanys, cascades, rius en els quals es podria pescar sempre que es vulguin assumir maneres de fer i respectar unes normes. Vaja, el que ja s’està fent en altres llocs. T’he de recordar que existeix en el baúl de los recuerdos de Govern un projecte per transformar el riu Valira en el seu pas d’Escaldes fins a Sant Julià en zona de ràfting i canoa, com es fa a la Noguera Pallaresa. El dia que el club de canoa caiac el va presentar a Govern el pressupost era d’uns 8 milions de les antigues pessetes i podia esdevenir un bon atractiu turístic, a més generaria molts llocs de treball. Passeja’t a la primavera o a l’estiu entre Sort i Llavorsí i te n’adonaràs.”
–“Volen veure animals. Els tenim?”
–“Sí, la fauna d’Andorra és molt rica, l’única cosa és que hauríem de modificar-ne la gestió, i això suposo que acabarà sent de sentit comú. S’hauria, d’una vegada per totes, de posar ordre en la gestió de la fauna silvestre, de tal manera que es puguin veure animals en llibertat en tota la geografia andorrana, i fer de manera que els pagesos es guanyin la vida amb el seu treball.”
–“Volen veure sol. El tenim?”
–“Papa, si a Andorra els dies assolellats és de les més mitjanes europees més altes. Si els russos vénen a esquiar aquí és, perquè entre altres coses, el nostre hivern per a ells és un hivern assolellat.”
–“Tenim un bon sector comercial?”
–“Com pots tenir-ne dubte, existeixen comerços de tota mena, i l’avinguda Carlemany per fi serà per a vianants. Suposo que hi estàs d’acord.”
–“He rebut aquesta notícia amb gran entusiasme. Mira, t’explico una anècdota que vaig viure farà ara uns 7 o 8 anys amb el meu germà i una petita delegació d’andorrans. Vàrem anar a la Rochelle a visitar la zona de vianants per veure com funcionava i quina impressió en tenien els comerciants. Primera impressió: les botigues més maques, més chic, vaja, les botigues de luxe estan allà. L’aforament turístic és el més alt de la Rochelle. Al costat nombrosos bars i restaurant, tots treballant. En poques paraules, aquella zona concentra una gran part de la vida ciutadana i turística en un dels pulmons més important de la Rochelle. Parlant amb un dels nombrosos propietaris de comerç que ens varen acollir, li vàrem fer la qüestió següent: ‘Si avui en dia el cònsol de la Rochelle decidís de tornar a deixar els vehicles pels carres de vianants, què passaria?’ La resposta va ésser immediata. Mirant el seu rellotge ens va dir: ‘Són les 10 hores, penso que la primera manifestació en contra d’aquesta decisió seria abans de les 12.’ Per tant, em permeto felicitar la Sra. Trini Marín i el Sr. Marc Clavet per la seva decisió, totalment encertada a dia d’avui. Ara bé, s’ha de fer amb molta cura, donant solucions concretes i encertades als problemes que sorgiran al llarg del procés.”
–“Són de qualitat?”
–“En general, el comerç a Andorra és atractiu, tot i que s’haurà de vetllar perquè existeixi la més gran diversitat de productes tenint en compte que a dia d’avui una competició basada només en preus baixos o low cost seria suïcida. El low cost ha de ser reglamentat en llocs concrets fora de les zones de comerç dit de luxe. Hem de crear en els nostres visitants ganes de vindre, desitjos, il·lusió, unes ganes imperioses de tornar. Tot això fa part d’una nova cultura que hem d’assumir com més aviat millor, i per això fa falta formació a tots els nivells. Una vegada més els ciutadans andorrans ens hem de tornar a apropiar el nostre país, el futur és nostre i som nosaltres i els nostres fills els que en podran gaudir.”
–“En què quedem pel que fa al circ, sí o no?”
–“Mira, et respondré diferentment. El Govern, com a bon pare de família hauria de vetllar pels interessos de tots els membres de la família i donar feina a tots i cada un d’ells, fer treballar, animant, posant en relleu, escoltar, preveure. Vaja, creure en la família i sobretot en el producte del treball familiar, fer-la viure en primer lloc.”
–“És el cas aquí?”
–“No, rotundament no. El nostre Govern només pensa en assessors forans, empreses foranes, (les nostres no són prou bones), directors forans... que l’única cosa per a ells és vindre a fer l’agost, com es diu vulgarment. No tenim ningú prou capacitat se’ns diu.”
–“Papa és frustrant, molts de nosaltres quan acabem els estudis tenim accés a bones oportunitats a l’estranger, però a casa nostra el nostre propi Govern ni ens reconeix ni ens dóna cap possibilitat. El ministeri de Turisme n’és l’exemple perfecte. Dilapiden els diners públics a l’estranger sense que ni tan sol es quedi el vent.”
per Marc Aleix Tugas
dijous, de gener 17, 2013
dilluns, de setembre 24, 2012
PIME Andorra i el sistema impositiu
Des del mateix moment de la seva creació, PIME Andorra va treballar per la promoció, defensa i ajuda de les micro, petites i mitjanes empreses del Principat d’Andorra.
En parlar del tema impositiu, la posició de PIME Andorra, posició invariable des del primer dia d’ençà la seva creació, ha estat de total acord amb l’article 37 de la Constitució andorrana, fet que em permeto recordar: “Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en el principi de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.”
Per tant, al llarg d’aquests últims anys i dia rere dia, hem mentalitzat tots els empresaris de la necessitat de portar a terme una comptabilitat el més acurada possible per, en primer lloc, tenir al moment una radiografia exacta de l’empresa i, en segon lloc, afrontar el tema impositiu sense que això suposi un drama, sinó amb la profunda certesa que els béns públics són i fan part de la riquesa de tots i cadascun dels ciutadans.
No obstant això, al llarg dels anys passats i malgrat totes les cartes, escrits o reunions que hem pogut mantenir amb l’administració pública o els polítics de tot horitzó, hem de constatar que ben poc se’ns ha escoltat. I avui en dia, l’Estat ens recorda que: “Els obligats tributaris som tots nosaltres.” Fins aquí estem d’acord!
Però no farem un resum exhaustiu de les nombroses reclamacions que hem dut a terme durant aquests últims anys, però sí de les que avui en dia necessiten una resposta.
CASS i cotització d’autònoms
PIME Andorra és totalment conscient de la riquesa que representa per a la població d’un país el fet de poder gaudir d’una Seguretat Social d’alta qualitat. Per això hem d’admetre els paràmetres següents:
A qui pertany la CASS?
Per part de PIME Andorra és molt clar, la CASS pertany a tots i cadascun dels treballadors i empresaris que a través de les seves contribucions econòmiques la fan possible, i la gestió ha de ser duta a terme per una representació equitativa de treballadors i empresaris representant una radiografia el més exacta possible del teixit empresarial del país, sota l’ull i autoritat de govern.
És el cas actual? Un no rotund
PIME Andorra demana una rectificació immediata i que s’expressin les possibles responsabilitats de males gestions passades, actuals i futures. La gestió de la CASS ha de ser totalment transparent i els seus equips de gestió han de ser responsables d’una bona gestió, la qual ha de garantir la viabilitat del sistema, tant per les generacions actuals com per les generacions futures. Per tant, s’ha de rectificar, exigir responsabilitats i una total transparència als gestors actuals, ja que no es pot continuar més amb el sistema de desgavell actual.
S’han de prendre mesures ja
La cotització que aplica la CASS als autònoms ha estat per part nostra denunciada en diverses cartes, sense que en l’actualitat alguna resposta se’ns hagi fet arribar (vegeu l’última carta a la Ministra de Salut i Benestar de data 3 d’agost publicada al butlletí número 4 any 2012 de PIME Andorra, pàgines 4 i 5).
“Srs. Polítics heu de tenir en compte que als autònoms, és a dir treballadors per compte propi, de manera totalment en desacord amb l’esperit de la Constitució andorrana, se’ls aplica per part de la CASS uns barems totalment injustificats. La CASS, tot i disposar d’una graella de salari mitjà per sector d’activitat del març 2011, no pot aplicar als autònoms uns percentatges de cotització diferents de la resta d’assalariats. No solament s’ha de rectificar aquest fet, sinó que demanem el retorn de les quanties indegudament percebudes i de la rectificació dels regals a certs sectors.”
Sector turístic, comerç i perspectives de futur
Un cop més i malgrat els nostres nombrosos tocs d’alerta i les nostres cartes i visites al ministeri de Turisme i Medi ambient (vegeu butlletí PIME Andorra pàgines 16 i 17 any 2012), hem pogut gaudir de la mateixa resposta que per part dels altres ministeris, és a dir nada. Tot i fent creure que les campanyes de Just married i de com ells diuen “a partir de 63 euros, hotel més forfet” han estat un èxit, en lloc d’arreglar els comptes d’explotació dels empresaris turístics, no han fet més que crear un profund sentiment de desencís a tot els empresaris que procuren fer les coses el més bé possible. És inadmissible per a un empresari admetre que el teu propi govern t’aboqui a la ruïna, sense comptar amb els danys col·laterals que aquests fets comporten als mercat turístics. Totes aquestes campanyes turístiques pagades amb els diners de tots els contribuents, és a dir els propis sectors, financen la seva pròpia destrucció.
La davallada que pateixen els sectors turístic i comercial, no solament era previsible vista la situació que pateix el nostre veí del sud, sinó que, malauradament, s’agreujarà, degut al poc respecte que tenim envers les regles més elementals que regulen tant les activitats turístiques com les comercials. Mantenim de forma errònia una separació entre turisme i comerç, quan aquests dos sectors han de treballar amb una total sinergia i comprensió entre si, tot i tenint en compte les expectatives i drets dels consumidors, fets que desconeixen. La llei de classificació hotelera és obsoleta i quant a la llei de comerç, uns quants privilegiats influents no en volen ni sentir a parlar i el govern ho acata.
Sistema impositiu.
Com ja he manifestat, PIME Andorra sempre ha estat favorable a l’article 37 de la Constitució, la qual recordo que va ser aprovada per una gran majoria.
Avui en dia, en presentar els primer exercicis comptables i recordant l’ISI, impost pel qual el govern és incapaç de dir qui, sí o no, ha contribuït. És un greuge en la competitivitat empresarial i les arques públiques, sense que en dia d’avui cap sanció s’hagi dut a terme, sent sabedor que ja existeixen a casa nostra uns sectors empresarials que ja estudien com no pagar l’impost, tot mantenint pèrdues artificials a empreses dels seus grups, sense cap escrúpol (Business is business), i abocant a la mort l’empresari del seu costat que treballa amb números reals.
Fet el trist constat no exhaustiu anterior i a fi i efecte de mantenir les finances públiques en una quantia raonable i per no sentir-se espoliats, PIME Andorra demana els punts següents:
-La qualitat d’un Estat es mostra per la qualitat dels seus estaments polítics, i per tant PIME Andorra demana a tots els polítics andorrans l’obligació de predicar amb l’exemple, mostrant a les seves empreses una total transparència en tots els temes impositius, tant en l’àmbit comunal com estatal.
-Que sigui obligatori per a tota persona política una total transparència de tot el diner públic gastat o fet gastar per ella en l’exercici del seu mandat.
-Tot polític en el moment de ser elegit, haurà de definir els seus béns a l’inici i a la fi del seu mandat, sent penalment responsable davant la Justícia de tota irregularitat.
-Tots els comptes comunals i estatals hauran de ser totalment públics i per tant sotmesos a una entitat paritària de vigilància per part de la ciutadania, i si convé, el dret d’aplicar sancions contundents i proporcionals als possibles fets delictius.
L’aplicació d’aquests punts i la correcció dels punts abans esmentats, farà que la ciutadania i els empresaris reprenguin a poc a poc la confiança en el sector polític, condició sine qua non de tot futur.
Marc Aleix i Tugas - 22/09/2012
dimarts, de setembre 11, 2012
Preocupació empresarial per l’afiliació obligatòria a la CASS
La PIME vol que la cotització no sigui fixa i que vagi en funció dels ingressos de cada autònom
El president de la PIME, Marc Aleix.
Al novembre tots els empresaris, professionals liberals, autònoms i membres de consells d’administració estaran obligats a afiliar-se a la Seguretat Social i pagar 400 euros.
Fet que des de l’associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME) i la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) es veu amb força preocupació.
El president de la PIME, Marc Aleix, qualifica com “un greu error” obligar a cotitzar per aquesta quantitat a tots els autònoms. “No hi estem gens d’acord, hi ha qui guanya molts diners i hi ha qui en guanya menys. No poden tenir les mateixes obligacions”, indica l’empresari, qui aposta per aplicar una gradació en les cotitzacions segons els ingressos de cada autònom.
Igualment, lamenta els problemes del registre de comerç per tenir controlats tots els autònoms i empresaris del país. “No hi ha cap control, hi ha gent que no ha cotitzat mai i hi ha molts professionals que han de tancar per una competència deslleial que s’està fent amb la benedicció del Govern”, assenyala. El president de la PIME ho diu en referència amb les 4.000 persones que haurien d’estar cotitzant si no s’hagués dut a terme la transitòria de la llei de la CASS, que deixava enlaire durant tres anys l’obligació d’afiliar-se a la parapública als autònoms. “O paguem tots o no paga ningú. És molt injust que hi hagi sectors professionals que paguin i altres que no, i l’administració no està fent res per arreglar el problema.”
Qui no va voler entrar en el fons de la polèmica va ser el president de la CEA, Xavier Altimir, que vol esperar a “analitzar amb tranquil·litat” les repercussions del venciment de la transitòria al novembre. Altimir confia que aquesta situació “incongruent” es resolgui en les modificacions a la llei de la CASS, però que “mentre la normativa digui que s’ha de cotitzar, s’haurà de cotitzar”.
El representat dels empresaris a la CASS, Josep Montané, no va voler fer declaracions en aquest sentit i es va remetre al que “pugui indicar” el president de la parapública, Josep Delgado, que ja s’ha mostrat a favor de fer complir la llei i perseguir la morositat.
TRANQUIL·LITAT ENTRE ELS PROFESSIONALS LIBERALS
L’obligatorietat, ara sense escapatòria, d’haver de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a partir de l’1 de novembre, un cop finalitzat el termini de tres anys de pròrroga concedit per la disposició transitòria a la Llei no preocupa especialment els col·lectius de professionals liberals, un dels quals es veurien afectats per aquest canvi. I el motiu és força senzill, segons han posat en relleu a preguntes del Diari alguns dels seus representants: ara mateix, la majoria ja paga mensualment les seves quotes a la parapública i són pocs els que mantenen un sistema alternatiu.
És el cas, per exemple, dels advocats. El seu degà, Francesc Badia, apunta que “la majoria ja som autònoms”. Per tant, tot i que “sé de companys que tenen assegurances privades”, entén que “això canviarà” sense que acabi suposant cap gran daltabaix.
Jordi Tejero, màxim responsable del Col·legi de Podòlegs posa sobre la taula que el seu sector tampoc tem problemes. “Sé que tots, tret d’un, estem ja afiliats a la CASS”, afirma.
En una línia similar s’ha expressat el degà del Col·legi d’Economistes, Xavier Prats. “La majoria dels que estan exercint actualment ho fan com a assalariats en empreses”, indica el màxim responsable de l’entitat que, per tant, confia que “ens afecti poc”. Per a Prats, finalment, el problema rau més “en el desconeixement” per part de molta de la gent que estarà obligada a cotitzar a partir del novembre.
L’Associació de Comptables tampoc es mostra especialment preocupada per com els pugui afectar la finalització de la moratòria. Així ho assegura el seu portaveu, Miquel Calsina. “Tots ja estem com a autònoms”, remarca, per després, això sí, admetre que la legislació, com a mínim en altres sectors, pot provocar maldecaps. “Perjudica per tots dos cantons. Hi ha qui no arriba a cobrar això però haurà de pagar els 400 euros i, en canvi, hi ha gent que voldria cotitzar per una quantitat més elevada i no ho podrà fer.”
No són professionals liberals, però en molts casos sí autònoms, els taxistes. El president de l’associació, Joan Antoni García, assegura que “la immensa majoria ja estem afiliats a la CASS i hi ha poca gent que no ho estigui i pràcticament no ens afecta”, comenta.
(Article del diari d'Andorra 11.09.2012)
dimecres, de febrer 29, 2012
Gestió hotelera a Andorra
Qui dia passa any empeny ha estat la divisa reina al nostre país i en l’actualitat dos sistemes s’enfronten, quantitat i qualitat
per Marc Aleix i Tugas - 29/02/2012
Malgrat ser una feina engegada fa més de 10 anys, el món hoteler i el comercial del nostre país estan profundament dividits.
Aquesta divisió sembla no haver importat gaire als diversos governs. Qui dia passa any empeny ha estat la divisa reina al nostre país i en l’actualitat dos sistemes s’enfronten, quantitat i qualitat.
L’estructura de país ha estat dibuixada, al voltant dels primers dies del segle XXI, d’un liberalisme absolut, en l’eufòria del lema El mercat regularà el mercat i el fet de la nostra suposada superioritat. No es van tenir en compte els fets següents: la població que ens visita sense fer nit que s’anomena excursionista, tant del costat francès com espanyol, viu en un radi estimat de 250 quilòmetres d’Andorra. Aquests veïns de casa nostra vénen a passar el dia i aprofiten per comprar productes de primera necessitat, alimentació, roba o altres. I aquí el lema continua sent El mercat regula el mercat. No ha estat ben entès per nosaltres. No hem volgut veure la realitat. Aquesta clientela, avui en dia, troba al costat de casa seva el mateix que venia a buscar a casa nostra, amb l’agreujant que no hi ha diferencial de preu ni servei que justifiqui el viatge a Andorra. Tant d’una banda com de l’altra s’han fet estudis de mercat i les rectificacions pertinents i nosaltres ens hem quedat obsolets. Avui en dia no solament som incapaços de rectificar, sinó que pretenem, a través de l’aflorament d’una multitud d’establiments Outlet, recuperar el mercat, sense adonar-nos de la perillositat que això comporta i dels costos que la comunitat ha d’assumir.
Pel simple fet de política d’escala, som incapaços de lluitar en aquest camp amb els nostres veïns, amb la trista realitat que la percepció que tenen del nostre país és deficitària. Any rere any perdem excursionistes.
Pel que fa als visitants de més de 250 quilòmetres i que en teoria han de fer nit a Andorra, la percepció que tenen és la mateixa, per molt que fem dir el contrari en les diverses enquestes. En boca del M. I. Sr. Francesc Camp, ministre de Turisme i Medi Ambient, “des del 2004 s’han perdut més de tres milions de visitants; dels gairebé 12 milions s’ha passat als prop de 8,5 de l’any passat, i d’aquests només un 23% pernocta al país”. He de dir que per primera vegada es reflecteix la trista realitat fins ara amagada.
–No hem definit correctament el producte.
–No hem donat una imatge conforme a la identitat ni comercial ni hotelera.
–No hem sabut posicionar-nos en els mercats.
–No hem sabut determinar els eixos de comunicació.
–No hem sabut determinar els eixos de comercialització.
–No hem sabut detectar els segments de mercat.
–No hem sabut definir les accions comercials.
I tot això?
Perquè senzillament el turisme no ha estat la preocupació per part de cap Govern anterior. Com que aquest venia sol, no ens ha preocupat mai el perquè.
Totes les veus discordants han estat titllades de pessimistes, ofegades per un sens fi d’estudis realitzats per mercenaris estrangers a preu desorbitant i buits de contingut i oblidant que actualment es fuig de la quantitat. El temps i la percepció dels nostres visitants han canviat sense que ens adonéssim.
Qualitat: segons el diccionari té dues definicions principals:
1. “La manera de ser bona o dolenta d’alguna cosa”. I s’oposa senzillament a la quantitat.
2. “Superioritat, excel·lència en alguna cosa”.
Les aspiracions dels consumidors en matèria de qualitat són:
–Qualitat en les informacions sobre producte o servei.
–Qualitat del producte o servei.
–Qualitat dels serveis annexos.
–Qualitat / preu.
A Andorra podem assolir quests criteris? Rotundament, sí!
Per sort disposem d’uns establiments hotelers i comercials que físicament no tenen res a envejar als de fora.
Però l’esperit qualitatiu implica cert estat d’ànim en l’empresa i una profunda consideració del seu staff. Cadascun ha de sentir-se responsable i acomplir el millor possible les feines que li són impartides per a l’obtenció màxima de satisfacció del client.
La recerca de la qualitat total que fa part del procediment implica un respecte absolut a la reglamentació en vigor, la posada en marxa d’una organització i un procediment adaptat a un control continu dels resultats obtinguts i accions correctores quan sigui necessari. Tota empresa ha d’estar immersa en el procediment. El procediment de qualitat reposa essencialment sobre les bones pràctiques. La conformitat a les normes i als reglaments tècnics és clara i ben definida i generalment ben integrada en l’empresa ja que la seva justificació és evident.
El procediment ha de ser preventiu, actuant sobre l’organització i els mètodes de treball, la mobilització i la satisfacció del personal.
Tot i que aquest procediment per definir la qualitat és imperatiu, no vol dir que es podrà invertir la tendència altament perillosa d’aquests últims anys, sobretot d’un dia a l’altre. Per això ens fa falta la implicació de diversos ministeris: Turisme, Interior, Finances, Sanitat, Educació, de tot l’empresariat i ciutadans, per tal de retrobar un futur esperançador i posar el nostre país, Andorra, a la posició que li pertoca, és a dir:
La joia dels Pirineus.
Venent el país com un producte de qualitat i no només per un preu simbòlic. La recent Copa del Món, si més no, ha pogut mostrar a tota la ciutadania el que un equip ben avingut, format i amb una molt forta persistència i cohesió en el temps podia assolir. Tot el món de l’esquí l’ha felicitat. Aquesta pistonada no es pot perdre.
En canvi, voldria recordar com un malson passat l’última campanya de promoció del Govern. Andorra no es pot vendre com Port Aventura, no és un producte ordinari, no tot són empresaris disposats a vendre a qualsevol preu. Però la imatge que aquesta campanya escampa és afligent per als empresaris i personal que prova de fer les coses com s’han de portar. Un país que es vol fer dir turístic, ha de tenir molta cura amb la seva imatge, que és molt fràgil.
Els invito a llegir o rellegir una publicació de l’any 2000 encomanada per la Unió Hotelera d’Andorra i patrocinada per Crèdit Andorrà, escrita per Gaudit, amb la realització gràfica de Raül Valls, anomenada: Reflexions sobre la gestió hotelera a Andorra.
En aquells temps el tema ja era d’actualitat.
Si n’haguessin fet cas... otro gallo cantaría.
per Marc Aleix i Tugas - 29/02/2012
Malgrat ser una feina engegada fa més de 10 anys, el món hoteler i el comercial del nostre país estan profundament dividits.
Aquesta divisió sembla no haver importat gaire als diversos governs. Qui dia passa any empeny ha estat la divisa reina al nostre país i en l’actualitat dos sistemes s’enfronten, quantitat i qualitat.
L’estructura de país ha estat dibuixada, al voltant dels primers dies del segle XXI, d’un liberalisme absolut, en l’eufòria del lema El mercat regularà el mercat i el fet de la nostra suposada superioritat. No es van tenir en compte els fets següents: la població que ens visita sense fer nit que s’anomena excursionista, tant del costat francès com espanyol, viu en un radi estimat de 250 quilòmetres d’Andorra. Aquests veïns de casa nostra vénen a passar el dia i aprofiten per comprar productes de primera necessitat, alimentació, roba o altres. I aquí el lema continua sent El mercat regula el mercat. No ha estat ben entès per nosaltres. No hem volgut veure la realitat. Aquesta clientela, avui en dia, troba al costat de casa seva el mateix que venia a buscar a casa nostra, amb l’agreujant que no hi ha diferencial de preu ni servei que justifiqui el viatge a Andorra. Tant d’una banda com de l’altra s’han fet estudis de mercat i les rectificacions pertinents i nosaltres ens hem quedat obsolets. Avui en dia no solament som incapaços de rectificar, sinó que pretenem, a través de l’aflorament d’una multitud d’establiments Outlet, recuperar el mercat, sense adonar-nos de la perillositat que això comporta i dels costos que la comunitat ha d’assumir.
Pel simple fet de política d’escala, som incapaços de lluitar en aquest camp amb els nostres veïns, amb la trista realitat que la percepció que tenen del nostre país és deficitària. Any rere any perdem excursionistes.
Pel que fa als visitants de més de 250 quilòmetres i que en teoria han de fer nit a Andorra, la percepció que tenen és la mateixa, per molt que fem dir el contrari en les diverses enquestes. En boca del M. I. Sr. Francesc Camp, ministre de Turisme i Medi Ambient, “des del 2004 s’han perdut més de tres milions de visitants; dels gairebé 12 milions s’ha passat als prop de 8,5 de l’any passat, i d’aquests només un 23% pernocta al país”. He de dir que per primera vegada es reflecteix la trista realitat fins ara amagada.
–No hem definit correctament el producte.
–No hem donat una imatge conforme a la identitat ni comercial ni hotelera.
–No hem sabut posicionar-nos en els mercats.
–No hem sabut determinar els eixos de comunicació.
–No hem sabut determinar els eixos de comercialització.
–No hem sabut detectar els segments de mercat.
–No hem sabut definir les accions comercials.
I tot això?
Perquè senzillament el turisme no ha estat la preocupació per part de cap Govern anterior. Com que aquest venia sol, no ens ha preocupat mai el perquè.
Totes les veus discordants han estat titllades de pessimistes, ofegades per un sens fi d’estudis realitzats per mercenaris estrangers a preu desorbitant i buits de contingut i oblidant que actualment es fuig de la quantitat. El temps i la percepció dels nostres visitants han canviat sense que ens adonéssim.
Qualitat: segons el diccionari té dues definicions principals:
1. “La manera de ser bona o dolenta d’alguna cosa”. I s’oposa senzillament a la quantitat.
2. “Superioritat, excel·lència en alguna cosa”.
Les aspiracions dels consumidors en matèria de qualitat són:
–Qualitat en les informacions sobre producte o servei.
–Qualitat del producte o servei.
–Qualitat dels serveis annexos.
–Qualitat / preu.
A Andorra podem assolir quests criteris? Rotundament, sí!
Per sort disposem d’uns establiments hotelers i comercials que físicament no tenen res a envejar als de fora.
Però l’esperit qualitatiu implica cert estat d’ànim en l’empresa i una profunda consideració del seu staff. Cadascun ha de sentir-se responsable i acomplir el millor possible les feines que li són impartides per a l’obtenció màxima de satisfacció del client.
La recerca de la qualitat total que fa part del procediment implica un respecte absolut a la reglamentació en vigor, la posada en marxa d’una organització i un procediment adaptat a un control continu dels resultats obtinguts i accions correctores quan sigui necessari. Tota empresa ha d’estar immersa en el procediment. El procediment de qualitat reposa essencialment sobre les bones pràctiques. La conformitat a les normes i als reglaments tècnics és clara i ben definida i generalment ben integrada en l’empresa ja que la seva justificació és evident.
El procediment ha de ser preventiu, actuant sobre l’organització i els mètodes de treball, la mobilització i la satisfacció del personal.
Tot i que aquest procediment per definir la qualitat és imperatiu, no vol dir que es podrà invertir la tendència altament perillosa d’aquests últims anys, sobretot d’un dia a l’altre. Per això ens fa falta la implicació de diversos ministeris: Turisme, Interior, Finances, Sanitat, Educació, de tot l’empresariat i ciutadans, per tal de retrobar un futur esperançador i posar el nostre país, Andorra, a la posició que li pertoca, és a dir:
La joia dels Pirineus.
Venent el país com un producte de qualitat i no només per un preu simbòlic. La recent Copa del Món, si més no, ha pogut mostrar a tota la ciutadania el que un equip ben avingut, format i amb una molt forta persistència i cohesió en el temps podia assolir. Tot el món de l’esquí l’ha felicitat. Aquesta pistonada no es pot perdre.
En canvi, voldria recordar com un malson passat l’última campanya de promoció del Govern. Andorra no es pot vendre com Port Aventura, no és un producte ordinari, no tot són empresaris disposats a vendre a qualsevol preu. Però la imatge que aquesta campanya escampa és afligent per als empresaris i personal que prova de fer les coses com s’han de portar. Un país que es vol fer dir turístic, ha de tenir molta cura amb la seva imatge, que és molt fràgil.
Els invito a llegir o rellegir una publicació de l’any 2000 encomanada per la Unió Hotelera d’Andorra i patrocinada per Crèdit Andorrà, escrita per Gaudit, amb la realització gràfica de Raül Valls, anomenada: Reflexions sobre la gestió hotelera a Andorra.
En aquells temps el tema ja era d’actualitat.
Si n’haguessin fet cas... otro gallo cantaría.
dimecres, de febrer 22, 2012
El passat dia 12 de gener va tenir lloc la reunió amb el Ministre de Turisme i Medi Ambient.
A la reunió hi van assistir el M.I. Sr. Francesc Camp, Ministre de Turisme i Medi Ambient, el Sr. Sergi Nadal, Director de Turisme , el Sr. Marc Aleix President de PIME Andorra i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Aleix va citar els temes que es volien tractar durant aquesta reunió.
Temes tractats
- PIME Andorra està sorpresa de no estar convidada a les reunions del Ministeri en referència al turisme.
- PIME Andorra voldria saber, abans de començar, quina orientació està prenent el Govern amb la política turística.
- Exposició de l’estudi de Grandvalira per l’hivern 2011/2012.
- Geo rando.
- Cues a les fronteres.
- Classificació hotelera.
- Altres.
En primer lloc, el Ministre es va excusar de no haver convidat a PIME Andorra a la reunió informativa del passat dia 9 sobre la campanya d’hivern 2011-2012. El Sr. Marc Aleix va expressar el seu descontent, ja que al vendre una nit d’hotel + forfet a partir de 63€ es vendre el País a low cost.
El Sr. Aleix va demanar a Govern quina categoria de turisme es vol: baix, mig o alt? La resposta del Ministre va ser que aquesta campanya és puntual per a generar pernoctacions i que aquest és l’objectiu del 2012.
PIME Andorra va entregar els següents documents:
Classificació hotelera.
Capítol 1 : Regulació dels estaments turístics.
Només poden optar per una regulació dels estaments turístics tots els establiments que en que el dia de la seva posada en funcionament
compleixin tot el reglaments existents en el Principat d’Andorra, tant des del punt de vista de les normatives comunals com el de les normatives inherents a comerç, indústria ,higiene, seguretat i altres.
Capítol 2 : Creixement del allotjaments turístics.
El creixement dels allotjaments turístics del últims anys ha produït un canvi radical en la visió i la política a aplicar sobre el mateix. S’ha arribat a un nivell d’infraestructures que aconsellen allunyar-se d’afavorir l’augment de la quantitat de places i cal optar per la millora de la qualitat de les existents.
Ordenació general de l’oferta turística.
Els plans d’ordenació de l’oferta turística tindrien d’establir la densitat global màxima de població, delimitar zones turístiques i de protecció i fixar un màxim d’habitacions per unitat, establint distàncies mínimes i paràmetres mínims i màxims de volumetria, edificabilitat i equipaments, marcant zones turístiques i zones residencials.
Capítol 3 : Èxit de la indústria turística.
D’altra part, no podem perdre de vista que l’èxit de la indústria turística depèn de la qualitat de vida dels residents, de la conservació dels espais naturals i de la qualitat dels serveis que es presten. Per això, es fa imprescindible disposar d’un nou model de creixement, una nova qualificació hotelera i turística de tal forma que s’afavoreixi la qualitat per damunt de la quantitat i possibilitar l’allargament de les temporades.
Per tant, hem de fomentar que una part important de la nostra població estigui directament vinculada en els negocis turístic en tots els seus aspectes, tant en la direcció com en l’ocupació de llocs de treball dignes, havent-ne de desenvolupar mesures necessàries per a intensificar la formació professional bàsica i la continuació en el sector turístic.
Hem de donar un èmfasi particular als centres de formació d’Andorra, acollint els alumnes al final de la formació a les nostres empreses i amb salaris dignes.
S’ha de donar suport a totes les estratègies i estudis que contribueixin a la investigació de mòduls turístics.
S’ha d’impulsar la millora de les infraestructures i plans d’embelliment de tot el país.
S’ha de fomentar que s’aprofitin correctament els recursos turístics amb un total respecte al medi natural.
S’ha de fomentar l’ús de les energies renovables i els productes naturals a fi de minimitzar el consum energètic.
Capítol 4 : Marc d’actualització permanent.
Tot els establiments turístics, activitats i empreses sotmeses a autoritzacions turístiques hauran de superar els plans de modernització permanent que estableixi l’administració dins els terminis que es fixin.
Capítol 5 : No hem de perdre de vista que són les persones les que creen el valor de les empreses.
Totes les empreses turístiques hauran de tenir com a mínim el 33% de treballadors fixes en plantilla i la mitja salarial d’aquesta no podrà ser inferior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra, a excepció dels hotels de cinc estrelles que hauran de disposar d’un mínim del 70% de treballadors fixos, sent la mitja salarial igual o superior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra.
Tots els establiments turístics hauran d’estar oberts con a mínim vuit mesos l’any.
Aquest ràtio ha d’estar comprés entre els intervals següents:
- 2 estrelles entre 20 i 30%.
- 3 estrelles entre 30 i 40%.
- 4 estrelles entre 40 i 70%.
- 5 estrelles entre 70 i 100%.
Capítol 6 : Drets de les empreses turístiques.
Les empreses que compleixin amb els deures administratius tindran els drets següents:
- Dret a exercir lliurement les seves activitats de conformitat amb el que disposin les normatives.
- Dret d’incloure en els catàlegs directoris guies i sistemes informàtics de l’administració competent en matèria de turisme, les seves instal•lacions i les seves ofertes específiques.
- Dret de ser incorporades a les promocions realitzades per l’administració turística competent.
- Dret de sol•licitar, en el seu cas, subvencions, ajudes i participar en programes de promoció turística.
- Dret a la protecció per part de l’administració competent contra la competència deslleial en el sector.
Capítol 7: Dret de l’usuari turístic i sancions.
La nova reglamentació ja ho contempla i per tant, la PIME s’adhereix al canvi tot i que les possibles sancions han de ser comptabilitzades al prorrata del número d’habitacions, per tal de mantenir justícia entre els petits i grans establiments.
Capítol 8 : Temps màxim de cobrament.
Tota factura haurà de ser abonada en un termini màxim de 30 dies després de la data de sortida del client, salvat que hi hagués una disposició contrària mencionada en les condicions generals de venda.
Penalitats de retard.
La taxa de penalitat pot ser determinada contractualment. En cas contrari, serà la taxa de la Banca Europea augmentada de 7 punts. La taxa no podrà ser en cap cas inferior a l,5 vegades de la taxa legal. Les penalitats de retard seran exigibles sense “rappel” previ.
Obtenció dels ítem de la classificació.
Existeix avui en dia una total incongruència entre la legislació del treball i la demanda de permanència o d’obertura en els serveis mínims. Es parla de qualitat de servei sense que als establiments els sigui possible. La part humana és totalment imprescindible en la prestació de serveis i, en la qualificació hotelera actual, està totalment oblidada .
Aquest fet no es pot corregir sense tenir en compte la realitat humana i econòmica, així com respectant la legislació laboral que al nostre entendre no pot progressar sense l’elaboració de convenis col•lectius.
LME - Application des pénalités de retard
_________________________________________________________
6 mai 2009
La nouvelle loi LME modifie les conditions de l’application des pénalités de retard.
Les lois précédentes, la loi du 15 mai 2001 et la loi du 5 janvier 2006, prévoyaient des pénalités de retard d’au moins 1,5 fois l’intérêt légal, taux de 3.79 % pour l’année 2009.
La nouvelle loi LME prévoit des pénalités plus contraignantes et plus élevées. L’article du code du commerce L 441-6, résultant de la loi LME, prévoit des pénalités de retard ne pouvant être inférieures à trois fois le taux d’intérêt légal, soit 11,37 % en 2009. Le taux pris en compte peut également être celui de la Banque Centrale Européenne (1.25 % en mars 2009) majoré de 10 points, soit 11,25 %.
Ces taux de retards sont les minimums légaux obligatoires, mais les entreprises qui le souhaitent peuvent appliquer des taux supérieurs. Comme il s’agit de pénalités de retard et non d’intérêts de retard, les taux de retard ne sont pas capés par le taux légal de l’usure.
Pour pouvoir être appliquées, les pénalités de retard doivent apparaitre dans les conditions générales de vente (CGV). A contrario les intérêts de retard sont applicables de droit, même s'ils ne sont pas évoqués dans les CGV.
Dans l’absolu, ces pénalités sont applicables dès le dépassement du délai contractuel de paiement. Elles font l’objet d’une facturation complémentaire sur une facture distincte.
Si la facture a été remise en affacturage, et comme le factor, n’appliquera pas les pénalités, c’est à l’entreprise à émettre une facture de pénalités de retard à envoyer à son client.
I a continuació, va presentar diferents estudis fets a França, Espanya, Andorra, Grandvalira i Canada en referència al turisme.
El M.I. Sr. Francesc Camp va agrair la presentació i va demanar còpia tot dient que el Sr. Aleix li havia fet la meitat de la feina.
També va comentar que es començaran a fer estudis de mercat a diferents països i que s’ha d’explotar els serveis d’oci amb més oferta, ja que es una demanda molt reiterada.
Davant la demanda del Sr. Aleix de deixar anar una parella d’óssos i de preservar més la fauna, el Sr. Sergi Nadal va explicar que la campanya d’estiu està encarada al turisme de muntanya, tot i que lo dels óssos no ho veuen massa clar.
El Sr. Aleix va fer les següents demandes:
- Agilització a les cues que es formen a les fronteres, en especial al Pas de la Casa.
- Fer una legislació de les webs, vendre Andorra per la xarxa hauria d’estar legislat.
- S’hauria d’intentar que les rutes de muntanya del nostre País estiguessin contemplades a nivell internacional, no com fins ara que quan arriba a Andorra queden tallades.
Per finalitzar el M.I. Sr. Francesc Camp va exposar els reptes d’aquest any:
- Regularització dels allotjament rurals.
- Informatització de l’ocupació hotelera.
- Registre d’ocupació connectat amb interior.
- Revisar i actualitzar la classificació hotelera.
A la reunió hi van assistir el M.I. Sr. Francesc Camp, Ministre de Turisme i Medi Ambient, el Sr. Sergi Nadal, Director de Turisme , el Sr. Marc Aleix President de PIME Andorra i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Aleix va citar els temes que es volien tractar durant aquesta reunió.
Temes tractats
- PIME Andorra està sorpresa de no estar convidada a les reunions del Ministeri en referència al turisme.
- PIME Andorra voldria saber, abans de començar, quina orientació està prenent el Govern amb la política turística.
- Exposició de l’estudi de Grandvalira per l’hivern 2011/2012.
- Geo rando.
- Cues a les fronteres.
- Classificació hotelera.
- Altres.
En primer lloc, el Ministre es va excusar de no haver convidat a PIME Andorra a la reunió informativa del passat dia 9 sobre la campanya d’hivern 2011-2012. El Sr. Marc Aleix va expressar el seu descontent, ja que al vendre una nit d’hotel + forfet a partir de 63€ es vendre el País a low cost.
El Sr. Aleix va demanar a Govern quina categoria de turisme es vol: baix, mig o alt? La resposta del Ministre va ser que aquesta campanya és puntual per a generar pernoctacions i que aquest és l’objectiu del 2012.
PIME Andorra va entregar els següents documents:
Classificació hotelera.
Capítol 1 : Regulació dels estaments turístics.
Només poden optar per una regulació dels estaments turístics tots els establiments que en que el dia de la seva posada en funcionament
compleixin tot el reglaments existents en el Principat d’Andorra, tant des del punt de vista de les normatives comunals com el de les normatives inherents a comerç, indústria ,higiene, seguretat i altres.
Capítol 2 : Creixement del allotjaments turístics.
El creixement dels allotjaments turístics del últims anys ha produït un canvi radical en la visió i la política a aplicar sobre el mateix. S’ha arribat a un nivell d’infraestructures que aconsellen allunyar-se d’afavorir l’augment de la quantitat de places i cal optar per la millora de la qualitat de les existents.
Ordenació general de l’oferta turística.
Els plans d’ordenació de l’oferta turística tindrien d’establir la densitat global màxima de població, delimitar zones turístiques i de protecció i fixar un màxim d’habitacions per unitat, establint distàncies mínimes i paràmetres mínims i màxims de volumetria, edificabilitat i equipaments, marcant zones turístiques i zones residencials.
Capítol 3 : Èxit de la indústria turística.
D’altra part, no podem perdre de vista que l’èxit de la indústria turística depèn de la qualitat de vida dels residents, de la conservació dels espais naturals i de la qualitat dels serveis que es presten. Per això, es fa imprescindible disposar d’un nou model de creixement, una nova qualificació hotelera i turística de tal forma que s’afavoreixi la qualitat per damunt de la quantitat i possibilitar l’allargament de les temporades.
Per tant, hem de fomentar que una part important de la nostra població estigui directament vinculada en els negocis turístic en tots els seus aspectes, tant en la direcció com en l’ocupació de llocs de treball dignes, havent-ne de desenvolupar mesures necessàries per a intensificar la formació professional bàsica i la continuació en el sector turístic.
Hem de donar un èmfasi particular als centres de formació d’Andorra, acollint els alumnes al final de la formació a les nostres empreses i amb salaris dignes.
S’ha de donar suport a totes les estratègies i estudis que contribueixin a la investigació de mòduls turístics.
S’ha d’impulsar la millora de les infraestructures i plans d’embelliment de tot el país.
S’ha de fomentar que s’aprofitin correctament els recursos turístics amb un total respecte al medi natural.
S’ha de fomentar l’ús de les energies renovables i els productes naturals a fi de minimitzar el consum energètic.
Capítol 4 : Marc d’actualització permanent.
Tot els establiments turístics, activitats i empreses sotmeses a autoritzacions turístiques hauran de superar els plans de modernització permanent que estableixi l’administració dins els terminis que es fixin.
Capítol 5 : No hem de perdre de vista que són les persones les que creen el valor de les empreses.
Totes les empreses turístiques hauran de tenir com a mínim el 33% de treballadors fixes en plantilla i la mitja salarial d’aquesta no podrà ser inferior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra, a excepció dels hotels de cinc estrelles que hauran de disposar d’un mínim del 70% de treballadors fixos, sent la mitja salarial igual o superior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra.
Tots els establiments turístics hauran d’estar oberts con a mínim vuit mesos l’any.
Aquest ràtio ha d’estar comprés entre els intervals següents:
- 2 estrelles entre 20 i 30%.
- 3 estrelles entre 30 i 40%.
- 4 estrelles entre 40 i 70%.
- 5 estrelles entre 70 i 100%.
Capítol 6 : Drets de les empreses turístiques.
Les empreses que compleixin amb els deures administratius tindran els drets següents:
- Dret a exercir lliurement les seves activitats de conformitat amb el que disposin les normatives.
- Dret d’incloure en els catàlegs directoris guies i sistemes informàtics de l’administració competent en matèria de turisme, les seves instal•lacions i les seves ofertes específiques.
- Dret de ser incorporades a les promocions realitzades per l’administració turística competent.
- Dret de sol•licitar, en el seu cas, subvencions, ajudes i participar en programes de promoció turística.
- Dret a la protecció per part de l’administració competent contra la competència deslleial en el sector.
Capítol 7: Dret de l’usuari turístic i sancions.
La nova reglamentació ja ho contempla i per tant, la PIME s’adhereix al canvi tot i que les possibles sancions han de ser comptabilitzades al prorrata del número d’habitacions, per tal de mantenir justícia entre els petits i grans establiments.
Capítol 8 : Temps màxim de cobrament.
Tota factura haurà de ser abonada en un termini màxim de 30 dies després de la data de sortida del client, salvat que hi hagués una disposició contrària mencionada en les condicions generals de venda.
Penalitats de retard.
La taxa de penalitat pot ser determinada contractualment. En cas contrari, serà la taxa de la Banca Europea augmentada de 7 punts. La taxa no podrà ser en cap cas inferior a l,5 vegades de la taxa legal. Les penalitats de retard seran exigibles sense “rappel” previ.
Obtenció dels ítem de la classificació.
Existeix avui en dia una total incongruència entre la legislació del treball i la demanda de permanència o d’obertura en els serveis mínims. Es parla de qualitat de servei sense que als establiments els sigui possible. La part humana és totalment imprescindible en la prestació de serveis i, en la qualificació hotelera actual, està totalment oblidada .
Aquest fet no es pot corregir sense tenir en compte la realitat humana i econòmica, així com respectant la legislació laboral que al nostre entendre no pot progressar sense l’elaboració de convenis col•lectius.
LME - Application des pénalités de retard
_________________________________________________________
6 mai 2009
La nouvelle loi LME modifie les conditions de l’application des pénalités de retard.
Les lois précédentes, la loi du 15 mai 2001 et la loi du 5 janvier 2006, prévoyaient des pénalités de retard d’au moins 1,5 fois l’intérêt légal, taux de 3.79 % pour l’année 2009.
La nouvelle loi LME prévoit des pénalités plus contraignantes et plus élevées. L’article du code du commerce L 441-6, résultant de la loi LME, prévoit des pénalités de retard ne pouvant être inférieures à trois fois le taux d’intérêt légal, soit 11,37 % en 2009. Le taux pris en compte peut également être celui de la Banque Centrale Européenne (1.25 % en mars 2009) majoré de 10 points, soit 11,25 %.
Ces taux de retards sont les minimums légaux obligatoires, mais les entreprises qui le souhaitent peuvent appliquer des taux supérieurs. Comme il s’agit de pénalités de retard et non d’intérêts de retard, les taux de retard ne sont pas capés par le taux légal de l’usure.
Pour pouvoir être appliquées, les pénalités de retard doivent apparaitre dans les conditions générales de vente (CGV). A contrario les intérêts de retard sont applicables de droit, même s'ils ne sont pas évoqués dans les CGV.
Dans l’absolu, ces pénalités sont applicables dès le dépassement du délai contractuel de paiement. Elles font l’objet d’une facturation complémentaire sur une facture distincte.
Si la facture a été remise en affacturage, et comme le factor, n’appliquera pas les pénalités, c’est à l’entreprise à émettre une facture de pénalités de retard à envoyer à son client.
I a continuació, va presentar diferents estudis fets a França, Espanya, Andorra, Grandvalira i Canada en referència al turisme.
El M.I. Sr. Francesc Camp va agrair la presentació i va demanar còpia tot dient que el Sr. Aleix li havia fet la meitat de la feina.
També va comentar que es començaran a fer estudis de mercat a diferents països i que s’ha d’explotar els serveis d’oci amb més oferta, ja que es una demanda molt reiterada.
Davant la demanda del Sr. Aleix de deixar anar una parella d’óssos i de preservar més la fauna, el Sr. Sergi Nadal va explicar que la campanya d’estiu està encarada al turisme de muntanya, tot i que lo dels óssos no ho veuen massa clar.
El Sr. Aleix va fer les següents demandes:
- Agilització a les cues que es formen a les fronteres, en especial al Pas de la Casa.
- Fer una legislació de les webs, vendre Andorra per la xarxa hauria d’estar legislat.
- S’hauria d’intentar que les rutes de muntanya del nostre País estiguessin contemplades a nivell internacional, no com fins ara que quan arriba a Andorra queden tallades.
Per finalitzar el M.I. Sr. Francesc Camp va exposar els reptes d’aquest any:
- Regularització dels allotjament rurals.
- Informatització de l’ocupació hotelera.
- Registre d’ocupació connectat amb interior.
- Revisar i actualitzar la classificació hotelera.
El passat 9 de gener de 2012, PIME Andorra va tenir una reunió al Ministeri de Justícia i Interior.
Per part del Ministeri hi van assistir el M.I. Sr. Marc Vila, Ministre de Justícia i Interior, i el Sr. Xavier Espot,Secretari d’Estat d’Interior i per part de la PIME el Sr. Marc Aleix, President, i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Marc Aleix va presentar als assistents alguns dels inconvenients del codi laboral, temes que ja s’havien tractat en reunió de Junta.
Aquests són:
- La petita empresa és la que més fidelitza el treballador i el tracta millor i té empleats amb molta antiguitat. Quan hi ha problemes, li toca pagar el màxim a l’empresari.
- Es parla que a Andorra el comiat és lliure. Al nostre entendre, és tot menys lliure.
- La llei sembla només pensada per la gran empresa.
- Necessitat de dos testimonis, com a mínim, per a fer qualsevulla notificació (en període de crisi ningú vol agafar la responsabilitat de ser partícep d’un possible comiat).
- En el cas de l’Art. 89 d) extinció del contracte per incapacitat de l’empresari; sempre són els Tribunals qui hauran de decidir, puix el treballador preferirà invocar el frau per a retenir indemnitzacions.
- Art. 91 c) Comiat per causes objectives.
El comiat no pot afectar més d’un 10% de treballadors de cada centre de treball durant un període de sis mesos.
Exemple: un empresari que té cinc empleats, fa un comiat d’un 0,5%?
- Si hi ha una baixa per accident laboral, l’empresari ha de pagar les vacances que es fomenten durant el temps de baixa, encara que la baixa duri molt temps (tres anys). No s’entén el sistema, donat que la CASS paga tots els mesos de baixa.
- Si existeix una invalidesa, l’únic recurs que té l’empresari és anar a la Batllia i sempre són despeses per al petit empresari.
- Entre la Llei de la CASS i el Codi Laboral hi ha contradiccions i buits jurídics i en cas de dubte, el resultat és sempre a favor de l’operari.
- En les grans empreses és bastant fàcil moure els treballadors i això, la petita empresa no s’ho pot permetre.
- Quan hi ha problemes econòmics, les grans empreses es fusionen…s’agrupen… Tenen moltes més possibilitats que les petites.
Exemple: Un petit empresari està obligat a fer obres a causa d’un informe de sanitat i ha de tancar el restaurant. Si no vol aplicar l’Art. 43 (Suspensió de contracte) ja que no vol deixar els empleats sense salari, que pot fer si els seus empleats no accepten d’anar a treballar a l’empresa d’un soci? Només té una solució: pagar perquè no facin res. És genial, sobretot quan hi ha problemes econòmics.
- El resultat és que molts petits empresaris prefereixen no agafar més personal i fer-ho com puguin.
- En cas que hi hagi problemes, el petit empresari, moltes vegades, no es pot permetre econòmicament anar als tribunals.
- No és lògic que s’hagi d’esperar la interpretació dels Tribunals per a resoldre buits jurídics o disfuncions.
Després de l’exposició el Sr. Aleix va afegir que el còmput de les hores treballades (40 hores setmanals) s’hauria de fer contemplant l’especificitat de cada empresa i que empresari i assalariat poguessin pactar els horaris .
El M.I. Sr. Marc Vila està completament d’acord en que la llei del Codi Laboral té molts buits i que s’ha de revisar; també apunta que un dels seus propòsits és poder modificar-la abans d’acabar aquest any.
El Sr. Marc Aleix comenta que s’hauria de fer més formació pels professionals de l’hoteleria i que aquesta durés entre 2 i 3 mesos, tot aprofitant les instal•lacions del Lycée Comtes de Foix.
L’últim punt que es va tractar fou la referent a la Llei 34/2008; el Sr. Aleix va concloure que aquesta no funciona i a més, en molts dels sectors no aporta res.
El M.I. Sr. Marc Vila es va comprometre a revisar la Llei del Codi Laboral abans de final d’any i alhora va comentar que la situació actual està al límit i que entre tots hem de poder remuntar aquest País.
Per part del Ministeri hi van assistir el M.I. Sr. Marc Vila, Ministre de Justícia i Interior, i el Sr. Xavier Espot,Secretari d’Estat d’Interior i per part de la PIME el Sr. Marc Aleix, President, i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Marc Aleix va presentar als assistents alguns dels inconvenients del codi laboral, temes que ja s’havien tractat en reunió de Junta.
Aquests són:
- La petita empresa és la que més fidelitza el treballador i el tracta millor i té empleats amb molta antiguitat. Quan hi ha problemes, li toca pagar el màxim a l’empresari.
- Es parla que a Andorra el comiat és lliure. Al nostre entendre, és tot menys lliure.
- La llei sembla només pensada per la gran empresa.
- Necessitat de dos testimonis, com a mínim, per a fer qualsevulla notificació (en període de crisi ningú vol agafar la responsabilitat de ser partícep d’un possible comiat).
- En el cas de l’Art. 89 d) extinció del contracte per incapacitat de l’empresari; sempre són els Tribunals qui hauran de decidir, puix el treballador preferirà invocar el frau per a retenir indemnitzacions.
- Art. 91 c) Comiat per causes objectives.
El comiat no pot afectar més d’un 10% de treballadors de cada centre de treball durant un període de sis mesos.
Exemple: un empresari que té cinc empleats, fa un comiat d’un 0,5%?
- Si hi ha una baixa per accident laboral, l’empresari ha de pagar les vacances que es fomenten durant el temps de baixa, encara que la baixa duri molt temps (tres anys). No s’entén el sistema, donat que la CASS paga tots els mesos de baixa.
- Si existeix una invalidesa, l’únic recurs que té l’empresari és anar a la Batllia i sempre són despeses per al petit empresari.
- Entre la Llei de la CASS i el Codi Laboral hi ha contradiccions i buits jurídics i en cas de dubte, el resultat és sempre a favor de l’operari.
- En les grans empreses és bastant fàcil moure els treballadors i això, la petita empresa no s’ho pot permetre.
- Quan hi ha problemes econòmics, les grans empreses es fusionen…s’agrupen… Tenen moltes més possibilitats que les petites.
Exemple: Un petit empresari està obligat a fer obres a causa d’un informe de sanitat i ha de tancar el restaurant. Si no vol aplicar l’Art. 43 (Suspensió de contracte) ja que no vol deixar els empleats sense salari, que pot fer si els seus empleats no accepten d’anar a treballar a l’empresa d’un soci? Només té una solució: pagar perquè no facin res. És genial, sobretot quan hi ha problemes econòmics.
- El resultat és que molts petits empresaris prefereixen no agafar més personal i fer-ho com puguin.
- En cas que hi hagi problemes, el petit empresari, moltes vegades, no es pot permetre econòmicament anar als tribunals.
- No és lògic que s’hagi d’esperar la interpretació dels Tribunals per a resoldre buits jurídics o disfuncions.
Després de l’exposició el Sr. Aleix va afegir que el còmput de les hores treballades (40 hores setmanals) s’hauria de fer contemplant l’especificitat de cada empresa i que empresari i assalariat poguessin pactar els horaris .
El M.I. Sr. Marc Vila està completament d’acord en que la llei del Codi Laboral té molts buits i que s’ha de revisar; també apunta que un dels seus propòsits és poder modificar-la abans d’acabar aquest any.
El Sr. Marc Aleix comenta que s’hauria de fer més formació pels professionals de l’hoteleria i que aquesta durés entre 2 i 3 mesos, tot aprofitant les instal•lacions del Lycée Comtes de Foix.
L’últim punt que es va tractar fou la referent a la Llei 34/2008; el Sr. Aleix va concloure que aquesta no funciona i a més, en molts dels sectors no aporta res.
El M.I. Sr. Marc Vila es va comprometre a revisar la Llei del Codi Laboral abans de final d’any i alhora va comentar que la situació actual està al límit i que entre tots hem de poder remuntar aquest País.
dijous, d’octubre 06, 2011
El sector aplaudeix el full de ruta de Turisme
El sector del turisme veu de molt bon ull els plantejaments del ministeri per reorientar Andorra en els mercats forans i intentar frenar la davallada de visitants.
Va ser el mateix ministre del ram, Francesc Camp, acompanyat del director del departament, Sergi Nadal, i el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, qui va exposar ahir al vespre als representants empresarials el paquet d’accions previstes des d’ara fins al 2015.
Va parlar-los de la necessitat de revisar tot el model i l’estratègia, de la definició dels segments i els mercats on s’ha d’anar a atacar, dels punts on flaqueja Andorra en l’àmbit del turisme i dels calendaris d’actuació. De fet, bona part de la intervenció la van centrar els resultats de les taules de treball entre el Govern i els implicats, on es van copsar les necessitats, opinions i demandes del sector. I tot plegat va rebre ahir l’aval de l’àmbit privat, al qual Camp va demanar la col·laboració per avançar en un mateix sentit. “És difícil arribar al consens, però com a mínim haurem de cercar majories”, va comentar.
Des de la Cambra, com va exposar Jordi Daban, com a representant del sector del turisme de l’entitat, el balanç era “molt positiu”. “S’ha fet un diagnòstic i realment feia falta”, va comentar, al mateix temps que va aplaudir les tesis del ministeri perquè “un cop triat el posicionament cal anar a buscar mercats concrets, i si escollim la xarxa adequada per pescar agafarem més peixos”. Sense deixar de banda, va avisar, la consolidació dels mercats que ja funcionen i tenint en compte que “la nostra marca està passada de moda i s’ha de reposicionar”.
En la mateixa línia, des de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), Antoni Miralles considera que el diagnòstic del Govern és encertat. Conscient que “s’han de fer molts canvis” i “lluitar” per fer del Principat “un focus d’atracció”, també va valorar positivament el fet que es plantegi una radiografia exacta del client que cal anar a buscar: hem de conèixer-lo millor i saber què opina i què vol”. A més, veu “imprescindible” que l’empresariat participi en el pla econòmicament: “el públic i el privat han d’anar de la mà en treball i diners cap a un mateix eix”.
El president de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, va afirmar que el plantejament del ministeri “és una cosa coherent i molt realista, el que feia falta i el que nosaltres ja fa anys que diem”, però va lamentar que la previsió només sigui a quatre anys vista. “És trist que només es pensi en la legislatura, però ja és bo que comencem. Quan es fan plans així s’ha de ser més ambiciós”, va opinar. Finalment, Martí Rafel, en nom d’Ski Andorra, va celebrar l’increment del pressupost per a turisme del 2012 i que es pensi a treballar “mercat per mercat i sector a sector”.
Budzaku demana confiança
El nou gerent d’Andorra Turisme va fer la primera compareixença per explicar el calendari d’actuació a curt i mitjà termini. Però també per enviar al sector un missatge que “cal pensar en positiu” i demanar-li “una mica més de confiança”. Budzaku, però, va avisar que la feina que es proposa, i els resultats que se n’esperen, “no és un treball d’un dia”.
Va ser el mateix ministre del ram, Francesc Camp, acompanyat del director del departament, Sergi Nadal, i el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, qui va exposar ahir al vespre als representants empresarials el paquet d’accions previstes des d’ara fins al 2015.
Va parlar-los de la necessitat de revisar tot el model i l’estratègia, de la definició dels segments i els mercats on s’ha d’anar a atacar, dels punts on flaqueja Andorra en l’àmbit del turisme i dels calendaris d’actuació. De fet, bona part de la intervenció la van centrar els resultats de les taules de treball entre el Govern i els implicats, on es van copsar les necessitats, opinions i demandes del sector. I tot plegat va rebre ahir l’aval de l’àmbit privat, al qual Camp va demanar la col·laboració per avançar en un mateix sentit. “És difícil arribar al consens, però com a mínim haurem de cercar majories”, va comentar.
Des de la Cambra, com va exposar Jordi Daban, com a representant del sector del turisme de l’entitat, el balanç era “molt positiu”. “S’ha fet un diagnòstic i realment feia falta”, va comentar, al mateix temps que va aplaudir les tesis del ministeri perquè “un cop triat el posicionament cal anar a buscar mercats concrets, i si escollim la xarxa adequada per pescar agafarem més peixos”. Sense deixar de banda, va avisar, la consolidació dels mercats que ja funcionen i tenint en compte que “la nostra marca està passada de moda i s’ha de reposicionar”.
En la mateixa línia, des de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), Antoni Miralles considera que el diagnòstic del Govern és encertat. Conscient que “s’han de fer molts canvis” i “lluitar” per fer del Principat “un focus d’atracció”, també va valorar positivament el fet que es plantegi una radiografia exacta del client que cal anar a buscar: hem de conèixer-lo millor i saber què opina i què vol”. A més, veu “imprescindible” que l’empresariat participi en el pla econòmicament: “el públic i el privat han d’anar de la mà en treball i diners cap a un mateix eix”.
El president de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, va afirmar que el plantejament del ministeri “és una cosa coherent i molt realista, el que feia falta i el que nosaltres ja fa anys que diem”, però va lamentar que la previsió només sigui a quatre anys vista. “És trist que només es pensi en la legislatura, però ja és bo que comencem. Quan es fan plans així s’ha de ser més ambiciós”, va opinar. Finalment, Martí Rafel, en nom d’Ski Andorra, va celebrar l’increment del pressupost per a turisme del 2012 i que es pensi a treballar “mercat per mercat i sector a sector”.
Budzaku demana confiança
El nou gerent d’Andorra Turisme va fer la primera compareixença per explicar el calendari d’actuació a curt i mitjà termini. Però també per enviar al sector un missatge que “cal pensar en positiu” i demanar-li “una mica més de confiança”. Budzaku, però, va avisar que la feina que es proposa, i els resultats que se n’esperen, “no és un treball d’un dia”.
El Govern reduirà 100 euros la cotització dels autònoms
El consell de ministres va aprovar ahir les mesures relacionades amb la Seguretat Social a les quals Demòcrates per Andorra (DA) s’havia compromès durant la campanya electoral: la rebaixa de la cotització dels autònoms i donar una solució als estudiants majors de 25 anys i als desocupats sense cobertura sanitària.
Els treballadors per compte propi que compleixin els requisits marcats per la legislació pagaran un 25% menys del que han d’abonar ara. En xifres absolutes s’estalviaran 100 euros, ja que la quantia es rebaixarà dels 398 euros actuals a 298. També s’impulsen règims especials per garantir la cobertura sanitària dels estudiants d’entre 25 i 30 anys i per a persones sense feina. Els primers hauran de fer una aportació de 51 euros mensuals a la Seguretat Social. Els desempleats hauran d’abonar 92 euros al mes però tindran drets extra, com ara que la cobertura serà per a ells i per als beneficiaris que puguin tenir.
Les tres mesures faran part d’un projecte de llei de modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que també inclourà actuacions d’estalvi sanitari que es podrien concretar en la reunió del consell de ministres de la setmana vinent. L’objectiu de l’executiu és que el projecte de llei s’aprovi “abans del desembre”, segons va comentar el portaveu del Govern, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La previsió de l’executiu és que les tres mesures aprovades suposin que la CASS deixi d’ingressar 1,2 milions d’euros. Però el Govern preveu que aquesta xifra es pugui recuperar amb les mesures d’estalvi que també inclourà el projecte de llei.
Els requisits
Qualsevol treballador autònom que estigui en els primers dos anys d’activitat es podrà beneficiar de la rebaixa. Per als que tinguin més anys de trajectòria la legislació fixarà uns barems de beneficis i facturació. Si es tracta d’autònoms del sector dels serveis empresarials i professionals podran acollir-se a la cotització reduïda en cas que tanquin l’any amb beneficis inferiors a 24.000 euros i una facturació inferior a 150.000. Els autònoms de la resta de sectors podran beneficiar-se’n si igualment tenen uns beneficis anuals de menys de 24.000 euros i la facturació no arriba a 300.000. Jordi Cinca va assenyalar que es buscarà un sistema “al més simplificat possible” perquè la necessitat d’aportar aquesta documentació no compliqui gaire les coses als interessats.
Pel que fa als règims especials, tots dos col·lectius gaudiran de cobertura des del moment que es donin d’alta. Els estudiants només podran gaudir d’aquesta condició fins als 30 anys i hauran d’acreditar que cursen estudis en un centre reconegut i que no perceben un salari que sigui igual o superior al mínim. Els desocupats podran beneficiar-se sempre que estiguin inscrits al Servei d’Ocupació i no rebin prestació, faci un mínim de cinc anys que resideixen al país i, si és que tenen més de 35 anys, que hagin cotitzat un mínim de 60 mesos.
Les mesures d’estalvi
El ministre portaveu va explicar, sobre les actuacions per a l’estalvi sanitari que contemplarà el projecte de llei, que “avui no s’han acabat d’acordar i prefereixo no entrar en detall”. No obstant això, va apuntar alguna qüestió com ara que s’inclouran mesures per controlar les baixes laborals, i també que “es tocaran mínimament” el nombre de dies a partir dels quals un treballador comença a percebre el salari per atur (ara mateix són tres). Va afegir que també es modificarà, en algun cas, el percentatge del cost de la prestació que abona la Seguretat Social. Jordi Cinca va recordar que ara els percentatges que paga la CASS a l’usuari són fixos (o un 75 o un 90%) però que la intenció és que es puguin reduir en alguns casos, quan no es jutgin prestacions de primera necessitat, i que, de la mateixa manera, es pugui “anar més enllà” d’aquesta cobertura quan es tracti de casos d’evident necessitat.
Els treballadors per compte propi que compleixin els requisits marcats per la legislació pagaran un 25% menys del que han d’abonar ara. En xifres absolutes s’estalviaran 100 euros, ja que la quantia es rebaixarà dels 398 euros actuals a 298. També s’impulsen règims especials per garantir la cobertura sanitària dels estudiants d’entre 25 i 30 anys i per a persones sense feina. Els primers hauran de fer una aportació de 51 euros mensuals a la Seguretat Social. Els desempleats hauran d’abonar 92 euros al mes però tindran drets extra, com ara que la cobertura serà per a ells i per als beneficiaris que puguin tenir.
Les tres mesures faran part d’un projecte de llei de modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que també inclourà actuacions d’estalvi sanitari que es podrien concretar en la reunió del consell de ministres de la setmana vinent. L’objectiu de l’executiu és que el projecte de llei s’aprovi “abans del desembre”, segons va comentar el portaveu del Govern, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La previsió de l’executiu és que les tres mesures aprovades suposin que la CASS deixi d’ingressar 1,2 milions d’euros. Però el Govern preveu que aquesta xifra es pugui recuperar amb les mesures d’estalvi que també inclourà el projecte de llei.
Els requisits
Qualsevol treballador autònom que estigui en els primers dos anys d’activitat es podrà beneficiar de la rebaixa. Per als que tinguin més anys de trajectòria la legislació fixarà uns barems de beneficis i facturació. Si es tracta d’autònoms del sector dels serveis empresarials i professionals podran acollir-se a la cotització reduïda en cas que tanquin l’any amb beneficis inferiors a 24.000 euros i una facturació inferior a 150.000. Els autònoms de la resta de sectors podran beneficiar-se’n si igualment tenen uns beneficis anuals de menys de 24.000 euros i la facturació no arriba a 300.000. Jordi Cinca va assenyalar que es buscarà un sistema “al més simplificat possible” perquè la necessitat d’aportar aquesta documentació no compliqui gaire les coses als interessats.
Pel que fa als règims especials, tots dos col·lectius gaudiran de cobertura des del moment que es donin d’alta. Els estudiants només podran gaudir d’aquesta condició fins als 30 anys i hauran d’acreditar que cursen estudis en un centre reconegut i que no perceben un salari que sigui igual o superior al mínim. Els desocupats podran beneficiar-se sempre que estiguin inscrits al Servei d’Ocupació i no rebin prestació, faci un mínim de cinc anys que resideixen al país i, si és que tenen més de 35 anys, que hagin cotitzat un mínim de 60 mesos.
Les mesures d’estalvi
El ministre portaveu va explicar, sobre les actuacions per a l’estalvi sanitari que contemplarà el projecte de llei, que “avui no s’han acabat d’acordar i prefereixo no entrar en detall”. No obstant això, va apuntar alguna qüestió com ara que s’inclouran mesures per controlar les baixes laborals, i també que “es tocaran mínimament” el nombre de dies a partir dels quals un treballador comença a percebre el salari per atur (ara mateix són tres). Va afegir que també es modificarà, en algun cas, el percentatge del cost de la prestació que abona la Seguretat Social. Jordi Cinca va recordar que ara els percentatges que paga la CASS a l’usuari són fixos (o un 75 o un 90%) però que la intenció és que es puguin reduir en alguns casos, quan no es jutgin prestacions de primera necessitat, i que, de la mateixa manera, es pugui “anar més enllà” d’aquesta cobertura quan es tracti de casos d’evident necessitat.
dilluns, de setembre 26, 2011
Govern exigirà els comptes per rebaixar la CASS als autònoms
La Llei de la CASS del 2008 establia que els autònoms havien de pagar una quantitat fixa, al voltant de 400 euros, com a cotització obligatòria a la Seguretat Social. La mesura ha aixecat moltes crítiques per part dels afectats perquè alguns consideren que els estan discriminant respecte dels assalariats perquè amb el sou que tenen si treballesin per compte aliè pagarien menys.
El gabinet Martí va anunciar, en una de les primeres mesures comunicades després del triomf als comicis, que era sensible a la reclamació. S’ha constatat que s’estan produint certes injustícies fent pagar tots els autònoms per igual independentment dels ingressos que tinguin. La situació es corregirà, però amb una condició. Qualsevol que es vulgui afegir a una tarifa que sigui més baixa haurà de presentar els comptes al Govern.
La legislació estableix actualment que aquells que facturin menys de cent mil euros anuals no han de presentar els llibres. Aquesta disposició es mantindrà amb l’excepció dels que es vulguin acollir a la rebaixa en les cotitzacions a la CASS. Serà la forma perquè el Govern pugui tenir cert control respecte als ingressos dels autònoms per poder establir qui es pot beneficiar de la reducció del pagament de 400 euros.
La modificació de la cotització dels autònoms es preveu que s’apliqui abans de final d’any. L’executiu es va comprometre a donar una solució al problema dins d’un paquet de mesures urgents respecte a la CASS. Les altres dues iniciatives que s’inclouran en el paquet són l’allargament de la cobertura tant per als estudiants de més de 25 anys com per als menors de divuit que no tenen feina. S’intenta evitar així problemes socials en dos grups de població que es troben en una situació complicada perquè perden la cobertura sanitària, sense un contracte en una empresa que els garanteixi l’atenció sanitària dins del sistema públic.
La reforma de la CASS serà molt més àmplia, però aquestes mesures seran un avançament. Per al gran paquet de reformes es començarà un procés de reflexió respecte a un conjunt d’aspectes que cal modificar per garantir la viabilitat del sistema sanitari (amb 40 milions en vermell previstos per a l’any vinent) i del de pensions.
El gabinet Martí va anunciar, en una de les primeres mesures comunicades després del triomf als comicis, que era sensible a la reclamació. S’ha constatat que s’estan produint certes injustícies fent pagar tots els autònoms per igual independentment dels ingressos que tinguin. La situació es corregirà, però amb una condició. Qualsevol que es vulgui afegir a una tarifa que sigui més baixa haurà de presentar els comptes al Govern.
La legislació estableix actualment que aquells que facturin menys de cent mil euros anuals no han de presentar els llibres. Aquesta disposició es mantindrà amb l’excepció dels que es vulguin acollir a la rebaixa en les cotitzacions a la CASS. Serà la forma perquè el Govern pugui tenir cert control respecte als ingressos dels autònoms per poder establir qui es pot beneficiar de la reducció del pagament de 400 euros.
La modificació de la cotització dels autònoms es preveu que s’apliqui abans de final d’any. L’executiu es va comprometre a donar una solució al problema dins d’un paquet de mesures urgents respecte a la CASS. Les altres dues iniciatives que s’inclouran en el paquet són l’allargament de la cobertura tant per als estudiants de més de 25 anys com per als menors de divuit que no tenen feina. S’intenta evitar així problemes socials en dos grups de població que es troben en una situació complicada perquè perden la cobertura sanitària, sense un contracte en una empresa que els garanteixi l’atenció sanitària dins del sistema públic.
La reforma de la CASS serà molt més àmplia, però aquestes mesures seran un avançament. Per al gran paquet de reformes es començarà un procés de reflexió respecte a un conjunt d’aspectes que cal modificar per garantir la viabilitat del sistema sanitari (amb 40 milions en vermell previstos per a l’any vinent) i del de pensions.
dimarts, de setembre 20, 2011
ANUNCI D'UNA GRAN REFORMA
Impost a la renda de les persones físiques. Aquesta va ser una de les grans sorpreses del full de ruta avançat per Toni Martí. “No em costa reconèixer que tenien raó aquells de dins i fora de la meva formació política que deien que calia anar més enllà.”
Així va explicar el cap de Govern la inclusió d’una càrrega impositiva que fins ahir ni hi era ni s’esperava. L’únic que l’havia citat va ser el PS a la campanya del 2009, però un cop arribat al gabinet executiu el projecte no va arribar a estar a sobre la taula per falta de prou suport al Consell. Martí va avançar que es preveu que entri en vigor aquesta legislatura. L’impost no tan sols arribarà per als salaris més elevats, sinó que també afectarà les rendes. “Serà un tribut amb un tipus impositiu reduït” que garanteixi “que les rendes i els salaris més elevats també contribueixen al sosteniment de l’Estat”. Va incidir específicament que “no és afany recaptatori, és, sobretot, qüestió d’equitat” perquè els que més ingressen, sigui per sou o rendistes, “s’espera que contribueixin en la mesura de les seves possibilitats”.
El nou model fiscal no pot esperar més. L’1 de gener del 2012 entraran en vigor els impostos de societats i d’activitats econòmiques. La refosa de tots els impostos indirectes en un TVA o IVA s’aplicarà el primer dia del 2013. El nou marc fiscal dóna pas a la segona fase per al rellançament econòmic. Martí va comentar que treballarà “per tancar amb França un conveni de no doble imposició el primer semestre del 2012 i, també, si és possible, amb Espanya”. Aquest procés “ha d’anar de la mà” de l’obertura total a la inversió estrangera, que també afectarà les professionsl liberals. “Ja no hi ha lloc per a actituds proteccionistes” comptant que “es pot competir amb qualsevol vingui d’on vingui”.
ELS EMPRESARIS APLAUDEIXEN MARTÍ
Les primeres reaccions dels empresaris pocs minuts després de la compareixença eren més que positives. Tant el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, com el de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, van coincidir a ressaltar el discurs “molt realista” de Martí. “Destacaria sobretot el que ha dit del canvi de model econòmic”, va opinar Pantebre, que coincideix amb l’executiu que “aquestes mesures no seran un miracle, però sí que contribuiran a reactivar la situació”. Aleix va ressaltar que hagi estat “el primer cop que les anàlisis del Govern són tan pròximes a les que ha fet la PIME aquests darrers anys”.
Així va explicar el cap de Govern la inclusió d’una càrrega impositiva que fins ahir ni hi era ni s’esperava. L’únic que l’havia citat va ser el PS a la campanya del 2009, però un cop arribat al gabinet executiu el projecte no va arribar a estar a sobre la taula per falta de prou suport al Consell. Martí va avançar que es preveu que entri en vigor aquesta legislatura. L’impost no tan sols arribarà per als salaris més elevats, sinó que també afectarà les rendes. “Serà un tribut amb un tipus impositiu reduït” que garanteixi “que les rendes i els salaris més elevats també contribueixen al sosteniment de l’Estat”. Va incidir específicament que “no és afany recaptatori, és, sobretot, qüestió d’equitat” perquè els que més ingressen, sigui per sou o rendistes, “s’espera que contribueixin en la mesura de les seves possibilitats”.
El nou model fiscal no pot esperar més. L’1 de gener del 2012 entraran en vigor els impostos de societats i d’activitats econòmiques. La refosa de tots els impostos indirectes en un TVA o IVA s’aplicarà el primer dia del 2013. El nou marc fiscal dóna pas a la segona fase per al rellançament econòmic. Martí va comentar que treballarà “per tancar amb França un conveni de no doble imposició el primer semestre del 2012 i, també, si és possible, amb Espanya”. Aquest procés “ha d’anar de la mà” de l’obertura total a la inversió estrangera, que també afectarà les professionsl liberals. “Ja no hi ha lloc per a actituds proteccionistes” comptant que “es pot competir amb qualsevol vingui d’on vingui”.
ELS EMPRESARIS APLAUDEIXEN MARTÍ
Les primeres reaccions dels empresaris pocs minuts després de la compareixença eren més que positives. Tant el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, com el de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, van coincidir a ressaltar el discurs “molt realista” de Martí. “Destacaria sobretot el que ha dit del canvi de model econòmic”, va opinar Pantebre, que coincideix amb l’executiu que “aquestes mesures no seran un miracle, però sí que contribuiran a reactivar la situació”. Aleix va ressaltar que hagi estat “el primer cop que les anàlisis del Govern són tan pròximes a les que ha fet la PIME aquests darrers anys”.
dimarts, de setembre 06, 2011
Papa, estic contenta amb la decisió del Govern. Les nostres muntanyes han de tenir vida salvatge, que també és un reclam per a l’excursionista
per Marc Aleix i Tugas - 27/08/2011
–Ja m’agrada que de tant en tant estiguis contenta amb les accions del Govern.
–Doncs sí, i suposo que tu també estàs content amb la decisió de no caçar isards?
–Sí, estic content perquè després d’un article publicat a les pàgines d’opinió del Diari d’Andorra el divendres 9 de setembre del 2005 intitulat Més anelles que isards, per fi comencen a entendre el principi bàsic de conservació de les espècies, i aquest any no es caçarà.
–Papa, més enllà de la cinegètica, hi ha el fet que si de veritat volen recuperar i enfortir el nostre turisme una vegada per totes, hem d’obrar per fer del nostre país un referent turístic important, i per això la fauna salvatge és importantíssima.
–Vols dir?
–Avui dia, si volem realment recuperar el turisme perdut, i augmentar-ne la qualitat, hem d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de tots i cadascun dels habitants d’Andorra; i per això entre altres problemes hem de vetllar, una vegada per totes, pel medi ambient. Això no solament passa per tenir paisatges; rius on, com canta Serrat, l’aigua canta, i un clima extraordinari.
Les nostres muntanyes han de tenir vida, i aquesta vida no solament la donen les vaques, les eugues i les ovelles, que són de gran importància en la conservació del medi natural; sinó que també, i és aquest el fet diferenciador que hem de tenir molt en compte, la fauna salvatge, que és d’una importància vital, i aquesta ha de poder ser vista per una gran quantitat d’excursionistes.
Per això, existeixen uns estudis que es duen a terme en zones turístiques en les qual s’estudia quina és la quantitat de fauna salvatge que un excursionista pot veure caminant entre una i dues hores des del seu punt de sortida. En poques paraules, quina densitat de marmotes, de muflons, de cabirols, d’isards i altra fauna, fan falta per assolir aquest objectiu, ja que es considera de gran importància per a la satisfacció dels nostre visitant.
I no et descuidis, un client content torna, i si parla de nosaltres és generalment en bons termes.
–Recordes el teu article Més anelles que isards?
–És clar que me’n recordo! Però ara no el tinc totalment a l’esperit.
–Mira, te’n cito un extracte: “Si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos; tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees; i fent un petit càlcul, podríem tenir a Andorra, en una superfície apta per als isards d’unes 20.000 hectàrees, uns 1.600 isards pel cap baix. Per tant, cada anys se’n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.”
–Ja no recordava aquestes xifres però si faig un últim càlcul ràpid, per assolir la xifra de 1.600 ens falten 1.189 d’ isards.
–Sí, pel cap baix.
–I per tant he de donar la raó al Sr. Francesc Camp quan diu: “És un missatge de prudència; es tracta d’una decisió pensant a llarg termini.” Però m’agradaria que no tan sols es tingués en compte els caçadors. El medi ambient ens pertany a tots i cadascun de nosaltres, i com diu la Constitució hem de vetllar per la seva conservació. La fauna la volem viva i amb bona salut.
–Ja m’agrada que de tant en tant estiguis contenta amb les accions del Govern.
–Doncs sí, i suposo que tu també estàs content amb la decisió de no caçar isards?
–Sí, estic content perquè després d’un article publicat a les pàgines d’opinió del Diari d’Andorra el divendres 9 de setembre del 2005 intitulat Més anelles que isards, per fi comencen a entendre el principi bàsic de conservació de les espècies, i aquest any no es caçarà.
–Papa, més enllà de la cinegètica, hi ha el fet que si de veritat volen recuperar i enfortir el nostre turisme una vegada per totes, hem d’obrar per fer del nostre país un referent turístic important, i per això la fauna salvatge és importantíssima.
–Vols dir?
–Avui dia, si volem realment recuperar el turisme perdut, i augmentar-ne la qualitat, hem d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de tots i cadascun dels habitants d’Andorra; i per això entre altres problemes hem de vetllar, una vegada per totes, pel medi ambient. Això no solament passa per tenir paisatges; rius on, com canta Serrat, l’aigua canta, i un clima extraordinari.
Les nostres muntanyes han de tenir vida, i aquesta vida no solament la donen les vaques, les eugues i les ovelles, que són de gran importància en la conservació del medi natural; sinó que també, i és aquest el fet diferenciador que hem de tenir molt en compte, la fauna salvatge, que és d’una importància vital, i aquesta ha de poder ser vista per una gran quantitat d’excursionistes.
Per això, existeixen uns estudis que es duen a terme en zones turístiques en les qual s’estudia quina és la quantitat de fauna salvatge que un excursionista pot veure caminant entre una i dues hores des del seu punt de sortida. En poques paraules, quina densitat de marmotes, de muflons, de cabirols, d’isards i altra fauna, fan falta per assolir aquest objectiu, ja que es considera de gran importància per a la satisfacció dels nostre visitant.
I no et descuidis, un client content torna, i si parla de nosaltres és generalment en bons termes.
–Recordes el teu article Més anelles que isards?
–És clar que me’n recordo! Però ara no el tinc totalment a l’esperit.
–Mira, te’n cito un extracte: “Si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos; tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees; i fent un petit càlcul, podríem tenir a Andorra, en una superfície apta per als isards d’unes 20.000 hectàrees, uns 1.600 isards pel cap baix. Per tant, cada anys se’n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.”
–Ja no recordava aquestes xifres però si faig un últim càlcul ràpid, per assolir la xifra de 1.600 ens falten 1.189 d’ isards.
–Sí, pel cap baix.
–I per tant he de donar la raó al Sr. Francesc Camp quan diu: “És un missatge de prudència; es tracta d’una decisió pensant a llarg termini.” Però m’agradaria que no tan sols es tingués en compte els caçadors. El medi ambient ens pertany a tots i cadascun de nosaltres, i com diu la Constitució hem de vetllar per la seva conservació. La fauna la volem viva i amb bona salut.
dijous, d’agost 04, 2011
La CASS dels autònoms
En la primera reunió del nou Govern es va acordar demanar a la CASS que estudiés mecanismes per acabar amb la injustícia que suposa el sistema de cotització dels autònoms (un mínim de 400 euros amb independència del tipus, volum de negoci i marges).
L’endemà, el 19 de maig, el ministre de Finances, Jordi Cinca, i la titular de Salut, Cristina Rodríguez, es trobaven amb el consell d’administració de la parapública per anunciar-los que es farien canvis a la llei amb caràcter d’urgència, per posar fi a la discriminació derivada del sistema de cotitzacions. Es va proposar com a solució crear una forquilla contributiva que s’establiria en funció de la renda. De manera que el plantejament era fer pocs canvis al text per no alentir el procés. Ahir, els representants de la PIME van lliurar una carta a la ministra Rodríguez en què denuncien la situació un altre cop i insisteixen en la vella reivindicació que l’aportació a la CASS dels autònoms es faria en funció del salari mitjà de cada sector. Hi afegeixen una demanda que portarà polèmica: que se’ls retornin els diners que haurien cotitzat de més des de l’entrada en vigor de la nova llei (més enllà de l’oportunitat i legitimitat de la petició, hi ha la dificultat de quantificar-ho). La coincidència, però, és gairebé absoluta entre totes les parts implicades, Govern, CASS i autònoms. Només hi ha una discrepància, però molt significativa: la diferent concepció del que ha de ser una reforma ràpida de la llei. L’executiu i el grup parlamentari de la majoria s’han marcat que la modificació estigui llesta a final d’any. Per als afectats, cada dia que passa és un dia perdut i demanen la màxima celeritat, tenint en compte que des de la declaració d’intencions inicial no ha transcendit cap nou pas del procés de reforma per part del Govern. Algú pot caure en la temptació de minimitzar el problema i voler treure importància si el termini d’entrada en vigor dels canvis varia de pocs mesos. Però cal tenir present que en la greu crisi econòmica en la qual estem instal·lats (poca feina i dificultats per cobrar), hi ha força treballadors per compte propi als quals els suposa un veritable sacrifici satisfer una quota mensual de 400 euros. Davant d’una situació clarament injusta com la que es troben els autònoms i del compromís del Govern ara cal establir un calendari concret per dissipar qualsevol dubte que és qüestió de màxima prioritat.
L’endemà, el 19 de maig, el ministre de Finances, Jordi Cinca, i la titular de Salut, Cristina Rodríguez, es trobaven amb el consell d’administració de la parapública per anunciar-los que es farien canvis a la llei amb caràcter d’urgència, per posar fi a la discriminació derivada del sistema de cotitzacions. Es va proposar com a solució crear una forquilla contributiva que s’establiria en funció de la renda. De manera que el plantejament era fer pocs canvis al text per no alentir el procés. Ahir, els representants de la PIME van lliurar una carta a la ministra Rodríguez en què denuncien la situació un altre cop i insisteixen en la vella reivindicació que l’aportació a la CASS dels autònoms es faria en funció del salari mitjà de cada sector. Hi afegeixen una demanda que portarà polèmica: que se’ls retornin els diners que haurien cotitzat de més des de l’entrada en vigor de la nova llei (més enllà de l’oportunitat i legitimitat de la petició, hi ha la dificultat de quantificar-ho). La coincidència, però, és gairebé absoluta entre totes les parts implicades, Govern, CASS i autònoms. Només hi ha una discrepància, però molt significativa: la diferent concepció del que ha de ser una reforma ràpida de la llei. L’executiu i el grup parlamentari de la majoria s’han marcat que la modificació estigui llesta a final d’any. Per als afectats, cada dia que passa és un dia perdut i demanen la màxima celeritat, tenint en compte que des de la declaració d’intencions inicial no ha transcendit cap nou pas del procés de reforma per part del Govern. Algú pot caure en la temptació de minimitzar el problema i voler treure importància si el termini d’entrada en vigor dels canvis varia de pocs mesos. Però cal tenir present que en la greu crisi econòmica en la qual estem instal·lats (poca feina i dificultats per cobrar), hi ha força treballadors per compte propi als quals els suposa un veritable sacrifici satisfer una quota mensual de 400 euros. Davant d’una situació clarament injusta com la que es troben els autònoms i del compromís del Govern ara cal establir un calendari concret per dissipar qualsevol dubte que és qüestió de màxima prioritat.
La PIME demana més celeritat per canviar la cotització als autònoms
El president de la PIME, Marc Aleix.
La PIME es va reunir ahir al matí amb la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, per parlar sobre les cotitzacions dels autònoms a la CASS.
En la reunió, el president de l’associació, Marc Aleix, va demanar més celeritat en la recerca d’una solució al Govern. En declaracions al Diari, va posar en relleu que “els temps de l’administració i els nostres són diferents”, i va afegir que quant a la recerca de resolució s’està parlant a “mesos vista, però alguns empresaris pateixen a final de mes”. El president també va destacar que el febrer del 2010 es van reunir amb l’aleshores ministre d’Economia i Finances, Pere López, i que mai no van rebre la resposta a la petició.
Durant la reunió, la PIME va entregar una carta a Rodríguez, on se l’instava a “corregir el greuge comparatiu entre els sectors” i s’hi adjuntava un quadre detallat amb els salaris mitjans de la CASS per als autònoms. El president de l’associació va afirmar que “no només no estem d’acord amb el que s’està fent pagar, sinó que volem que es retornin els diners”. Aquest, proposa que fins que la comptabilitat obligatòria permeti al Govern relacionar les cotitzacions dels autònoms i els salaris reals, el salari mitjà de cada un dels diferents sectors sigui el que serveixi com a base per fer l’aportació a la CASS.
Actualment, el càlcul del que aquests treballadors han d’abonar a la Seguretat Social es fa prenent com a punt de partida el salari mitjà dels treballadors de tots els sectors, que està fixat en 1.979 euros. El president de l’associació, va explicar al Diari que “hi ha una diferència abismal entre els diferents autònoms”, atès que, segons explica, “hi ha sectors que no cobren el salari mitjà i han de cotitzar a la CASS quantitats molt més fortes”.
Al text que van entregar a la ministra, l’associació es preguntava “com pot ser” que hi hagi treballadors per compte propi que paguen un 36,38% del seu salari a la CASS, com és l’exemple del sector del treball domèstic a la comunitat i n’hi hagi d’altres que en paguin un 4,78%, en el cas dels empleats del sistema financer. La PIME empara la seva demanda en l’article 37 de la Constitució, on es detalla que les contribucions a les despeses públiques es faran segons la “capacitat econòmica” de qui les fa.
Segons Aleix, la ministra “n’és prou conscient d’aquesta situació”, i està oberta a buscar una solució. A més, va destacar que durant la reunió “la ministra s’ha mostrat molt preocupada per les cotitzacions a la CASS”. En referència amb això, Aleix va posar l’accent en el fet que “tant Rodríguez com Cinca s’han mostrat disposats” a cercar una resolució a la seva demanda. Però ha advertit que pensa que cal “aplicar la Constitució” i que, tot i que actualment no es planteja portar la petició als tribunals, és una mesura que no descarta si no es resol la qüestió.
dimecres, d’octubre 07, 2009
"Small Business Act" per a Europa: iniciativa a favor de les petites empreses
Bruselas, 25.6.2008
COM(2008) 394 final
COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL CONSEJO, AL PARLAMENTO
EUROPEO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE
LAS REGIONES
«Pensar primero a pequeña escala»
«Small Business Act» para Europa: iniciativa en favor de las pequeñas empresas
1. INTRODUCCIÓN
Actualmente, el desafío clave al que se enfrenta la UE es gestionar la transición hacia una
economía basada en el conocimiento. Si tenemos éxito, gozaremos de una economía
competitiva y dinámica con más y mejores empleos y un mayor nivel de cohesión social.
Los empresarios dinámicos están en una posición particularmente favorable para aprovechar
las oportunidades que ofrecen la globalización y la aceleración del cambio tecnológico. Por
tanto, nuestra capacidad de aprovechar el potencial de crecimiento e innovación de las
pequeñas y medianas empresas (PYME) será decisiva para la prosperidad futura de la UE. En
un contexto mundial cambiante, caracterizado por continuos cambios estructurales y una
mayor presión competitiva, el papel de las PYME en nuestra sociedad es cada vez más
importante, ya que crean empleo y son protagonistas clave para garantizar la prosperidad de
las comunidades locales y regionales. Unas PYME dinámicas darán a Europa la fuerza
necesaria para hacer frente a la incertidumbre del actual mundo globalizado.
La UE ha hecho especial hincapié en las necesidades de las PYME en el marco de la
Estrategia de Lisboa para el Crecimiento y el Empleo, especialmente desde 2005 con el uso
del enfoque asociativo1, que ha aportado resultados tangibles. Es momento de que las
necesidades de las PYME ocupen un lugar destacado de la política de la UE y de hacer
realidad la visión de 2000 de los Jefes de Estado y Gobierno de la UE: hacer que las PYME
encuentren en la UE el entorno más propicio posible2 .
El entorno nacional y local en el que operan las PYME es muy variado, así como la naturaleza
de las propias PYME (entre las que se incluyen la artesanía, las microempresas, las empresas
familiares, las empresas de la economía social, etc.). Por tanto, las políticas que abordan las
necesidades de las PYME deben tener plenamente en cuenta esta diversidad y respetar
íntegramente el principio de subsidiariedad.
Text complet a:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2008:0394:FIN:es:PDF
COM(2008) 394 final
COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL CONSEJO, AL PARLAMENTO
EUROPEO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE
LAS REGIONES
«Pensar primero a pequeña escala»
«Small Business Act» para Europa: iniciativa en favor de las pequeñas empresas
1. INTRODUCCIÓN
Actualmente, el desafío clave al que se enfrenta la UE es gestionar la transición hacia una
economía basada en el conocimiento. Si tenemos éxito, gozaremos de una economía
competitiva y dinámica con más y mejores empleos y un mayor nivel de cohesión social.
Los empresarios dinámicos están en una posición particularmente favorable para aprovechar
las oportunidades que ofrecen la globalización y la aceleración del cambio tecnológico. Por
tanto, nuestra capacidad de aprovechar el potencial de crecimiento e innovación de las
pequeñas y medianas empresas (PYME) será decisiva para la prosperidad futura de la UE. En
un contexto mundial cambiante, caracterizado por continuos cambios estructurales y una
mayor presión competitiva, el papel de las PYME en nuestra sociedad es cada vez más
importante, ya que crean empleo y son protagonistas clave para garantizar la prosperidad de
las comunidades locales y regionales. Unas PYME dinámicas darán a Europa la fuerza
necesaria para hacer frente a la incertidumbre del actual mundo globalizado.
La UE ha hecho especial hincapié en las necesidades de las PYME en el marco de la
Estrategia de Lisboa para el Crecimiento y el Empleo, especialmente desde 2005 con el uso
del enfoque asociativo1, que ha aportado resultados tangibles. Es momento de que las
necesidades de las PYME ocupen un lugar destacado de la política de la UE y de hacer
realidad la visión de 2000 de los Jefes de Estado y Gobierno de la UE: hacer que las PYME
encuentren en la UE el entorno más propicio posible2 .
El entorno nacional y local en el que operan las PYME es muy variado, así como la naturaleza
de las propias PYME (entre las que se incluyen la artesanía, las microempresas, las empresas
familiares, las empresas de la economía social, etc.). Por tanto, las políticas que abordan las
necesidades de las PYME deben tener plenamente en cuenta esta diversidad y respetar
íntegramente el principio de subsidiariedad.
Text complet a:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2008:0394:FIN:es:PDF
De senyor feudal a dictadura administrativa
Article de Marc Aleix Tugas, publicat el 07.10.2009 pel Diari d'Andorra
De senyor feudal a dictadura administrativa
L’immigrant ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país
• Després d’aquests últims anys de disbauxa en els quals l’antic Govern ha estirat més el braç que la màniga intentant que callin les rendes fluixes... A l’administració hem vist com a poc a poc però de forma constant amb molt poc coneixement de la vida real i del món empresarial han sorgit una infinitat de lleis i reglaments d’aplicació que només han fet augmentar el monstre administratiu (per a una obertura administrativa en certs comerços fan falta 263 dies), el qual s’està reproduint internament, alimentant-se del teixit empresarial del país, parlant vulgarment, d’aquí a poc temps només li quedaran els ossos. Després de viatges a l’estranger per tal de fer-se veure pels prohoms de la Terra, polítics nostres varen firmar tot el que se’ls presentava. Un viatge, una firma, i el que es firmava cap a un calaix i visca la Pepa! que no passa res. I res no hauria passat si no hagués estat que als funcionaris de torn abans de posar-ho al calaix se’ls va ocórrer de llegir alguns dels documents firmats pels nostres polítics, i de fil amb agulla han sorgit reglaments i entre els reglaments, la quota d’immigració. I l’emigrant, que ha estat la base de la transformació d’Andorra i que a dia d’avui és totalment indispensable per al teixit empresarial del país, ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país, apareixent tot un seguit de controls:–Control mèdic–Control de titulació. Per a qualsevol lloc de treball, tots han de ser tècnics qualificats i amb titulació.–Control d’habitatge.–Contracte de treball amb salaris mínims imposats per l’administració (per al treballador andorrà no fa falta el salari imposat, pot estar per al mateix lloc de treball amb el salari base sense que aquest fet no molesti ningú).–Data d’entrada al territori, i hi ficaran data de sortida obligatòria.I tot això sense cap estudi administratiu, social o consultes al món empresarial per saber com la societat civil andorrana i el món empresarial andorrà es mouen. El jedi administratiu en contra del Darth Vader empresarial. I vet aquí la totalitat dels empresaris turístics (hotels, restaurants, pubs, discoteques, estacions d’esquí, botigues de lloguer i altres empreses, a Andorra totes les empreses estan lligades).Sense cap possibilitat de contractar personal tan sols set setmanes abans de l’inici de la temporada (el personal que busca feina a Andorra és insuficient per cobrir la mancança del sector i les ofertes de treball queden desertes). El jedi administratiu des d’una llunyana galàxia està estudiant el planeta Andorra, quan els astres estiguin en línia comunicarà a cada empresari quant personal podrà contractar i fins quin dia el podrà tenir, i tots de la maneta continuarem caminant pel camí del desastre. Senyors, un dia o un altre haurem de prendre consciència que Andorra-país no pot suportar més aquesta Andorra-Estat i que aquest totalitarisme administratiu, si perdura més temps, obligarà els empresaris a emprendre accions contundents, ja que sense personal som incapaços de portar a terme els nostres negocis. Com deia un exministre francès: “Il serait temps de dégraisser le mammouth.”
De senyor feudal a dictadura administrativa
L’immigrant ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país
• Després d’aquests últims anys de disbauxa en els quals l’antic Govern ha estirat més el braç que la màniga intentant que callin les rendes fluixes... A l’administració hem vist com a poc a poc però de forma constant amb molt poc coneixement de la vida real i del món empresarial han sorgit una infinitat de lleis i reglaments d’aplicació que només han fet augmentar el monstre administratiu (per a una obertura administrativa en certs comerços fan falta 263 dies), el qual s’està reproduint internament, alimentant-se del teixit empresarial del país, parlant vulgarment, d’aquí a poc temps només li quedaran els ossos. Després de viatges a l’estranger per tal de fer-se veure pels prohoms de la Terra, polítics nostres varen firmar tot el que se’ls presentava. Un viatge, una firma, i el que es firmava cap a un calaix i visca la Pepa! que no passa res. I res no hauria passat si no hagués estat que als funcionaris de torn abans de posar-ho al calaix se’ls va ocórrer de llegir alguns dels documents firmats pels nostres polítics, i de fil amb agulla han sorgit reglaments i entre els reglaments, la quota d’immigració. I l’emigrant, que ha estat la base de la transformació d’Andorra i que a dia d’avui és totalment indispensable per al teixit empresarial del país, ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país, apareixent tot un seguit de controls:–Control mèdic–Control de titulació. Per a qualsevol lloc de treball, tots han de ser tècnics qualificats i amb titulació.–Control d’habitatge.–Contracte de treball amb salaris mínims imposats per l’administració (per al treballador andorrà no fa falta el salari imposat, pot estar per al mateix lloc de treball amb el salari base sense que aquest fet no molesti ningú).–Data d’entrada al territori, i hi ficaran data de sortida obligatòria.I tot això sense cap estudi administratiu, social o consultes al món empresarial per saber com la societat civil andorrana i el món empresarial andorrà es mouen. El jedi administratiu en contra del Darth Vader empresarial. I vet aquí la totalitat dels empresaris turístics (hotels, restaurants, pubs, discoteques, estacions d’esquí, botigues de lloguer i altres empreses, a Andorra totes les empreses estan lligades).Sense cap possibilitat de contractar personal tan sols set setmanes abans de l’inici de la temporada (el personal que busca feina a Andorra és insuficient per cobrir la mancança del sector i les ofertes de treball queden desertes). El jedi administratiu des d’una llunyana galàxia està estudiant el planeta Andorra, quan els astres estiguin en línia comunicarà a cada empresari quant personal podrà contractar i fins quin dia el podrà tenir, i tots de la maneta continuarem caminant pel camí del desastre. Senyors, un dia o un altre haurem de prendre consciència que Andorra-país no pot suportar més aquesta Andorra-Estat i que aquest totalitarisme administratiu, si perdura més temps, obligarà els empresaris a emprendre accions contundents, ja que sense personal som incapaços de portar a terme els nostres negocis. Com deia un exministre francès: “Il serait temps de dégraisser le mammouth.”
dimarts, de gener 20, 2009
Entrevista del Sr. Marc Aleix al diari Bon Dia, 19.01.2009
El diari Bon Dia ha entrevistat el Sr. Marc Aleix.
Link de l'article:
http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2583%3Amarc-aleix-president-de-la-pime-que-un-govern-no-reconegui-la-realitat-laboral-del-pais-es-un-desastre-&catid=43%3Asocietat&Itemid=28
Link de l'article:
http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2583%3Amarc-aleix-president-de-la-pime-que-un-govern-no-reconegui-la-realitat-laboral-del-pais-es-un-desastre-&catid=43%3Asocietat&Itemid=28
dijous, de novembre 27, 2008
Projecte de Llei del Comerç
PROJECTE DE LLEI DEL COMERÇ
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El sector comercial andorrà és un dels sectors més importants i dinàmics de l’economia andorrana i, per això, en els últims anys ha experimentat, igual que els sistemes de distribució dels països de l’entorn geogràfic del Principat, canvis profunds derivats, entre altres causes, de les noves tecnologies i dels nous tipus de venda, que obliguen a fer un esforç de sistematització i de modernització de la seva ordenació que, adequant-se a la nova realitat, faciliti que el comerç es desenvolupi amb la finalitat que els consumidors, nacionals i estrangers, rebin el millor servei possible amb el mínim cost, i contribuir, així, a modernitzar el sector i garantir-ne el futur.
La Llei estableix el règim substantiu per a l’exercici del comerç, la regulació administrativa de les activitats comercials i la disciplina de las noves tipologies específiques de venda, i s’estructura en vuit títols, catorze capítols, onze seccions, cent tres articles, una disposició addicional, dos disposicions finals i una disposició derogatòria. El títol I l’integren sis capítols i vint-i-un articles i conté disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la Llei; a la fixació dels conceptes de comerç i activitat comercial, delimitadors de l’àmbit objectiu; i, sobretot, conté en el capítol tercer les disposicions que estableixen els requisits substantius per a l’exercici del comerç, tant per als andorrans com per als estrangers, que prohibeixen expressament l’exercici del comerç en nom propi però per compte d’un altre que per llei no pot exercir-lo.
En el capítol quart, del mateix títol I, s’estableix el concepte d’establiment comercial, tant individual com col·lectiu, i en el capítol cinquè, el règim d’autorització administrativa prèvia per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments comercials, i se simplifica de forma innovadora els tràmits existents actualment, mitjançant la creació dels tècnics acreditats pel Govern i establint una autorització sotmesa al compliment de requisits especials per als grans establiments comercials. Finalment, el capítol sisè conté el règim aplicable al Registre de Comerç i Indústria, on s’han d’inscriure d’ofici totes les persones, físiques i jurídiques, que, comptant amb l’autorització administrativa prèvia, exercitin el comerç al Principat.
El títol II estableix amb quatre articles un règim general del fenomen de la publicitat exterior, que per raó dels àmbits on es farà, obliga a subjectar-la a una autorització administrativa prèvia per garantir la prevalença dels interessos generals sobre els privats i particulars de tota activitat econòmica. El títol III el formen únicament tres articles, que estableixen la regulació administrativa dels horaris comercials que correspon determinar al Govern, i als comerciants fixar-los dins del marc establert en el decret corresponent i també fer-los públics. El títol IV estableix en dos articles el règim de preus, en declara el principi de llibertat de fixació pels comerciants, n’estableix les excepcions corresponents i l’obligació d’informar-ne el públic.
El títol V, integrat per tres capítols, onze seccions i quaranta-vuit articles, està totalment dedicat a establir la regulació administrativa i el règim jurídic material dels nous tipus específics de venda. Les finalitats perseguides són diverses, però fonamentalment se centren en dos. En primer lloc, a garantir la claredat i la transparència de les característiques que defineixen cadascun dels diversos tipus de venda regulada, per afavorir la competència lleial en el mercat; i, en segon lloc, a establir la disciplina substantiva d’alguns tipus de venda que situen els consumidors finals en una posició que obliga a fixar mecanismes per restaurar l’equilibri entre les parts.
El títol VI, amb dos capítols i vuit articles, regula, amb caràcter general, la responsabilitat dels comerciants minoristes; els drets dels consumidors finals en les vendes de productes que s’efectuïn, i els requisits que han de reunir i els efectes que produeixen entre les parts les denominades garanties comercials. La regulació esmentada té el seu origen, de la mateixa manera que el règim substantiu dels tipus específics de venda, en l’àmbit comunitari i, per tant, en el conjunt dels seus estats membres. I encara que el Principat no està obligat en absolut a transposar al seu ordenament a aquest règim, l’opció de fer-ho sembla oportuna tant per les raons de fons que la justifiquen com per la pròpia competitivitat del comerç nacional.
El títol VII estableix el règim d’inspecció i el control dels establiments i de les activitats comercials en quatre articles, i destaca la determinació de la competència respecte de la potestat d’inspecció i les facultats que a aquest efecte s’atorguen als inspectors de comerç.
Finalment, el títol VIII, format per tres capítols i tretze articles, determina la disciplina de les infraccions i de les sancions en l’àmbit del comerç, d’acord amb el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador. En aquest sentit, es determinen les figures dels autors i responsables de les infraccions. Les infraccions s’ordenen en tres categories: molt greus, greus i lleus. Finalment, i després d’establir la competència respecte de la potestat sancionadora, s’enumeren les classes de sancions imposables.
Títol I. De les disposicions generals
Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. Objecte
L’objecte principal d’aquesta Llei és establir el règim per a l’exercici del comerç i la seva regulació administrativa, i també regular determinats tipus específics de venda amb la finalitat d’ordenar el sector i millorar-ne l’estructura.
Article 2. Àmbit
1. Estan sotmeses a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que exerciten el comerç per compte i en nom propi o aliè de forma habitual.
2. També estan sotmeses a aquesta Llei les persones, físiques o jurídiques, que facin activitats de prestació de serveis subjectes a autorització per a l’exercici d’una professió liberal, en les matèries no expressament regulades per la seva legislació específica.
Capítol segon. Del comerç o activitat comercial
Article 3. Concepte
1. Es reputa comerç o activitat comercial, a l’efecte d’aquesta Llei, l’activitat consistent a situar o a oferir en el mercat productes, naturals o elaborats, i serveis amb la finalitat de posar-los a disposició dels consumidors finals o dels altres comerciants o empresaris.
2. Es considera comerç o activitat comercial al detall o minorista la que té com a destinatari el consumidor final; i el comerç o l’activitat comercial a l’engròs o majorista la que té com a destinatari altres comerciants o empresaris que no siguin consumidors finals.
Article 4. Marc jurídic
L’exercici del comerç o de qualsevol activitat comercial es funda/basa en la llibertat d’empresa i s’ha de desenvolupar en el marc de l’economia de mercat i del principi de defensa dels interessos dels consumidors i usuaris, d’acord amb els articles 28i 35 de la Constitució.
Article 5. Autorització
Per exercir el comerç o qualsevol activitat comercial, tota persona física o jurídica ha d’obtenir les autoritzacions administratives prèvies corresponents.
Capítol tercer. De l’exercici del comerç
Article 6. Capacitat
1. Poden exercir el comerç:
a) Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana que tinguin plena capacitat d’obrar i que no estiguin afectades per una prohibició legal.
b) Els menors i les persones incapacitades que per mitjà dels seus representants legals poden continuar el comerç que haguessin exercit els seus pares o causants.
c) Les persones jurídiques de nacionalitat andorrana.
2. També poden exercir el comerç els estrangers majors d’edat que tinguin plena capacitat d’obrar, que no estiguin afectats per una prohibició legal i que acreditin una residència legal de vint anys al Principat d’Andorra, sempre que els convenis subscrits pel Principat d’Andorra o les disposicions particulars referides a cada activitat comercial no estableixin un termini diferent.
3. Tanmateix, els estrangers que no puguin acreditar la residència legal, en els termes establerts en l’apartat anterior, poden exercir el comerç en l’activitat per la qual hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.
4. Les persones jurídiques constituïdes a l’estranger poden exercir el comerç al Principat directament o mitjançant l’establiment d’una sucursal en els termes establerts en l’article 5 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, quan les disposicions particulars referides a cada activitat comercial ho autoritzin i quan hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.
5. En cas que les disposicions vigents requereixin una habilitació professional per exercir una professió liberal, els sol·licitants han d‘acreditar que en són els titulars. En cas de prestació de serveis professionals per una societat, l’habilitació professional l’han de disposar, com a mínim, la meitat dels socis i dels membres de l’òrgan d’administració de la mateixa societat.
Article 7. Prohibició
1. Cap persona, física o jurídica, pot exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per llei no pot exercir-lo.
2. Les persones, físiques o jurídiques, per compte de les quals una altra persona, física o jurídica, exercita el comerç en nom propi, responen solidàriament amb aquesta última dels deutes sorgits.
Article 8. Requisits
1. Les persones, físiques o jurídiques, que pretenguin exercir el comerç han de complir els requisits següents:
a) Disposar de l’autorització del comú de la parròquia en la qual es pretén exercir el comerç o prestar els serveis.
b) Disposar de l’autorització del Govern per a l’exercici del comerç.
c) Estar inscrits al Registre de Comerç i Indústria i exposar-ne el certificat de forma visible per al públic a l’establiment on s’exerceixi l’activitat comercial.
d) Satisfer els tributs que, per l’exercici del comerç o la prestació dels serveis, estableixin les administracions públiques.
e) Complir els requisits particulars que estableixin les disposicions per a cada classe d’activitat comercial o de prestació de serveis.
f) Complir els requisits establerts per les disposicions específiques que siguin d’aplicació als productes i als serveis comercialitzats.
2. Reglamentàriament es poden requerir determinades condicions, aptituds o titulacions específiques per exercir activitats comercials que exigeixin un tractament o uns coneixements particulars per raó de la naturalesa del producte o servei o per raons d’interès general.
Article 9. Cessament
1. El cessament en l’exercici del comerç s’ha de sol·licitar a l’òrgan competent del Govern adjuntant la baixa efectiva del comú corresponent. La resolució favorable produeix la cancel·lació de la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
2. Quan en un establiment comercial no s’exerceix cap activitat comercial durant un termini superior a un any, el ministeri competent a proposta de part o d’ofici, i amb la prèvia instrucció de l’expedient corresponent, acorda cessar l’activitat i cancel·lar d’ofici la inscripció al Registre, i notifica l’acord al comú per als efectes que corresponguin.
Capítol quart. Dels establiments comercials
Article 10. Concepte
Es consideren establiments comercials, a l’efecte del que s’estableix en aquesta Llei, els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’un edifici on s’exerceix el comerç o es presten els serveis.
Article 11. Establiments col·lectius
1. Els establiments comercials poden ser de caràcter individual o col·lectiu. Els de caràcter col·lectiu estan integrats per un conjunt d’establiments comercials individuals, degudament autoritzats i situats en un o diversos edificis, connectats o no entre si, en els quals es duen a terme les activitats comercials respectives de manera independent i que disposen de determinats elements de gestió comuna.
2. El Govern ha de regular el règim en què es pot exercir el comerç i l’activitat comercials de forma simultània en establiments col·lectius en funció de llur compatibilitat.
Article 12. Grans establiments
Es consideren grans establiments comercials els establiments comercials individuals o col·lectius destinats al comerç al detall de qualsevol classe de productes que tenen una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.
Capítol cinquè. Autoritzacions
Article 13. Competències
1. Correspon al ministeri competent en matèria de comerç autoritzar l’obertura d’establiments comercials i l’exercici de les activitats comercials i la seva modificació i ordenar-ne la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
2. El ministre competent en matèria de comerç, o la persona en qui delegui, atorga l’autorització si el funcionari responsable informa que la documentació adjuntada a la sol·licitud conté tots els documents requerits i es disposa de l’autorització corresponent del comú on s’exerceix l’activitat comercial.
Article 14. Sol·licituds
1. Les autoritzacions s’atorguen a iniciativa de la persona interessada amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent en què s’han de fer constar, com a mínim, les dades següents:
a) Nom i cognoms de les persones físiques, i el seu número d’identificació del cens o la denominació social de les persones jurídiques, amb el seu número de Registre.
b) Domicili del sol·licitant especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta, i també el número de telèfon i el correu electrònic, si en disposa.
c) Emplaçament del local on es pretén exercir l’activitat, especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta i superfície en metres quadrats (m2).
d) El nom comercial o el número del certificat de reserva de nom comercial obtingut prèviament del ministeri competent en matèria de comerç.
e) En cas de menors o de persones incapacitades, a més, cal indicar la identitat de qui en tingui la guarda o la representació legal.
3. En cas que el sol·licitant sigui una persona física o jurídica estrangera adjudicatària de concessions amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, n’ha d’adjuntar els documents acreditatius.
4. Les sol·licituds s’han de redactar en català i amb lletra clara, d’acord amb els models que en cada cas estableixi el ministeri competent, i es poden tramitar mitjançant sistemes telemàtics.
Article 15. Procediments administratius
1. Per sol·licitar l’autorització d’obertura s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior i fent-hi constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), presentada als òrgans administratius competents del Govern i del comú respectiu, acompanyada de la documentació següent:
a) Si no es disposa del certificat de reserva del nom comercial d’acord amb l’apartat d) de l’article 14.1, tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes en la legislació vigent sobre noms comercials.
b) Els informes i els certificats previstos a l’article 16.
2. Per sol·licitar l’autorització de modificació del titular administratiu, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent, acompanyada de la documentació següent:
a) Documentació justificativa de la transmissió de drets.
b) En cas que l’activitat estigui inclosa dintre dels supòsits previstos a l’article 8.2, la documentació justificativa del compliment d’acord amb l’article 6.5.
3. Per sol·licitar l’autorització de modificació del nom comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb indicació del número de certificat de reserva del nou nom comercial a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent Si no es disposa del certificat, s’ha d’aportar tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes a la legislació vigent sobre noms comercials.
4. Per sol·licitar una modificació o una ampliació de l’activitat comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb la relació de les activitats que s’incrementen, que es redueixen o que se substitueixen, fent-hi constar els números corresponents del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16 d’aquesta Llei. Per reduir les activitats comercials, no cal presentar els informes ni els certificats esmentats.
5. El trasllat de l’establiment comercial pot ser dins del terme de la mateixa parròquia on és o en el d’una altra.
En el primer cas s’ha de presentar a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de figurar la nova adreça de l’establiment, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.
En el segon cas, s’ha de presentar al comú de la parròquia on hi havia inicialment l’activitat una sol·licitud de cessament de l’activitat mentre que al Govern i al comú de la parròquia on s’estableix el nou emplaçament cal presentar una sol·licitud, omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), i que han de coincidir amb les autoritzades en l’emplaçament anterior, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.
6. Per comunicar el cessament de l’exercici del comerç s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, i notificar la voluntat de cessar en l’exercici del comerç al ministeri competent i al comú corresponent, acompanyada del certificat d’inscripció original, lliurat pel Registre de Comerç i Indústria, de l’activitat.
Article 16. Documentació complementària
1. S’han d’aportar, d’acord amb el que preveu l’article 15, els informes i els certificats tècnics i els comprovants que acreditin que tant l’activitat comercial o de prestació de serveis, com l’establiment comercial en el qual es vol fer, compleixen les condicions i els requisits tècnics que estableix la normativa en vigor.
2. En cas que l’emplaçament de l’establiment comercial afecti de forma significativa la mobilitat i la seguretat a la via pública, el Govern ha de demanar al sol·licitant que presenti un estudi d’impacte i un pla d’accessibilitat referit als vehicles i a les persones, als aparcaments i a les zones de càrrega i descàrrega, per garantir la seguretat dels vianants i els usuaris i un nivell raonable d’afectació del trànsit.
3. Els documents mencionats als apartats anteriors han de ser emesos per tècnics, empreses o entitats acreditats pel Govern.
4. Quan sigui necessari disposar d’una autorització per poder exercir professionalment, aquesta s’ha d’acreditar mitjançant la resolució, o un document acreditatiu equivalent, emès per l’òrgan competent.
Article 17. Inspeccions
Els serveis competents del Govern disposaran d’ofici o a instància de part la pràctica de les inspeccions i de les verificacions necessàries per comprovar el compliment de la Llei.
Article 18. Autorització de grans establiments
1. El Govern només atorga l’autorització per obrir o modificar grans establiments comercials quan, a més d’adjuntar a la sol·licitud els documents enumerats a l’article 14, també s’acrediti el compliment dels requisits següents:
a) L’emplaçament de l’establiment comercial no implica ni produeix efectes negatius significatius sobre la mobilitat a la via pública ni sobre la seguretat dels vianants i els usuaris.
b) L’establiment comercial disposa d’un nombre de places d’aparcament fixades en les unitats d’actuació respectives previstes als plans d’ordenació i urbanisme parroquial de la parròquia del seu emplaçament, i en cas d’inexistència de regulació específica, s’han d’aplicar els estàndards mínims fixats en la normativa en vigor en matèria d’urbanisme. Les places d’aparcament s’han de destinar a l’ús exclusiu dels clients de l’establiment.
c) El ministeri competent en matèria de comerç pot sol·licitar que s’elabori un informe sobre l’efecte de l’obertura de l’establiment respecte a l’estructura comercial existent. Aquest informe ha d’analitzar i avaluar la millora de la lliure competència i els possibles efectes negatius que l’autorització d’obertura tindria per al comerç ja establert. El Govern determina per la via reglamentària els criteris d’avaluació.
2. Les persones interessades a obtenir una autorització per obrir o modificar grans establiments comercials poden formular una consulta prèvia al ministeri respecte de l’informe previst a la lletra c) de l’apartat anterior. La resolució favorable del ministeri respecte de la consulta formulada prèviament només pot ser modificada en atorgar l’autorització corresponent en cas que les circumstàncies tingudes en compte haguessin variat amb posterioritat.
Capítol sisè. Registre de Comerç i Indústria
Article 19. Objecte
1. El Registre de Comerç i Indústria adscrit al ministeri competent en matèria de comerç té per objecte inscriure les persones, físiques i jurídiques, que exerciten o pretenguin exercitar les activitats previstes a l’article 2 d’aquesta Llei.
2. Reglamentàriament es poden crear seccions especials integrades al Registre de Comerç i Indústria en funció del caràcter de les activitats comercials. El Govern regula el funcionament del Registre de Comerç i Indústria.
Article 20. Inscripció d’ofici
1. L’atorgament de l’autorització d’obertura d’un establiment comercial o de l’exercici del comerç, prevista als articles 13 i 18 d’aquesta Llei, implica la inscripció d’ofici al Registre de Comerç i Indústria de les persones, físiques o jurídiques, autoritzades.
2. També s’han d’inscriure d’ofici al Registre de Comerç i Indústria el canvi o l’ampliació d’activitats i de nom comercial, el canvi del titular, el trasllat de l’establiment comercial i el cessament en l’exercici de l’activitat autoritzada.
Article 21. Publicitat
El Registre de Comerç i Indústria és públic. La publicitat es fa efectiva mitjançant la certificació del contingut de les inscripcions emesa per l’òrgan competent, amb la sol·licitud prèvia formulada per la persona interessada.
Títol II. De la publicitat comercial exterior
Article 22. Concepte
És publicitat comercial exterior qualsevol forma de comunicació, feta per una persona física o jurídica en l’exercici de qualsevol activitat empresarial, amb la finalitat de promoure de forma directa o indirecta la contractació de béns o serveis i que utilitza mitjans materials de diversa índole susceptibles d’atraure l’atenció de les persones que són en espais oberts com ara carrers, places, vies de comunicació i, en general, en àmbits d’utilització pública general.
Article 23. Prohibicions
No és permesa la publicitat comercial exterior en parets de tanca de solars, murs de sosteniment, parets i façanes de bordes i altres edificis d’ús agrícola o catalogats d’interès cultural o immobles inventariats d’interès històric, artístic o cultural.
Article 24. Forma
Sense perjudici de les competències que puguin correspondre als comuns, el Govern determina reglamentàriament la forma i les característiques que poden configurar els diversos mitjans materials utilitzats per fer la publicitat comercial exterior en funció del lloc on es pretengui efectuar.
Article 25. Autorització
Fer publicitat comercial exterior requereix l’autorització administrativa prèvia del comú corresponent al territori en el qual es vol fer i la del Govern en els trams de carreteres generals o altres vies públiques de comunicació de la seva competència.
Títol III. Dels horaris comercials
Article 26. Regulació
1. El Govern ha d’establir com a mínim un cop l’any i per decret els horaris comercials i els dies de tancament obligatori dels establiments comercials, en funció de llur activitat i amb l’informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
2. Quan el decret mencionat a l’apartat anterior afecti establiments comercials on es desenvolupin diverses activitats, els horaris dels quals estiguin regulats per disposicions legals diferents, els és d’aplicació l’horari més restrictiu, llevat que les activitats es puguin exercir de manera separada i independent.
Article 27. Fixació
En el marc de la regulació establerta en el decret del Govern, cada comerciant pot fixar lliurament l’horari d’obertura i de tancament del seu establiment comercial, i també els dies durant els quals desplegarà la seva activitat.
Article 28. Publicitat
En tots els establiments comercials ha de figurar la informació dels horaris i dels dies d’obertura i de tancament en un lloc visible, tant a l‘interior com a l’exterior, àdhuc quan l’establiment estigui tancat.
Títol IV. Dels preus
Article 29. Llibertat de preus
1. Amb caràcter general, els comerciants o els oferents fixen lliurement els preus de venda dels productes i de la prestació dels serveis al públic, d’acord amb el que disposa l’article 4 d’aquesta Llei.
2. Tanmateix, el Govern pot fixar, amb l’audiència prèvia als sectors afectats, el preu dels productes i dels serveis per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.
Article 30. Informació sobre els preus
1. Els comerciants han d’exhibir el preu dels productes exposats al públic als aparadors del seu establiment comercial. Aquesta informació s’ha d’exposar de forma clarament llegible pel públic en general.
2. Tanmateix, reglamentàriament es poden establir condicions especials relatives al compliment de l’obligació d’informació de preus prevista en l’apartat anterior per motius de seguretat, d’homogeneïtat o de la naturalesa del producte.
Títol V. De les tipologies específiques de venda
Capítol primer. Disposició general
Article 31. Concepte
Es consideren tipus específics de venda, a l’efecte del que estableix aquesta Llei, tant les vendes especials com les vendes promocionals.
Capítol segon. Vendes especials
Article 32. Concepte
Són vendes especials les fetes pels comerciants minoristes amb els consumidors finals i que no s’efectuen en un establiment comercial obert al públic de manera permanent i, especialment, ho són la venda a distància, per comerç electrònic, la venda ambulant o no sedentària, la venda automàtica, la venda domiciliària i la venda en subhasta pública.
Article 33. Autorització
Es necessita una autorització administrativa prèvia del Govern per efectuar qualsevol tipus de venda especial, llevat de la venda ambulant o no sedentària que ha de ser autoritzada pel comú on es pretengui efectuar. Tanmateix, en cas que el desenvolupament de la venda ambulant afecti significativament la mobilitat de la xarxa viària bàsica nacional, també es requereix una autorització administrativa prèvia del Govern.
Secció 1a. De la venda a distància
Article 34. Concepte
Es considera venda a distància la que té lloc sense la presència física simultània del comprador i del venedor, sempre que l’oferta i l’acceptació es facin de forma exclusiva a través d’una tècnica qualsevol de comunicació a distància, i dins d’un sistema de contractació a distància organitzat pel venedor.
Article 35. Informació prèvia
Abans de qualsevol venda a distància i amb l’antelació necessària, el venedor ha de proporcionar al comprador, de forma clara i comprensible i a través d’un mitjà adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzat, la informació següent:
a) Identitat del venedor, domicili i certificat de l’autorització administrativa del Govern.
b) Característiques essencials del producte o servei.
c) Preu del producte o servei, inclosos els impostos.
d) Forma de pagament i modalitats de lliurament o execució.
e) Despeses de lliurament i de transport, si escau.
f) Cost d’utilització de la tècnica de comunicació a distància, quan es calculi sobre una base diferent de la tarifa bàsica.
g) Termini de validesa de l’oferta i del preu.
h) Durada mínima del contracte, quan es tracti de contractes de subministrament de productes o de serveis destinats a ser executats de forma permanent o repetida.
i) Existència del dret de desistiment.
j) En el seu cas, informació sobre la garantia comercial.
Article 36. Acceptació
1. L’acceptació de l’oferta per part del comprador ha de ser, en tot cas, expressa. La falta de resposta a l’oferta de venda a distància no es pot considerar mai una acceptació de l’oferta.
2. No és permès lliurar productes o serveis que el comprador no hagi sol·licitat prèviament quan incloguin una petició de pagament.
3. En cas d’infringir la prohibició de l’apartat anterior, el receptor dels productes no està obligat a retornar-los i tampoc se li’n pot reclamar el preu. En cas que els retorni, no se li pot exigir cap indemnització.
Article 37. Informació posterior
A més a més de la informació assenyalada a l’article 35, el comprador ha de rebre per escrit, o en qualsevol altre suport durador adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzada, i, com a molt tard en el moment que se li lliuri el producte, la informació i els documents següents:
a) Informació sobre les condicions i les modalitats d’exercici del dret de desistiment.
b) La direcció de l’establiment del venedor on el comprador pot presentar reclamacions.
c) Informació relativa al servei postvenda i a les garanties comercials existents.
d) Les condicions de resolució del contracte en cas que aquest contracte tingui una durada indeterminada o superior a un any.
Article 38. Compliment
1. Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el venedor ha de complir el contracte de venda a distància en el termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà del dia en què el comprador ha acceptat l’oferta.
2. En cas d’incompliment per part del venedor per no trobar-se disponible el producte, ha d’informar el comprador d’aquesta circumstància, i el comprador té dret a recuperar, al més aviat possible, les sumes satisfetes i, com a màxim, en el termini de trenta dies.
Article 39. Dret de desistiment
1. El comprador pot exercir el dret de desistiment del contracte de venda a distància en el termini de set dies hàbils comptats des del dia en què ha rebut el producte i de tres mesos en cas que el venedor incompleixi l’obligació establerta a l’article 37.
2. L’exercici del dret de desistiment no es pot subjectar al compliment de cap formalitat ni a indicació de motiu, i no pot suposar cap penalització per al comprador.
3. El comprador que exerciti el dret de desistiment ha de restituir el producte al venedor, el qual, al més aviat possible, li ha de retornar les sumes que li hagi satisfet el comprador i, com a màxim, en el termini de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data en què el venedor ha rebut el producte.
4. En cas que el preu de la venda sigui finançat amb un crèdit concedit pel venedor o per un tercer, amb l’acord previ amb el venedor, el desistiment produeix la resolució del crèdit sense cap penalització.
Article 40. Exclusions
Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el comprador no pot exercir el dret de desistiment previst a l’article 39 en els contractes de venda a distància que tinguin els objectes següents:
a) Productes el preu dels quals està subjecte a fluctuacions del mercat financer que el venedor no pot controlar.
b) Productes confeccionats de conformitat amb les especificacions del comprador o clarament personalitzats, o que, per la seva naturalesa, no poden ser restituïts o poden deteriorar-se o caducar amb rapidesa.
c) Enregistraments de sons o imatges, discos i programes informàtics que hagin estat desprecintats pel comprador.
d) Premsa diària, publicacions periòdiques i revistes.
Article 41. Irrenunciabilitat
Els drets reconeguts el comprador en aquesta secció són irrenunciables i, consegüentment, s’anul·la de ple dret qualsevol renúncia que en faci sota qualsevol forma.
Secció 2a. Del comerç electrònic
Article 42. Concepte i règim
Es considera comerç electrònic la modalitat de venda a distància basada en la transmissió de dades per xarxes de telecomunicacions i es regeix per la legislació especial sobre comerç electrònic i per les disposicions contingudes als articles 35 a 41 d’aquesta Llei.
Article 43. Informació
Les comunicacions comercials per via electrònica han de ser clarament identificables com a tals i s’hi ha d’indicar nom o denominació, domicili, correu electrònic i les dades del Registre de Comerç de la persona, física o jurídica, en nom de la qual es fan.
Article 44. Requisits
Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixen el comerç electrònic han de disposar de:
a) Sistemes adequats perquè el comprador pugui emmagatzemar i reproduir les dades relatives a les condicions aplicables.
b) Mitjans tècnics per identificar i corregir els errors d’introducció de dades abans d’efectuar la comanda, i per comunicar-ne l’acceptació.
c) Sistemes de seguretat per als pagaments electrònics.
Secció 3a. De la venda ambulant o no sedentària
Article 45. Concepte
Es considera venda ambulant o no sedentària la que té lloc en parades o instal·lacions desmuntables, transportables o mòbils, ubicades en solars o espais oberts al públic, en llocs i dates variables.
Article 46. Informació
Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixin el comerç per mitjà de la venda ambulant o no sedentària han d’exposar en la seva parada o instal·lació i de forma fàcilment visible per al públic les seves dades personals, inclosa una adreça per a la recepció de reclamacions que també ha de figurar en la factura o comprovant de venda, i el document de l’autorització del comú.
Article 47. Requisits
Sense perjudici de les competències dels comuns en aquesta matèria, el Govern pot determinar reglamentàriament els requisits i les condicions aplicables als diversos tipus de venda ambulant o no sedentària.
Secció 4a. De la venda automàtica
Article 48. Concepte
1. Es considera venda automàtica l’efectuada pel comprador que ha adquirit el producte o el servei a través d’una màquina disposada amb aquesta finalitat i mitjançant la introducció de l’import requerit en la mateixa màquina.
2. El fet que la màquina per la venda automàtica estigui instal·lada al mateix establiment comercial del venedor, no priva a la venda efectuada a través de la mateixa màquina del concepte de venda automàtica, i li són aplicables les disposicions contingudes en aquesta secció.
Article 49. Autoritzacions
1. En tot cas, les màquines per efectuar la venda automàtica han de complir les prescripcions previstes per la legislació vigent en matèria de seguretat industrial.
2. La instal·lació de les màquines per efectuar la venda automàtica ha de ser autoritzada prèviament pel comú dins del terme comunal en el qual s’instal·len.
Article 50. Requisits
1. En totes les màquines, per efectuar la venda automàtica hi ha de figurar amb claredat la informació següent:
a) Identitat i dades d’inscripció al Registre de Comerç i Indústria de l’oferent i l’autorització corresponent.
b) Certificat de conformitat CE de la màquina.
c) Producte que s’ofereix.
d) Preu total que s’ha de pagar.
e) Indicació de si la màquina torna canvi de moneda o no, i el tipus de moneda fraccionària amb què funciona.
f) Instruccions per obtenir el producte.
g) Domicili i telèfon on s’han d’atendre les reclamacions.
h) Advertències legals.
2. Totes les màquines per a la venda automàtica han de disposar d’un sistema automàtic que permeti al comprador recuperar la suma que hagi introduït en els casos d’error, d’inexistència de producte o de mal funcionament.
Article 51. Responsabilitat
En cas que les màquines per efectuar la venda automàtica estiguin instal·lades en un establiment destinat al desenvolupament d’una activitat privada, de caràcter empresarial o no, el titular d’aquesta activitat i el de la màquina responen solidàriament davant el comprador del compliment de les obligacions sorgides de la venda automàtica.
Secció 5a. De la venda domiciliària
Article 52. Concepte
Es considera venda domiciliària la que s’efectua en el domicili del comprador o en la seva residència, en llocs d’oci o reunió o en el seu lloc de treball.
Article 53. Forma i contingut
La venda domiciliària s’ha de formalitzar per escrit en dos exemplars, i ambdós han d’estar datats i firmats de pròpia mà pel comprador. Un cop firmats, s’ha de lliurar un exemplar al comprador, juntament amb el document de desistiment que ha de contenir informació sobre les condicions, les modalitats i els efectes de l’exercici del dret de desistiment, d’acord amb el que preveuen els articles 39 i 40.
Article 54. Règim
Els articles 35, 37, 39, 40 i 41 d’aquesta Llei són aplicables a la venda domiciliària en la mesura que resultin compatibles amb la seva naturalesa.
Secció 6a. De la venda en subhasta pública
Article 55. Concepte
Es considera venda en subhasta pública la que té lloc mitjançant una oferta pública i irrevocable de venda d’un producte a l’efecte de la seva adjudicació, a través del sistema de licitació i dins del termini concedit, al comprador que proposi el millor preu en el curs d’una sessió pública convocada amb aquesta finalitat. Queda exclòs d’aquesta Llei el règim de subhastes judicials i administratives.
Capítol tercer. Vendes promocionals
Article 56. Concepte
1. Són vendes promocionals les vendes fetes pels comerciants minoristes als consumidors finals en les quals l’oferta del producte o la prestació del servei es fa en condicions més avantatjoses que les habituals i, en especial, la venda en rebaixes, la venda en liquidació, la venda de saldos o de restes, la venda amb obsequi i la venda de promoció o en oferta o descompte.
2. Les denominacions indicades a l’apartat anterior per designar els tipus de vendes promocionals només es poden utilitzar per anunciar les vendes que responguin el concepte legal corresponent i s’ajustin a la regulació establerta a aquesta Llei, i no n’és permesa cap altra utilització fora de les finalitats descrites a l’apartat anterior.
3. Qualsevol venda promocional que, encara que s’anunciï amb una denominació diferent, reuneixi les característiques de qualsevol dels tipus previstos en aquesta Llei, s’entén assimilada a la mateixa Llei i queda subjecta a la regulació corresponent.
Article 57. Informació
1. En els anuncis que es facin de les vendes promocionals se n’ha d’especificar la durada i, quan correspongui, les regles especials que hi siguin d’aplicació.
3. Sempre que s’ofereixin productes amb una reducció de preu, s’ha d’indicar en cadascun d’aquests productes i amb claredat el preu anterior juntament amb el preu reduït.
4. A l’efecte de l’apartat anterior, per preu anterior s’entén el que s’ha aplicat sobre productes idèntics durant un període continuat d’almenys trenta dies en el curs dels sis mesos precedents.
5. Els productes que siguin objecte d’un tipus de venda promocional poden estar en la seva ubicació normal delimitats i anunciats visiblement per separat de la resta de productes i de vendes promocionals que puguin concórrer en el mateix establiment comercial.
Secció 1a. De la venda en rebaixes
Article 58. Concepte
Es considera venda en rebaixes la venda en què els productes objecte de la mateixa venda s’ofereixen a un preu reduït respecte del seu preu anterior, d’acord amb el que estableix l’apartat quatre de l’article 57 d’aquesta Llei, i en el mateix establiment comercial.
Article 59. Temporades
1. Correspon al Govern, mitjançant un decret, determinar, amb un informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
i de les associacions de consumidors, com a mínim un cop l’any, les temporades de rebaixes que poden ser diverses durant l’any.
2. Correspon als comerciants fixar el període de rebaixes, la durada del qual no pot ser inferior a dues setmanes ni superior a tres mesos per temporada per temporada.
Article 60. Informació
En els anuncis sobre la venda en rebaixes, s’hi ha d’indicar les dates de començament i acabament de les rebaixes en un lloc visible pel públic, àdhuc quan l’establiment comercial estigui tancat.
Article 61. Productes
Els productes objecte de la venda en rebaixes s’han d’haver inclòs amb anterioritat, durant un termini mínim d’un mes, en l’oferta habitual de vendes de l’establiment, i no poden haver estat objecte de cap altra venda promocional en el curs d’un mes amb anterioritat a la data de començament de les rebaixes, ni estar deteriorats ni haver-los adquirit amb la finalitat de ser venuts a un preu inferior a l’ordinari.
Secció 2a. De la venda en liquidació
Article 62. Concepte
Es considera venda en liquidació la venda que, amb caràcter excepcional i amb finalitat extintiva de determinades existències de productes, es fa en execució d’una decisió judicial o administrativa, o és duta a terme pel mateix comerciant o per un adquirent del seu negoci en algun dels casos següents:
a) Cessament total o parcial de les activitats comercials.
b) Canvi d’activitat comercial o d’orientació del negoci.
c) Canvi d’establiment comercial o realització d’obres al mateix local que obliguen a tancar-lo temporalment o definitivament.
d) Qualsevol supòsit de força major que obstaculitzi el desenvolupament normal de l’activitat comercial.
Article 63. Durada
1. La durada màxima de la venda en liquidació no pot ser superior a tres mesos, llevat del cas de cessament total de les activitats comercials que pot durar fins a un any.
2. En qualsevol cas, la venda en liquidació ha de cessar des del moment en què desaparegui la causa que l’ha motivat o quan s’extingeixin efectivament els productes objecte de la mateixa venda.
Article 64. Informació
En els anuncis de la venda en liquidació s’ha d’indicar la causa que la motiva, d’acord amb el que estableix l’article 62 d’aquesta Llei.
Article 65. Productes
La venda en liquidació només pot tenir per objecte els productes que formaven part de les existències prèvies de l’establiment comercial, sense que puguin ser adquirits per a aquesta finalitat.
Article 66. Reiteració
En els casos previstos a les lletres a) i b) de l’article 62 d’aquesta Llei, el venedor no pot, durant l’any següent a l’acabament de la venda en liquidació, exercir el comerç a la mateixa localitat i de productes idèntics o similars als que han estat objecte de la venda en liquidació, i tampoc pot efectuar una nova venda en liquidació en el mateix establiment comercial, llevat dels casos en què s’ha d’efectuar en execució d’una decisió judicial o administrativa o per cessament total de les activitats comercials o per força major.
Secció 3a. De la venda de saldos o de restes
Article 67. Concepte
Es considera venda de saldos o de restes la venda que té per objecte productes el valor de mercat dels quals és manifestament inferior com a conseqüència del seu deteriorament, desperfecte, desús, obsolescència, pèrdua d’actualitat o de qualsevol altra circumstància que afecti la seva naturalesa o utilitat.
Article 68. Informació
La venda de saldos o de restes s’ha d’anunciar necessàriament amb una d’aquestes denominacions i quan tingui per objecte productes deteriorats o defectuosos s’ha de fer constar aquesta circumstància de forma precisa i ostensible. Els establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda han d’indicar-ho clarament a l’exterior del comerç.
Article 69. Productes
Els productes objecte de venda de saldos o de restes no ha de comportar cap risc ni engany per al comprador, s’han de vendre realment per un preu inferior al de mercat i formar part de les existències prèvies de l’establiment comercial quatre mesos abans de l’inici de la venda, llevat, en aquest últim cas, dels establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda.
Secció 4a. De la venda amb obsequi
Article 70. Concepte
Es considera venda amb obsequi la venda en què s’utilitzen concursos, sorteigs, regals, vals, premis o similars, vinculats a l’oferta, a la promoció o a la venda de determinats productes.
Article 71. Lliurament
Els béns o serveis en què consisteixi l’obsequi s’han de lliurar al comprador en el termini màxim de tres mesos a comptar des del moment en què el comprador reuneixi els requisits exigits.
Article 72. Requisits
1. El preu i la qualitat dels productes objecte de la venda amb obsequi no poden ser objecte de cap variació mentre duri el període de durada fixat per la venda.
2. Les existències existents per fer front a l’entrega d’obsequis i les bases que regulen el concurs, sorteig o similar s’han de fer constar a l’envàs o a l’embolcall del producte o divulgar-se suficientment.
3. La comunicació a una o més persones que han estat agraciades amb un premi o obsequi ha d’advertir que l’entrega d’aquest obsequi no està condicionada a l’adquisició de cap producte o servei.
Secció 5a. De la venda de promoció o en oferta o descompte
Article 73. Concepte
Es considera venda de promoció o en oferta o descompte la venda de productes per un preu inferior o en condicions més favorables que les habituals i amb la finalitat de fer conèixer un nou producte, aconseguir augmentar les vendes dels productes existents o desenvolupar un o més establiments comercials.
Article 74. Informació
A l’establiment comercial s’ha d’anunciar amb claredat i en un lloc visible pel públic el nombre total de productes objecte de la venda de promoció o en oferta o descompte, la durada de la venda de promoció, que no pot ser inferior a un dia ni superior a trenta, i sobre les regles especials aplicables.
Article 75. Productes
Els productes objecte de venda de promoció o en oferta o descompte no poden estar deteriorats ni ser de qualitat més baixa que els mateixos productes que siguin objecte d’una futura oferta de venda ordinària a preu normal.
Capítol quart. Vendes prohibides
Article 76. Prohibició
No és permesa la venda piramidal o en cadena i la venda amb pèrdua, llevat dels supòsits de venda de saldos o de restes i de venda en liquidació o que els productes objecte de la venda siguin peribles i la venda s’efectuï en les dates pròximes a la seva inutilització.
Article 77. Venda piramidal
Es considera venda piramidal o en cadena qualsevol venda que consisteixi a oferir als compradors productes a un preu reduït, o fins i tot gratuïts, amb la condició que aconsegueixin directament o indirectament per al venedor o per a un tercer altres compradors o un volum de vendes determinat.
Article 78. Venda amb pèrdua
Es considera venda amb pèrdua la venda en què el producte es ven a un preu inferior al d’adquisició segons la factura, deduïda la part proporcional dels descomptes que figurin a la mateixa factura, o el de reposició, si aquest preu resulta inferior a aquell altre preu, o el cost efectiu de producció, en cas que hagués estat fabricat pel mateix venedor, i, en tot cas, després d’afegir la quota corresponent dels impostos aplicables.
Títol VI. De les garanties en la venda de productes
Capítol primer. Responsabilitats
Article 79. Responsabilitat del venedor
1. En les vendes, el venedor ha de lliurar al comprador un producte de conformitat amb la compravenda efectuada entre ells i respon davant del mateix comprador de qualsevol falta de conformitat que es manifesti en el termini de dos anys a comptar des del moment del lliurament del producte.
2. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el lliurament s’ha fet el dia que figura a la factura o al tiquet de compra, o a l’albarà corresponent si aquest és posterior, i que la falta de conformitat que es manifesti en els sis mesos posteriors al lliurament ja existia en aquest moment excepte quan sigui incompatible amb la seva naturalesa o amb l’índole de la manca de conformitat.
3. El venedor no respon per faltes de conformitat que el comprador conegui o que amb fonament no hagi pogut ignorar en el moment de la compravenda o que tinguin l’origen en materials subministrats pel comprador.
4. En cas de falta de conformitat, el comprador pot exercitar, sempre que informi el venedor de la falta de conformitat en el termini de dos mesos des que en tingui coneixement i d’acord amb el que estableix aquesta Llei, els drets a la reparació del producte, a substituir-lo, a la rebaixa adequada del preu i a la resolució de la compravenda. Aquests drets són irrenunciables i és nul·la de ple dret qualsevol renúncia que el comprador en faci.
Article 80. Conformitat
1. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el producte és conforme amb la compravenda efectuada sempre que compleixi els requisits següents:
a) S’ha d’ajustar a la descripció feta pel venedor i ha de tenir les qualitats que el venedor hagi presentat al comprador en forma de mostra o model.
b) Ha de ser apte per a l’ús especial requerit pel comprador quan l’hagi posat en coneixement del venedor en el moment de la compravenda i el venedor hagi admès que és apte per a l’ús esmentat.
c) Ha de ser apte per als usos a què ordinàriament es destinin els del mateix tipus.
d) Ha de presentar la qualitat i les prestacions habituals d’un del mateix tipus que el comprador pugui esperar amb fonament, tenint en compte la seva naturalesa i, si escau, les declaracions públiques sobre les característiques concretes del producte fetes pel venedor, el fabricant, l’importador o el seus representants, en particular en la publicitat o en l’etiquetatge. El venedor no queda obligat per aquestes declaracions públiques si prova que desconeixia i raonablement no era possible esperar que conegués la declaració en qüestió, que aquesta declaració havia estat corregida en el moment de celebració del contracte o que aquesta declaració no va poder influir en la decisió de comprar el producte.
2. La falta de conformitat resultant d’una instal·lació incorrecta s’equipara a la falta de conformitat quan la instal·lació està inclosa a la compravenda i s’ha fet pel venedor o sota la seva responsabilitat, o pel comprador quan la instal·lació defectuosa sigui per causa d’un error en les instruccions d’instal·lació.
Article 81. Reparació i substitució
1. En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir que el venedor repari el producte o que el substitueixi, llevat que una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada.
2. D’aquestes dues opcions, es considera desproporcionada l’opció que imposi al venedor costos que, en comparació amb l’altra no siguin raonables, tenint en compte el valor que tindria el producte si no hi hagués falta de conformitat i la rellevància d’aquesta conformitat i si l’opció alternativa es pot fer sense més inconvenients per al comprador.
3. La reparació i la substitució del producte són gratuïtes per al comprador i s’han de dur a terme en un termini raonable i sense més inconvenients per al comprador, tenint en compte la naturalesa i la finalitat del producte. La gratuïtat esmentada comprèn les despeses necessàries realitzades per solucionar la falta de conformitat, especialment les despeses de tramesa, així com els costos relacionats amb la mà d’obra i els materials.
Article 82. Rebaixa de preu i resolució
En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir el venedor la rebaixa adequada del preu o la resolució de la compravenda quan no pugui exigir la reparació o la substitució i en els casos en què aquestes no s’han dut a terme en un termini raonable o sense més inconvenients per al comprador. La resolució no procedeix quan la falta de conformitat sigui de poca importància.
Article 83. Responsabilitat de tercers
En cas que el venedor hagi de respondre davant del comprador per una falta de conformitat derivada d’una acció o omissió del fabricant o de l’importador del producte o d’un venedor anterior, pot exigir-los responsabilitat en el termini d’un any a comptar del moment en què hagi reparat o substituït el producte, rebaixat adequadament el preu del producte o s’hagi resolt la compravenda, de conformitat amb el que disposen els articles 79 a 82 d’aquesta Llei.
Capítol segon. Garantia comercial
Article 84. Concepte
Es considera garantia comercial el compromís assumit pel venedor, fabricant o importador d’un producte respecte del comprador i consistent a reemborsar-li el preu que hagi pagat pel producte, substituir-lo, reparar-lo o ocupar-se’n de qualsevol altra forma en cas que no es correspongui amb les condicions mencionades en el document de garantia o en la publicitat corresponent.
Article 85. Obligatorietat
La garantia comercial que pot acompanyar els productes oferts per ser venuts obliga la persona o persones, físiques o jurídiques, que l’ofereixen en les condicions establertes al document de garantia i a la publicitat corresponent.
Article 86. Documentació
En cas que el comprador ho sol·liciti, la garantia comercial s’ha de formalitzar per escrit o en qualsevol altre suport durador i disponible per al comprador, i, en tot cas, ha d’expressar:
a) El producte sobre el qual recau.
b) El nom i l’adreça de la persona o les persones que l’ofereixen.
c) Que no afecta els drets de què disposa el comprador de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei.
d) Els drets que atorga el comprador com a titular.
e) El seu termini de durada i el seu abast territorial.
f) Les vies de reclamació de què disposa el comprador.
Títol VII. De la inspecció i control
Article 87. Competència
Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de comerç, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei i de les disposicions que la desenvolupen.
Article 88. Inspectors de comerç
1. Són inspectors de comerç els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de comerç que tenen la potestat d’inspecció, que estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició i que poden exhibir-la quan actuïn.
2. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació de la policia o de qualsevol altra autoritat, i estan obligats a complir el deure de secret professional.
3. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç estan facultats per accedir als establiments comercials i examinar les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris.
Article 89. Obligacions
Les persones, físiques o jurídiques, titulars d’establiments i d’activitats comercials estan obligades a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors de comerç els demanin.
Article 90. Acta d’inspecció
1. A cada visita d’inspecció, els inspectors de comerç han d’aixecar una acta sobre els resultats i els fets que corresponguin fent-hi constar les dades/circumstàncies personals de la persona inspeccionada i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives a l’establiment inspeccionat, els fets que serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol circumstància que pugui ser rellevant.
2. L’acta l’ha de firmar l’inspector de comerç actuant i la persona responsable del comerç inspeccionat, o un representant seu o qualsevol dels seus treballadors. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no l’acceptació del seu contingut. Les actes d’inspecció ajustades a dret donen fe i estan dotades de la presumpció de certesa, en via administrativa, dels fets constatats, llevat de prova en contra.
Títol VIII. De les infraccions i sancions
Capítol primer. Disposicions generals
Article 91. Concepte
1. Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit de les activitats comercials les accions o les omissions dels autors tipificades i sancionades en aquesta Llei.
2. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent pel ministeri competent en matèria de comerç, sense perjudici de les responsabilitats d’altra mena que hi puguin concórrer.
3. Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.
Article 92. Autors i responsables
1. Són autors i responsables de la infracció els que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei i, en particular, les persones, físiques o jurídiques, sotmeses a l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, d’acord amb l’article 2.
2. Són responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració, gerència o de direcció en les persones autores i responsables de la infracció com també les persones que siguin titulars d’una participació que permeti exercir una influència significativa sobre aquelles, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
Article 93. Concurrència de sancions
1. Quan una mateixa acció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que prevegi una sanció administrativa, si existeix un procés penal en curs, se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o es sobresegui la causa.
2. En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que prevegin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.
Article 94. Prescripció
1. Les infraccions en l’àmbit de les activitats comercials a què es refereix aquesta Llei prescriuen al cap de tres anys les infraccions molt greus; al cap de dos anys, les infraccions greus; i al cap de sis mesos, les infraccions lleus.
2. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des de la data en què han estat comeses. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput serà la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte amb el qual es consumi la infracció.
3. La prescripció s’interromprà per l’inici, conegut per l'inculpat, del procediment sancionador, i el termini tornarà a córrer si l’expedient es paralitza durant més de dos mesos per una causa no imputable a aquells contra els quals es dirigeixi.
Capítol segon. Infraccions
Article 95. Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus:
a) Exercir activitats comercials sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern.
b) Exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per Llei no pot exercir-lo.
c) Realitzar activitat comercial els dies de tancament obligatori dels establiments comercials.
d) Exigir preus superiors als fixats pel Govern de conformitat amb el que estableix l’article 29.2 d’aquesta Llei.
e) Portar a terme qualsevol tipus de venda especial sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 33 d’aquesta Llei.
f) Realitzar qualsevol de les vendes prohibides, d’acord amb el que estableix l’article 76 d’aquesta Llei.
g) Comercialitzar productes falsificats, fraudulents, no identificables o que incompleixin els requisits exigibles per la seva comercialització.
h) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.
Article 96. Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus:
a) Realitzar activitat comercial en horari superior al fixat pel Govern.
b) Fer qualsevol dels tipus de vendes especials o vendes promocionals incomplint els requisits o les obligacions establerts en aquesta Llei per a cadascun dels tipus de venda.
c) Resistir-se, negar-se o obstruir les actuacions dels inspectors de comerç en l’exercici de les seves funcions.
d) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.
e) Fer publicitat exterior sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 25, o infringint la prohibició establerta a l’article 23 d’aquesta Llei.
f) Instal·lar màquines per efectuar la venda automàtica sense autorització.
g) Incomplir el deure de comunicació de les dates durant les quals es pretén fer qualsevol tipus de venda promocional establert a l’article 58 d’aquesta Llei.
Article 97. Infraccions lleus
Constitueixen infraccions lleus els incompliments de les altres obligacions o prohibicions establertes en aquesta Llei que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els dos articles anteriors.
Capítol segon. Sancions
Article 98. Competència per imposar les sancions
Els òrgans competents per resoldre el procediment sancionador i imposar les sancions corresponents són el ministre competent en matèria de comerç en les infraccions lleus i greus i el Govern per les infraccions molt greus i totes les que comportin el tancament de l’establiment o la suspensió temporal de les activitats comercials.
Article 99. Mesures cautelars
L’òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot acordar, en qualsevol moment, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, l’adopció de les mesures cautelars adequades, sempre que hi concorrin circumstàncies greus que afectin la seguretat de les persones o dels béns, que suposin un perjudici greu o manifest de difícil reparació, o que sigui necessari per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.
Article 100. Classes de sancions
1. Sempre que sigui possible, per la comissió d’infraccions molt greus s’imposarà la sanció de multa per un import no inferior al duple, ni superior al quíntuple, del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció, i per la comissió d’infraccions greus s’imposarà la sanció de multa per un import igual al duple del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció.
2. En cas que el criteri establert a l’apartat anterior no resulti aplicable, les sancions aplicables per la comissió de les infraccions previstes en aquesta Llei són les següents:
a) Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 6.001 euros a 60.000 euros.
b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 1.201 euros a 6.000 euros.
c) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de fins a 1.200 euros.
3. La comissió d’una infracció greu o molt greu també pot comportar, amb independència de qualsevol de les sancions anteriors, la imposició de la sanció de tancament definitiu de l’establiment comercial, amb revocació de l’autorització, o la suspensió de l’activitat comercial per un període màxim de tres anys.
4. En tot cas, quan la infracció comesa sigui per la forma de l’activitat comercial que es porta a terme o pels productes comercialitzats, les sancions imposades comportaran la confiscació i la pèrdua dels productes objecte de l’activitat comercial de què es tracti.
Article 101. Reincidència
Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus i qualificació que la que va motivar una sanció anterior en el termini dels 365 dies següents a la notificació d’aquesta primera; en aquest supòsit, es requerirà que la resolució sancionadora hagués guanyat fermesa.
Article 102. Administradors i directors
A més de la sanció que correspongui imposar a les persones esmentades a l’apartat 1 de l’article 92 d’aquesta Llei, s’imposarà als qui, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció en aquestes persones, siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent, una multa a cada un d’ells per un import no superior a 1.200 euros i la suspensió o la separació del càrrec per un termini no superior a 1 any.
Article 103. Graduació
Les sancions es graduen especialment en funció de la transcendència social de la infracció, la situació de predomini de l’infractor en el mercat, la naturalesa dels perjudicis causats, el grau d‘intencionalitat de l’infractor, la capacitat econòmica de l’infractor i el termini de temps durant el qual s’hagi comès la infracció.
Disposició addicional
Inscripció de les UTE al Registre de Comerç i Indústria
1. Les UTE estan obligades a sol·licitar autorització per exercir la seva activitat i la inscripció al Registre de Comerç i Indústria, d’acord amb el previst al títol I d’aquesta Llei.
2. Es considera que l’UTE ha obtingut l’autorització quan, d’acord amb la Llei de contractació pública, l’òrgan de contractació li adjudiqui l’obra, el servei o el subministrament. L’autorització produeix efectes des del moment de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i, per tant, l’UTE autoritzada s’ha de limitar a sol·licitar la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
3. L’òrgan contractant ha de notificar al comú i al ministeri competent en matèria de comerç la referida autorització als efectes escaients.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.
Disposició final primera
El Govern ha d’aprovar els reglaments de desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim d’un any des de la seva entrada en vigor.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El sector comercial andorrà és un dels sectors més importants i dinàmics de l’economia andorrana i, per això, en els últims anys ha experimentat, igual que els sistemes de distribució dels països de l’entorn geogràfic del Principat, canvis profunds derivats, entre altres causes, de les noves tecnologies i dels nous tipus de venda, que obliguen a fer un esforç de sistematització i de modernització de la seva ordenació que, adequant-se a la nova realitat, faciliti que el comerç es desenvolupi amb la finalitat que els consumidors, nacionals i estrangers, rebin el millor servei possible amb el mínim cost, i contribuir, així, a modernitzar el sector i garantir-ne el futur.
La Llei estableix el règim substantiu per a l’exercici del comerç, la regulació administrativa de les activitats comercials i la disciplina de las noves tipologies específiques de venda, i s’estructura en vuit títols, catorze capítols, onze seccions, cent tres articles, una disposició addicional, dos disposicions finals i una disposició derogatòria. El títol I l’integren sis capítols i vint-i-un articles i conté disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la Llei; a la fixació dels conceptes de comerç i activitat comercial, delimitadors de l’àmbit objectiu; i, sobretot, conté en el capítol tercer les disposicions que estableixen els requisits substantius per a l’exercici del comerç, tant per als andorrans com per als estrangers, que prohibeixen expressament l’exercici del comerç en nom propi però per compte d’un altre que per llei no pot exercir-lo.
En el capítol quart, del mateix títol I, s’estableix el concepte d’establiment comercial, tant individual com col·lectiu, i en el capítol cinquè, el règim d’autorització administrativa prèvia per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments comercials, i se simplifica de forma innovadora els tràmits existents actualment, mitjançant la creació dels tècnics acreditats pel Govern i establint una autorització sotmesa al compliment de requisits especials per als grans establiments comercials. Finalment, el capítol sisè conté el règim aplicable al Registre de Comerç i Indústria, on s’han d’inscriure d’ofici totes les persones, físiques i jurídiques, que, comptant amb l’autorització administrativa prèvia, exercitin el comerç al Principat.
El títol II estableix amb quatre articles un règim general del fenomen de la publicitat exterior, que per raó dels àmbits on es farà, obliga a subjectar-la a una autorització administrativa prèvia per garantir la prevalença dels interessos generals sobre els privats i particulars de tota activitat econòmica. El títol III el formen únicament tres articles, que estableixen la regulació administrativa dels horaris comercials que correspon determinar al Govern, i als comerciants fixar-los dins del marc establert en el decret corresponent i també fer-los públics. El títol IV estableix en dos articles el règim de preus, en declara el principi de llibertat de fixació pels comerciants, n’estableix les excepcions corresponents i l’obligació d’informar-ne el públic.
El títol V, integrat per tres capítols, onze seccions i quaranta-vuit articles, està totalment dedicat a establir la regulació administrativa i el règim jurídic material dels nous tipus específics de venda. Les finalitats perseguides són diverses, però fonamentalment se centren en dos. En primer lloc, a garantir la claredat i la transparència de les característiques que defineixen cadascun dels diversos tipus de venda regulada, per afavorir la competència lleial en el mercat; i, en segon lloc, a establir la disciplina substantiva d’alguns tipus de venda que situen els consumidors finals en una posició que obliga a fixar mecanismes per restaurar l’equilibri entre les parts.
El títol VI, amb dos capítols i vuit articles, regula, amb caràcter general, la responsabilitat dels comerciants minoristes; els drets dels consumidors finals en les vendes de productes que s’efectuïn, i els requisits que han de reunir i els efectes que produeixen entre les parts les denominades garanties comercials. La regulació esmentada té el seu origen, de la mateixa manera que el règim substantiu dels tipus específics de venda, en l’àmbit comunitari i, per tant, en el conjunt dels seus estats membres. I encara que el Principat no està obligat en absolut a transposar al seu ordenament a aquest règim, l’opció de fer-ho sembla oportuna tant per les raons de fons que la justifiquen com per la pròpia competitivitat del comerç nacional.
El títol VII estableix el règim d’inspecció i el control dels establiments i de les activitats comercials en quatre articles, i destaca la determinació de la competència respecte de la potestat d’inspecció i les facultats que a aquest efecte s’atorguen als inspectors de comerç.
Finalment, el títol VIII, format per tres capítols i tretze articles, determina la disciplina de les infraccions i de les sancions en l’àmbit del comerç, d’acord amb el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador. En aquest sentit, es determinen les figures dels autors i responsables de les infraccions. Les infraccions s’ordenen en tres categories: molt greus, greus i lleus. Finalment, i després d’establir la competència respecte de la potestat sancionadora, s’enumeren les classes de sancions imposables.
Títol I. De les disposicions generals
Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. Objecte
L’objecte principal d’aquesta Llei és establir el règim per a l’exercici del comerç i la seva regulació administrativa, i també regular determinats tipus específics de venda amb la finalitat d’ordenar el sector i millorar-ne l’estructura.
Article 2. Àmbit
1. Estan sotmeses a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que exerciten el comerç per compte i en nom propi o aliè de forma habitual.
2. També estan sotmeses a aquesta Llei les persones, físiques o jurídiques, que facin activitats de prestació de serveis subjectes a autorització per a l’exercici d’una professió liberal, en les matèries no expressament regulades per la seva legislació específica.
Capítol segon. Del comerç o activitat comercial
Article 3. Concepte
1. Es reputa comerç o activitat comercial, a l’efecte d’aquesta Llei, l’activitat consistent a situar o a oferir en el mercat productes, naturals o elaborats, i serveis amb la finalitat de posar-los a disposició dels consumidors finals o dels altres comerciants o empresaris.
2. Es considera comerç o activitat comercial al detall o minorista la que té com a destinatari el consumidor final; i el comerç o l’activitat comercial a l’engròs o majorista la que té com a destinatari altres comerciants o empresaris que no siguin consumidors finals.
Article 4. Marc jurídic
L’exercici del comerç o de qualsevol activitat comercial es funda/basa en la llibertat d’empresa i s’ha de desenvolupar en el marc de l’economia de mercat i del principi de defensa dels interessos dels consumidors i usuaris, d’acord amb els articles 28i 35 de la Constitució.
Article 5. Autorització
Per exercir el comerç o qualsevol activitat comercial, tota persona física o jurídica ha d’obtenir les autoritzacions administratives prèvies corresponents.
Capítol tercer. De l’exercici del comerç
Article 6. Capacitat
1. Poden exercir el comerç:
a) Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana que tinguin plena capacitat d’obrar i que no estiguin afectades per una prohibició legal.
b) Els menors i les persones incapacitades que per mitjà dels seus representants legals poden continuar el comerç que haguessin exercit els seus pares o causants.
c) Les persones jurídiques de nacionalitat andorrana.
2. També poden exercir el comerç els estrangers majors d’edat que tinguin plena capacitat d’obrar, que no estiguin afectats per una prohibició legal i que acreditin una residència legal de vint anys al Principat d’Andorra, sempre que els convenis subscrits pel Principat d’Andorra o les disposicions particulars referides a cada activitat comercial no estableixin un termini diferent.
3. Tanmateix, els estrangers que no puguin acreditar la residència legal, en els termes establerts en l’apartat anterior, poden exercir el comerç en l’activitat per la qual hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.
4. Les persones jurídiques constituïdes a l’estranger poden exercir el comerç al Principat directament o mitjançant l’establiment d’una sucursal en els termes establerts en l’article 5 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, quan les disposicions particulars referides a cada activitat comercial ho autoritzin i quan hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.
5. En cas que les disposicions vigents requereixin una habilitació professional per exercir una professió liberal, els sol·licitants han d‘acreditar que en són els titulars. En cas de prestació de serveis professionals per una societat, l’habilitació professional l’han de disposar, com a mínim, la meitat dels socis i dels membres de l’òrgan d’administració de la mateixa societat.
Article 7. Prohibició
1. Cap persona, física o jurídica, pot exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per llei no pot exercir-lo.
2. Les persones, físiques o jurídiques, per compte de les quals una altra persona, física o jurídica, exercita el comerç en nom propi, responen solidàriament amb aquesta última dels deutes sorgits.
Article 8. Requisits
1. Les persones, físiques o jurídiques, que pretenguin exercir el comerç han de complir els requisits següents:
a) Disposar de l’autorització del comú de la parròquia en la qual es pretén exercir el comerç o prestar els serveis.
b) Disposar de l’autorització del Govern per a l’exercici del comerç.
c) Estar inscrits al Registre de Comerç i Indústria i exposar-ne el certificat de forma visible per al públic a l’establiment on s’exerceixi l’activitat comercial.
d) Satisfer els tributs que, per l’exercici del comerç o la prestació dels serveis, estableixin les administracions públiques.
e) Complir els requisits particulars que estableixin les disposicions per a cada classe d’activitat comercial o de prestació de serveis.
f) Complir els requisits establerts per les disposicions específiques que siguin d’aplicació als productes i als serveis comercialitzats.
2. Reglamentàriament es poden requerir determinades condicions, aptituds o titulacions específiques per exercir activitats comercials que exigeixin un tractament o uns coneixements particulars per raó de la naturalesa del producte o servei o per raons d’interès general.
Article 9. Cessament
1. El cessament en l’exercici del comerç s’ha de sol·licitar a l’òrgan competent del Govern adjuntant la baixa efectiva del comú corresponent. La resolució favorable produeix la cancel·lació de la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
2. Quan en un establiment comercial no s’exerceix cap activitat comercial durant un termini superior a un any, el ministeri competent a proposta de part o d’ofici, i amb la prèvia instrucció de l’expedient corresponent, acorda cessar l’activitat i cancel·lar d’ofici la inscripció al Registre, i notifica l’acord al comú per als efectes que corresponguin.
Capítol quart. Dels establiments comercials
Article 10. Concepte
Es consideren establiments comercials, a l’efecte del que s’estableix en aquesta Llei, els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’un edifici on s’exerceix el comerç o es presten els serveis.
Article 11. Establiments col·lectius
1. Els establiments comercials poden ser de caràcter individual o col·lectiu. Els de caràcter col·lectiu estan integrats per un conjunt d’establiments comercials individuals, degudament autoritzats i situats en un o diversos edificis, connectats o no entre si, en els quals es duen a terme les activitats comercials respectives de manera independent i que disposen de determinats elements de gestió comuna.
2. El Govern ha de regular el règim en què es pot exercir el comerç i l’activitat comercials de forma simultània en establiments col·lectius en funció de llur compatibilitat.
Article 12. Grans establiments
Es consideren grans establiments comercials els establiments comercials individuals o col·lectius destinats al comerç al detall de qualsevol classe de productes que tenen una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.
Capítol cinquè. Autoritzacions
Article 13. Competències
1. Correspon al ministeri competent en matèria de comerç autoritzar l’obertura d’establiments comercials i l’exercici de les activitats comercials i la seva modificació i ordenar-ne la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
2. El ministre competent en matèria de comerç, o la persona en qui delegui, atorga l’autorització si el funcionari responsable informa que la documentació adjuntada a la sol·licitud conté tots els documents requerits i es disposa de l’autorització corresponent del comú on s’exerceix l’activitat comercial.
Article 14. Sol·licituds
1. Les autoritzacions s’atorguen a iniciativa de la persona interessada amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent en què s’han de fer constar, com a mínim, les dades següents:
a) Nom i cognoms de les persones físiques, i el seu número d’identificació del cens o la denominació social de les persones jurídiques, amb el seu número de Registre.
b) Domicili del sol·licitant especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta, i també el número de telèfon i el correu electrònic, si en disposa.
c) Emplaçament del local on es pretén exercir l’activitat, especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta i superfície en metres quadrats (m2).
d) El nom comercial o el número del certificat de reserva de nom comercial obtingut prèviament del ministeri competent en matèria de comerç.
e) En cas de menors o de persones incapacitades, a més, cal indicar la identitat de qui en tingui la guarda o la representació legal.
3. En cas que el sol·licitant sigui una persona física o jurídica estrangera adjudicatària de concessions amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, n’ha d’adjuntar els documents acreditatius.
4. Les sol·licituds s’han de redactar en català i amb lletra clara, d’acord amb els models que en cada cas estableixi el ministeri competent, i es poden tramitar mitjançant sistemes telemàtics.
Article 15. Procediments administratius
1. Per sol·licitar l’autorització d’obertura s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior i fent-hi constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), presentada als òrgans administratius competents del Govern i del comú respectiu, acompanyada de la documentació següent:
a) Si no es disposa del certificat de reserva del nom comercial d’acord amb l’apartat d) de l’article 14.1, tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes en la legislació vigent sobre noms comercials.
b) Els informes i els certificats previstos a l’article 16.
2. Per sol·licitar l’autorització de modificació del titular administratiu, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent, acompanyada de la documentació següent:
a) Documentació justificativa de la transmissió de drets.
b) En cas que l’activitat estigui inclosa dintre dels supòsits previstos a l’article 8.2, la documentació justificativa del compliment d’acord amb l’article 6.5.
3. Per sol·licitar l’autorització de modificació del nom comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb indicació del número de certificat de reserva del nou nom comercial a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent Si no es disposa del certificat, s’ha d’aportar tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes a la legislació vigent sobre noms comercials.
4. Per sol·licitar una modificació o una ampliació de l’activitat comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb la relació de les activitats que s’incrementen, que es redueixen o que se substitueixen, fent-hi constar els números corresponents del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16 d’aquesta Llei. Per reduir les activitats comercials, no cal presentar els informes ni els certificats esmentats.
5. El trasllat de l’establiment comercial pot ser dins del terme de la mateixa parròquia on és o en el d’una altra.
En el primer cas s’ha de presentar a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de figurar la nova adreça de l’establiment, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.
En el segon cas, s’ha de presentar al comú de la parròquia on hi havia inicialment l’activitat una sol·licitud de cessament de l’activitat mentre que al Govern i al comú de la parròquia on s’estableix el nou emplaçament cal presentar una sol·licitud, omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), i que han de coincidir amb les autoritzades en l’emplaçament anterior, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.
6. Per comunicar el cessament de l’exercici del comerç s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, i notificar la voluntat de cessar en l’exercici del comerç al ministeri competent i al comú corresponent, acompanyada del certificat d’inscripció original, lliurat pel Registre de Comerç i Indústria, de l’activitat.
Article 16. Documentació complementària
1. S’han d’aportar, d’acord amb el que preveu l’article 15, els informes i els certificats tècnics i els comprovants que acreditin que tant l’activitat comercial o de prestació de serveis, com l’establiment comercial en el qual es vol fer, compleixen les condicions i els requisits tècnics que estableix la normativa en vigor.
2. En cas que l’emplaçament de l’establiment comercial afecti de forma significativa la mobilitat i la seguretat a la via pública, el Govern ha de demanar al sol·licitant que presenti un estudi d’impacte i un pla d’accessibilitat referit als vehicles i a les persones, als aparcaments i a les zones de càrrega i descàrrega, per garantir la seguretat dels vianants i els usuaris i un nivell raonable d’afectació del trànsit.
3. Els documents mencionats als apartats anteriors han de ser emesos per tècnics, empreses o entitats acreditats pel Govern.
4. Quan sigui necessari disposar d’una autorització per poder exercir professionalment, aquesta s’ha d’acreditar mitjançant la resolució, o un document acreditatiu equivalent, emès per l’òrgan competent.
Article 17. Inspeccions
Els serveis competents del Govern disposaran d’ofici o a instància de part la pràctica de les inspeccions i de les verificacions necessàries per comprovar el compliment de la Llei.
Article 18. Autorització de grans establiments
1. El Govern només atorga l’autorització per obrir o modificar grans establiments comercials quan, a més d’adjuntar a la sol·licitud els documents enumerats a l’article 14, també s’acrediti el compliment dels requisits següents:
a) L’emplaçament de l’establiment comercial no implica ni produeix efectes negatius significatius sobre la mobilitat a la via pública ni sobre la seguretat dels vianants i els usuaris.
b) L’establiment comercial disposa d’un nombre de places d’aparcament fixades en les unitats d’actuació respectives previstes als plans d’ordenació i urbanisme parroquial de la parròquia del seu emplaçament, i en cas d’inexistència de regulació específica, s’han d’aplicar els estàndards mínims fixats en la normativa en vigor en matèria d’urbanisme. Les places d’aparcament s’han de destinar a l’ús exclusiu dels clients de l’establiment.
c) El ministeri competent en matèria de comerç pot sol·licitar que s’elabori un informe sobre l’efecte de l’obertura de l’establiment respecte a l’estructura comercial existent. Aquest informe ha d’analitzar i avaluar la millora de la lliure competència i els possibles efectes negatius que l’autorització d’obertura tindria per al comerç ja establert. El Govern determina per la via reglamentària els criteris d’avaluació.
2. Les persones interessades a obtenir una autorització per obrir o modificar grans establiments comercials poden formular una consulta prèvia al ministeri respecte de l’informe previst a la lletra c) de l’apartat anterior. La resolució favorable del ministeri respecte de la consulta formulada prèviament només pot ser modificada en atorgar l’autorització corresponent en cas que les circumstàncies tingudes en compte haguessin variat amb posterioritat.
Capítol sisè. Registre de Comerç i Indústria
Article 19. Objecte
1. El Registre de Comerç i Indústria adscrit al ministeri competent en matèria de comerç té per objecte inscriure les persones, físiques i jurídiques, que exerciten o pretenguin exercitar les activitats previstes a l’article 2 d’aquesta Llei.
2. Reglamentàriament es poden crear seccions especials integrades al Registre de Comerç i Indústria en funció del caràcter de les activitats comercials. El Govern regula el funcionament del Registre de Comerç i Indústria.
Article 20. Inscripció d’ofici
1. L’atorgament de l’autorització d’obertura d’un establiment comercial o de l’exercici del comerç, prevista als articles 13 i 18 d’aquesta Llei, implica la inscripció d’ofici al Registre de Comerç i Indústria de les persones, físiques o jurídiques, autoritzades.
2. També s’han d’inscriure d’ofici al Registre de Comerç i Indústria el canvi o l’ampliació d’activitats i de nom comercial, el canvi del titular, el trasllat de l’establiment comercial i el cessament en l’exercici de l’activitat autoritzada.
Article 21. Publicitat
El Registre de Comerç i Indústria és públic. La publicitat es fa efectiva mitjançant la certificació del contingut de les inscripcions emesa per l’òrgan competent, amb la sol·licitud prèvia formulada per la persona interessada.
Títol II. De la publicitat comercial exterior
Article 22. Concepte
És publicitat comercial exterior qualsevol forma de comunicació, feta per una persona física o jurídica en l’exercici de qualsevol activitat empresarial, amb la finalitat de promoure de forma directa o indirecta la contractació de béns o serveis i que utilitza mitjans materials de diversa índole susceptibles d’atraure l’atenció de les persones que són en espais oberts com ara carrers, places, vies de comunicació i, en general, en àmbits d’utilització pública general.
Article 23. Prohibicions
No és permesa la publicitat comercial exterior en parets de tanca de solars, murs de sosteniment, parets i façanes de bordes i altres edificis d’ús agrícola o catalogats d’interès cultural o immobles inventariats d’interès històric, artístic o cultural.
Article 24. Forma
Sense perjudici de les competències que puguin correspondre als comuns, el Govern determina reglamentàriament la forma i les característiques que poden configurar els diversos mitjans materials utilitzats per fer la publicitat comercial exterior en funció del lloc on es pretengui efectuar.
Article 25. Autorització
Fer publicitat comercial exterior requereix l’autorització administrativa prèvia del comú corresponent al territori en el qual es vol fer i la del Govern en els trams de carreteres generals o altres vies públiques de comunicació de la seva competència.
Títol III. Dels horaris comercials
Article 26. Regulació
1. El Govern ha d’establir com a mínim un cop l’any i per decret els horaris comercials i els dies de tancament obligatori dels establiments comercials, en funció de llur activitat i amb l’informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
2. Quan el decret mencionat a l’apartat anterior afecti establiments comercials on es desenvolupin diverses activitats, els horaris dels quals estiguin regulats per disposicions legals diferents, els és d’aplicació l’horari més restrictiu, llevat que les activitats es puguin exercir de manera separada i independent.
Article 27. Fixació
En el marc de la regulació establerta en el decret del Govern, cada comerciant pot fixar lliurament l’horari d’obertura i de tancament del seu establiment comercial, i també els dies durant els quals desplegarà la seva activitat.
Article 28. Publicitat
En tots els establiments comercials ha de figurar la informació dels horaris i dels dies d’obertura i de tancament en un lloc visible, tant a l‘interior com a l’exterior, àdhuc quan l’establiment estigui tancat.
Títol IV. Dels preus
Article 29. Llibertat de preus
1. Amb caràcter general, els comerciants o els oferents fixen lliurement els preus de venda dels productes i de la prestació dels serveis al públic, d’acord amb el que disposa l’article 4 d’aquesta Llei.
2. Tanmateix, el Govern pot fixar, amb l’audiència prèvia als sectors afectats, el preu dels productes i dels serveis per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.
Article 30. Informació sobre els preus
1. Els comerciants han d’exhibir el preu dels productes exposats al públic als aparadors del seu establiment comercial. Aquesta informació s’ha d’exposar de forma clarament llegible pel públic en general.
2. Tanmateix, reglamentàriament es poden establir condicions especials relatives al compliment de l’obligació d’informació de preus prevista en l’apartat anterior per motius de seguretat, d’homogeneïtat o de la naturalesa del producte.
Títol V. De les tipologies específiques de venda
Capítol primer. Disposició general
Article 31. Concepte
Es consideren tipus específics de venda, a l’efecte del que estableix aquesta Llei, tant les vendes especials com les vendes promocionals.
Capítol segon. Vendes especials
Article 32. Concepte
Són vendes especials les fetes pels comerciants minoristes amb els consumidors finals i que no s’efectuen en un establiment comercial obert al públic de manera permanent i, especialment, ho són la venda a distància, per comerç electrònic, la venda ambulant o no sedentària, la venda automàtica, la venda domiciliària i la venda en subhasta pública.
Article 33. Autorització
Es necessita una autorització administrativa prèvia del Govern per efectuar qualsevol tipus de venda especial, llevat de la venda ambulant o no sedentària que ha de ser autoritzada pel comú on es pretengui efectuar. Tanmateix, en cas que el desenvolupament de la venda ambulant afecti significativament la mobilitat de la xarxa viària bàsica nacional, també es requereix una autorització administrativa prèvia del Govern.
Secció 1a. De la venda a distància
Article 34. Concepte
Es considera venda a distància la que té lloc sense la presència física simultània del comprador i del venedor, sempre que l’oferta i l’acceptació es facin de forma exclusiva a través d’una tècnica qualsevol de comunicació a distància, i dins d’un sistema de contractació a distància organitzat pel venedor.
Article 35. Informació prèvia
Abans de qualsevol venda a distància i amb l’antelació necessària, el venedor ha de proporcionar al comprador, de forma clara i comprensible i a través d’un mitjà adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzat, la informació següent:
a) Identitat del venedor, domicili i certificat de l’autorització administrativa del Govern.
b) Característiques essencials del producte o servei.
c) Preu del producte o servei, inclosos els impostos.
d) Forma de pagament i modalitats de lliurament o execució.
e) Despeses de lliurament i de transport, si escau.
f) Cost d’utilització de la tècnica de comunicació a distància, quan es calculi sobre una base diferent de la tarifa bàsica.
g) Termini de validesa de l’oferta i del preu.
h) Durada mínima del contracte, quan es tracti de contractes de subministrament de productes o de serveis destinats a ser executats de forma permanent o repetida.
i) Existència del dret de desistiment.
j) En el seu cas, informació sobre la garantia comercial.
Article 36. Acceptació
1. L’acceptació de l’oferta per part del comprador ha de ser, en tot cas, expressa. La falta de resposta a l’oferta de venda a distància no es pot considerar mai una acceptació de l’oferta.
2. No és permès lliurar productes o serveis que el comprador no hagi sol·licitat prèviament quan incloguin una petició de pagament.
3. En cas d’infringir la prohibició de l’apartat anterior, el receptor dels productes no està obligat a retornar-los i tampoc se li’n pot reclamar el preu. En cas que els retorni, no se li pot exigir cap indemnització.
Article 37. Informació posterior
A més a més de la informació assenyalada a l’article 35, el comprador ha de rebre per escrit, o en qualsevol altre suport durador adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzada, i, com a molt tard en el moment que se li lliuri el producte, la informació i els documents següents:
a) Informació sobre les condicions i les modalitats d’exercici del dret de desistiment.
b) La direcció de l’establiment del venedor on el comprador pot presentar reclamacions.
c) Informació relativa al servei postvenda i a les garanties comercials existents.
d) Les condicions de resolució del contracte en cas que aquest contracte tingui una durada indeterminada o superior a un any.
Article 38. Compliment
1. Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el venedor ha de complir el contracte de venda a distància en el termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà del dia en què el comprador ha acceptat l’oferta.
2. En cas d’incompliment per part del venedor per no trobar-se disponible el producte, ha d’informar el comprador d’aquesta circumstància, i el comprador té dret a recuperar, al més aviat possible, les sumes satisfetes i, com a màxim, en el termini de trenta dies.
Article 39. Dret de desistiment
1. El comprador pot exercir el dret de desistiment del contracte de venda a distància en el termini de set dies hàbils comptats des del dia en què ha rebut el producte i de tres mesos en cas que el venedor incompleixi l’obligació establerta a l’article 37.
2. L’exercici del dret de desistiment no es pot subjectar al compliment de cap formalitat ni a indicació de motiu, i no pot suposar cap penalització per al comprador.
3. El comprador que exerciti el dret de desistiment ha de restituir el producte al venedor, el qual, al més aviat possible, li ha de retornar les sumes que li hagi satisfet el comprador i, com a màxim, en el termini de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data en què el venedor ha rebut el producte.
4. En cas que el preu de la venda sigui finançat amb un crèdit concedit pel venedor o per un tercer, amb l’acord previ amb el venedor, el desistiment produeix la resolució del crèdit sense cap penalització.
Article 40. Exclusions
Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el comprador no pot exercir el dret de desistiment previst a l’article 39 en els contractes de venda a distància que tinguin els objectes següents:
a) Productes el preu dels quals està subjecte a fluctuacions del mercat financer que el venedor no pot controlar.
b) Productes confeccionats de conformitat amb les especificacions del comprador o clarament personalitzats, o que, per la seva naturalesa, no poden ser restituïts o poden deteriorar-se o caducar amb rapidesa.
c) Enregistraments de sons o imatges, discos i programes informàtics que hagin estat desprecintats pel comprador.
d) Premsa diària, publicacions periòdiques i revistes.
Article 41. Irrenunciabilitat
Els drets reconeguts el comprador en aquesta secció són irrenunciables i, consegüentment, s’anul·la de ple dret qualsevol renúncia que en faci sota qualsevol forma.
Secció 2a. Del comerç electrònic
Article 42. Concepte i règim
Es considera comerç electrònic la modalitat de venda a distància basada en la transmissió de dades per xarxes de telecomunicacions i es regeix per la legislació especial sobre comerç electrònic i per les disposicions contingudes als articles 35 a 41 d’aquesta Llei.
Article 43. Informació
Les comunicacions comercials per via electrònica han de ser clarament identificables com a tals i s’hi ha d’indicar nom o denominació, domicili, correu electrònic i les dades del Registre de Comerç de la persona, física o jurídica, en nom de la qual es fan.
Article 44. Requisits
Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixen el comerç electrònic han de disposar de:
a) Sistemes adequats perquè el comprador pugui emmagatzemar i reproduir les dades relatives a les condicions aplicables.
b) Mitjans tècnics per identificar i corregir els errors d’introducció de dades abans d’efectuar la comanda, i per comunicar-ne l’acceptació.
c) Sistemes de seguretat per als pagaments electrònics.
Secció 3a. De la venda ambulant o no sedentària
Article 45. Concepte
Es considera venda ambulant o no sedentària la que té lloc en parades o instal·lacions desmuntables, transportables o mòbils, ubicades en solars o espais oberts al públic, en llocs i dates variables.
Article 46. Informació
Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixin el comerç per mitjà de la venda ambulant o no sedentària han d’exposar en la seva parada o instal·lació i de forma fàcilment visible per al públic les seves dades personals, inclosa una adreça per a la recepció de reclamacions que també ha de figurar en la factura o comprovant de venda, i el document de l’autorització del comú.
Article 47. Requisits
Sense perjudici de les competències dels comuns en aquesta matèria, el Govern pot determinar reglamentàriament els requisits i les condicions aplicables als diversos tipus de venda ambulant o no sedentària.
Secció 4a. De la venda automàtica
Article 48. Concepte
1. Es considera venda automàtica l’efectuada pel comprador que ha adquirit el producte o el servei a través d’una màquina disposada amb aquesta finalitat i mitjançant la introducció de l’import requerit en la mateixa màquina.
2. El fet que la màquina per la venda automàtica estigui instal·lada al mateix establiment comercial del venedor, no priva a la venda efectuada a través de la mateixa màquina del concepte de venda automàtica, i li són aplicables les disposicions contingudes en aquesta secció.
Article 49. Autoritzacions
1. En tot cas, les màquines per efectuar la venda automàtica han de complir les prescripcions previstes per la legislació vigent en matèria de seguretat industrial.
2. La instal·lació de les màquines per efectuar la venda automàtica ha de ser autoritzada prèviament pel comú dins del terme comunal en el qual s’instal·len.
Article 50. Requisits
1. En totes les màquines, per efectuar la venda automàtica hi ha de figurar amb claredat la informació següent:
a) Identitat i dades d’inscripció al Registre de Comerç i Indústria de l’oferent i l’autorització corresponent.
b) Certificat de conformitat CE de la màquina.
c) Producte que s’ofereix.
d) Preu total que s’ha de pagar.
e) Indicació de si la màquina torna canvi de moneda o no, i el tipus de moneda fraccionària amb què funciona.
f) Instruccions per obtenir el producte.
g) Domicili i telèfon on s’han d’atendre les reclamacions.
h) Advertències legals.
2. Totes les màquines per a la venda automàtica han de disposar d’un sistema automàtic que permeti al comprador recuperar la suma que hagi introduït en els casos d’error, d’inexistència de producte o de mal funcionament.
Article 51. Responsabilitat
En cas que les màquines per efectuar la venda automàtica estiguin instal·lades en un establiment destinat al desenvolupament d’una activitat privada, de caràcter empresarial o no, el titular d’aquesta activitat i el de la màquina responen solidàriament davant el comprador del compliment de les obligacions sorgides de la venda automàtica.
Secció 5a. De la venda domiciliària
Article 52. Concepte
Es considera venda domiciliària la que s’efectua en el domicili del comprador o en la seva residència, en llocs d’oci o reunió o en el seu lloc de treball.
Article 53. Forma i contingut
La venda domiciliària s’ha de formalitzar per escrit en dos exemplars, i ambdós han d’estar datats i firmats de pròpia mà pel comprador. Un cop firmats, s’ha de lliurar un exemplar al comprador, juntament amb el document de desistiment que ha de contenir informació sobre les condicions, les modalitats i els efectes de l’exercici del dret de desistiment, d’acord amb el que preveuen els articles 39 i 40.
Article 54. Règim
Els articles 35, 37, 39, 40 i 41 d’aquesta Llei són aplicables a la venda domiciliària en la mesura que resultin compatibles amb la seva naturalesa.
Secció 6a. De la venda en subhasta pública
Article 55. Concepte
Es considera venda en subhasta pública la que té lloc mitjançant una oferta pública i irrevocable de venda d’un producte a l’efecte de la seva adjudicació, a través del sistema de licitació i dins del termini concedit, al comprador que proposi el millor preu en el curs d’una sessió pública convocada amb aquesta finalitat. Queda exclòs d’aquesta Llei el règim de subhastes judicials i administratives.
Capítol tercer. Vendes promocionals
Article 56. Concepte
1. Són vendes promocionals les vendes fetes pels comerciants minoristes als consumidors finals en les quals l’oferta del producte o la prestació del servei es fa en condicions més avantatjoses que les habituals i, en especial, la venda en rebaixes, la venda en liquidació, la venda de saldos o de restes, la venda amb obsequi i la venda de promoció o en oferta o descompte.
2. Les denominacions indicades a l’apartat anterior per designar els tipus de vendes promocionals només es poden utilitzar per anunciar les vendes que responguin el concepte legal corresponent i s’ajustin a la regulació establerta a aquesta Llei, i no n’és permesa cap altra utilització fora de les finalitats descrites a l’apartat anterior.
3. Qualsevol venda promocional que, encara que s’anunciï amb una denominació diferent, reuneixi les característiques de qualsevol dels tipus previstos en aquesta Llei, s’entén assimilada a la mateixa Llei i queda subjecta a la regulació corresponent.
Article 57. Informació
1. En els anuncis que es facin de les vendes promocionals se n’ha d’especificar la durada i, quan correspongui, les regles especials que hi siguin d’aplicació.
3. Sempre que s’ofereixin productes amb una reducció de preu, s’ha d’indicar en cadascun d’aquests productes i amb claredat el preu anterior juntament amb el preu reduït.
4. A l’efecte de l’apartat anterior, per preu anterior s’entén el que s’ha aplicat sobre productes idèntics durant un període continuat d’almenys trenta dies en el curs dels sis mesos precedents.
5. Els productes que siguin objecte d’un tipus de venda promocional poden estar en la seva ubicació normal delimitats i anunciats visiblement per separat de la resta de productes i de vendes promocionals que puguin concórrer en el mateix establiment comercial.
Secció 1a. De la venda en rebaixes
Article 58. Concepte
Es considera venda en rebaixes la venda en què els productes objecte de la mateixa venda s’ofereixen a un preu reduït respecte del seu preu anterior, d’acord amb el que estableix l’apartat quatre de l’article 57 d’aquesta Llei, i en el mateix establiment comercial.
Article 59. Temporades
1. Correspon al Govern, mitjançant un decret, determinar, amb un informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
i de les associacions de consumidors, com a mínim un cop l’any, les temporades de rebaixes que poden ser diverses durant l’any.
2. Correspon als comerciants fixar el període de rebaixes, la durada del qual no pot ser inferior a dues setmanes ni superior a tres mesos per temporada per temporada.
Article 60. Informació
En els anuncis sobre la venda en rebaixes, s’hi ha d’indicar les dates de començament i acabament de les rebaixes en un lloc visible pel públic, àdhuc quan l’establiment comercial estigui tancat.
Article 61. Productes
Els productes objecte de la venda en rebaixes s’han d’haver inclòs amb anterioritat, durant un termini mínim d’un mes, en l’oferta habitual de vendes de l’establiment, i no poden haver estat objecte de cap altra venda promocional en el curs d’un mes amb anterioritat a la data de començament de les rebaixes, ni estar deteriorats ni haver-los adquirit amb la finalitat de ser venuts a un preu inferior a l’ordinari.
Secció 2a. De la venda en liquidació
Article 62. Concepte
Es considera venda en liquidació la venda que, amb caràcter excepcional i amb finalitat extintiva de determinades existències de productes, es fa en execució d’una decisió judicial o administrativa, o és duta a terme pel mateix comerciant o per un adquirent del seu negoci en algun dels casos següents:
a) Cessament total o parcial de les activitats comercials.
b) Canvi d’activitat comercial o d’orientació del negoci.
c) Canvi d’establiment comercial o realització d’obres al mateix local que obliguen a tancar-lo temporalment o definitivament.
d) Qualsevol supòsit de força major que obstaculitzi el desenvolupament normal de l’activitat comercial.
Article 63. Durada
1. La durada màxima de la venda en liquidació no pot ser superior a tres mesos, llevat del cas de cessament total de les activitats comercials que pot durar fins a un any.
2. En qualsevol cas, la venda en liquidació ha de cessar des del moment en què desaparegui la causa que l’ha motivat o quan s’extingeixin efectivament els productes objecte de la mateixa venda.
Article 64. Informació
En els anuncis de la venda en liquidació s’ha d’indicar la causa que la motiva, d’acord amb el que estableix l’article 62 d’aquesta Llei.
Article 65. Productes
La venda en liquidació només pot tenir per objecte els productes que formaven part de les existències prèvies de l’establiment comercial, sense que puguin ser adquirits per a aquesta finalitat.
Article 66. Reiteració
En els casos previstos a les lletres a) i b) de l’article 62 d’aquesta Llei, el venedor no pot, durant l’any següent a l’acabament de la venda en liquidació, exercir el comerç a la mateixa localitat i de productes idèntics o similars als que han estat objecte de la venda en liquidació, i tampoc pot efectuar una nova venda en liquidació en el mateix establiment comercial, llevat dels casos en què s’ha d’efectuar en execució d’una decisió judicial o administrativa o per cessament total de les activitats comercials o per força major.
Secció 3a. De la venda de saldos o de restes
Article 67. Concepte
Es considera venda de saldos o de restes la venda que té per objecte productes el valor de mercat dels quals és manifestament inferior com a conseqüència del seu deteriorament, desperfecte, desús, obsolescència, pèrdua d’actualitat o de qualsevol altra circumstància que afecti la seva naturalesa o utilitat.
Article 68. Informació
La venda de saldos o de restes s’ha d’anunciar necessàriament amb una d’aquestes denominacions i quan tingui per objecte productes deteriorats o defectuosos s’ha de fer constar aquesta circumstància de forma precisa i ostensible. Els establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda han d’indicar-ho clarament a l’exterior del comerç.
Article 69. Productes
Els productes objecte de venda de saldos o de restes no ha de comportar cap risc ni engany per al comprador, s’han de vendre realment per un preu inferior al de mercat i formar part de les existències prèvies de l’establiment comercial quatre mesos abans de l’inici de la venda, llevat, en aquest últim cas, dels establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda.
Secció 4a. De la venda amb obsequi
Article 70. Concepte
Es considera venda amb obsequi la venda en què s’utilitzen concursos, sorteigs, regals, vals, premis o similars, vinculats a l’oferta, a la promoció o a la venda de determinats productes.
Article 71. Lliurament
Els béns o serveis en què consisteixi l’obsequi s’han de lliurar al comprador en el termini màxim de tres mesos a comptar des del moment en què el comprador reuneixi els requisits exigits.
Article 72. Requisits
1. El preu i la qualitat dels productes objecte de la venda amb obsequi no poden ser objecte de cap variació mentre duri el període de durada fixat per la venda.
2. Les existències existents per fer front a l’entrega d’obsequis i les bases que regulen el concurs, sorteig o similar s’han de fer constar a l’envàs o a l’embolcall del producte o divulgar-se suficientment.
3. La comunicació a una o més persones que han estat agraciades amb un premi o obsequi ha d’advertir que l’entrega d’aquest obsequi no està condicionada a l’adquisició de cap producte o servei.
Secció 5a. De la venda de promoció o en oferta o descompte
Article 73. Concepte
Es considera venda de promoció o en oferta o descompte la venda de productes per un preu inferior o en condicions més favorables que les habituals i amb la finalitat de fer conèixer un nou producte, aconseguir augmentar les vendes dels productes existents o desenvolupar un o més establiments comercials.
Article 74. Informació
A l’establiment comercial s’ha d’anunciar amb claredat i en un lloc visible pel públic el nombre total de productes objecte de la venda de promoció o en oferta o descompte, la durada de la venda de promoció, que no pot ser inferior a un dia ni superior a trenta, i sobre les regles especials aplicables.
Article 75. Productes
Els productes objecte de venda de promoció o en oferta o descompte no poden estar deteriorats ni ser de qualitat més baixa que els mateixos productes que siguin objecte d’una futura oferta de venda ordinària a preu normal.
Capítol quart. Vendes prohibides
Article 76. Prohibició
No és permesa la venda piramidal o en cadena i la venda amb pèrdua, llevat dels supòsits de venda de saldos o de restes i de venda en liquidació o que els productes objecte de la venda siguin peribles i la venda s’efectuï en les dates pròximes a la seva inutilització.
Article 77. Venda piramidal
Es considera venda piramidal o en cadena qualsevol venda que consisteixi a oferir als compradors productes a un preu reduït, o fins i tot gratuïts, amb la condició que aconsegueixin directament o indirectament per al venedor o per a un tercer altres compradors o un volum de vendes determinat.
Article 78. Venda amb pèrdua
Es considera venda amb pèrdua la venda en què el producte es ven a un preu inferior al d’adquisició segons la factura, deduïda la part proporcional dels descomptes que figurin a la mateixa factura, o el de reposició, si aquest preu resulta inferior a aquell altre preu, o el cost efectiu de producció, en cas que hagués estat fabricat pel mateix venedor, i, en tot cas, després d’afegir la quota corresponent dels impostos aplicables.
Títol VI. De les garanties en la venda de productes
Capítol primer. Responsabilitats
Article 79. Responsabilitat del venedor
1. En les vendes, el venedor ha de lliurar al comprador un producte de conformitat amb la compravenda efectuada entre ells i respon davant del mateix comprador de qualsevol falta de conformitat que es manifesti en el termini de dos anys a comptar des del moment del lliurament del producte.
2. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el lliurament s’ha fet el dia que figura a la factura o al tiquet de compra, o a l’albarà corresponent si aquest és posterior, i que la falta de conformitat que es manifesti en els sis mesos posteriors al lliurament ja existia en aquest moment excepte quan sigui incompatible amb la seva naturalesa o amb l’índole de la manca de conformitat.
3. El venedor no respon per faltes de conformitat que el comprador conegui o que amb fonament no hagi pogut ignorar en el moment de la compravenda o que tinguin l’origen en materials subministrats pel comprador.
4. En cas de falta de conformitat, el comprador pot exercitar, sempre que informi el venedor de la falta de conformitat en el termini de dos mesos des que en tingui coneixement i d’acord amb el que estableix aquesta Llei, els drets a la reparació del producte, a substituir-lo, a la rebaixa adequada del preu i a la resolució de la compravenda. Aquests drets són irrenunciables i és nul·la de ple dret qualsevol renúncia que el comprador en faci.
Article 80. Conformitat
1. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el producte és conforme amb la compravenda efectuada sempre que compleixi els requisits següents:
a) S’ha d’ajustar a la descripció feta pel venedor i ha de tenir les qualitats que el venedor hagi presentat al comprador en forma de mostra o model.
b) Ha de ser apte per a l’ús especial requerit pel comprador quan l’hagi posat en coneixement del venedor en el moment de la compravenda i el venedor hagi admès que és apte per a l’ús esmentat.
c) Ha de ser apte per als usos a què ordinàriament es destinin els del mateix tipus.
d) Ha de presentar la qualitat i les prestacions habituals d’un del mateix tipus que el comprador pugui esperar amb fonament, tenint en compte la seva naturalesa i, si escau, les declaracions públiques sobre les característiques concretes del producte fetes pel venedor, el fabricant, l’importador o el seus representants, en particular en la publicitat o en l’etiquetatge. El venedor no queda obligat per aquestes declaracions públiques si prova que desconeixia i raonablement no era possible esperar que conegués la declaració en qüestió, que aquesta declaració havia estat corregida en el moment de celebració del contracte o que aquesta declaració no va poder influir en la decisió de comprar el producte.
2. La falta de conformitat resultant d’una instal·lació incorrecta s’equipara a la falta de conformitat quan la instal·lació està inclosa a la compravenda i s’ha fet pel venedor o sota la seva responsabilitat, o pel comprador quan la instal·lació defectuosa sigui per causa d’un error en les instruccions d’instal·lació.
Article 81. Reparació i substitució
1. En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir que el venedor repari el producte o que el substitueixi, llevat que una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada.
2. D’aquestes dues opcions, es considera desproporcionada l’opció que imposi al venedor costos que, en comparació amb l’altra no siguin raonables, tenint en compte el valor que tindria el producte si no hi hagués falta de conformitat i la rellevància d’aquesta conformitat i si l’opció alternativa es pot fer sense més inconvenients per al comprador.
3. La reparació i la substitució del producte són gratuïtes per al comprador i s’han de dur a terme en un termini raonable i sense més inconvenients per al comprador, tenint en compte la naturalesa i la finalitat del producte. La gratuïtat esmentada comprèn les despeses necessàries realitzades per solucionar la falta de conformitat, especialment les despeses de tramesa, així com els costos relacionats amb la mà d’obra i els materials.
Article 82. Rebaixa de preu i resolució
En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir el venedor la rebaixa adequada del preu o la resolució de la compravenda quan no pugui exigir la reparació o la substitució i en els casos en què aquestes no s’han dut a terme en un termini raonable o sense més inconvenients per al comprador. La resolució no procedeix quan la falta de conformitat sigui de poca importància.
Article 83. Responsabilitat de tercers
En cas que el venedor hagi de respondre davant del comprador per una falta de conformitat derivada d’una acció o omissió del fabricant o de l’importador del producte o d’un venedor anterior, pot exigir-los responsabilitat en el termini d’un any a comptar del moment en què hagi reparat o substituït el producte, rebaixat adequadament el preu del producte o s’hagi resolt la compravenda, de conformitat amb el que disposen els articles 79 a 82 d’aquesta Llei.
Capítol segon. Garantia comercial
Article 84. Concepte
Es considera garantia comercial el compromís assumit pel venedor, fabricant o importador d’un producte respecte del comprador i consistent a reemborsar-li el preu que hagi pagat pel producte, substituir-lo, reparar-lo o ocupar-se’n de qualsevol altra forma en cas que no es correspongui amb les condicions mencionades en el document de garantia o en la publicitat corresponent.
Article 85. Obligatorietat
La garantia comercial que pot acompanyar els productes oferts per ser venuts obliga la persona o persones, físiques o jurídiques, que l’ofereixen en les condicions establertes al document de garantia i a la publicitat corresponent.
Article 86. Documentació
En cas que el comprador ho sol·liciti, la garantia comercial s’ha de formalitzar per escrit o en qualsevol altre suport durador i disponible per al comprador, i, en tot cas, ha d’expressar:
a) El producte sobre el qual recau.
b) El nom i l’adreça de la persona o les persones que l’ofereixen.
c) Que no afecta els drets de què disposa el comprador de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei.
d) Els drets que atorga el comprador com a titular.
e) El seu termini de durada i el seu abast territorial.
f) Les vies de reclamació de què disposa el comprador.
Títol VII. De la inspecció i control
Article 87. Competència
Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de comerç, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei i de les disposicions que la desenvolupen.
Article 88. Inspectors de comerç
1. Són inspectors de comerç els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de comerç que tenen la potestat d’inspecció, que estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició i que poden exhibir-la quan actuïn.
2. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació de la policia o de qualsevol altra autoritat, i estan obligats a complir el deure de secret professional.
3. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç estan facultats per accedir als establiments comercials i examinar les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris.
Article 89. Obligacions
Les persones, físiques o jurídiques, titulars d’establiments i d’activitats comercials estan obligades a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors de comerç els demanin.
Article 90. Acta d’inspecció
1. A cada visita d’inspecció, els inspectors de comerç han d’aixecar una acta sobre els resultats i els fets que corresponguin fent-hi constar les dades/circumstàncies personals de la persona inspeccionada i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives a l’establiment inspeccionat, els fets que serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol circumstància que pugui ser rellevant.
2. L’acta l’ha de firmar l’inspector de comerç actuant i la persona responsable del comerç inspeccionat, o un representant seu o qualsevol dels seus treballadors. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no l’acceptació del seu contingut. Les actes d’inspecció ajustades a dret donen fe i estan dotades de la presumpció de certesa, en via administrativa, dels fets constatats, llevat de prova en contra.
Títol VIII. De les infraccions i sancions
Capítol primer. Disposicions generals
Article 91. Concepte
1. Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit de les activitats comercials les accions o les omissions dels autors tipificades i sancionades en aquesta Llei.
2. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent pel ministeri competent en matèria de comerç, sense perjudici de les responsabilitats d’altra mena que hi puguin concórrer.
3. Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.
Article 92. Autors i responsables
1. Són autors i responsables de la infracció els que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei i, en particular, les persones, físiques o jurídiques, sotmeses a l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, d’acord amb l’article 2.
2. Són responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració, gerència o de direcció en les persones autores i responsables de la infracció com també les persones que siguin titulars d’una participació que permeti exercir una influència significativa sobre aquelles, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
Article 93. Concurrència de sancions
1. Quan una mateixa acció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que prevegi una sanció administrativa, si existeix un procés penal en curs, se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o es sobresegui la causa.
2. En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que prevegin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.
Article 94. Prescripció
1. Les infraccions en l’àmbit de les activitats comercials a què es refereix aquesta Llei prescriuen al cap de tres anys les infraccions molt greus; al cap de dos anys, les infraccions greus; i al cap de sis mesos, les infraccions lleus.
2. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des de la data en què han estat comeses. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput serà la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte amb el qual es consumi la infracció.
3. La prescripció s’interromprà per l’inici, conegut per l'inculpat, del procediment sancionador, i el termini tornarà a córrer si l’expedient es paralitza durant més de dos mesos per una causa no imputable a aquells contra els quals es dirigeixi.
Capítol segon. Infraccions
Article 95. Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus:
a) Exercir activitats comercials sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern.
b) Exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per Llei no pot exercir-lo.
c) Realitzar activitat comercial els dies de tancament obligatori dels establiments comercials.
d) Exigir preus superiors als fixats pel Govern de conformitat amb el que estableix l’article 29.2 d’aquesta Llei.
e) Portar a terme qualsevol tipus de venda especial sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 33 d’aquesta Llei.
f) Realitzar qualsevol de les vendes prohibides, d’acord amb el que estableix l’article 76 d’aquesta Llei.
g) Comercialitzar productes falsificats, fraudulents, no identificables o que incompleixin els requisits exigibles per la seva comercialització.
h) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.
Article 96. Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus:
a) Realitzar activitat comercial en horari superior al fixat pel Govern.
b) Fer qualsevol dels tipus de vendes especials o vendes promocionals incomplint els requisits o les obligacions establerts en aquesta Llei per a cadascun dels tipus de venda.
c) Resistir-se, negar-se o obstruir les actuacions dels inspectors de comerç en l’exercici de les seves funcions.
d) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.
e) Fer publicitat exterior sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 25, o infringint la prohibició establerta a l’article 23 d’aquesta Llei.
f) Instal·lar màquines per efectuar la venda automàtica sense autorització.
g) Incomplir el deure de comunicació de les dates durant les quals es pretén fer qualsevol tipus de venda promocional establert a l’article 58 d’aquesta Llei.
Article 97. Infraccions lleus
Constitueixen infraccions lleus els incompliments de les altres obligacions o prohibicions establertes en aquesta Llei que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els dos articles anteriors.
Capítol segon. Sancions
Article 98. Competència per imposar les sancions
Els òrgans competents per resoldre el procediment sancionador i imposar les sancions corresponents són el ministre competent en matèria de comerç en les infraccions lleus i greus i el Govern per les infraccions molt greus i totes les que comportin el tancament de l’establiment o la suspensió temporal de les activitats comercials.
Article 99. Mesures cautelars
L’òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot acordar, en qualsevol moment, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, l’adopció de les mesures cautelars adequades, sempre que hi concorrin circumstàncies greus que afectin la seguretat de les persones o dels béns, que suposin un perjudici greu o manifest de difícil reparació, o que sigui necessari per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.
Article 100. Classes de sancions
1. Sempre que sigui possible, per la comissió d’infraccions molt greus s’imposarà la sanció de multa per un import no inferior al duple, ni superior al quíntuple, del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció, i per la comissió d’infraccions greus s’imposarà la sanció de multa per un import igual al duple del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció.
2. En cas que el criteri establert a l’apartat anterior no resulti aplicable, les sancions aplicables per la comissió de les infraccions previstes en aquesta Llei són les següents:
a) Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 6.001 euros a 60.000 euros.
b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 1.201 euros a 6.000 euros.
c) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de fins a 1.200 euros.
3. La comissió d’una infracció greu o molt greu també pot comportar, amb independència de qualsevol de les sancions anteriors, la imposició de la sanció de tancament definitiu de l’establiment comercial, amb revocació de l’autorització, o la suspensió de l’activitat comercial per un període màxim de tres anys.
4. En tot cas, quan la infracció comesa sigui per la forma de l’activitat comercial que es porta a terme o pels productes comercialitzats, les sancions imposades comportaran la confiscació i la pèrdua dels productes objecte de l’activitat comercial de què es tracti.
Article 101. Reincidència
Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus i qualificació que la que va motivar una sanció anterior en el termini dels 365 dies següents a la notificació d’aquesta primera; en aquest supòsit, es requerirà que la resolució sancionadora hagués guanyat fermesa.
Article 102. Administradors i directors
A més de la sanció que correspongui imposar a les persones esmentades a l’apartat 1 de l’article 92 d’aquesta Llei, s’imposarà als qui, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció en aquestes persones, siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent, una multa a cada un d’ells per un import no superior a 1.200 euros i la suspensió o la separació del càrrec per un termini no superior a 1 any.
Article 103. Graduació
Les sancions es graduen especialment en funció de la transcendència social de la infracció, la situació de predomini de l’infractor en el mercat, la naturalesa dels perjudicis causats, el grau d‘intencionalitat de l’infractor, la capacitat econòmica de l’infractor i el termini de temps durant el qual s’hagi comès la infracció.
Disposició addicional
Inscripció de les UTE al Registre de Comerç i Indústria
1. Les UTE estan obligades a sol·licitar autorització per exercir la seva activitat i la inscripció al Registre de Comerç i Indústria, d’acord amb el previst al títol I d’aquesta Llei.
2. Es considera que l’UTE ha obtingut l’autorització quan, d’acord amb la Llei de contractació pública, l’òrgan de contractació li adjudiqui l’obra, el servei o el subministrament. L’autorització produeix efectes des del moment de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i, per tant, l’UTE autoritzada s’ha de limitar a sol·licitar la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
3. L’òrgan contractant ha de notificar al comú i al ministeri competent en matèria de comerç la referida autorització als efectes escaients.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.
Disposició final primera
El Govern ha d’aprovar els reglaments de desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim d’un any des de la seva entrada en vigor.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)