Projecte de Llei del Comerç

PROJECTE DE LLEI DEL COMERÇ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El sector comercial andorrà és un dels sectors més importants i dinàmics de l’economia andorrana i, per això, en els últims anys ha experimentat, igual que els sistemes de distribució dels països de l’entorn geogràfic del Principat, canvis profunds derivats, entre altres causes, de les noves tecnologies i dels nous tipus de venda, que obliguen a fer un esforç de sistematització i de modernització de la seva ordenació que, adequant-se a la nova realitat, faciliti que el comerç es desenvolupi amb la finalitat que els consumidors, nacionals i estrangers, rebin el millor servei possible amb el mínim cost, i contribuir, així, a modernitzar el sector i garantir-ne el futur.

La Llei estableix el règim substantiu per a l’exercici del comerç, la regulació administrativa de les activitats comercials i la disciplina de las noves tipologies específiques de venda, i s’estructura en vuit títols, catorze capítols, onze seccions, cent tres articles, una disposició addicional, dos disposicions finals i una disposició derogatòria. El títol I l’integren sis capítols i vint-i-un articles i conté disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la Llei; a la fixació dels conceptes de comerç i activitat comercial, delimitadors de l’àmbit objectiu; i, sobretot, conté en el capítol tercer les disposicions que estableixen els requisits substantius per a l’exercici del comerç, tant per als andorrans com per als estrangers, que prohibeixen expressament l’exercici del comerç en nom propi però per compte d’un altre que per llei no pot exercir-lo.

En el capítol quart, del mateix títol I, s’estableix el concepte d’establiment comercial, tant individual com col·lectiu, i en el capítol cinquè, el règim d’autorització administrativa prèvia per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments comercials, i se simplifica de forma innovadora els tràmits existents actualment, mitjançant la creació dels tècnics acreditats pel Govern i establint una autorització sotmesa al compliment de requisits especials per als grans establiments comercials. Finalment, el capítol sisè conté el règim aplicable al Registre de Comerç i Indústria, on s’han d’inscriure d’ofici totes les persones, físiques i jurídiques, que, comptant amb l’autorització administrativa prèvia, exercitin el comerç al Principat.

El títol II estableix amb quatre articles un règim general del fenomen de la publicitat exterior, que per raó dels àmbits on es farà, obliga a subjectar-la a una autorització administrativa prèvia per garantir la prevalença dels interessos generals sobre els privats i particulars de tota activitat econòmica. El títol III el formen únicament tres articles, que estableixen la regulació administrativa dels horaris comercials que correspon determinar al Govern, i als comerciants fixar-los dins del marc establert en el decret corresponent i també fer-los públics. El títol IV estableix en dos articles el règim de preus, en declara el principi de llibertat de fixació pels comerciants, n’estableix les excepcions corresponents i l’obligació d’informar-ne el públic.

El títol V, integrat per tres capítols, onze seccions i quaranta-vuit articles, està totalment dedicat a establir la regulació administrativa i el règim jurídic material dels nous tipus específics de venda. Les finalitats perseguides són diverses, però fonamentalment se centren en dos. En primer lloc, a garantir la claredat i la transparència de les característiques que defineixen cadascun dels diversos tipus de venda regulada, per afavorir la competència lleial en el mercat; i, en segon lloc, a establir la disciplina substantiva d’alguns tipus de venda que situen els consumidors finals en una posició que obliga a fixar mecanismes per restaurar l’equilibri entre les parts.

El títol VI, amb dos capítols i vuit articles, regula, amb caràcter general, la responsabilitat dels comerciants minoristes; els drets dels consumidors finals en les vendes de productes que s’efectuïn, i els requisits que han de reunir i els efectes que produeixen entre les parts les denominades garanties comercials. La regulació esmentada té el seu origen, de la mateixa manera que el règim substantiu dels tipus específics de venda, en l’àmbit comunitari i, per tant, en el conjunt dels seus estats membres. I encara que el Principat no està obligat en absolut a transposar al seu ordenament a aquest règim, l’opció de fer-ho sembla oportuna tant per les raons de fons que la justifiquen com per la pròpia competitivitat del comerç nacional.

El títol VII estableix el règim d’inspecció i el control dels establiments i de les activitats comercials en quatre articles, i destaca la determinació de la competència respecte de la potestat d’inspecció i les facultats que a aquest efecte s’atorguen als inspectors de comerç.

Finalment, el títol VIII, format per tres capítols i tretze articles, determina la disciplina de les infraccions i de les sancions en l’àmbit del comerç, d’acord amb el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador. En aquest sentit, es determinen les figures dels autors i responsables de les infraccions. Les infraccions s’ordenen en tres categories: molt greus, greus i lleus. Finalment, i després d’establir la competència respecte de la potestat sancionadora, s’enumeren les classes de sancions imposables.

Títol I. De les disposicions generals

Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte

L’objecte principal d’aquesta Llei és establir el règim per a l’exercici del comerç i la seva regulació administrativa, i també regular determinats tipus específics de venda amb la finalitat d’ordenar el sector i millorar-ne l’estructura.

Article 2. Àmbit

1. Estan sotmeses a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que exerciten el comerç per compte i en nom propi o aliè de forma habitual.
2. També estan sotmeses a aquesta Llei les persones, físiques o jurídiques, que facin activitats de prestació de serveis subjectes a autorització per a l’exercici d’una professió liberal, en les matèries no expressament regulades per la seva legislació específica.

Capítol segon. Del comerç o activitat comercial

Article 3. Concepte

1. Es reputa comerç o activitat comercial, a l’efecte d’aquesta Llei, l’activitat consistent a situar o a oferir en el mercat productes, naturals o elaborats, i serveis amb la finalitat de posar-los a disposició dels consumidors finals o dels altres comerciants o empresaris.
2. Es considera comerç o activitat comercial al detall o minorista la que té com a destinatari el consumidor final; i el comerç o l’activitat comercial a l’engròs o majorista la que té com a destinatari altres comerciants o empresaris que no siguin consumidors finals.

Article 4. Marc jurídic

L’exercici del comerç o de qualsevol activitat comercial es funda/basa en la llibertat d’empresa i s’ha de desenvolupar en el marc de l’economia de mercat i del principi de defensa dels interessos dels consumidors i usuaris, d’acord amb els articles 28i 35 de la Constitució.

Article 5. Autorització

Per exercir el comerç o qualsevol activitat comercial, tota persona física o jurídica ha d’obtenir les autoritzacions administratives prèvies corresponents.

Capítol tercer. De l’exercici del comerç

Article 6. Capacitat

1. Poden exercir el comerç:
a) Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana que tinguin plena capacitat d’obrar i que no estiguin afectades per una prohibició legal.
b) Els menors i les persones incapacitades que per mitjà dels seus representants legals poden continuar el comerç que haguessin exercit els seus pares o causants.
c) Les persones jurídiques de nacionalitat andorrana.

2. També poden exercir el comerç els estrangers majors d’edat que tinguin plena capacitat d’obrar, que no estiguin afectats per una prohibició legal i que acreditin una residència legal de vint anys al Principat d’Andorra, sempre que els convenis subscrits pel Principat d’Andorra o les disposicions particulars referides a cada activitat comercial no estableixin un termini diferent.

3. Tanmateix, els estrangers que no puguin acreditar la residència legal, en els termes establerts en l’apartat anterior, poden exercir el comerç en l’activitat per la qual hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.

4. Les persones jurídiques constituïdes a l’estranger poden exercir el comerç al Principat directament o mitjançant l’establiment d’una sucursal en els termes establerts en l’article 5 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, quan les disposicions particulars referides a cada activitat comercial ho autoritzin i quan hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.

5. En cas que les disposicions vigents requereixin una habilitació professional per exercir una professió liberal, els sol·licitants han d‘acreditar que en són els titulars. En cas de prestació de serveis professionals per una societat, l’habilitació professional l’han de disposar, com a mínim, la meitat dels socis i dels membres de l’òrgan d’administració de la mateixa societat.

Article 7. Prohibició

1. Cap persona, física o jurídica, pot exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per llei no pot exercir-lo.
2. Les persones, físiques o jurídiques, per compte de les quals una altra persona, física o jurídica, exercita el comerç en nom propi, responen solidàriament amb aquesta última dels deutes sorgits.
Article 8. Requisits

1. Les persones, físiques o jurídiques, que pretenguin exercir el comerç han de complir els requisits següents:
a) Disposar de l’autorització del comú de la parròquia en la qual es pretén exercir el comerç o prestar els serveis.
b) Disposar de l’autorització del Govern per a l’exercici del comerç.
c) Estar inscrits al Registre de Comerç i Indústria i exposar-ne el certificat de forma visible per al públic a l’establiment on s’exerceixi l’activitat comercial.
d) Satisfer els tributs que, per l’exercici del comerç o la prestació dels serveis, estableixin les administracions públiques.
e) Complir els requisits particulars que estableixin les disposicions per a cada classe d’activitat comercial o de prestació de serveis.
f) Complir els requisits establerts per les disposicions específiques que siguin d’aplicació als productes i als serveis comercialitzats.

2. Reglamentàriament es poden requerir determinades condicions, aptituds o titulacions específiques per exercir activitats comercials que exigeixin un tractament o uns coneixements particulars per raó de la naturalesa del producte o servei o per raons d’interès general.

Article 9. Cessament

1. El cessament en l’exercici del comerç s’ha de sol·licitar a l’òrgan competent del Govern adjuntant la baixa efectiva del comú corresponent. La resolució favorable produeix la cancel·lació de la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.

2. Quan en un establiment comercial no s’exerceix cap activitat comercial durant un termini superior a un any, el ministeri competent a proposta de part o d’ofici, i amb la prèvia instrucció de l’expedient corresponent, acorda cessar l’activitat i cancel·lar d’ofici la inscripció al Registre, i notifica l’acord al comú per als efectes que corresponguin.
Capítol quart. Dels establiments comercials

Article 10. Concepte

Es consideren establiments comercials, a l’efecte del que s’estableix en aquesta Llei, els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’un edifici on s’exerceix el comerç o es presten els serveis.

Article 11. Establiments col·lectius

1. Els establiments comercials poden ser de caràcter individual o col·lectiu. Els de caràcter col·lectiu estan integrats per un conjunt d’establiments comercials individuals, degudament autoritzats i situats en un o diversos edificis, connectats o no entre si, en els quals es duen a terme les activitats comercials respectives de manera independent i que disposen de determinats elements de gestió comuna.

2. El Govern ha de regular el règim en què es pot exercir el comerç i l’activitat comercials de forma simultània en establiments col·lectius en funció de llur compatibilitat.

Article 12. Grans establiments

Es consideren grans establiments comercials els establiments comercials individuals o col·lectius destinats al comerç al detall de qualsevol classe de productes que tenen una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

Capítol cinquè. Autoritzacions

Article 13. Competències

1. Correspon al ministeri competent en matèria de comerç autoritzar l’obertura d’establiments comercials i l’exercici de les activitats comercials i la seva modificació i ordenar-ne la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
2. El ministre competent en matèria de comerç, o la persona en qui delegui, atorga l’autorització si el funcionari responsable informa que la documentació adjuntada a la sol·licitud conté tots els documents requerits i es disposa de l’autorització corresponent del comú on s’exerceix l’activitat comercial.

Article 14. Sol·licituds

1. Les autoritzacions s’atorguen a iniciativa de la persona interessada amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent en què s’han de fer constar, com a mínim, les dades següents:
a) Nom i cognoms de les persones físiques, i el seu número d’identificació del cens o la denominació social de les persones jurídiques, amb el seu número de Registre.
b) Domicili del sol·licitant especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta, i també el número de telèfon i el correu electrònic, si en disposa.
c) Emplaçament del local on es pretén exercir l’activitat, especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta i superfície en metres quadrats (m2).
d) El nom comercial o el número del certificat de reserva de nom comercial obtingut prèviament del ministeri competent en matèria de comerç.
e) En cas de menors o de persones incapacitades, a més, cal indicar la identitat de qui en tingui la guarda o la representació legal.

3. En cas que el sol·licitant sigui una persona física o jurídica estrangera adjudicatària de concessions amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, n’ha d’adjuntar els documents acreditatius.

4. Les sol·licituds s’han de redactar en català i amb lletra clara, d’acord amb els models que en cada cas estableixi el ministeri competent, i es poden tramitar mitjançant sistemes telemàtics.

Article 15. Procediments administratius

1. Per sol·licitar l’autorització d’obertura s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior i fent-hi constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), presentada als òrgans administratius competents del Govern i del comú respectiu, acompanyada de la documentació següent:
a) Si no es disposa del certificat de reserva del nom comercial d’acord amb l’apartat d) de l’article 14.1, tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes en la legislació vigent sobre noms comercials.
b) Els informes i els certificats previstos a l’article 16.

2. Per sol·licitar l’autorització de modificació del titular administratiu, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent, acompanyada de la documentació següent:
a) Documentació justificativa de la transmissió de drets.
b) En cas que l’activitat estigui inclosa dintre dels supòsits previstos a l’article 8.2, la documentació justificativa del compliment d’acord amb l’article 6.5.

3. Per sol·licitar l’autorització de modificació del nom comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb indicació del número de certificat de reserva del nou nom comercial a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent Si no es disposa del certificat, s’ha d’aportar tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes a la legislació vigent sobre noms comercials.

4. Per sol·licitar una modificació o una ampliació de l’activitat comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb la relació de les activitats que s’incrementen, que es redueixen o que se substitueixen, fent-hi constar els números corresponents del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16 d’aquesta Llei. Per reduir les activitats comercials, no cal presentar els informes ni els certificats esmentats.

5. El trasllat de l’establiment comercial pot ser dins del terme de la mateixa parròquia on és o en el d’una altra.
En el primer cas s’ha de presentar a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de figurar la nova adreça de l’establiment, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.
En el segon cas, s’ha de presentar al comú de la parròquia on hi havia inicialment l’activitat una sol·licitud de cessament de l’activitat mentre que al Govern i al comú de la parròquia on s’estableix el nou emplaçament cal presentar una sol·licitud, omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), i que han de coincidir amb les autoritzades en l’emplaçament anterior, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.

6. Per comunicar el cessament de l’exercici del comerç s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, i notificar la voluntat de cessar en l’exercici del comerç al ministeri competent i al comú corresponent, acompanyada del certificat d’inscripció original, lliurat pel Registre de Comerç i Indústria, de l’activitat.

Article 16. Documentació complementària

1. S’han d’aportar, d’acord amb el que preveu l’article 15, els informes i els certificats tècnics i els comprovants que acreditin que tant l’activitat comercial o de prestació de serveis, com l’establiment comercial en el qual es vol fer, compleixen les condicions i els requisits tècnics que estableix la normativa en vigor.
2. En cas que l’emplaçament de l’establiment comercial afecti de forma significativa la mobilitat i la seguretat a la via pública, el Govern ha de demanar al sol·licitant que presenti un estudi d’impacte i un pla d’accessibilitat referit als vehicles i a les persones, als aparcaments i a les zones de càrrega i descàrrega, per garantir la seguretat dels vianants i els usuaris i un nivell raonable d’afectació del trànsit.
3. Els documents mencionats als apartats anteriors han de ser emesos per tècnics, empreses o entitats acreditats pel Govern.
4. Quan sigui necessari disposar d’una autorització per poder exercir professionalment, aquesta s’ha d’acreditar mitjançant la resolució, o un document acreditatiu equivalent, emès per l’òrgan competent.

Article 17. Inspeccions

Els serveis competents del Govern disposaran d’ofici o a instància de part la pràctica de les inspeccions i de les verificacions necessàries per comprovar el compliment de la Llei.

Article 18. Autorització de grans establiments

1. El Govern només atorga l’autorització per obrir o modificar grans establiments comercials quan, a més d’adjuntar a la sol·licitud els documents enumerats a l’article 14, també s’acrediti el compliment dels requisits següents:
a) L’emplaçament de l’establiment comercial no implica ni produeix efectes negatius significatius sobre la mobilitat a la via pública ni sobre la seguretat dels vianants i els usuaris.
b) L’establiment comercial disposa d’un nombre de places d’aparcament fixades en les unitats d’actuació respectives previstes als plans d’ordenació i urbanisme parroquial de la parròquia del seu emplaçament, i en cas d’inexistència de regulació específica, s’han d’aplicar els estàndards mínims fixats en la normativa en vigor en matèria d’urbanisme. Les places d’aparcament s’han de destinar a l’ús exclusiu dels clients de l’establiment.
c) El ministeri competent en matèria de comerç pot sol·licitar que s’elabori un informe sobre l’efecte de l’obertura de l’establiment respecte a l’estructura comercial existent. Aquest informe ha d’analitzar i avaluar la millora de la lliure competència i els possibles efectes negatius que l’autorització d’obertura tindria per al comerç ja establert. El Govern determina per la via reglamentària els criteris d’avaluació.

2. Les persones interessades a obtenir una autorització per obrir o modificar grans establiments comercials poden formular una consulta prèvia al ministeri respecte de l’informe previst a la lletra c) de l’apartat anterior. La resolució favorable del ministeri respecte de la consulta formulada prèviament només pot ser modificada en atorgar l’autorització corresponent en cas que les circumstàncies tingudes en compte haguessin variat amb posterioritat.

Capítol sisè. Registre de Comerç i Indústria

Article 19. Objecte

1. El Registre de Comerç i Indústria adscrit al ministeri competent en matèria de comerç té per objecte inscriure les persones, físiques i jurídiques, que exerciten o pretenguin exercitar les activitats previstes a l’article 2 d’aquesta Llei.
2. Reglamentàriament es poden crear seccions especials integrades al Registre de Comerç i Indústria en funció del caràcter de les activitats comercials. El Govern regula el funcionament del Registre de Comerç i Indústria.

Article 20. Inscripció d’ofici

1. L’atorgament de l’autorització d’obertura d’un establiment comercial o de l’exercici del comerç, prevista als articles 13 i 18 d’aquesta Llei, implica la inscripció d’ofici al Registre de Comerç i Indústria de les persones, físiques o jurídiques, autoritzades.
2. També s’han d’inscriure d’ofici al Registre de Comerç i Indústria el canvi o l’ampliació d’activitats i de nom comercial, el canvi del titular, el trasllat de l’establiment comercial i el cessament en l’exercici de l’activitat autoritzada.

Article 21. Publicitat
El Registre de Comerç i Indústria és públic. La publicitat es fa efectiva mitjançant la certificació del contingut de les inscripcions emesa per l’òrgan competent, amb la sol·licitud prèvia formulada per la persona interessada.

Títol II. De la publicitat comercial exterior

Article 22. Concepte

És publicitat comercial exterior qualsevol forma de comunicació, feta per una persona física o jurídica en l’exercici de qualsevol activitat empresarial, amb la finalitat de promoure de forma directa o indirecta la contractació de béns o serveis i que utilitza mitjans materials de diversa índole susceptibles d’atraure l’atenció de les persones que són en espais oberts com ara carrers, places, vies de comunicació i, en general, en àmbits d’utilització pública general.

Article 23. Prohibicions

No és permesa la publicitat comercial exterior en parets de tanca de solars, murs de sosteniment, parets i façanes de bordes i altres edificis d’ús agrícola o catalogats d’interès cultural o immobles inventariats d’interès històric, artístic o cultural.

Article 24. Forma

Sense perjudici de les competències que puguin correspondre als comuns, el Govern determina reglamentàriament la forma i les característiques que poden configurar els diversos mitjans materials utilitzats per fer la publicitat comercial exterior en funció del lloc on es pretengui efectuar.

Article 25. Autorització

Fer publicitat comercial exterior requereix l’autorització administrativa prèvia del comú corresponent al territori en el qual es vol fer i la del Govern en els trams de carreteres generals o altres vies públiques de comunicació de la seva competència.

Títol III. Dels horaris comercials

Article 26. Regulació

1. El Govern ha d’establir com a mínim un cop l’any i per decret els horaris comercials i els dies de tancament obligatori dels establiments comercials, en funció de llur activitat i amb l’informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
2. Quan el decret mencionat a l’apartat anterior afecti establiments comercials on es desenvolupin diverses activitats, els horaris dels quals estiguin regulats per disposicions legals diferents, els és d’aplicació l’horari més restrictiu, llevat que les activitats es puguin exercir de manera separada i independent.

Article 27. Fixació

En el marc de la regulació establerta en el decret del Govern, cada comerciant pot fixar lliurament l’horari d’obertura i de tancament del seu establiment comercial, i també els dies durant els quals desplegarà la seva activitat.
Article 28. Publicitat
En tots els establiments comercials ha de figurar la informació dels horaris i dels dies d’obertura i de tancament en un lloc visible, tant a l‘interior com a l’exterior, àdhuc quan l’establiment estigui tancat.

Títol IV. Dels preus

Article 29. Llibertat de preus

1. Amb caràcter general, els comerciants o els oferents fixen lliurement els preus de venda dels productes i de la prestació dels serveis al públic, d’acord amb el que disposa l’article 4 d’aquesta Llei.

2. Tanmateix, el Govern pot fixar, amb l’audiència prèvia als sectors afectats, el preu dels productes i dels serveis per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.

Article 30. Informació sobre els preus

1. Els comerciants han d’exhibir el preu dels productes exposats al públic als aparadors del seu establiment comercial. Aquesta informació s’ha d’exposar de forma clarament llegible pel públic en general.

2. Tanmateix, reglamentàriament es poden establir condicions especials relatives al compliment de l’obligació d’informació de preus prevista en l’apartat anterior per motius de seguretat, d’homogeneïtat o de la naturalesa del producte.

Títol V. De les tipologies específiques de venda

Capítol primer. Disposició general

Article 31. Concepte

Es consideren tipus específics de venda, a l’efecte del que estableix aquesta Llei, tant les vendes especials com les vendes promocionals.

Capítol segon. Vendes especials

Article 32. Concepte

Són vendes especials les fetes pels comerciants minoristes amb els consumidors finals i que no s’efectuen en un establiment comercial obert al públic de manera permanent i, especialment, ho són la venda a distància, per comerç electrònic, la venda ambulant o no sedentària, la venda automàtica, la venda domiciliària i la venda en subhasta pública.

Article 33. Autorització

Es necessita una autorització administrativa prèvia del Govern per efectuar qualsevol tipus de venda especial, llevat de la venda ambulant o no sedentària que ha de ser autoritzada pel comú on es pretengui efectuar. Tanmateix, en cas que el desenvolupament de la venda ambulant afecti significativament la mobilitat de la xarxa viària bàsica nacional, també es requereix una autorització administrativa prèvia del Govern.
Secció 1a. De la venda a distància

Article 34. Concepte

Es considera venda a distància la que té lloc sense la presència física simultània del comprador i del venedor, sempre que l’oferta i l’acceptació es facin de forma exclusiva a través d’una tècnica qualsevol de comunicació a distància, i dins d’un sistema de contractació a distància organitzat pel venedor.

Article 35. Informació prèvia

Abans de qualsevol venda a distància i amb l’antelació necessària, el venedor ha de proporcionar al comprador, de forma clara i comprensible i a través d’un mitjà adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzat, la informació següent:
a) Identitat del venedor, domicili i certificat de l’autorització administrativa del Govern.
b) Característiques essencials del producte o servei.
c) Preu del producte o servei, inclosos els impostos.
d) Forma de pagament i modalitats de lliurament o execució.
e) Despeses de lliurament i de transport, si escau.
f) Cost d’utilització de la tècnica de comunicació a distància, quan es calculi sobre una base diferent de la tarifa bàsica.
g) Termini de validesa de l’oferta i del preu.
h) Durada mínima del contracte, quan es tracti de contractes de subministrament de productes o de serveis destinats a ser executats de forma permanent o repetida.
i) Existència del dret de desistiment.
j) En el seu cas, informació sobre la garantia comercial.

Article 36. Acceptació

1. L’acceptació de l’oferta per part del comprador ha de ser, en tot cas, expressa. La falta de resposta a l’oferta de venda a distància no es pot considerar mai una acceptació de l’oferta.
2. No és permès lliurar productes o serveis que el comprador no hagi sol·licitat prèviament quan incloguin una petició de pagament.
3. En cas d’infringir la prohibició de l’apartat anterior, el receptor dels productes no està obligat a retornar-los i tampoc se li’n pot reclamar el preu. En cas que els retorni, no se li pot exigir cap indemnització.

Article 37. Informació posterior

A més a més de la informació assenyalada a l’article 35, el comprador ha de rebre per escrit, o en qualsevol altre suport durador adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzada, i, com a molt tard en el moment que se li lliuri el producte, la informació i els documents següents:
a) Informació sobre les condicions i les modalitats d’exercici del dret de desistiment.
b) La direcció de l’establiment del venedor on el comprador pot presentar reclamacions.
c) Informació relativa al servei postvenda i a les garanties comercials existents.
d) Les condicions de resolució del contracte en cas que aquest contracte tingui una durada indeterminada o superior a un any.

Article 38. Compliment

1. Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el venedor ha de complir el contracte de venda a distància en el termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà del dia en què el comprador ha acceptat l’oferta.
2. En cas d’incompliment per part del venedor per no trobar-se disponible el producte, ha d’informar el comprador d’aquesta circumstància, i el comprador té dret a recuperar, al més aviat possible, les sumes satisfetes i, com a màxim, en el termini de trenta dies.

Article 39. Dret de desistiment

1. El comprador pot exercir el dret de desistiment del contracte de venda a distància en el termini de set dies hàbils comptats des del dia en què ha rebut el producte i de tres mesos en cas que el venedor incompleixi l’obligació establerta a l’article 37.
2. L’exercici del dret de desistiment no es pot subjectar al compliment de cap formalitat ni a indicació de motiu, i no pot suposar cap penalització per al comprador.
3. El comprador que exerciti el dret de desistiment ha de restituir el producte al venedor, el qual, al més aviat possible, li ha de retornar les sumes que li hagi satisfet el comprador i, com a màxim, en el termini de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data en què el venedor ha rebut el producte.
4. En cas que el preu de la venda sigui finançat amb un crèdit concedit pel venedor o per un tercer, amb l’acord previ amb el venedor, el desistiment produeix la resolució del crèdit sense cap penalització.

Article 40. Exclusions

Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el comprador no pot exercir el dret de desistiment previst a l’article 39 en els contractes de venda a distància que tinguin els objectes següents:
a) Productes el preu dels quals està subjecte a fluctuacions del mercat financer que el venedor no pot controlar.
b) Productes confeccionats de conformitat amb les especificacions del comprador o clarament personalitzats, o que, per la seva naturalesa, no poden ser restituïts o poden deteriorar-se o caducar amb rapidesa.
c) Enregistraments de sons o imatges, discos i programes informàtics que hagin estat desprecintats pel comprador.
d) Premsa diària, publicacions periòdiques i revistes.

Article 41. Irrenunciabilitat

Els drets reconeguts el comprador en aquesta secció són irrenunciables i, consegüentment, s’anul·la de ple dret qualsevol renúncia que en faci sota qualsevol forma.

Secció 2a. Del comerç electrònic

Article 42. Concepte i règim

Es considera comerç electrònic la modalitat de venda a distància basada en la transmissió de dades per xarxes de telecomunicacions i es regeix per la legislació especial sobre comerç electrònic i per les disposicions contingudes als articles 35 a 41 d’aquesta Llei.

Article 43. Informació

Les comunicacions comercials per via electrònica han de ser clarament identificables com a tals i s’hi ha d’indicar nom o denominació, domicili, correu electrònic i les dades del Registre de Comerç de la persona, física o jurídica, en nom de la qual es fan.

Article 44. Requisits

Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixen el comerç electrònic han de disposar de:
a) Sistemes adequats perquè el comprador pugui emmagatzemar i reproduir les dades relatives a les condicions aplicables.
b) Mitjans tècnics per identificar i corregir els errors d’introducció de dades abans d’efectuar la comanda, i per comunicar-ne l’acceptació.
c) Sistemes de seguretat per als pagaments electrònics.

Secció 3a. De la venda ambulant o no sedentària

Article 45. Concepte

Es considera venda ambulant o no sedentària la que té lloc en parades o instal·lacions desmuntables, transportables o mòbils, ubicades en solars o espais oberts al públic, en llocs i dates variables.

Article 46. Informació

Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixin el comerç per mitjà de la venda ambulant o no sedentària han d’exposar en la seva parada o instal·lació i de forma fàcilment visible per al públic les seves dades personals, inclosa una adreça per a la recepció de reclamacions que també ha de figurar en la factura o comprovant de venda, i el document de l’autorització del comú.

Article 47. Requisits

Sense perjudici de les competències dels comuns en aquesta matèria, el Govern pot determinar reglamentàriament els requisits i les condicions aplicables als diversos tipus de venda ambulant o no sedentària.

Secció 4a. De la venda automàtica

Article 48. Concepte

1. Es considera venda automàtica l’efectuada pel comprador que ha adquirit el producte o el servei a través d’una màquina disposada amb aquesta finalitat i mitjançant la introducció de l’import requerit en la mateixa màquina.
2. El fet que la màquina per la venda automàtica estigui instal·lada al mateix establiment comercial del venedor, no priva a la venda efectuada a través de la mateixa màquina del concepte de venda automàtica, i li són aplicables les disposicions contingudes en aquesta secció.

Article 49. Autoritzacions

1. En tot cas, les màquines per efectuar la venda automàtica han de complir les prescripcions previstes per la legislació vigent en matèria de seguretat industrial.
2. La instal·lació de les màquines per efectuar la venda automàtica ha de ser autoritzada prèviament pel comú dins del terme comunal en el qual s’instal·len.

Article 50. Requisits

1. En totes les màquines, per efectuar la venda automàtica hi ha de figurar amb claredat la informació següent:
a) Identitat i dades d’inscripció al Registre de Comerç i Indústria de l’oferent i l’autorització corresponent.
b) Certificat de conformitat CE de la màquina.
c) Producte que s’ofereix.
d) Preu total que s’ha de pagar.
e) Indicació de si la màquina torna canvi de moneda o no, i el tipus de moneda fraccionària amb què funciona.
f) Instruccions per obtenir el producte.
g) Domicili i telèfon on s’han d’atendre les reclamacions.
h) Advertències legals.

2. Totes les màquines per a la venda automàtica han de disposar d’un sistema automàtic que permeti al comprador recuperar la suma que hagi introduït en els casos d’error, d’inexistència de producte o de mal funcionament.

Article 51. Responsabilitat

En cas que les màquines per efectuar la venda automàtica estiguin instal·lades en un establiment destinat al desenvolupament d’una activitat privada, de caràcter empresarial o no, el titular d’aquesta activitat i el de la màquina responen solidàriament davant el comprador del compliment de les obligacions sorgides de la venda automàtica.

Secció 5a. De la venda domiciliària

Article 52. Concepte

Es considera venda domiciliària la que s’efectua en el domicili del comprador o en la seva residència, en llocs d’oci o reunió o en el seu lloc de treball.

Article 53. Forma i contingut

La venda domiciliària s’ha de formalitzar per escrit en dos exemplars, i ambdós han d’estar datats i firmats de pròpia mà pel comprador. Un cop firmats, s’ha de lliurar un exemplar al comprador, juntament amb el document de desistiment que ha de contenir informació sobre les condicions, les modalitats i els efectes de l’exercici del dret de desistiment, d’acord amb el que preveuen els articles 39 i 40.

Article 54. Règim

Els articles 35, 37, 39, 40 i 41 d’aquesta Llei són aplicables a la venda domiciliària en la mesura que resultin compatibles amb la seva naturalesa.

Secció 6a. De la venda en subhasta pública

Article 55. Concepte

Es considera venda en subhasta pública la que té lloc mitjançant una oferta pública i irrevocable de venda d’un producte a l’efecte de la seva adjudicació, a través del sistema de licitació i dins del termini concedit, al comprador que proposi el millor preu en el curs d’una sessió pública convocada amb aquesta finalitat. Queda exclòs d’aquesta Llei el règim de subhastes judicials i administratives.

Capítol tercer. Vendes promocionals

Article 56. Concepte

1. Són vendes promocionals les vendes fetes pels comerciants minoristes als consumidors finals en les quals l’oferta del producte o la prestació del servei es fa en condicions més avantatjoses que les habituals i, en especial, la venda en rebaixes, la venda en liquidació, la venda de saldos o de restes, la venda amb obsequi i la venda de promoció o en oferta o descompte.
2. Les denominacions indicades a l’apartat anterior per designar els tipus de vendes promocionals només es poden utilitzar per anunciar les vendes que responguin el concepte legal corresponent i s’ajustin a la regulació establerta a aquesta Llei, i no n’és permesa cap altra utilització fora de les finalitats descrites a l’apartat anterior.
3. Qualsevol venda promocional que, encara que s’anunciï amb una denominació diferent, reuneixi les característiques de qualsevol dels tipus previstos en aquesta Llei, s’entén assimilada a la mateixa Llei i queda subjecta a la regulació corresponent.

Article 57. Informació

1. En els anuncis que es facin de les vendes promocionals se n’ha d’especificar la durada i, quan correspongui, les regles especials que hi siguin d’aplicació.
3. Sempre que s’ofereixin productes amb una reducció de preu, s’ha d’indicar en cadascun d’aquests productes i amb claredat el preu anterior juntament amb el preu reduït.
4. A l’efecte de l’apartat anterior, per preu anterior s’entén el que s’ha aplicat sobre productes idèntics durant un període continuat d’almenys trenta dies en el curs dels sis mesos precedents.
5. Els productes que siguin objecte d’un tipus de venda promocional poden estar en la seva ubicació normal delimitats i anunciats visiblement per separat de la resta de productes i de vendes promocionals que puguin concórrer en el mateix establiment comercial.

Secció 1a. De la venda en rebaixes

Article 58. Concepte

Es considera venda en rebaixes la venda en què els productes objecte de la mateixa venda s’ofereixen a un preu reduït respecte del seu preu anterior, d’acord amb el que estableix l’apartat quatre de l’article 57 d’aquesta Llei, i en el mateix establiment comercial.

Article 59. Temporades

1. Correspon al Govern, mitjançant un decret, determinar, amb un informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
i de les associacions de consumidors, com a mínim un cop l’any, les temporades de rebaixes que poden ser diverses durant l’any.
2. Correspon als comerciants fixar el període de rebaixes, la durada del qual no pot ser inferior a dues setmanes ni superior a tres mesos per temporada per temporada.
Article 60. Informació
En els anuncis sobre la venda en rebaixes, s’hi ha d’indicar les dates de començament i acabament de les rebaixes en un lloc visible pel públic, àdhuc quan l’establiment comercial estigui tancat.

Article 61. Productes

Els productes objecte de la venda en rebaixes s’han d’haver inclòs amb anterioritat, durant un termini mínim d’un mes, en l’oferta habitual de vendes de l’establiment, i no poden haver estat objecte de cap altra venda promocional en el curs d’un mes amb anterioritat a la data de començament de les rebaixes, ni estar deteriorats ni haver-los adquirit amb la finalitat de ser venuts a un preu inferior a l’ordinari.

Secció 2a. De la venda en liquidació

Article 62. Concepte

Es considera venda en liquidació la venda que, amb caràcter excepcional i amb finalitat extintiva de determinades existències de productes, es fa en execució d’una decisió judicial o administrativa, o és duta a terme pel mateix comerciant o per un adquirent del seu negoci en algun dels casos següents:
a) Cessament total o parcial de les activitats comercials.
b) Canvi d’activitat comercial o d’orientació del negoci.
c) Canvi d’establiment comercial o realització d’obres al mateix local que obliguen a tancar-lo temporalment o definitivament.
d) Qualsevol supòsit de força major que obstaculitzi el desenvolupament normal de l’activitat comercial.

Article 63. Durada

1. La durada màxima de la venda en liquidació no pot ser superior a tres mesos, llevat del cas de cessament total de les activitats comercials que pot durar fins a un any.
2. En qualsevol cas, la venda en liquidació ha de cessar des del moment en què desaparegui la causa que l’ha motivat o quan s’extingeixin efectivament els productes objecte de la mateixa venda.

Article 64. Informació

En els anuncis de la venda en liquidació s’ha d’indicar la causa que la motiva, d’acord amb el que estableix l’article 62 d’aquesta Llei.

Article 65. Productes

La venda en liquidació només pot tenir per objecte els productes que formaven part de les existències prèvies de l’establiment comercial, sense que puguin ser adquirits per a aquesta finalitat.

Article 66. Reiteració

En els casos previstos a les lletres a) i b) de l’article 62 d’aquesta Llei, el venedor no pot, durant l’any següent a l’acabament de la venda en liquidació, exercir el comerç a la mateixa localitat i de productes idèntics o similars als que han estat objecte de la venda en liquidació, i tampoc pot efectuar una nova venda en liquidació en el mateix establiment comercial, llevat dels casos en què s’ha d’efectuar en execució d’una decisió judicial o administrativa o per cessament total de les activitats comercials o per força major.
Secció 3a. De la venda de saldos o de restes

Article 67. Concepte

Es considera venda de saldos o de restes la venda que té per objecte productes el valor de mercat dels quals és manifestament inferior com a conseqüència del seu deteriorament, desperfecte, desús, obsolescència, pèrdua d’actualitat o de qualsevol altra circumstància que afecti la seva naturalesa o utilitat.

Article 68. Informació

La venda de saldos o de restes s’ha d’anunciar necessàriament amb una d’aquestes denominacions i quan tingui per objecte productes deteriorats o defectuosos s’ha de fer constar aquesta circumstància de forma precisa i ostensible. Els establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda han d’indicar-ho clarament a l’exterior del comerç.

Article 69. Productes

Els productes objecte de venda de saldos o de restes no ha de comportar cap risc ni engany per al comprador, s’han de vendre realment per un preu inferior al de mercat i formar part de les existències prèvies de l’establiment comercial quatre mesos abans de l’inici de la venda, llevat, en aquest últim cas, dels establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda.

Secció 4a. De la venda amb obsequi

Article 70. Concepte

Es considera venda amb obsequi la venda en què s’utilitzen concursos, sorteigs, regals, vals, premis o similars, vinculats a l’oferta, a la promoció o a la venda de determinats productes.

Article 71. Lliurament

Els béns o serveis en què consisteixi l’obsequi s’han de lliurar al comprador en el termini màxim de tres mesos a comptar des del moment en què el comprador reuneixi els requisits exigits.

Article 72. Requisits

1. El preu i la qualitat dels productes objecte de la venda amb obsequi no poden ser objecte de cap variació mentre duri el període de durada fixat per la venda.
2. Les existències existents per fer front a l’entrega d’obsequis i les bases que regulen el concurs, sorteig o similar s’han de fer constar a l’envàs o a l’embolcall del producte o divulgar-se suficientment.
3. La comunicació a una o més persones que han estat agraciades amb un premi o obsequi ha d’advertir que l’entrega d’aquest obsequi no està condicionada a l’adquisició de cap producte o servei.

Secció 5a. De la venda de promoció o en oferta o descompte

Article 73. Concepte

Es considera venda de promoció o en oferta o descompte la venda de productes per un preu inferior o en condicions més favorables que les habituals i amb la finalitat de fer conèixer un nou producte, aconseguir augmentar les vendes dels productes existents o desenvolupar un o més establiments comercials.

Article 74. Informació

A l’establiment comercial s’ha d’anunciar amb claredat i en un lloc visible pel públic el nombre total de productes objecte de la venda de promoció o en oferta o descompte, la durada de la venda de promoció, que no pot ser inferior a un dia ni superior a trenta, i sobre les regles especials aplicables.

Article 75. Productes

Els productes objecte de venda de promoció o en oferta o descompte no poden estar deteriorats ni ser de qualitat més baixa que els mateixos productes que siguin objecte d’una futura oferta de venda ordinària a preu normal.

Capítol quart. Vendes prohibides

Article 76. Prohibició

No és permesa la venda piramidal o en cadena i la venda amb pèrdua, llevat dels supòsits de venda de saldos o de restes i de venda en liquidació o que els productes objecte de la venda siguin peribles i la venda s’efectuï en les dates pròximes a la seva inutilització.

Article 77. Venda piramidal

Es considera venda piramidal o en cadena qualsevol venda que consisteixi a oferir als compradors productes a un preu reduït, o fins i tot gratuïts, amb la condició que aconsegueixin directament o indirectament per al venedor o per a un tercer altres compradors o un volum de vendes determinat.

Article 78. Venda amb pèrdua

Es considera venda amb pèrdua la venda en què el producte es ven a un preu inferior al d’adquisició segons la factura, deduïda la part proporcional dels descomptes que figurin a la mateixa factura, o el de reposició, si aquest preu resulta inferior a aquell altre preu, o el cost efectiu de producció, en cas que hagués estat fabricat pel mateix venedor, i, en tot cas, després d’afegir la quota corresponent dels impostos aplicables.

Títol VI. De les garanties en la venda de productes

Capítol primer. Responsabilitats

Article 79. Responsabilitat del venedor

1. En les vendes, el venedor ha de lliurar al comprador un producte de conformitat amb la compravenda efectuada entre ells i respon davant del mateix comprador de qualsevol falta de conformitat que es manifesti en el termini de dos anys a comptar des del moment del lliurament del producte.
2. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el lliurament s’ha fet el dia que figura a la factura o al tiquet de compra, o a l’albarà corresponent si aquest és posterior, i que la falta de conformitat que es manifesti en els sis mesos posteriors al lliurament ja existia en aquest moment excepte quan sigui incompatible amb la seva naturalesa o amb l’índole de la manca de conformitat.
3. El venedor no respon per faltes de conformitat que el comprador conegui o que amb fonament no hagi pogut ignorar en el moment de la compravenda o que tinguin l’origen en materials subministrats pel comprador.
4. En cas de falta de conformitat, el comprador pot exercitar, sempre que informi el venedor de la falta de conformitat en el termini de dos mesos des que en tingui coneixement i d’acord amb el que estableix aquesta Llei, els drets a la reparació del producte, a substituir-lo, a la rebaixa adequada del preu i a la resolució de la compravenda. Aquests drets són irrenunciables i és nul·la de ple dret qualsevol renúncia que el comprador en faci.

Article 80. Conformitat

1. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el producte és conforme amb la compravenda efectuada sempre que compleixi els requisits següents:
a) S’ha d’ajustar a la descripció feta pel venedor i ha de tenir les qualitats que el venedor hagi presentat al comprador en forma de mostra o model.
b) Ha de ser apte per a l’ús especial requerit pel comprador quan l’hagi posat en coneixement del venedor en el moment de la compravenda i el venedor hagi admès que és apte per a l’ús esmentat.
c) Ha de ser apte per als usos a què ordinàriament es destinin els del mateix tipus.
d) Ha de presentar la qualitat i les prestacions habituals d’un del mateix tipus que el comprador pugui esperar amb fonament, tenint en compte la seva naturalesa i, si escau, les declaracions públiques sobre les característiques concretes del producte fetes pel venedor, el fabricant, l’importador o el seus representants, en particular en la publicitat o en l’etiquetatge. El venedor no queda obligat per aquestes declaracions públiques si prova que desconeixia i raonablement no era possible esperar que conegués la declaració en qüestió, que aquesta declaració havia estat corregida en el moment de celebració del contracte o que aquesta declaració no va poder influir en la decisió de comprar el producte.
2. La falta de conformitat resultant d’una instal·lació incorrecta s’equipara a la falta de conformitat quan la instal·lació està inclosa a la compravenda i s’ha fet pel venedor o sota la seva responsabilitat, o pel comprador quan la instal·lació defectuosa sigui per causa d’un error en les instruccions d’instal·lació.

Article 81. Reparació i substitució

1. En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir que el venedor repari el producte o que el substitueixi, llevat que una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada.
2. D’aquestes dues opcions, es considera desproporcionada l’opció que imposi al venedor costos que, en comparació amb l’altra no siguin raonables, tenint en compte el valor que tindria el producte si no hi hagués falta de conformitat i la rellevància d’aquesta conformitat i si l’opció alternativa es pot fer sense més inconvenients per al comprador.
3. La reparació i la substitució del producte són gratuïtes per al comprador i s’han de dur a terme en un termini raonable i sense més inconvenients per al comprador, tenint en compte la naturalesa i la finalitat del producte. La gratuïtat esmentada comprèn les despeses necessàries realitzades per solucionar la falta de conformitat, especialment les despeses de tramesa, així com els costos relacionats amb la mà d’obra i els materials.

Article 82. Rebaixa de preu i resolució

En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir el venedor la rebaixa adequada del preu o la resolució de la compravenda quan no pugui exigir la reparació o la substitució i en els casos en què aquestes no s’han dut a terme en un termini raonable o sense més inconvenients per al comprador. La resolució no procedeix quan la falta de conformitat sigui de poca importància.

Article 83. Responsabilitat de tercers

En cas que el venedor hagi de respondre davant del comprador per una falta de conformitat derivada d’una acció o omissió del fabricant o de l’importador del producte o d’un venedor anterior, pot exigir-los responsabilitat en el termini d’un any a comptar del moment en què hagi reparat o substituït el producte, rebaixat adequadament el preu del producte o s’hagi resolt la compravenda, de conformitat amb el que disposen els articles 79 a 82 d’aquesta Llei.

Capítol segon. Garantia comercial

Article 84. Concepte

Es considera garantia comercial el compromís assumit pel venedor, fabricant o importador d’un producte respecte del comprador i consistent a reemborsar-li el preu que hagi pagat pel producte, substituir-lo, reparar-lo o ocupar-se’n de qualsevol altra forma en cas que no es correspongui amb les condicions mencionades en el document de garantia o en la publicitat corresponent.

Article 85. Obligatorietat

La garantia comercial que pot acompanyar els productes oferts per ser venuts obliga la persona o persones, físiques o jurídiques, que l’ofereixen en les condicions establertes al document de garantia i a la publicitat corresponent.

Article 86. Documentació

En cas que el comprador ho sol·liciti, la garantia comercial s’ha de formalitzar per escrit o en qualsevol altre suport durador i disponible per al comprador, i, en tot cas, ha d’expressar:
a) El producte sobre el qual recau.
b) El nom i l’adreça de la persona o les persones que l’ofereixen.
c) Que no afecta els drets de què disposa el comprador de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei.
d) Els drets que atorga el comprador com a titular.
e) El seu termini de durada i el seu abast territorial.
f) Les vies de reclamació de què disposa el comprador.

Títol VII. De la inspecció i control

Article 87. Competència

Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de comerç, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei i de les disposicions que la desenvolupen.

Article 88. Inspectors de comerç

1. Són inspectors de comerç els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de comerç que tenen la potestat d’inspecció, que estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició i que poden exhibir-la quan actuïn.
2. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació de la policia o de qualsevol altra autoritat, i estan obligats a complir el deure de secret professional.
3. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç estan facultats per accedir als establiments comercials i examinar les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris.

Article 89. Obligacions

Les persones, físiques o jurídiques, titulars d’establiments i d’activitats comercials estan obligades a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors de comerç els demanin.

Article 90. Acta d’inspecció

1. A cada visita d’inspecció, els inspectors de comerç han d’aixecar una acta sobre els resultats i els fets que corresponguin fent-hi constar les dades/circumstàncies personals de la persona inspeccionada i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives a l’establiment inspeccionat, els fets que serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol circumstància que pugui ser rellevant.
2. L’acta l’ha de firmar l’inspector de comerç actuant i la persona responsable del comerç inspeccionat, o un representant seu o qualsevol dels seus treballadors. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no l’acceptació del seu contingut. Les actes d’inspecció ajustades a dret donen fe i estan dotades de la presumpció de certesa, en via administrativa, dels fets constatats, llevat de prova en contra.

Títol VIII. De les infraccions i sancions

Capítol primer. Disposicions generals

Article 91. Concepte

1. Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit de les activitats comercials les accions o les omissions dels autors tipificades i sancionades en aquesta Llei.
2. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent pel ministeri competent en matèria de comerç, sense perjudici de les responsabilitats d’altra mena que hi puguin concórrer.
3. Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.

Article 92. Autors i responsables

1. Són autors i responsables de la infracció els que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei i, en particular, les persones, físiques o jurídiques, sotmeses a l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, d’acord amb l’article 2.
2. Són responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració, gerència o de direcció en les persones autores i responsables de la infracció com també les persones que siguin titulars d’una participació que permeti exercir una influència significativa sobre aquelles, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Article 93. Concurrència de sancions

1. Quan una mateixa acció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que prevegi una sanció administrativa, si existeix un procés penal en curs, se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o es sobresegui la causa.
2. En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que prevegin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.

Article 94. Prescripció

1. Les infraccions en l’àmbit de les activitats comercials a què es refereix aquesta Llei prescriuen al cap de tres anys les infraccions molt greus; al cap de dos anys, les infraccions greus; i al cap de sis mesos, les infraccions lleus.
2. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des de la data en què han estat comeses. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput serà la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte amb el qual es consumi la infracció.
3. La prescripció s’interromprà per l’inici, conegut per l'inculpat, del procediment sancionador, i el termini tornarà a córrer si l’expedient es paralitza durant més de dos mesos per una causa no imputable a aquells contra els quals es dirigeixi.

Capítol segon. Infraccions

Article 95. Infraccions molt greus

Constitueixen infraccions molt greus:
a) Exercir activitats comercials sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern.
b) Exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per Llei no pot exercir-lo.
c) Realitzar activitat comercial els dies de tancament obligatori dels establiments comercials.
d) Exigir preus superiors als fixats pel Govern de conformitat amb el que estableix l’article 29.2 d’aquesta Llei.
e) Portar a terme qualsevol tipus de venda especial sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 33 d’aquesta Llei.
f) Realitzar qualsevol de les vendes prohibides, d’acord amb el que estableix l’article 76 d’aquesta Llei.
g) Comercialitzar productes falsificats, fraudulents, no identificables o que incompleixin els requisits exigibles per la seva comercialització.
h) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.

Article 96. Infraccions greus

Constitueixen infraccions greus:
a) Realitzar activitat comercial en horari superior al fixat pel Govern.
b) Fer qualsevol dels tipus de vendes especials o vendes promocionals incomplint els requisits o les obligacions establerts en aquesta Llei per a cadascun dels tipus de venda.
c) Resistir-se, negar-se o obstruir les actuacions dels inspectors de comerç en l’exercici de les seves funcions.
d) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.
e) Fer publicitat exterior sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 25, o infringint la prohibició establerta a l’article 23 d’aquesta Llei.
f) Instal·lar màquines per efectuar la venda automàtica sense autorització.
g) Incomplir el deure de comunicació de les dates durant les quals es pretén fer qualsevol tipus de venda promocional establert a l’article 58 d’aquesta Llei.

Article 97. Infraccions lleus

Constitueixen infraccions lleus els incompliments de les altres obligacions o prohibicions establertes en aquesta Llei que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els dos articles anteriors.

Capítol segon. Sancions

Article 98. Competència per imposar les sancions

Els òrgans competents per resoldre el procediment sancionador i imposar les sancions corresponents són el ministre competent en matèria de comerç en les infraccions lleus i greus i el Govern per les infraccions molt greus i totes les que comportin el tancament de l’establiment o la suspensió temporal de les activitats comercials.

Article 99. Mesures cautelars

L’òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot acordar, en qualsevol moment, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, l’adopció de les mesures cautelars adequades, sempre que hi concorrin circumstàncies greus que afectin la seguretat de les persones o dels béns, que suposin un perjudici greu o manifest de difícil reparació, o que sigui necessari per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.

Article 100. Classes de sancions

1. Sempre que sigui possible, per la comissió d’infraccions molt greus s’imposarà la sanció de multa per un import no inferior al duple, ni superior al quíntuple, del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció, i per la comissió d’infraccions greus s’imposarà la sanció de multa per un import igual al duple del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció.
2. En cas que el criteri establert a l’apartat anterior no resulti aplicable, les sancions aplicables per la comissió de les infraccions previstes en aquesta Llei són les següents:
a) Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 6.001 euros a 60.000 euros.
b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 1.201 euros a 6.000 euros.
c) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de fins a 1.200 euros.
3. La comissió d’una infracció greu o molt greu també pot comportar, amb independència de qualsevol de les sancions anteriors, la imposició de la sanció de tancament definitiu de l’establiment comercial, amb revocació de l’autorització, o la suspensió de l’activitat comercial per un període màxim de tres anys.
4. En tot cas, quan la infracció comesa sigui per la forma de l’activitat comercial que es porta a terme o pels productes comercialitzats, les sancions imposades comportaran la confiscació i la pèrdua dels productes objecte de l’activitat comercial de què es tracti.

Article 101. Reincidència

Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus i qualificació que la que va motivar una sanció anterior en el termini dels 365 dies següents a la notificació d’aquesta primera; en aquest supòsit, es requerirà que la resolució sancionadora hagués guanyat fermesa.

Article 102. Administradors i directors

A més de la sanció que correspongui imposar a les persones esmentades a l’apartat 1 de l’article 92 d’aquesta Llei, s’imposarà als qui, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció en aquestes persones, siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent, una multa a cada un d’ells per un import no superior a 1.200 euros i la suspensió o la separació del càrrec per un termini no superior a 1 any.

Article 103. Graduació

Les sancions es graduen especialment en funció de la transcendència social de la infracció, la situació de predomini de l’infractor en el mercat, la naturalesa dels perjudicis causats, el grau d‘intencionalitat de l’infractor, la capacitat econòmica de l’infractor i el termini de temps durant el qual s’hagi comès la infracció.

Disposició addicional
Inscripció de les UTE al Registre de Comerç i Indústria
1. Les UTE estan obligades a sol·licitar autorització per exercir la seva activitat i la inscripció al Registre de Comerç i Indústria, d’acord amb el previst al títol I d’aquesta Llei.
2. Es considera que l’UTE ha obtingut l’autorització quan, d’acord amb la Llei de contractació pública, l’òrgan de contractació li adjudiqui l’obra, el servei o el subministrament. L’autorització produeix efectes des del moment de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i, per tant, l’UTE autoritzada s’ha de limitar a sol·licitar la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
3. L’òrgan contractant ha de notificar al comú i al ministeri competent en matèria de comerç la referida autorització als efectes escaients.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera
El Govern ha d’aprovar els reglaments de desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim d’un any des de la seva entrada en vigor.

Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Text alternatiu al "Projecte de Llei de Mesures de Reactivació Econòmica"

Text presentat el 16.10.2008 pel president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Sr. Jaume Bartumeu.

http://www.partitsocialdemocrata.com/?p=5719

TEXT ALTERNATIU AL “PROJECTE DE LLEI DE MESURES DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA”
Proposició de llei per a la implantació de mesures per a la protecció social i la reactivació econòmica


Exposició de motius

Una llei de mesures urgents per la reactivació econòmica no es pot limitar a proposar tan sols mesures econòmiques. En qualsevol iniciativa legislativa, cal defensar un determinat model de societat que posi en primer pla els principis de justícia social i solidaritat. Una societat justa i cohesionada, lluny de ser una càrrega, suposa un element de competitivitat econòmica i enforteix el país davant els importants reptes que es presenten, en el sentit que les mesures de protecció social són l’expressió d’un determinat model de societat que ens fa més pròspers i més forts.
Dotar a l’activitat econòmica dels mitjans adequats per un creixement econòmic sostingut i equilibrat, és una de les principals responsabilitats de l’Estat, que a més ha d’anticipar les seves polítiques als cicles econòmics. Així doncs l’actual situació d’aturada en el creixement econòmic demana d’una resposta àgil i eficaç per part dels poders públics, coordinada amb els agents econòmics i socials, que ha d’actuar en un triple direcció: en el sentit de reforçar els elements de competitivitat de l’activitat econòmica, protegir els ciutadans més vulnerables davant de les dificultats que genera la conjuntura de crisi econòmica, i potenciar els elements estructurals que permetin assolir un creixement econòmic sòlid i estable en un futur escenari alcista del cicle econòmic. Aquests objectius s’assoleixen amb les mesures que s’adopten en la present Llei, les quals han de permetre assegurar als agents econòmics i als ciutadans en general el gaudi del major benestar possible.
Andorra ha d’afrontar una doble situació adversa, d’un costat la manca de polítiques estructurals per a la transformació i modernització del seu teixit econòmic, que tot els agents convenen en qualificar com a exhaurit i que requereix de modificacions estructurals; extrem que es veu agreujat per la desfavorable conjuntura econòmica mundial. Són per tant moments adversos, que requeriran trobar consensos estables en el disseny de les polítiques econòmica i fiscal a adoptar, per tal de superar amb èxit els reptes que se’ns presenten i assegurar un futur pròsper.
Ultra els reptes que la crisi econòmica planteja, aquesta és alhora una oportunitat per reordenar sectors i impulsar noves activitats, i és des d’aquesta doble perspectiva que s’orienten les mesures objecte de la present Llei, amb voluntat d’atendre les dificultats que planteja, però alhora com una oportunitat d’ordenar l’activitat econòmica, i d’acord amb els dèficits de la nostra estructura econòmica, la necessitat d’impulsar reformes estructurals per assolir una activitat econòmica més sòlida als reptes de la globalització i a les crisis que cíclicament presenta.
Les mesures per la protecció social i la reactivació econòmica objecte de la present Llei són conseqüència d’un determinat model econòmic, que aporta un equilibri entre el mercat i la societat, entre la lliure competència dels agents econòmics i la cooperació social; a títol de full de ruta que vertebren i orienten la seva aplicació, i alhora d’una diagnosi dels problemes que cal afrontar. La situació actual obliga a deixar de banda les polítiques d’improvisació. Seria irresponsable el deixar fer, esperant èpoques millors. Cal doncs passar a l’acció. Acció per resoldre els problemes de la gent i per assegurar-ne el seu futur.
Tan sols una actuació concertada entre sector públic i sector privat permetrà assolir els objectius de creixement necessaris. D’acord amb al paper dinamitzador del sector públic i el necessari consens de totes les forces polítiques i els agents econòmics i socials, la present Llei estableix les bases per atendre els reptes que planteja l’actual conjuntura d’afebliment del cicle econòmic, però des de la recerca de la col·laboració i la participació de tota la societat en la implantació, seguiment i modificació de les mesures que en la mateixa s’estableixen, doncs tan sols des del convenciment de les nostres possibilitats, de la nostra tradicional capacitat emprenedora, des d’una actuació coordinada de tota la societat, es poden assolir els reptes de futur.
Les mesures que s’adopten parteixen de la diagnosi de la situació de la nostra activitat econòmica. Així les empreses necessiten d’un sistema fiscal just i estable, d’un marc legal igualment estable que doni seguretat jurídica a les inversions, d’una obertura als mercats internacionals. En moments de crisi econòmica com l’actual pot ser necessària una flexibilització dels costos fixos per la disminució d’ingressos, que s’ha de fer compatible amb els drets socials i des de la concertació, on l’Estat ha d’actuar com a garant d’aquest procés. Convé igualment facilitar la liquidesa necessària per afrontar les inversions que permetin obtenir la millora de la competitivitat, el reforç dels mecanismes que faciliten la confiança en l’activitat mercantil, especialment en el sistema bancari i en un sistema judicial àgil, la intensificació de la lluita contra l’intrusisme i la competència deslleial, programes de formació i ajudes directes per actuacions de millora de la qualitat i reconversió, així com de polítiques públiques per al foment dels emprenedors.
Unes prestacions socials adequades, d’acord amb el nostre nivell de vida, especialment necessàries en èpoques de crisi econòmica, són un element de competitivitat econòmica i de cohesió social, i en cap cas una càrrega a eliminar, doncs la nostra societat ha de preservar els principis de solidaritat i justícia social. L’Estat no pot permetre deixar ningú pel camí en moments de dificultat.
A l’ensems l’accés a l’habitatge segueix essent el gran dèficit de la nostra societat, i és la primera preocupació dels ciutadans, amb un efectes nocius que cal corregir, en el sentit que exclou els seus ciutadans, malmet la cohesió social i el sentiment de pertinença a la nostra comunitat, per a quins reptes l’actual desacceleració del mercat immobiliari pot facilitar mecanismes de solució. Les prestacions socials de la CASS i del Govern requereixen d’una gestió sense dilacions, amb mecanismes eficaços per resoldre els conflictes amb els seus beneficiaris, defugint l’aplicació de criteris economicistes.
La diagnosi de la situació econòmica d’Andorra porta a constatar l’existència de dèficits estructurals i conjunturals, i per tant les mesures a adoptar, lluny de ser solucions parcials o provisionals, han de ser fonamentalment mesures estructurals, i és en aquest sentit que una gestió del curt termini de la crisi econòmica no faria més que malbaratar esforços i aprofundir en les debilitats de la nostra estructura econòmica, ajornant un cop més la implantació dels fonaments per assolir el progrés econòmic i social que la pròpia Constitució estableix. És per aquest motiu que el present text insisteix particularment en aquelles qüestions de caràcter estructural, fent una aposta decidida, no tan sols en benefici de l’atenuació dels efectes nocius de la crisi, atenent les limitades possibilitats d’intervenció públiques, sinó també una aposta de futur per tal d’assolir un sòlid i sostingut creixement econòmic en el moment que la conjuntura internacional sigui més favorable.
La Llei s’estructura en quatre capítols, d’acord amb els àmbits social i econòmic on es vol incidir, la protecció social, el suport a empreses, treballadors i consumidors, l’impuls de l’activitat econòmica i finalment l’Administració pública, que al seu torn es subdivideixen en seccions atenent les particularitats de les mesures que s’adopten.

En el capítol primer s’adopten les mesures de protecció social.
En el capítol segon es plantegen mesures de suport a empreses, treballadors i consumidors.
En el capítol tercer l’impuls de l’activitat econòmica.
En el capítol quart es situen les accions urgents a nivell de l’Administració pública.

Tal com s’ha deixat palès les mesures que es contemplen en la present Llei van més enllà de l’atenció de les dificultats i necessitats dels ciutadans producte de la crisi econòmica, que també atén, sinó que pretén assentar les bases per tal que d’acord amb la interdependència de les economies del nostre entorn, quan es presenti un cicle alcista estiguem en la millor de les disponibilitats per assolir un creixement econòmic sòlid i sostingut. No es tracta doncs de gestionar l’immediat o el curt termini, de superar el cul de sac, sinó preparar el redreçament de l’activitat econòmica.


Capítol primer. Protecció social
Article 1. Pensió de solidaritat per la gent gran
1. La pensió de solidaritat per a la gent gran consisteix en el pagament d’una prestació econòmica mensual de caràcter vitalici a la persona destinatària en les condicions, quantia i forma que s’estableixen en aquesta Llei i en les normes reglamentàries.

2. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran, la persona que compleix els següents requisits generals:
a) haver complert seixanta cinc anys en el moment de la sol·licitud;
b) no treballar;
c) residir legalment i permanentment al Principat d’Andorra i haver-ho fet durant deu anys consecutius i immediatament anteriors als seixanta cinc anys;
d) no ésser usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial.

3. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran la persona que compleix els requisits econòmics següents:
a) quan la persona beneficiària viu sola, els ingressos que percep per tots els conceptes no superen el llindar econòmic de precarietat establert pel Govern;
b) si la persona beneficiària viu amb el cònjuge o parella de fet i la suma dels ingressos per tots els conceptes no supera dues vegades el llindar econòmic de precarietat;
c) si la persona beneficiaria conviu en un nucli familiar amb lligams de consanguinitat fins el segon grau i la suma dels ingressos que perceben per tots els conceptes tots els seus membres no supera el llindar econòmic de precarietat establert multiplicat per la quantitat de membres.

Es considera ingrés, tant de la persona beneficiària com dels familiars amb qui convisqui, l’obtenció de qualsevol renda, ja sigui per treball, capital, béns immobles o pensions.

4. L’import de la pensió que és variable es determina individualment d’acord amb la quantitat equivalent a la diferència entre el llindar econòmic de precarietat i el còmput d’ingressos segons els mateixos criteris que els requisits econòmics establerts en l’apartat 3.

5. La pensió de solidaritat per la gent gran s’extingeix en el moment en què la persona beneficiària deixi de complir els requisits generals o econòmics exigits, o per defunció.

6. El llindar econòmic de precarietat que és la taxa de risc de la pobresa es fixa com el 60 per cent de la mediana de la despesa anual equivalent.

7. El llindar econòmic de precarietat s’estableix anyalment en la Llei del pressupost.


Article 2. Subvenció econòmica a les escoles bressol
1. La subvenció econòmica a les Escoles Bressol consisteix en una aportació de Govern per mes i plaça a les Escoles Bressol comunals i a les Escoles Bressol privades, per tal de reduir el preu mensual que pertoca abonar a les famílies.

2. En el cas que la quota mensual fixada per plaça supera en un 25% la quota mensual mitjana de les Escoles Bressol comunals, no hi ha lloc a subvenció

3. L’import de la subvenció per mes i plaça és de 75 euros, s’abona directament pel Govern a l’escola bressol i en conseqüència dóna lloc al descompte de la quota mensual a satisfer pel seu beneficiari.


Article 3. Règim d’atorgament de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social
1. L’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de la present Llei s’aplica, sense cap ajornament, el que disposen els articles 135 i 141 de la llei de la seguretat social, aprovada el dia 3 d’octubre del 2008, que diuen textualment:
“Article 135. Tarifes de responsabilitat
1. S’entén per tarifes de responsabilitat el valor assignat als actes sanitaris per a l’atenció a les persones malaltes.

2. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents.
3. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna s’abonen en els percentatges següents:

a) Les despeses sanitàries corresponents als actes efectuats o prescrits per cadascun dels professionals de la salut, el 75% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.

b) Les despeses d’hospitalització i d’internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant l’hospitalització o l’internament, el 90% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.

4. En el cas que l’import pagat de la prestació sigui inferior a la tarifa de responsabilitat, el reembossament es fa prenent com a base l’import pagat.

5. Tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els orfes fins als 18 anys o fins als 25 en el cas que cursin estudis en un establiment d’ensenyança reconegut.

6. Prèvia sol·licitud a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat:
a) Les persones jubilades que tinguin uns revinguts totals inferiors a un import igual o inferior al salari mínim mensual.
b) Les persones discapacitades que reben una pensió de solidaritat i les persones que com a conseqüència d’una invalidesa resten incapacitades per a exercir qualsevol activitat professional.

c) Les persones amb recursos econòmics insuficients, d’acord amb els requisits establerts per reglament.

7. El Govern, previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha d’establir reglamentàriament una llista de patologies les despeses de tractament de les quals es reembossen fins a una base del 100% de les tarifes de responsabilitat.

8. El Govern previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, pot establir reglamentàriament altres supòsits en què determinats col·lectius tinguin dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat.

Article 141. Règim d’atorgament de les prestacions

1. El pagament de les despeses derivades d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’atorguen en règim de tercer pagador.

2. El pagament de les despeses derivades d’una hospitalització en un establiment convencionat s’atorguen en règim de tercer pagador.

3. S’entén per tercer pagador el règim en el qual la caixa Andorrana de Seguretat Social abona directament al prestador de serveis les despeses que van a càrrec de la seguretat social.

4. En el cas de despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral, la persona assegurada paga directament als prestadors i posteriorment demana el reembossament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

5. El pagament de qualsevol tipus de despeses ocasionades pels col·lectius que, d’acord amb l’article 135, tenen dret al reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat, s’atorguen en règim de tercer pagador en les condicions que s’estableixin per reglament.

6. Es poden establir reglamentàriament modalitats de pagament en règim de tercer pagador per a prestacions o altres col·lectius determinats”.

2. El Govern en el termini màxim d’un mes ha d’aprovar els reglaments previstos en els articles 135 i 141 de la llei esmentada.


Article 4. Pla Nacional d’Atenció Social: tramitació
1. Per tot el dia 30 de desembre del 2008, el Govern ha d’aprovar i publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el nou Pla Nacional d’Atenció Social, iniciat a finals del 2005 amb la participació de diferents agents socials i coordinat pel CRES.

2. El Pla Nacional d’Atenció Social defineix els objectius generals i específics, a curt i mitjà termini, en els diferents àmbits d’actuació: gent gran, infància, violència de gènere, discapacitats i situacions de dependència, voluntariat i col·lectius vulnerables.

3. El Pla contempla també els programes pressupostaris que contenen els recursos econòmics, humans i materials necessaris per dur-lo a terme, atenent a l’actual context de crisi econòmica.

4. El reglament de prestacions econòmiques ha d’enquadrar-se en les línies d’actuació definides en el Pla Nacional d’Atenció Social.


Capítol segon. Suport a empreses, treballadors i consumidors
Secció primera. Instruments de concertació social
Article 5. Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra
1. El Govern crea i estructura la Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra, amb la participació de tots els agents socials i administracions públiques, per al control, impuls i millora en la implantació de les mesures de reactivació econòmica i protecció social dimanants de la present llei, així com de les mesures complementàries que s’adoptin,

2. La Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra tramet al Consell General, amb caràcter trimestral, un informe de l’activitat i de les conclusions que entengui adients formular.


Secció segona. Mesures d’impuls directe al consum
Article 6. Reducció de tipus de gravamen per a la rehabilitació d’habitatges
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueixi fins al 0% per a tots els treballs de rehabilitació d’habitatge ja construït a la data d’aprovació de la present Llei, destinats a l’ampliació de l’oferta d’habitatge en el mercat de lloguer.

2. Aquesta reducció abasta els treballs directes així com totes les tasques i treballs sots-contractats destinats a la mateixa finalitat que la descrita en l’apartat anterior.

3. Aquesta reducció no és d’aplicació en el cas que el preu del lloguer de l’habitatge resultant de la rehabilitació superi en un 20% el preu mitjà del mercat, establert pel ministeri encarregat del departament d’habitatge.

4. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.

5. En cas de no donar-se les circumstàncies establertes en el paràgrafs anteriors i que donen lloc a l’estalvi fiscal, l’Administració requereix de l’obligat tributari la liquidació de les càrregues tributàries al tipus convencional, deute tributari que ha de ser majorat per l’interès legal incrementat en dos punts.


Article 7. Reducció de tipus de gravamen per a la construcció d’habitatge de titularitat pública
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueix fins al 0% per a tots els treballs de construcció d’habitatge de titularitat pública.

2. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.


Article 8. Pla d’ajuda al finançament per la compra de vehicles eficients
Amb l’objectiu de contribuir a una reducció significativa de la contaminació atmosfèrica el Consell General declara d’interès nacional i social la substitució de vehicles amb antiguitat superior a dotze anys per vehicles eficients des del punt de vista ecològic, atenent a l’efecte positiu de la mesura sobre la reactivació en la compra de vehicles. El Govern encomana a l’INAF que d’acord amb l’establert en l’article 7 de la llei 14/2003, de 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i a l’empara del que assenyalen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, promogui l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de l’adquisició de vehicles eficients, sempre que la nova adquisició suposi la substitució d’un vehicle de més de 12 anys i la baixa del mateix en el Registre de vehicles i que el preu del nou vehicle no superi els 22.500 €.




Article 9. Preferència en la contractació pública d’empreses andorranes
1. El Govern, els comuns i les empreses parapúbliques i societats públiques estableixen les mesures necessàries, per tal de prioritzar la contractació d’empreses i professionals andorrans, en tots els processos de contractació mentre no existeixi un acord amb la Unió Europea que permeti que els professionals i les empreses andorranes puguin ofertar els seus serveis a l’exterior en igualat d’oportunitats.

2. El Govern desenvolupa una campanya de sensibilització respecte els beneficis i avantatges de comprar i contractar serveis al país.


Secció tercera. Mesures específiques per al sector de la construcció
Article 10. Programa per a la rehabilitació d’habitatges
El Govern desenvolupa, en col·laboració amb els comuns, un programa de rehabilitació d’habitatge i millora de la trama urbana per la reforma dels entorns i equipaments públics, amb concertació de la inversió pública i privada, per a l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans, l’accés a l’habitatge i la reconducció de l’activitat del sector de la construcció.


Article 11. Programa per a la construcció d’habitatge concertat
El Govern ha de dotar pressupostàriament dos projectes d’habitatge de titularitat pública de lloguer abans del 31 de desembre de 2009, mitjançant concertació amb el sector privat i els comuns, per a l’aportació mixta entre públic i privat de béns immobles i treballs de construcció, atenent de forma especial els col·lectius més necessitats.


Secció quarta. Augment de la liquidesa famílies i empreses
Article 12. Actualització de la renda en els arrendaments
1. A partir de l’entrada en vigor de la present Llei i per un període de 12 mesos, el preu de l’arrendament d’habitatges i locals comercials i arrendaments rústics no podran incrementar-se, ni que sigui per la via de la successió de contractes, sense perjudici de les pròrrogues que el Govern pugui acordar a l’esmentat termini.

2. Un cop expirat el termini objecte del paràgraf precedent, o qualsevol de les seves pròrrogues l’increment establert per disposició legal, o contractualment, es farà d’acord amb la renda vigent a l’entrada en vigor de la present Llei.
Article 13. Reducció del termini de preavís i indemnització en cas de resolució del contracte d’arrendament de locals comercials
Se suprimeix la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada del contracte d’arrendament de locals comercials. Es redueix el termini de preavís, en tots els casos, a un mes. El termini de pròrroga tàcita és de tres anys.


Article 14. Ampliació del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris
1. El Govern ha d’acordar juntament amb l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) els requisits i criteris per a l’ampliació en un mínim de dos anys suplementaris del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris per al primer habitatge.

2. Els tràmits necessaris per la formalització d’aquestes ampliacions estan exempts del pagament de taxes notarials, registrals i fiscals.

3. Els interessats poden acollir-se a aquesta mesura fins al 30 de juny de 2009.


Article 15. Tarifes FEDA i STA
1. Es deroga el cànon que grava els rebuts emesos per FEDA i STA.

2. El tipus de gravamen sobre els serveis de comunicacions i de subministrament elèctric queda establert en el 4%.

3. El Govern encomana als Consells d’Administració de FEDA i STA un estudi de reducció de les tarifes dels serveis que presten amb l’objectiu de repercutir en els ciutadans i en les empreses d’Andorra part dels beneficis de les dues entitats parapúbliques sense comprometre els seus plans d’actuació i d’inversions futurs. Aquesta reducció opera a comptar de la facturació del mes de gener del 2009.


Article 16. Pagament als proveïdors d’empreses públiques
1. El Govern i les empreses parapúbliques atenen les factures pendents de pagament a la data d’aprovació d’aquesta Llei i aquelles que es presentin amb posterioritat, en el termini màxim de cinquanta-cinc dies a comptar de la seva data de presentació.
2. Superat aquest termini l’import de la factura a satisfer merita l’interès legal.

3. El Govern i les empreses parapúbliques poden interrompre motivadament el termini de pagament, quan s’hagin de practicar actuacions de control o d’instrucció del procés de pagament.


Article 17. Fraccionament en el pagament del deute tributari
1. D’ençà l’aprovació de la present Llei i pel termini de dos anys, els obligats tributaris poden prorrogar fins a 24 mesos els deutes tributaris mitjançant pagaments mensuals, o a proposta de l’obligat tributari d’un pagament fraccionat que en cap cas podrà superar els 24 mesos. L’ajornament merita en tot cas l’interès legal. El Govern demana les garanties i afiançaments que entengui necessaris per a l’esmentat ajornament, en complement del que es disposa en l’article 36 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996.

2. Durant el període de 24 mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, s’eximeix als obligats tributaris de la liquidació dels pagaments mitjançant acompte establert en la normativa reguladora dels impostos indirectes.


Capítol tercer. Impuls de l’activitat econòmica
Article 18. Crèdits tous per a noves iniciatives empresarials
1. Atesa la complicada situació financera a nivell internacional marcada per una manca de liquidesa en tot el sistema bancari així com per la implantació de fortes mesures restrictives en el risc creditici, i tenint molt present l’efecte perjudicial a curt i a llarg termini que aquesta restricció del crèdit pot tenir sobre el creixement i el desenvolupament econòmic, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de noves iniciatives empresarials i/o professionals. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.

2. En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’establir, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals, els criteris d’accés a aquest programa.


Article 19. Crèdits tous per a la reconversió i expansió d’activitats
1. Davant de la necessitat d’afavorir i facilitar les reconversions professionals i d’empreses amb l’objectiu de minimitzar la pèrdua de llocs de treball i el risc de tancament d’alguns negocis, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de processos de reconversió i expansió d’activitats empresarials. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.

2. En el termini de tres mesos el Govern estableix, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals els criteris d’accés a aquest programa.


Article 20. Energies alternatives
1. El Govern estableix un programa d’ajudes i subvencions per a la instal·lació de panells solars i altres inversions que permetin diversificar les fonts energètiques i aprofitar els recursos naturals.

2. En el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la llei, el Govern ha d’aprovar les mesures normatives escaients per a la implantació de fonts d’energies alternatives en els edificis de nova construcció i en els edificis de rehabilitació.


Article 21. Publicitat als taxis
1. Els titulars de llicències de taxi poden contractar l’ús de l’interior i de l’exterior del vehicle per a finalitats publicitàries.

2. Aquesta publicitat ha de ser reglamentada.


Capítol quart. Administració pública
Secció primera. Finances públiques
Article 22. Reducció de la despesa sumptuària
1. El Govern redueix, en el Pressupost 2009, en almenys el 25% la dotació de les partides pressupostàries corresponents als comptes econòmics 22610, Atencions protocol·làries i de representació, 22660 Reunions, conferències i cursets, 22670 Publicitat i propaganda, 22760 Estudis i treballs tècnics, 230 i 231 Reemborsament de dietes i locomoció que tenen una dotació pressupostària total per a l’any 2008 de 6.821.932,12€.

2. S’encomana al Govern la reducció en el projecte de pressupost de l’any 2009 en un mínim d’un 25% les despeses de les ambaixades, limitant el nombre d’ambaixadors.


Article 23. Retribucions dels alts càrrecs i personal de relació especial
Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, dels secretaris d’Estat, del secretari general del Govern, del cap de Gabinet del cap de Govern, del cap de protocol i del personal de relació especial de l’Administració general no poden ser objecte de cap increment, per cap concepte, durant l’exercici 2009.

Article 24. Mancomunitat de serveis i contractacions públiques
El Govern ha de presentar en un termini de 2 mesos un pla contenint les iniciatives, normatives i de concertació, per tal que les administracions públiques i les empreses parapúbliques procedeixin a mancomunar la contractació d’obres, serveis i subministraments, cercant sinèrgies i economies d’escala.


Secció segona. Administració de Justícia
Article 25. Mitjans de l’Administració de Justícia
El Govern, amb la necessària concertació amb el Consell Superior de Justícia, ha d’incloure en el Pressupost 2009 els mitjans necessaris per a l’agilització dels procediments judicials, amb especial incidència en l’apartat d’execucions, en els procediments d’arrendaments urbans i en els procediments de suspensió de pagaments i fallida, amb la finalitat d’incrementar la confiança i la seguretat en el tràfec mercantil dels operadors econòmics.


Secció tercera. Mesures d’agilització i simplificació de tràmits administratius
Article 26. Tràmits administratius
1. El Govern reordena els tràmits administratius de manera que no es requereixi dels administrats cap document o informació que disposi l’Administració General, els comuns o les empreses parapúbliques.

2. El Govern ha d’elaborar i aprovar en el termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present llei un procediment simplificat per a l’obertura de comerços i la constitució de societats mercantils.


Secció quarta. Mesures per millorar l’Administració Pública
Article 27. Mútua de funcionaris
El Govern en el termini màxim de dos mesos, a comptar de l’entrada en vigor de la present llei, prèvia concertació amb els sindicats més representatius de la Funció Pública, atenent al principi d’equilibri econòmic i preveient una gestió comptable diferenciada, ha de desenvolupar el que disposa l’article 82.3 de la Llei de Funció Pública amb la finalitat que “Reglamentàriament quedi regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris de l’Administració general”.

Article 28. Transferències corrents a l’exterior
El Govern ha de trametre al Consell General, tant en l’elaboració del pressupost com en la liquidació, tota la informació perquè el Consell General pugui fer un control suficient sobre les despeses del subconcepte 49200, transferències corrents a l’exterior.


Disposicions finals
Primera
S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text complet de les lleis resultant de les modificacions introduïdes en la present Llei. Prèviament a la seva publicació, el Govern ha de presentar a la Sindicatura els textos normatius als efectes de procedir al control de la legislació delegada segons s’estableix en l’article 59 de la Constitució. La Sindicatura emetrà o denegarà l’autorització per a la seva publicació en el termini màxim de trenta dies.


Segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.