dilluns, de setembre 26, 2011

Govern exigirà els comptes per rebaixar la CASS als autònoms

La Llei de la CASS del 2008 establia que els autònoms havien de pagar una quantitat fixa, al voltant de 400 euros, com a cotització obligatòria a la Seguretat Social. La mesura ha aixecat moltes crítiques per part dels afectats perquè alguns consideren que els estan discriminant respecte dels assalariats perquè amb el sou que tenen si treballesin per compte aliè pagarien menys.
El gabinet Martí va anunciar, en una de les primeres mesures comunicades després del triomf als comicis, que era sensible a la reclamació. S’ha constatat que s’estan produint certes injustícies fent pagar tots els autònoms per igual independentment dels ingressos que tinguin. La situació es corregirà, però amb una condició. Qualsevol que es vulgui afegir a una tarifa que sigui més baixa haurà de presentar els comptes al Govern.
La legislació estableix actualment que aquells que facturin menys de cent mil euros anuals no han de presentar els llibres. Aquesta disposició es mantindrà amb l’excepció dels que es vulguin acollir a la rebaixa en les cotitzacions a la CASS. Serà la forma perquè el Govern pugui tenir cert control respecte als ingressos dels autònoms per poder establir qui es pot beneficiar de la reducció del pagament de 400 euros.
La modificació de la cotització dels autònoms es preveu que s’apliqui abans de final d’any. L’executiu es va comprometre a donar una solució al problema dins d’un paquet de mesures urgents respecte a la CASS. Les altres dues iniciatives que s’inclouran en el paquet són l’allargament de la cobertura tant per als estudiants de més de 25 anys com per als menors de divuit que no tenen feina. S’intenta evitar així problemes socials en dos grups de població que es troben en una situació complicada perquè perden la cobertura sanitària, sense un contracte en una empresa que els garanteixi l’atenció sanitària dins del sistema públic.
La reforma de la CASS serà molt més àmplia, però aquestes mesures seran un avançament. Per al gran paquet de reformes es començarà un procés de reflexió respecte a un conjunt d’aspectes que cal modificar per garantir la viabilitat del sistema sanitari (amb 40 milions en vermell previstos per a l’any vinent) i del de pensions.

dimarts, de setembre 20, 2011

ANUNCI D'UNA GRAN REFORMA

Impost a la renda de les persones físiques. Aquesta va ser una de les grans sorpreses del full de ruta avançat per Toni Martí. “No em costa reconèixer que tenien raó aquells de dins i fora de la meva formació política que deien que calia anar més enllà.”
Així va explicar el cap de Govern la inclusió d’una càrrega impositiva que fins ahir ni hi era ni s’esperava. L’únic que l’havia citat va ser el PS a la campanya del 2009, però un cop arribat al gabinet executiu el projecte no va arribar a estar a sobre la taula per falta de prou suport al Consell. Martí va avançar que es preveu que entri en vigor aquesta legislatura. L’impost no tan sols arribarà per als salaris més elevats, sinó que també afectarà les rendes. “Serà un tribut amb un tipus impositiu reduït” que garanteixi “que les rendes i els salaris més elevats també contribueixen al sosteniment de l’Estat”. Va incidir específicament que “no és afany recaptatori, és, sobretot, qüestió d’equitat” perquè els que més ingressen, sigui per sou o rendistes, “s’espera que contribueixin en la mesura de les seves possibilitats”.
El nou model fiscal no pot esperar més. L’1 de gener del 2012 entraran en vigor els impostos de societats i d’activitats econòmiques. La refosa de tots els impostos indirectes en un TVA o IVA s’aplicarà el primer dia del 2013. El nou marc fiscal dóna pas a la segona fase per al rellançament econòmic. Martí va comentar que treballarà “per tancar amb França un conveni de no doble imposició el primer semestre del 2012 i, també, si és possible, amb Espanya”. Aquest procés “ha d’anar de la mà” de l’obertura total a la inversió estrangera, que també afectarà les professionsl liberals. “Ja no hi ha lloc per a actituds proteccionistes” comptant que “es pot competir amb qualsevol vingui d’on vingui”.

ELS EMPRESARIS APLAUDEIXEN MARTÍ

Les primeres reaccions dels empresaris pocs minuts després de la compareixença eren més que positives. Tant el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, com el de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, van coincidir a ressaltar el discurs “molt realista” de Martí. “Destacaria sobretot el que ha dit del canvi de model econòmic”, va opinar Pantebre, que coincideix amb l’executiu que “aquestes mesures no seran un miracle, però sí que contribuiran a reactivar la situació”. Aleix va ressaltar que hagi estat “el primer cop que les anàlisis del Govern són tan pròximes a les que ha fet la PIME aquests darrers anys”.

dimarts, de setembre 06, 2011

Papa, estic contenta amb la decisió del Govern. Les nostres muntanyes han de tenir vida salvatge, que també és un reclam per a l’excursionista

per Marc Aleix i Tugas - 27/08/2011


–Ja m’agrada que de tant en tant estiguis contenta amb les accions del Govern.
–Doncs sí, i suposo que tu també estàs content amb la decisió de no caçar isards?
–Sí, estic content perquè després d’un article publicat a les pàgines d’opinió del Diari d’Andorra el divendres 9 de setembre del 2005 intitulat Més anelles que isards, per fi comencen a entendre el principi bàsic de conservació de les espècies, i aquest any no es caçarà.
–Papa, més enllà de la cinegètica, hi ha el fet que si de veritat volen recuperar i enfortir el nostre turisme una vegada per totes, hem d’obrar per fer del nostre país un referent turístic important, i per això la fauna salvatge és importantíssima.
–Vols dir?
–Avui dia, si volem realment recuperar el turisme perdut, i augmentar-ne la qualitat, hem d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de tots i cadascun dels habitants d’Andorra; i per això entre altres problemes hem de vetllar, una vegada per totes, pel medi ambient. Això no solament passa per tenir paisatges; rius on, com canta Serrat, l’aigua canta, i un clima extraordinari.
Les nostres muntanyes han de tenir vida, i aquesta vida no solament la donen les vaques, les eugues i les ovelles, que són de gran importància en la conservació del medi natural; sinó que també, i és aquest el fet diferenciador que hem de tenir molt en compte, la fauna salvatge, que és d’una importància vital, i aquesta ha de poder ser vista per una gran quantitat d’excursionistes.
Per això, existeixen uns estudis que es duen a terme en zones turístiques en les qual s’estudia quina és la quantitat de fauna salvatge que un excursionista pot veure caminant entre una i dues hores des del seu punt de sortida. En poques paraules, quina densitat de marmotes, de muflons, de cabirols, d’isards i altra fauna, fan falta per assolir aquest objectiu, ja que es considera de gran importància per a la satisfacció dels nostre visitant.
I no et descuidis, un client content torna, i si parla de nosaltres és generalment en bons termes.
–Recordes el teu article Més anelles que isards?
–És clar que me’n recordo! Però ara no el tinc totalment a l’esperit.
–Mira, te’n cito un extracte: “Si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos; tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’Andor­ra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees; i fent un petit càlcul, podríem tenir a Andorra, en una superfície apta per als isards d’unes 20.000 hectàrees, uns 1.600 isards pel cap baix. Per tant, cada anys se’n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.”
–Ja no recordava aquestes xifres però si faig un últim càlcul ràpid, per assolir la xifra de 1.600 ens falten 1.189 d’ isards.
–Sí, pel cap baix.
–I per tant he de donar la raó al Sr. Francesc Camp quan diu: “És un missatge de prudència; es tracta d’una decisió pensant a llarg termini.” Però m’agradaria que no tan sols es tingués en compte els caçadors. El medi ambient ens pertany a tots i cadascun de nosaltres, i com diu la Constitució hem de vetllar per la seva conservació. La fauna la volem viva i amb bona salut.