El sector del turisme veu de molt bon ull els plantejaments del ministeri per reorientar Andorra en els mercats forans i intentar frenar la davallada de visitants.
Va ser el mateix ministre del ram, Francesc Camp, acompanyat del director del departament, Sergi Nadal, i el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, qui va exposar ahir al vespre als representants empresarials el paquet d’accions previstes des d’ara fins al 2015.
Va parlar-los de la necessitat de revisar tot el model i l’estratègia, de la definició dels segments i els mercats on s’ha d’anar a atacar, dels punts on flaqueja Andorra en l’àmbit del turisme i dels calendaris d’actuació. De fet, bona part de la intervenció la van centrar els resultats de les taules de treball entre el Govern i els implicats, on es van copsar les necessitats, opinions i demandes del sector. I tot plegat va rebre ahir l’aval de l’àmbit privat, al qual Camp va demanar la col·laboració per avançar en un mateix sentit. “És difícil arribar al consens, però com a mínim haurem de cercar majories”, va comentar.
Des de la Cambra, com va exposar Jordi Daban, com a representant del sector del turisme de l’entitat, el balanç era “molt positiu”. “S’ha fet un diagnòstic i realment feia falta”, va comentar, al mateix temps que va aplaudir les tesis del ministeri perquè “un cop triat el posicionament cal anar a buscar mercats concrets, i si escollim la xarxa adequada per pescar agafarem més peixos”. Sense deixar de banda, va avisar, la consolidació dels mercats que ja funcionen i tenint en compte que “la nostra marca està passada de moda i s’ha de reposicionar”.
En la mateixa línia, des de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), Antoni Miralles considera que el diagnòstic del Govern és encertat. Conscient que “s’han de fer molts canvis” i “lluitar” per fer del Principat “un focus d’atracció”, també va valorar positivament el fet que es plantegi una radiografia exacta del client que cal anar a buscar: hem de conèixer-lo millor i saber què opina i què vol”. A més, veu “imprescindible” que l’empresariat participi en el pla econòmicament: “el públic i el privat han d’anar de la mà en treball i diners cap a un mateix eix”.
El president de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, va afirmar que el plantejament del ministeri “és una cosa coherent i molt realista, el que feia falta i el que nosaltres ja fa anys que diem”, però va lamentar que la previsió només sigui a quatre anys vista. “És trist que només es pensi en la legislatura, però ja és bo que comencem. Quan es fan plans així s’ha de ser més ambiciós”, va opinar. Finalment, Martí Rafel, en nom d’Ski Andorra, va celebrar l’increment del pressupost per a turisme del 2012 i que es pensi a treballar “mercat per mercat i sector a sector”.
Budzaku demana confiança
El nou gerent d’Andorra Turisme va fer la primera compareixença per explicar el calendari d’actuació a curt i mitjà termini. Però també per enviar al sector un missatge que “cal pensar en positiu” i demanar-li “una mica més de confiança”. Budzaku, però, va avisar que la feina que es proposa, i els resultats que se n’esperen, “no és un treball d’un dia”.
dijous, d’octubre 06, 2011
El Govern reduirà 100 euros la cotització dels autònoms
El consell de ministres va aprovar ahir les mesures relacionades amb la Seguretat Social a les quals Demòcrates per Andorra (DA) s’havia compromès durant la campanya electoral: la rebaixa de la cotització dels autònoms i donar una solució als estudiants majors de 25 anys i als desocupats sense cobertura sanitària.
Els treballadors per compte propi que compleixin els requisits marcats per la legislació pagaran un 25% menys del que han d’abonar ara. En xifres absolutes s’estalviaran 100 euros, ja que la quantia es rebaixarà dels 398 euros actuals a 298. També s’impulsen règims especials per garantir la cobertura sanitària dels estudiants d’entre 25 i 30 anys i per a persones sense feina. Els primers hauran de fer una aportació de 51 euros mensuals a la Seguretat Social. Els desempleats hauran d’abonar 92 euros al mes però tindran drets extra, com ara que la cobertura serà per a ells i per als beneficiaris que puguin tenir.
Les tres mesures faran part d’un projecte de llei de modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que també inclourà actuacions d’estalvi sanitari que es podrien concretar en la reunió del consell de ministres de la setmana vinent. L’objectiu de l’executiu és que el projecte de llei s’aprovi “abans del desembre”, segons va comentar el portaveu del Govern, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La previsió de l’executiu és que les tres mesures aprovades suposin que la CASS deixi d’ingressar 1,2 milions d’euros. Però el Govern preveu que aquesta xifra es pugui recuperar amb les mesures d’estalvi que també inclourà el projecte de llei.
Els requisits
Qualsevol treballador autònom que estigui en els primers dos anys d’activitat es podrà beneficiar de la rebaixa. Per als que tinguin més anys de trajectòria la legislació fixarà uns barems de beneficis i facturació. Si es tracta d’autònoms del sector dels serveis empresarials i professionals podran acollir-se a la cotització reduïda en cas que tanquin l’any amb beneficis inferiors a 24.000 euros i una facturació inferior a 150.000. Els autònoms de la resta de sectors podran beneficiar-se’n si igualment tenen uns beneficis anuals de menys de 24.000 euros i la facturació no arriba a 300.000. Jordi Cinca va assenyalar que es buscarà un sistema “al més simplificat possible” perquè la necessitat d’aportar aquesta documentació no compliqui gaire les coses als interessats.
Pel que fa als règims especials, tots dos col·lectius gaudiran de cobertura des del moment que es donin d’alta. Els estudiants només podran gaudir d’aquesta condició fins als 30 anys i hauran d’acreditar que cursen estudis en un centre reconegut i que no perceben un salari que sigui igual o superior al mínim. Els desocupats podran beneficiar-se sempre que estiguin inscrits al Servei d’Ocupació i no rebin prestació, faci un mínim de cinc anys que resideixen al país i, si és que tenen més de 35 anys, que hagin cotitzat un mínim de 60 mesos.
Les mesures d’estalvi
El ministre portaveu va explicar, sobre les actuacions per a l’estalvi sanitari que contemplarà el projecte de llei, que “avui no s’han acabat d’acordar i prefereixo no entrar en detall”. No obstant això, va apuntar alguna qüestió com ara que s’inclouran mesures per controlar les baixes laborals, i també que “es tocaran mínimament” el nombre de dies a partir dels quals un treballador comença a percebre el salari per atur (ara mateix són tres). Va afegir que també es modificarà, en algun cas, el percentatge del cost de la prestació que abona la Seguretat Social. Jordi Cinca va recordar que ara els percentatges que paga la CASS a l’usuari són fixos (o un 75 o un 90%) però que la intenció és que es puguin reduir en alguns casos, quan no es jutgin prestacions de primera necessitat, i que, de la mateixa manera, es pugui “anar més enllà” d’aquesta cobertura quan es tracti de casos d’evident necessitat.
Els treballadors per compte propi que compleixin els requisits marcats per la legislació pagaran un 25% menys del que han d’abonar ara. En xifres absolutes s’estalviaran 100 euros, ja que la quantia es rebaixarà dels 398 euros actuals a 298. També s’impulsen règims especials per garantir la cobertura sanitària dels estudiants d’entre 25 i 30 anys i per a persones sense feina. Els primers hauran de fer una aportació de 51 euros mensuals a la Seguretat Social. Els desempleats hauran d’abonar 92 euros al mes però tindran drets extra, com ara que la cobertura serà per a ells i per als beneficiaris que puguin tenir.
Les tres mesures faran part d’un projecte de llei de modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que també inclourà actuacions d’estalvi sanitari que es podrien concretar en la reunió del consell de ministres de la setmana vinent. L’objectiu de l’executiu és que el projecte de llei s’aprovi “abans del desembre”, segons va comentar el portaveu del Govern, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La previsió de l’executiu és que les tres mesures aprovades suposin que la CASS deixi d’ingressar 1,2 milions d’euros. Però el Govern preveu que aquesta xifra es pugui recuperar amb les mesures d’estalvi que també inclourà el projecte de llei.
Els requisits
Qualsevol treballador autònom que estigui en els primers dos anys d’activitat es podrà beneficiar de la rebaixa. Per als que tinguin més anys de trajectòria la legislació fixarà uns barems de beneficis i facturació. Si es tracta d’autònoms del sector dels serveis empresarials i professionals podran acollir-se a la cotització reduïda en cas que tanquin l’any amb beneficis inferiors a 24.000 euros i una facturació inferior a 150.000. Els autònoms de la resta de sectors podran beneficiar-se’n si igualment tenen uns beneficis anuals de menys de 24.000 euros i la facturació no arriba a 300.000. Jordi Cinca va assenyalar que es buscarà un sistema “al més simplificat possible” perquè la necessitat d’aportar aquesta documentació no compliqui gaire les coses als interessats.
Pel que fa als règims especials, tots dos col·lectius gaudiran de cobertura des del moment que es donin d’alta. Els estudiants només podran gaudir d’aquesta condició fins als 30 anys i hauran d’acreditar que cursen estudis en un centre reconegut i que no perceben un salari que sigui igual o superior al mínim. Els desocupats podran beneficiar-se sempre que estiguin inscrits al Servei d’Ocupació i no rebin prestació, faci un mínim de cinc anys que resideixen al país i, si és que tenen més de 35 anys, que hagin cotitzat un mínim de 60 mesos.
Les mesures d’estalvi
El ministre portaveu va explicar, sobre les actuacions per a l’estalvi sanitari que contemplarà el projecte de llei, que “avui no s’han acabat d’acordar i prefereixo no entrar en detall”. No obstant això, va apuntar alguna qüestió com ara que s’inclouran mesures per controlar les baixes laborals, i també que “es tocaran mínimament” el nombre de dies a partir dels quals un treballador comença a percebre el salari per atur (ara mateix són tres). Va afegir que també es modificarà, en algun cas, el percentatge del cost de la prestació que abona la Seguretat Social. Jordi Cinca va recordar que ara els percentatges que paga la CASS a l’usuari són fixos (o un 75 o un 90%) però que la intenció és que es puguin reduir en alguns casos, quan no es jutgin prestacions de primera necessitat, i que, de la mateixa manera, es pugui “anar més enllà” d’aquesta cobertura quan es tracti de casos d’evident necessitat.
dilluns, de setembre 26, 2011
Govern exigirà els comptes per rebaixar la CASS als autònoms
La Llei de la CASS del 2008 establia que els autònoms havien de pagar una quantitat fixa, al voltant de 400 euros, com a cotització obligatòria a la Seguretat Social. La mesura ha aixecat moltes crítiques per part dels afectats perquè alguns consideren que els estan discriminant respecte dels assalariats perquè amb el sou que tenen si treballesin per compte aliè pagarien menys.
El gabinet Martí va anunciar, en una de les primeres mesures comunicades després del triomf als comicis, que era sensible a la reclamació. S’ha constatat que s’estan produint certes injustícies fent pagar tots els autònoms per igual independentment dels ingressos que tinguin. La situació es corregirà, però amb una condició. Qualsevol que es vulgui afegir a una tarifa que sigui més baixa haurà de presentar els comptes al Govern.
La legislació estableix actualment que aquells que facturin menys de cent mil euros anuals no han de presentar els llibres. Aquesta disposició es mantindrà amb l’excepció dels que es vulguin acollir a la rebaixa en les cotitzacions a la CASS. Serà la forma perquè el Govern pugui tenir cert control respecte als ingressos dels autònoms per poder establir qui es pot beneficiar de la reducció del pagament de 400 euros.
La modificació de la cotització dels autònoms es preveu que s’apliqui abans de final d’any. L’executiu es va comprometre a donar una solució al problema dins d’un paquet de mesures urgents respecte a la CASS. Les altres dues iniciatives que s’inclouran en el paquet són l’allargament de la cobertura tant per als estudiants de més de 25 anys com per als menors de divuit que no tenen feina. S’intenta evitar així problemes socials en dos grups de població que es troben en una situació complicada perquè perden la cobertura sanitària, sense un contracte en una empresa que els garanteixi l’atenció sanitària dins del sistema públic.
La reforma de la CASS serà molt més àmplia, però aquestes mesures seran un avançament. Per al gran paquet de reformes es començarà un procés de reflexió respecte a un conjunt d’aspectes que cal modificar per garantir la viabilitat del sistema sanitari (amb 40 milions en vermell previstos per a l’any vinent) i del de pensions.
El gabinet Martí va anunciar, en una de les primeres mesures comunicades després del triomf als comicis, que era sensible a la reclamació. S’ha constatat que s’estan produint certes injustícies fent pagar tots els autònoms per igual independentment dels ingressos que tinguin. La situació es corregirà, però amb una condició. Qualsevol que es vulgui afegir a una tarifa que sigui més baixa haurà de presentar els comptes al Govern.
La legislació estableix actualment que aquells que facturin menys de cent mil euros anuals no han de presentar els llibres. Aquesta disposició es mantindrà amb l’excepció dels que es vulguin acollir a la rebaixa en les cotitzacions a la CASS. Serà la forma perquè el Govern pugui tenir cert control respecte als ingressos dels autònoms per poder establir qui es pot beneficiar de la reducció del pagament de 400 euros.
La modificació de la cotització dels autònoms es preveu que s’apliqui abans de final d’any. L’executiu es va comprometre a donar una solució al problema dins d’un paquet de mesures urgents respecte a la CASS. Les altres dues iniciatives que s’inclouran en el paquet són l’allargament de la cobertura tant per als estudiants de més de 25 anys com per als menors de divuit que no tenen feina. S’intenta evitar així problemes socials en dos grups de població que es troben en una situació complicada perquè perden la cobertura sanitària, sense un contracte en una empresa que els garanteixi l’atenció sanitària dins del sistema públic.
La reforma de la CASS serà molt més àmplia, però aquestes mesures seran un avançament. Per al gran paquet de reformes es començarà un procés de reflexió respecte a un conjunt d’aspectes que cal modificar per garantir la viabilitat del sistema sanitari (amb 40 milions en vermell previstos per a l’any vinent) i del de pensions.
dimarts, de setembre 20, 2011
ANUNCI D'UNA GRAN REFORMA
Impost a la renda de les persones físiques. Aquesta va ser una de les grans sorpreses del full de ruta avançat per Toni Martí. “No em costa reconèixer que tenien raó aquells de dins i fora de la meva formació política que deien que calia anar més enllà.”
Així va explicar el cap de Govern la inclusió d’una càrrega impositiva que fins ahir ni hi era ni s’esperava. L’únic que l’havia citat va ser el PS a la campanya del 2009, però un cop arribat al gabinet executiu el projecte no va arribar a estar a sobre la taula per falta de prou suport al Consell. Martí va avançar que es preveu que entri en vigor aquesta legislatura. L’impost no tan sols arribarà per als salaris més elevats, sinó que també afectarà les rendes. “Serà un tribut amb un tipus impositiu reduït” que garanteixi “que les rendes i els salaris més elevats també contribueixen al sosteniment de l’Estat”. Va incidir específicament que “no és afany recaptatori, és, sobretot, qüestió d’equitat” perquè els que més ingressen, sigui per sou o rendistes, “s’espera que contribueixin en la mesura de les seves possibilitats”.
El nou model fiscal no pot esperar més. L’1 de gener del 2012 entraran en vigor els impostos de societats i d’activitats econòmiques. La refosa de tots els impostos indirectes en un TVA o IVA s’aplicarà el primer dia del 2013. El nou marc fiscal dóna pas a la segona fase per al rellançament econòmic. Martí va comentar que treballarà “per tancar amb França un conveni de no doble imposició el primer semestre del 2012 i, també, si és possible, amb Espanya”. Aquest procés “ha d’anar de la mà” de l’obertura total a la inversió estrangera, que també afectarà les professionsl liberals. “Ja no hi ha lloc per a actituds proteccionistes” comptant que “es pot competir amb qualsevol vingui d’on vingui”.
ELS EMPRESARIS APLAUDEIXEN MARTÍ
Les primeres reaccions dels empresaris pocs minuts després de la compareixença eren més que positives. Tant el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, com el de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, van coincidir a ressaltar el discurs “molt realista” de Martí. “Destacaria sobretot el que ha dit del canvi de model econòmic”, va opinar Pantebre, que coincideix amb l’executiu que “aquestes mesures no seran un miracle, però sí que contribuiran a reactivar la situació”. Aleix va ressaltar que hagi estat “el primer cop que les anàlisis del Govern són tan pròximes a les que ha fet la PIME aquests darrers anys”.
Així va explicar el cap de Govern la inclusió d’una càrrega impositiva que fins ahir ni hi era ni s’esperava. L’únic que l’havia citat va ser el PS a la campanya del 2009, però un cop arribat al gabinet executiu el projecte no va arribar a estar a sobre la taula per falta de prou suport al Consell. Martí va avançar que es preveu que entri en vigor aquesta legislatura. L’impost no tan sols arribarà per als salaris més elevats, sinó que també afectarà les rendes. “Serà un tribut amb un tipus impositiu reduït” que garanteixi “que les rendes i els salaris més elevats també contribueixen al sosteniment de l’Estat”. Va incidir específicament que “no és afany recaptatori, és, sobretot, qüestió d’equitat” perquè els que més ingressen, sigui per sou o rendistes, “s’espera que contribueixin en la mesura de les seves possibilitats”.
El nou model fiscal no pot esperar més. L’1 de gener del 2012 entraran en vigor els impostos de societats i d’activitats econòmiques. La refosa de tots els impostos indirectes en un TVA o IVA s’aplicarà el primer dia del 2013. El nou marc fiscal dóna pas a la segona fase per al rellançament econòmic. Martí va comentar que treballarà “per tancar amb França un conveni de no doble imposició el primer semestre del 2012 i, també, si és possible, amb Espanya”. Aquest procés “ha d’anar de la mà” de l’obertura total a la inversió estrangera, que també afectarà les professionsl liberals. “Ja no hi ha lloc per a actituds proteccionistes” comptant que “es pot competir amb qualsevol vingui d’on vingui”.
ELS EMPRESARIS APLAUDEIXEN MARTÍ
Les primeres reaccions dels empresaris pocs minuts després de la compareixença eren més que positives. Tant el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, com el de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, van coincidir a ressaltar el discurs “molt realista” de Martí. “Destacaria sobretot el que ha dit del canvi de model econòmic”, va opinar Pantebre, que coincideix amb l’executiu que “aquestes mesures no seran un miracle, però sí que contribuiran a reactivar la situació”. Aleix va ressaltar que hagi estat “el primer cop que les anàlisis del Govern són tan pròximes a les que ha fet la PIME aquests darrers anys”.
dimarts, de setembre 06, 2011
Papa, estic contenta amb la decisió del Govern. Les nostres muntanyes han de tenir vida salvatge, que també és un reclam per a l’excursionista
per Marc Aleix i Tugas - 27/08/2011
–Ja m’agrada que de tant en tant estiguis contenta amb les accions del Govern.
–Doncs sí, i suposo que tu també estàs content amb la decisió de no caçar isards?
–Sí, estic content perquè després d’un article publicat a les pàgines d’opinió del Diari d’Andorra el divendres 9 de setembre del 2005 intitulat Més anelles que isards, per fi comencen a entendre el principi bàsic de conservació de les espècies, i aquest any no es caçarà.
–Papa, més enllà de la cinegètica, hi ha el fet que si de veritat volen recuperar i enfortir el nostre turisme una vegada per totes, hem d’obrar per fer del nostre país un referent turístic important, i per això la fauna salvatge és importantíssima.
–Vols dir?
–Avui dia, si volem realment recuperar el turisme perdut, i augmentar-ne la qualitat, hem d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de tots i cadascun dels habitants d’Andorra; i per això entre altres problemes hem de vetllar, una vegada per totes, pel medi ambient. Això no solament passa per tenir paisatges; rius on, com canta Serrat, l’aigua canta, i un clima extraordinari.
Les nostres muntanyes han de tenir vida, i aquesta vida no solament la donen les vaques, les eugues i les ovelles, que són de gran importància en la conservació del medi natural; sinó que també, i és aquest el fet diferenciador que hem de tenir molt en compte, la fauna salvatge, que és d’una importància vital, i aquesta ha de poder ser vista per una gran quantitat d’excursionistes.
Per això, existeixen uns estudis que es duen a terme en zones turístiques en les qual s’estudia quina és la quantitat de fauna salvatge que un excursionista pot veure caminant entre una i dues hores des del seu punt de sortida. En poques paraules, quina densitat de marmotes, de muflons, de cabirols, d’isards i altra fauna, fan falta per assolir aquest objectiu, ja que es considera de gran importància per a la satisfacció dels nostre visitant.
I no et descuidis, un client content torna, i si parla de nosaltres és generalment en bons termes.
–Recordes el teu article Més anelles que isards?
–És clar que me’n recordo! Però ara no el tinc totalment a l’esperit.
–Mira, te’n cito un extracte: “Si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos; tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees; i fent un petit càlcul, podríem tenir a Andorra, en una superfície apta per als isards d’unes 20.000 hectàrees, uns 1.600 isards pel cap baix. Per tant, cada anys se’n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.”
–Ja no recordava aquestes xifres però si faig un últim càlcul ràpid, per assolir la xifra de 1.600 ens falten 1.189 d’ isards.
–Sí, pel cap baix.
–I per tant he de donar la raó al Sr. Francesc Camp quan diu: “És un missatge de prudència; es tracta d’una decisió pensant a llarg termini.” Però m’agradaria que no tan sols es tingués en compte els caçadors. El medi ambient ens pertany a tots i cadascun de nosaltres, i com diu la Constitució hem de vetllar per la seva conservació. La fauna la volem viva i amb bona salut.
–Ja m’agrada que de tant en tant estiguis contenta amb les accions del Govern.
–Doncs sí, i suposo que tu també estàs content amb la decisió de no caçar isards?
–Sí, estic content perquè després d’un article publicat a les pàgines d’opinió del Diari d’Andorra el divendres 9 de setembre del 2005 intitulat Més anelles que isards, per fi comencen a entendre el principi bàsic de conservació de les espècies, i aquest any no es caçarà.
–Papa, més enllà de la cinegètica, hi ha el fet que si de veritat volen recuperar i enfortir el nostre turisme una vegada per totes, hem d’obrar per fer del nostre país un referent turístic important, i per això la fauna salvatge és importantíssima.
–Vols dir?
–Avui dia, si volem realment recuperar el turisme perdut, i augmentar-ne la qualitat, hem d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de tots i cadascun dels habitants d’Andorra; i per això entre altres problemes hem de vetllar, una vegada per totes, pel medi ambient. Això no solament passa per tenir paisatges; rius on, com canta Serrat, l’aigua canta, i un clima extraordinari.
Les nostres muntanyes han de tenir vida, i aquesta vida no solament la donen les vaques, les eugues i les ovelles, que són de gran importància en la conservació del medi natural; sinó que també, i és aquest el fet diferenciador que hem de tenir molt en compte, la fauna salvatge, que és d’una importància vital, i aquesta ha de poder ser vista per una gran quantitat d’excursionistes.
Per això, existeixen uns estudis que es duen a terme en zones turístiques en les qual s’estudia quina és la quantitat de fauna salvatge que un excursionista pot veure caminant entre una i dues hores des del seu punt de sortida. En poques paraules, quina densitat de marmotes, de muflons, de cabirols, d’isards i altra fauna, fan falta per assolir aquest objectiu, ja que es considera de gran importància per a la satisfacció dels nostre visitant.
I no et descuidis, un client content torna, i si parla de nosaltres és generalment en bons termes.
–Recordes el teu article Més anelles que isards?
–És clar que me’n recordo! Però ara no el tinc totalment a l’esperit.
–Mira, te’n cito un extracte: “Si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos; tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees; i fent un petit càlcul, podríem tenir a Andorra, en una superfície apta per als isards d’unes 20.000 hectàrees, uns 1.600 isards pel cap baix. Per tant, cada anys se’n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.”
–Ja no recordava aquestes xifres però si faig un últim càlcul ràpid, per assolir la xifra de 1.600 ens falten 1.189 d’ isards.
–Sí, pel cap baix.
–I per tant he de donar la raó al Sr. Francesc Camp quan diu: “És un missatge de prudència; es tracta d’una decisió pensant a llarg termini.” Però m’agradaria que no tan sols es tingués en compte els caçadors. El medi ambient ens pertany a tots i cadascun de nosaltres, i com diu la Constitució hem de vetllar per la seva conservació. La fauna la volem viva i amb bona salut.
dijous, d’agost 04, 2011
La CASS dels autònoms
En la primera reunió del nou Govern es va acordar demanar a la CASS que estudiés mecanismes per acabar amb la injustícia que suposa el sistema de cotització dels autònoms (un mínim de 400 euros amb independència del tipus, volum de negoci i marges).
L’endemà, el 19 de maig, el ministre de Finances, Jordi Cinca, i la titular de Salut, Cristina Rodríguez, es trobaven amb el consell d’administració de la parapública per anunciar-los que es farien canvis a la llei amb caràcter d’urgència, per posar fi a la discriminació derivada del sistema de cotitzacions. Es va proposar com a solució crear una forquilla contributiva que s’establiria en funció de la renda. De manera que el plantejament era fer pocs canvis al text per no alentir el procés. Ahir, els representants de la PIME van lliurar una carta a la ministra Rodríguez en què denuncien la situació un altre cop i insisteixen en la vella reivindicació que l’aportació a la CASS dels autònoms es faria en funció del salari mitjà de cada sector. Hi afegeixen una demanda que portarà polèmica: que se’ls retornin els diners que haurien cotitzat de més des de l’entrada en vigor de la nova llei (més enllà de l’oportunitat i legitimitat de la petició, hi ha la dificultat de quantificar-ho). La coincidència, però, és gairebé absoluta entre totes les parts implicades, Govern, CASS i autònoms. Només hi ha una discrepància, però molt significativa: la diferent concepció del que ha de ser una reforma ràpida de la llei. L’executiu i el grup parlamentari de la majoria s’han marcat que la modificació estigui llesta a final d’any. Per als afectats, cada dia que passa és un dia perdut i demanen la màxima celeritat, tenint en compte que des de la declaració d’intencions inicial no ha transcendit cap nou pas del procés de reforma per part del Govern. Algú pot caure en la temptació de minimitzar el problema i voler treure importància si el termini d’entrada en vigor dels canvis varia de pocs mesos. Però cal tenir present que en la greu crisi econòmica en la qual estem instal·lats (poca feina i dificultats per cobrar), hi ha força treballadors per compte propi als quals els suposa un veritable sacrifici satisfer una quota mensual de 400 euros. Davant d’una situació clarament injusta com la que es troben els autònoms i del compromís del Govern ara cal establir un calendari concret per dissipar qualsevol dubte que és qüestió de màxima prioritat.
L’endemà, el 19 de maig, el ministre de Finances, Jordi Cinca, i la titular de Salut, Cristina Rodríguez, es trobaven amb el consell d’administració de la parapública per anunciar-los que es farien canvis a la llei amb caràcter d’urgència, per posar fi a la discriminació derivada del sistema de cotitzacions. Es va proposar com a solució crear una forquilla contributiva que s’establiria en funció de la renda. De manera que el plantejament era fer pocs canvis al text per no alentir el procés. Ahir, els representants de la PIME van lliurar una carta a la ministra Rodríguez en què denuncien la situació un altre cop i insisteixen en la vella reivindicació que l’aportació a la CASS dels autònoms es faria en funció del salari mitjà de cada sector. Hi afegeixen una demanda que portarà polèmica: que se’ls retornin els diners que haurien cotitzat de més des de l’entrada en vigor de la nova llei (més enllà de l’oportunitat i legitimitat de la petició, hi ha la dificultat de quantificar-ho). La coincidència, però, és gairebé absoluta entre totes les parts implicades, Govern, CASS i autònoms. Només hi ha una discrepància, però molt significativa: la diferent concepció del que ha de ser una reforma ràpida de la llei. L’executiu i el grup parlamentari de la majoria s’han marcat que la modificació estigui llesta a final d’any. Per als afectats, cada dia que passa és un dia perdut i demanen la màxima celeritat, tenint en compte que des de la declaració d’intencions inicial no ha transcendit cap nou pas del procés de reforma per part del Govern. Algú pot caure en la temptació de minimitzar el problema i voler treure importància si el termini d’entrada en vigor dels canvis varia de pocs mesos. Però cal tenir present que en la greu crisi econòmica en la qual estem instal·lats (poca feina i dificultats per cobrar), hi ha força treballadors per compte propi als quals els suposa un veritable sacrifici satisfer una quota mensual de 400 euros. Davant d’una situació clarament injusta com la que es troben els autònoms i del compromís del Govern ara cal establir un calendari concret per dissipar qualsevol dubte que és qüestió de màxima prioritat.
La PIME demana més celeritat per canviar la cotització als autònoms
El president de la PIME, Marc Aleix.
La PIME es va reunir ahir al matí amb la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, per parlar sobre les cotitzacions dels autònoms a la CASS.
En la reunió, el president de l’associació, Marc Aleix, va demanar més celeritat en la recerca d’una solució al Govern. En declaracions al Diari, va posar en relleu que “els temps de l’administració i els nostres són diferents”, i va afegir que quant a la recerca de resolució s’està parlant a “mesos vista, però alguns empresaris pateixen a final de mes”. El president també va destacar que el febrer del 2010 es van reunir amb l’aleshores ministre d’Economia i Finances, Pere López, i que mai no van rebre la resposta a la petició.
Durant la reunió, la PIME va entregar una carta a Rodríguez, on se l’instava a “corregir el greuge comparatiu entre els sectors” i s’hi adjuntava un quadre detallat amb els salaris mitjans de la CASS per als autònoms. El president de l’associació va afirmar que “no només no estem d’acord amb el que s’està fent pagar, sinó que volem que es retornin els diners”. Aquest, proposa que fins que la comptabilitat obligatòria permeti al Govern relacionar les cotitzacions dels autònoms i els salaris reals, el salari mitjà de cada un dels diferents sectors sigui el que serveixi com a base per fer l’aportació a la CASS.
Actualment, el càlcul del que aquests treballadors han d’abonar a la Seguretat Social es fa prenent com a punt de partida el salari mitjà dels treballadors de tots els sectors, que està fixat en 1.979 euros. El president de l’associació, va explicar al Diari que “hi ha una diferència abismal entre els diferents autònoms”, atès que, segons explica, “hi ha sectors que no cobren el salari mitjà i han de cotitzar a la CASS quantitats molt més fortes”.
Al text que van entregar a la ministra, l’associació es preguntava “com pot ser” que hi hagi treballadors per compte propi que paguen un 36,38% del seu salari a la CASS, com és l’exemple del sector del treball domèstic a la comunitat i n’hi hagi d’altres que en paguin un 4,78%, en el cas dels empleats del sistema financer. La PIME empara la seva demanda en l’article 37 de la Constitució, on es detalla que les contribucions a les despeses públiques es faran segons la “capacitat econòmica” de qui les fa.
Segons Aleix, la ministra “n’és prou conscient d’aquesta situació”, i està oberta a buscar una solució. A més, va destacar que durant la reunió “la ministra s’ha mostrat molt preocupada per les cotitzacions a la CASS”. En referència amb això, Aleix va posar l’accent en el fet que “tant Rodríguez com Cinca s’han mostrat disposats” a cercar una resolució a la seva demanda. Però ha advertit que pensa que cal “aplicar la Constitució” i que, tot i que actualment no es planteja portar la petició als tribunals, és una mesura que no descarta si no es resol la qüestió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)