dilluns, de setembre 24, 2012
PIME Andorra i el sistema impositiu
Des del mateix moment de la seva creació, PIME Andorra va treballar per la promoció, defensa i ajuda de les micro, petites i mitjanes empreses del Principat d’Andorra.
En parlar del tema impositiu, la posició de PIME Andorra, posició invariable des del primer dia d’ençà la seva creació, ha estat de total acord amb l’article 37 de la Constitució andorrana, fet que em permeto recordar: “Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en el principi de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.”
Per tant, al llarg d’aquests últims anys i dia rere dia, hem mentalitzat tots els empresaris de la necessitat de portar a terme una comptabilitat el més acurada possible per, en primer lloc, tenir al moment una radiografia exacta de l’empresa i, en segon lloc, afrontar el tema impositiu sense que això suposi un drama, sinó amb la profunda certesa que els béns públics són i fan part de la riquesa de tots i cadascun dels ciutadans.
No obstant això, al llarg dels anys passats i malgrat totes les cartes, escrits o reunions que hem pogut mantenir amb l’administració pública o els polítics de tot horitzó, hem de constatar que ben poc se’ns ha escoltat. I avui en dia, l’Estat ens recorda que: “Els obligats tributaris som tots nosaltres.” Fins aquí estem d’acord!
Però no farem un resum exhaustiu de les nombroses reclamacions que hem dut a terme durant aquests últims anys, però sí de les que avui en dia necessiten una resposta.
CASS i cotització d’autònoms
PIME Andorra és totalment conscient de la riquesa que representa per a la població d’un país el fet de poder gaudir d’una Seguretat Social d’alta qualitat. Per això hem d’admetre els paràmetres següents:
A qui pertany la CASS?
Per part de PIME Andorra és molt clar, la CASS pertany a tots i cadascun dels treballadors i empresaris que a través de les seves contribucions econòmiques la fan possible, i la gestió ha de ser duta a terme per una representació equitativa de treballadors i empresaris representant una radiografia el més exacta possible del teixit empresarial del país, sota l’ull i autoritat de govern.
És el cas actual? Un no rotund
PIME Andorra demana una rectificació immediata i que s’expressin les possibles responsabilitats de males gestions passades, actuals i futures. La gestió de la CASS ha de ser totalment transparent i els seus equips de gestió han de ser responsables d’una bona gestió, la qual ha de garantir la viabilitat del sistema, tant per les generacions actuals com per les generacions futures. Per tant, s’ha de rectificar, exigir responsabilitats i una total transparència als gestors actuals, ja que no es pot continuar més amb el sistema de desgavell actual.
S’han de prendre mesures ja
La cotització que aplica la CASS als autònoms ha estat per part nostra denunciada en diverses cartes, sense que en l’actualitat alguna resposta se’ns hagi fet arribar (vegeu l’última carta a la Ministra de Salut i Benestar de data 3 d’agost publicada al butlletí número 4 any 2012 de PIME Andorra, pàgines 4 i 5).
“Srs. Polítics heu de tenir en compte que als autònoms, és a dir treballadors per compte propi, de manera totalment en desacord amb l’esperit de la Constitució andorrana, se’ls aplica per part de la CASS uns barems totalment injustificats. La CASS, tot i disposar d’una graella de salari mitjà per sector d’activitat del març 2011, no pot aplicar als autònoms uns percentatges de cotització diferents de la resta d’assalariats. No solament s’ha de rectificar aquest fet, sinó que demanem el retorn de les quanties indegudament percebudes i de la rectificació dels regals a certs sectors.”
Sector turístic, comerç i perspectives de futur
Un cop més i malgrat els nostres nombrosos tocs d’alerta i les nostres cartes i visites al ministeri de Turisme i Medi ambient (vegeu butlletí PIME Andorra pàgines 16 i 17 any 2012), hem pogut gaudir de la mateixa resposta que per part dels altres ministeris, és a dir nada. Tot i fent creure que les campanyes de Just married i de com ells diuen “a partir de 63 euros, hotel més forfet” han estat un èxit, en lloc d’arreglar els comptes d’explotació dels empresaris turístics, no han fet més que crear un profund sentiment de desencís a tot els empresaris que procuren fer les coses el més bé possible. És inadmissible per a un empresari admetre que el teu propi govern t’aboqui a la ruïna, sense comptar amb els danys col·laterals que aquests fets comporten als mercat turístics. Totes aquestes campanyes turístiques pagades amb els diners de tots els contribuents, és a dir els propis sectors, financen la seva pròpia destrucció.
La davallada que pateixen els sectors turístic i comercial, no solament era previsible vista la situació que pateix el nostre veí del sud, sinó que, malauradament, s’agreujarà, degut al poc respecte que tenim envers les regles més elementals que regulen tant les activitats turístiques com les comercials. Mantenim de forma errònia una separació entre turisme i comerç, quan aquests dos sectors han de treballar amb una total sinergia i comprensió entre si, tot i tenint en compte les expectatives i drets dels consumidors, fets que desconeixen. La llei de classificació hotelera és obsoleta i quant a la llei de comerç, uns quants privilegiats influents no en volen ni sentir a parlar i el govern ho acata.
Sistema impositiu.
Com ja he manifestat, PIME Andorra sempre ha estat favorable a l’article 37 de la Constitució, la qual recordo que va ser aprovada per una gran majoria.
Avui en dia, en presentar els primer exercicis comptables i recordant l’ISI, impost pel qual el govern és incapaç de dir qui, sí o no, ha contribuït. És un greuge en la competitivitat empresarial i les arques públiques, sense que en dia d’avui cap sanció s’hagi dut a terme, sent sabedor que ja existeixen a casa nostra uns sectors empresarials que ja estudien com no pagar l’impost, tot mantenint pèrdues artificials a empreses dels seus grups, sense cap escrúpol (Business is business), i abocant a la mort l’empresari del seu costat que treballa amb números reals.
Fet el trist constat no exhaustiu anterior i a fi i efecte de mantenir les finances públiques en una quantia raonable i per no sentir-se espoliats, PIME Andorra demana els punts següents:
-La qualitat d’un Estat es mostra per la qualitat dels seus estaments polítics, i per tant PIME Andorra demana a tots els polítics andorrans l’obligació de predicar amb l’exemple, mostrant a les seves empreses una total transparència en tots els temes impositius, tant en l’àmbit comunal com estatal.
-Que sigui obligatori per a tota persona política una total transparència de tot el diner públic gastat o fet gastar per ella en l’exercici del seu mandat.
-Tot polític en el moment de ser elegit, haurà de definir els seus béns a l’inici i a la fi del seu mandat, sent penalment responsable davant la Justícia de tota irregularitat.
-Tots els comptes comunals i estatals hauran de ser totalment públics i per tant sotmesos a una entitat paritària de vigilància per part de la ciutadania, i si convé, el dret d’aplicar sancions contundents i proporcionals als possibles fets delictius.
L’aplicació d’aquests punts i la correcció dels punts abans esmentats, farà que la ciutadania i els empresaris reprenguin a poc a poc la confiança en el sector polític, condició sine qua non de tot futur.
Marc Aleix i Tugas - 22/09/2012
dimarts, de setembre 11, 2012
Preocupació empresarial per l’afiliació obligatòria a la CASS
La PIME vol que la cotització no sigui fixa i que vagi en funció dels ingressos de cada autònom
El president de la PIME, Marc Aleix.
Al novembre tots els empresaris, professionals liberals, autònoms i membres de consells d’administració estaran obligats a afiliar-se a la Seguretat Social i pagar 400 euros.
Fet que des de l’associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME) i la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) es veu amb força preocupació.
El president de la PIME, Marc Aleix, qualifica com “un greu error” obligar a cotitzar per aquesta quantitat a tots els autònoms. “No hi estem gens d’acord, hi ha qui guanya molts diners i hi ha qui en guanya menys. No poden tenir les mateixes obligacions”, indica l’empresari, qui aposta per aplicar una gradació en les cotitzacions segons els ingressos de cada autònom.
Igualment, lamenta els problemes del registre de comerç per tenir controlats tots els autònoms i empresaris del país. “No hi ha cap control, hi ha gent que no ha cotitzat mai i hi ha molts professionals que han de tancar per una competència deslleial que s’està fent amb la benedicció del Govern”, assenyala. El president de la PIME ho diu en referència amb les 4.000 persones que haurien d’estar cotitzant si no s’hagués dut a terme la transitòria de la llei de la CASS, que deixava enlaire durant tres anys l’obligació d’afiliar-se a la parapública als autònoms. “O paguem tots o no paga ningú. És molt injust que hi hagi sectors professionals que paguin i altres que no, i l’administració no està fent res per arreglar el problema.”
Qui no va voler entrar en el fons de la polèmica va ser el president de la CEA, Xavier Altimir, que vol esperar a “analitzar amb tranquil·litat” les repercussions del venciment de la transitòria al novembre. Altimir confia que aquesta situació “incongruent” es resolgui en les modificacions a la llei de la CASS, però que “mentre la normativa digui que s’ha de cotitzar, s’haurà de cotitzar”.
El representat dels empresaris a la CASS, Josep Montané, no va voler fer declaracions en aquest sentit i es va remetre al que “pugui indicar” el president de la parapública, Josep Delgado, que ja s’ha mostrat a favor de fer complir la llei i perseguir la morositat.
TRANQUIL·LITAT ENTRE ELS PROFESSIONALS LIBERALS
L’obligatorietat, ara sense escapatòria, d’haver de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a partir de l’1 de novembre, un cop finalitzat el termini de tres anys de pròrroga concedit per la disposició transitòria a la Llei no preocupa especialment els col·lectius de professionals liberals, un dels quals es veurien afectats per aquest canvi. I el motiu és força senzill, segons han posat en relleu a preguntes del Diari alguns dels seus representants: ara mateix, la majoria ja paga mensualment les seves quotes a la parapública i són pocs els que mantenen un sistema alternatiu.
És el cas, per exemple, dels advocats. El seu degà, Francesc Badia, apunta que “la majoria ja som autònoms”. Per tant, tot i que “sé de companys que tenen assegurances privades”, entén que “això canviarà” sense que acabi suposant cap gran daltabaix.
Jordi Tejero, màxim responsable del Col·legi de Podòlegs posa sobre la taula que el seu sector tampoc tem problemes. “Sé que tots, tret d’un, estem ja afiliats a la CASS”, afirma.
En una línia similar s’ha expressat el degà del Col·legi d’Economistes, Xavier Prats. “La majoria dels que estan exercint actualment ho fan com a assalariats en empreses”, indica el màxim responsable de l’entitat que, per tant, confia que “ens afecti poc”. Per a Prats, finalment, el problema rau més “en el desconeixement” per part de molta de la gent que estarà obligada a cotitzar a partir del novembre.
L’Associació de Comptables tampoc es mostra especialment preocupada per com els pugui afectar la finalització de la moratòria. Així ho assegura el seu portaveu, Miquel Calsina. “Tots ja estem com a autònoms”, remarca, per després, això sí, admetre que la legislació, com a mínim en altres sectors, pot provocar maldecaps. “Perjudica per tots dos cantons. Hi ha qui no arriba a cobrar això però haurà de pagar els 400 euros i, en canvi, hi ha gent que voldria cotitzar per una quantitat més elevada i no ho podrà fer.”
No són professionals liberals, però en molts casos sí autònoms, els taxistes. El president de l’associació, Joan Antoni García, assegura que “la immensa majoria ja estem afiliats a la CASS i hi ha poca gent que no ho estigui i pràcticament no ens afecta”, comenta.
(Article del diari d'Andorra 11.09.2012)
dimecres, de febrer 29, 2012
Gestió hotelera a Andorra
Qui dia passa any empeny ha estat la divisa reina al nostre país i en l’actualitat dos sistemes s’enfronten, quantitat i qualitat
per Marc Aleix i Tugas - 29/02/2012
Malgrat ser una feina engegada fa més de 10 anys, el món hoteler i el comercial del nostre país estan profundament dividits.
Aquesta divisió sembla no haver importat gaire als diversos governs. Qui dia passa any empeny ha estat la divisa reina al nostre país i en l’actualitat dos sistemes s’enfronten, quantitat i qualitat.
L’estructura de país ha estat dibuixada, al voltant dels primers dies del segle XXI, d’un liberalisme absolut, en l’eufòria del lema El mercat regularà el mercat i el fet de la nostra suposada superioritat. No es van tenir en compte els fets següents: la població que ens visita sense fer nit que s’anomena excursionista, tant del costat francès com espanyol, viu en un radi estimat de 250 quilòmetres d’Andorra. Aquests veïns de casa nostra vénen a passar el dia i aprofiten per comprar productes de primera necessitat, alimentació, roba o altres. I aquí el lema continua sent El mercat regula el mercat. No ha estat ben entès per nosaltres. No hem volgut veure la realitat. Aquesta clientela, avui en dia, troba al costat de casa seva el mateix que venia a buscar a casa nostra, amb l’agreujant que no hi ha diferencial de preu ni servei que justifiqui el viatge a Andorra. Tant d’una banda com de l’altra s’han fet estudis de mercat i les rectificacions pertinents i nosaltres ens hem quedat obsolets. Avui en dia no solament som incapaços de rectificar, sinó que pretenem, a través de l’aflorament d’una multitud d’establiments Outlet, recuperar el mercat, sense adonar-nos de la perillositat que això comporta i dels costos que la comunitat ha d’assumir.
Pel simple fet de política d’escala, som incapaços de lluitar en aquest camp amb els nostres veïns, amb la trista realitat que la percepció que tenen del nostre país és deficitària. Any rere any perdem excursionistes.
Pel que fa als visitants de més de 250 quilòmetres i que en teoria han de fer nit a Andorra, la percepció que tenen és la mateixa, per molt que fem dir el contrari en les diverses enquestes. En boca del M. I. Sr. Francesc Camp, ministre de Turisme i Medi Ambient, “des del 2004 s’han perdut més de tres milions de visitants; dels gairebé 12 milions s’ha passat als prop de 8,5 de l’any passat, i d’aquests només un 23% pernocta al país”. He de dir que per primera vegada es reflecteix la trista realitat fins ara amagada.
–No hem definit correctament el producte.
–No hem donat una imatge conforme a la identitat ni comercial ni hotelera.
–No hem sabut posicionar-nos en els mercats.
–No hem sabut determinar els eixos de comunicació.
–No hem sabut determinar els eixos de comercialització.
–No hem sabut detectar els segments de mercat.
–No hem sabut definir les accions comercials.
I tot això?
Perquè senzillament el turisme no ha estat la preocupació per part de cap Govern anterior. Com que aquest venia sol, no ens ha preocupat mai el perquè.
Totes les veus discordants han estat titllades de pessimistes, ofegades per un sens fi d’estudis realitzats per mercenaris estrangers a preu desorbitant i buits de contingut i oblidant que actualment es fuig de la quantitat. El temps i la percepció dels nostres visitants han canviat sense que ens adonéssim.
Qualitat: segons el diccionari té dues definicions principals:
1. “La manera de ser bona o dolenta d’alguna cosa”. I s’oposa senzillament a la quantitat.
2. “Superioritat, excel·lència en alguna cosa”.
Les aspiracions dels consumidors en matèria de qualitat són:
–Qualitat en les informacions sobre producte o servei.
–Qualitat del producte o servei.
–Qualitat dels serveis annexos.
–Qualitat / preu.
A Andorra podem assolir quests criteris? Rotundament, sí!
Per sort disposem d’uns establiments hotelers i comercials que físicament no tenen res a envejar als de fora.
Però l’esperit qualitatiu implica cert estat d’ànim en l’empresa i una profunda consideració del seu staff. Cadascun ha de sentir-se responsable i acomplir el millor possible les feines que li són impartides per a l’obtenció màxima de satisfacció del client.
La recerca de la qualitat total que fa part del procediment implica un respecte absolut a la reglamentació en vigor, la posada en marxa d’una organització i un procediment adaptat a un control continu dels resultats obtinguts i accions correctores quan sigui necessari. Tota empresa ha d’estar immersa en el procediment. El procediment de qualitat reposa essencialment sobre les bones pràctiques. La conformitat a les normes i als reglaments tècnics és clara i ben definida i generalment ben integrada en l’empresa ja que la seva justificació és evident.
El procediment ha de ser preventiu, actuant sobre l’organització i els mètodes de treball, la mobilització i la satisfacció del personal.
Tot i que aquest procediment per definir la qualitat és imperatiu, no vol dir que es podrà invertir la tendència altament perillosa d’aquests últims anys, sobretot d’un dia a l’altre. Per això ens fa falta la implicació de diversos ministeris: Turisme, Interior, Finances, Sanitat, Educació, de tot l’empresariat i ciutadans, per tal de retrobar un futur esperançador i posar el nostre país, Andorra, a la posició que li pertoca, és a dir:
La joia dels Pirineus.
Venent el país com un producte de qualitat i no només per un preu simbòlic. La recent Copa del Món, si més no, ha pogut mostrar a tota la ciutadania el que un equip ben avingut, format i amb una molt forta persistència i cohesió en el temps podia assolir. Tot el món de l’esquí l’ha felicitat. Aquesta pistonada no es pot perdre.
En canvi, voldria recordar com un malson passat l’última campanya de promoció del Govern. Andorra no es pot vendre com Port Aventura, no és un producte ordinari, no tot són empresaris disposats a vendre a qualsevol preu. Però la imatge que aquesta campanya escampa és afligent per als empresaris i personal que prova de fer les coses com s’han de portar. Un país que es vol fer dir turístic, ha de tenir molta cura amb la seva imatge, que és molt fràgil.
Els invito a llegir o rellegir una publicació de l’any 2000 encomanada per la Unió Hotelera d’Andorra i patrocinada per Crèdit Andorrà, escrita per Gaudit, amb la realització gràfica de Raül Valls, anomenada: Reflexions sobre la gestió hotelera a Andorra.
En aquells temps el tema ja era d’actualitat.
Si n’haguessin fet cas... otro gallo cantaría.
per Marc Aleix i Tugas - 29/02/2012
Malgrat ser una feina engegada fa més de 10 anys, el món hoteler i el comercial del nostre país estan profundament dividits.
Aquesta divisió sembla no haver importat gaire als diversos governs. Qui dia passa any empeny ha estat la divisa reina al nostre país i en l’actualitat dos sistemes s’enfronten, quantitat i qualitat.
L’estructura de país ha estat dibuixada, al voltant dels primers dies del segle XXI, d’un liberalisme absolut, en l’eufòria del lema El mercat regularà el mercat i el fet de la nostra suposada superioritat. No es van tenir en compte els fets següents: la població que ens visita sense fer nit que s’anomena excursionista, tant del costat francès com espanyol, viu en un radi estimat de 250 quilòmetres d’Andorra. Aquests veïns de casa nostra vénen a passar el dia i aprofiten per comprar productes de primera necessitat, alimentació, roba o altres. I aquí el lema continua sent El mercat regula el mercat. No ha estat ben entès per nosaltres. No hem volgut veure la realitat. Aquesta clientela, avui en dia, troba al costat de casa seva el mateix que venia a buscar a casa nostra, amb l’agreujant que no hi ha diferencial de preu ni servei que justifiqui el viatge a Andorra. Tant d’una banda com de l’altra s’han fet estudis de mercat i les rectificacions pertinents i nosaltres ens hem quedat obsolets. Avui en dia no solament som incapaços de rectificar, sinó que pretenem, a través de l’aflorament d’una multitud d’establiments Outlet, recuperar el mercat, sense adonar-nos de la perillositat que això comporta i dels costos que la comunitat ha d’assumir.
Pel simple fet de política d’escala, som incapaços de lluitar en aquest camp amb els nostres veïns, amb la trista realitat que la percepció que tenen del nostre país és deficitària. Any rere any perdem excursionistes.
Pel que fa als visitants de més de 250 quilòmetres i que en teoria han de fer nit a Andorra, la percepció que tenen és la mateixa, per molt que fem dir el contrari en les diverses enquestes. En boca del M. I. Sr. Francesc Camp, ministre de Turisme i Medi Ambient, “des del 2004 s’han perdut més de tres milions de visitants; dels gairebé 12 milions s’ha passat als prop de 8,5 de l’any passat, i d’aquests només un 23% pernocta al país”. He de dir que per primera vegada es reflecteix la trista realitat fins ara amagada.
–No hem definit correctament el producte.
–No hem donat una imatge conforme a la identitat ni comercial ni hotelera.
–No hem sabut posicionar-nos en els mercats.
–No hem sabut determinar els eixos de comunicació.
–No hem sabut determinar els eixos de comercialització.
–No hem sabut detectar els segments de mercat.
–No hem sabut definir les accions comercials.
I tot això?
Perquè senzillament el turisme no ha estat la preocupació per part de cap Govern anterior. Com que aquest venia sol, no ens ha preocupat mai el perquè.
Totes les veus discordants han estat titllades de pessimistes, ofegades per un sens fi d’estudis realitzats per mercenaris estrangers a preu desorbitant i buits de contingut i oblidant que actualment es fuig de la quantitat. El temps i la percepció dels nostres visitants han canviat sense que ens adonéssim.
Qualitat: segons el diccionari té dues definicions principals:
1. “La manera de ser bona o dolenta d’alguna cosa”. I s’oposa senzillament a la quantitat.
2. “Superioritat, excel·lència en alguna cosa”.
Les aspiracions dels consumidors en matèria de qualitat són:
–Qualitat en les informacions sobre producte o servei.
–Qualitat del producte o servei.
–Qualitat dels serveis annexos.
–Qualitat / preu.
A Andorra podem assolir quests criteris? Rotundament, sí!
Per sort disposem d’uns establiments hotelers i comercials que físicament no tenen res a envejar als de fora.
Però l’esperit qualitatiu implica cert estat d’ànim en l’empresa i una profunda consideració del seu staff. Cadascun ha de sentir-se responsable i acomplir el millor possible les feines que li són impartides per a l’obtenció màxima de satisfacció del client.
La recerca de la qualitat total que fa part del procediment implica un respecte absolut a la reglamentació en vigor, la posada en marxa d’una organització i un procediment adaptat a un control continu dels resultats obtinguts i accions correctores quan sigui necessari. Tota empresa ha d’estar immersa en el procediment. El procediment de qualitat reposa essencialment sobre les bones pràctiques. La conformitat a les normes i als reglaments tècnics és clara i ben definida i generalment ben integrada en l’empresa ja que la seva justificació és evident.
El procediment ha de ser preventiu, actuant sobre l’organització i els mètodes de treball, la mobilització i la satisfacció del personal.
Tot i que aquest procediment per definir la qualitat és imperatiu, no vol dir que es podrà invertir la tendència altament perillosa d’aquests últims anys, sobretot d’un dia a l’altre. Per això ens fa falta la implicació de diversos ministeris: Turisme, Interior, Finances, Sanitat, Educació, de tot l’empresariat i ciutadans, per tal de retrobar un futur esperançador i posar el nostre país, Andorra, a la posició que li pertoca, és a dir:
La joia dels Pirineus.
Venent el país com un producte de qualitat i no només per un preu simbòlic. La recent Copa del Món, si més no, ha pogut mostrar a tota la ciutadania el que un equip ben avingut, format i amb una molt forta persistència i cohesió en el temps podia assolir. Tot el món de l’esquí l’ha felicitat. Aquesta pistonada no es pot perdre.
En canvi, voldria recordar com un malson passat l’última campanya de promoció del Govern. Andorra no es pot vendre com Port Aventura, no és un producte ordinari, no tot són empresaris disposats a vendre a qualsevol preu. Però la imatge que aquesta campanya escampa és afligent per als empresaris i personal que prova de fer les coses com s’han de portar. Un país que es vol fer dir turístic, ha de tenir molta cura amb la seva imatge, que és molt fràgil.
Els invito a llegir o rellegir una publicació de l’any 2000 encomanada per la Unió Hotelera d’Andorra i patrocinada per Crèdit Andorrà, escrita per Gaudit, amb la realització gràfica de Raül Valls, anomenada: Reflexions sobre la gestió hotelera a Andorra.
En aquells temps el tema ja era d’actualitat.
Si n’haguessin fet cas... otro gallo cantaría.
dimecres, de febrer 22, 2012
El passat dia 12 de gener va tenir lloc la reunió amb el Ministre de Turisme i Medi Ambient.
A la reunió hi van assistir el M.I. Sr. Francesc Camp, Ministre de Turisme i Medi Ambient, el Sr. Sergi Nadal, Director de Turisme , el Sr. Marc Aleix President de PIME Andorra i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Aleix va citar els temes que es volien tractar durant aquesta reunió.
Temes tractats
- PIME Andorra està sorpresa de no estar convidada a les reunions del Ministeri en referència al turisme.
- PIME Andorra voldria saber, abans de començar, quina orientació està prenent el Govern amb la política turística.
- Exposició de l’estudi de Grandvalira per l’hivern 2011/2012.
- Geo rando.
- Cues a les fronteres.
- Classificació hotelera.
- Altres.
En primer lloc, el Ministre es va excusar de no haver convidat a PIME Andorra a la reunió informativa del passat dia 9 sobre la campanya d’hivern 2011-2012. El Sr. Marc Aleix va expressar el seu descontent, ja que al vendre una nit d’hotel + forfet a partir de 63€ es vendre el País a low cost.
El Sr. Aleix va demanar a Govern quina categoria de turisme es vol: baix, mig o alt? La resposta del Ministre va ser que aquesta campanya és puntual per a generar pernoctacions i que aquest és l’objectiu del 2012.
PIME Andorra va entregar els següents documents:
Classificació hotelera.
Capítol 1 : Regulació dels estaments turístics.
Només poden optar per una regulació dels estaments turístics tots els establiments que en que el dia de la seva posada en funcionament
compleixin tot el reglaments existents en el Principat d’Andorra, tant des del punt de vista de les normatives comunals com el de les normatives inherents a comerç, indústria ,higiene, seguretat i altres.
Capítol 2 : Creixement del allotjaments turístics.
El creixement dels allotjaments turístics del últims anys ha produït un canvi radical en la visió i la política a aplicar sobre el mateix. S’ha arribat a un nivell d’infraestructures que aconsellen allunyar-se d’afavorir l’augment de la quantitat de places i cal optar per la millora de la qualitat de les existents.
Ordenació general de l’oferta turística.
Els plans d’ordenació de l’oferta turística tindrien d’establir la densitat global màxima de població, delimitar zones turístiques i de protecció i fixar un màxim d’habitacions per unitat, establint distàncies mínimes i paràmetres mínims i màxims de volumetria, edificabilitat i equipaments, marcant zones turístiques i zones residencials.
Capítol 3 : Èxit de la indústria turística.
D’altra part, no podem perdre de vista que l’èxit de la indústria turística depèn de la qualitat de vida dels residents, de la conservació dels espais naturals i de la qualitat dels serveis que es presten. Per això, es fa imprescindible disposar d’un nou model de creixement, una nova qualificació hotelera i turística de tal forma que s’afavoreixi la qualitat per damunt de la quantitat i possibilitar l’allargament de les temporades.
Per tant, hem de fomentar que una part important de la nostra població estigui directament vinculada en els negocis turístic en tots els seus aspectes, tant en la direcció com en l’ocupació de llocs de treball dignes, havent-ne de desenvolupar mesures necessàries per a intensificar la formació professional bàsica i la continuació en el sector turístic.
Hem de donar un èmfasi particular als centres de formació d’Andorra, acollint els alumnes al final de la formació a les nostres empreses i amb salaris dignes.
S’ha de donar suport a totes les estratègies i estudis que contribueixin a la investigació de mòduls turístics.
S’ha d’impulsar la millora de les infraestructures i plans d’embelliment de tot el país.
S’ha de fomentar que s’aprofitin correctament els recursos turístics amb un total respecte al medi natural.
S’ha de fomentar l’ús de les energies renovables i els productes naturals a fi de minimitzar el consum energètic.
Capítol 4 : Marc d’actualització permanent.
Tot els establiments turístics, activitats i empreses sotmeses a autoritzacions turístiques hauran de superar els plans de modernització permanent que estableixi l’administració dins els terminis que es fixin.
Capítol 5 : No hem de perdre de vista que són les persones les que creen el valor de les empreses.
Totes les empreses turístiques hauran de tenir com a mínim el 33% de treballadors fixes en plantilla i la mitja salarial d’aquesta no podrà ser inferior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra, a excepció dels hotels de cinc estrelles que hauran de disposar d’un mínim del 70% de treballadors fixos, sent la mitja salarial igual o superior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra.
Tots els establiments turístics hauran d’estar oberts con a mínim vuit mesos l’any.
Aquest ràtio ha d’estar comprés entre els intervals següents:
- 2 estrelles entre 20 i 30%.
- 3 estrelles entre 30 i 40%.
- 4 estrelles entre 40 i 70%.
- 5 estrelles entre 70 i 100%.
Capítol 6 : Drets de les empreses turístiques.
Les empreses que compleixin amb els deures administratius tindran els drets següents:
- Dret a exercir lliurement les seves activitats de conformitat amb el que disposin les normatives.
- Dret d’incloure en els catàlegs directoris guies i sistemes informàtics de l’administració competent en matèria de turisme, les seves instal•lacions i les seves ofertes específiques.
- Dret de ser incorporades a les promocions realitzades per l’administració turística competent.
- Dret de sol•licitar, en el seu cas, subvencions, ajudes i participar en programes de promoció turística.
- Dret a la protecció per part de l’administració competent contra la competència deslleial en el sector.
Capítol 7: Dret de l’usuari turístic i sancions.
La nova reglamentació ja ho contempla i per tant, la PIME s’adhereix al canvi tot i que les possibles sancions han de ser comptabilitzades al prorrata del número d’habitacions, per tal de mantenir justícia entre els petits i grans establiments.
Capítol 8 : Temps màxim de cobrament.
Tota factura haurà de ser abonada en un termini màxim de 30 dies després de la data de sortida del client, salvat que hi hagués una disposició contrària mencionada en les condicions generals de venda.
Penalitats de retard.
La taxa de penalitat pot ser determinada contractualment. En cas contrari, serà la taxa de la Banca Europea augmentada de 7 punts. La taxa no podrà ser en cap cas inferior a l,5 vegades de la taxa legal. Les penalitats de retard seran exigibles sense “rappel” previ.
Obtenció dels ítem de la classificació.
Existeix avui en dia una total incongruència entre la legislació del treball i la demanda de permanència o d’obertura en els serveis mínims. Es parla de qualitat de servei sense que als establiments els sigui possible. La part humana és totalment imprescindible en la prestació de serveis i, en la qualificació hotelera actual, està totalment oblidada .
Aquest fet no es pot corregir sense tenir en compte la realitat humana i econòmica, així com respectant la legislació laboral que al nostre entendre no pot progressar sense l’elaboració de convenis col•lectius.
LME - Application des pénalités de retard
_________________________________________________________
6 mai 2009
La nouvelle loi LME modifie les conditions de l’application des pénalités de retard.
Les lois précédentes, la loi du 15 mai 2001 et la loi du 5 janvier 2006, prévoyaient des pénalités de retard d’au moins 1,5 fois l’intérêt légal, taux de 3.79 % pour l’année 2009.
La nouvelle loi LME prévoit des pénalités plus contraignantes et plus élevées. L’article du code du commerce L 441-6, résultant de la loi LME, prévoit des pénalités de retard ne pouvant être inférieures à trois fois le taux d’intérêt légal, soit 11,37 % en 2009. Le taux pris en compte peut également être celui de la Banque Centrale Européenne (1.25 % en mars 2009) majoré de 10 points, soit 11,25 %.
Ces taux de retards sont les minimums légaux obligatoires, mais les entreprises qui le souhaitent peuvent appliquer des taux supérieurs. Comme il s’agit de pénalités de retard et non d’intérêts de retard, les taux de retard ne sont pas capés par le taux légal de l’usure.
Pour pouvoir être appliquées, les pénalités de retard doivent apparaitre dans les conditions générales de vente (CGV). A contrario les intérêts de retard sont applicables de droit, même s'ils ne sont pas évoqués dans les CGV.
Dans l’absolu, ces pénalités sont applicables dès le dépassement du délai contractuel de paiement. Elles font l’objet d’une facturation complémentaire sur une facture distincte.
Si la facture a été remise en affacturage, et comme le factor, n’appliquera pas les pénalités, c’est à l’entreprise à émettre une facture de pénalités de retard à envoyer à son client.
I a continuació, va presentar diferents estudis fets a França, Espanya, Andorra, Grandvalira i Canada en referència al turisme.
El M.I. Sr. Francesc Camp va agrair la presentació i va demanar còpia tot dient que el Sr. Aleix li havia fet la meitat de la feina.
També va comentar que es començaran a fer estudis de mercat a diferents països i que s’ha d’explotar els serveis d’oci amb més oferta, ja que es una demanda molt reiterada.
Davant la demanda del Sr. Aleix de deixar anar una parella d’óssos i de preservar més la fauna, el Sr. Sergi Nadal va explicar que la campanya d’estiu està encarada al turisme de muntanya, tot i que lo dels óssos no ho veuen massa clar.
El Sr. Aleix va fer les següents demandes:
- Agilització a les cues que es formen a les fronteres, en especial al Pas de la Casa.
- Fer una legislació de les webs, vendre Andorra per la xarxa hauria d’estar legislat.
- S’hauria d’intentar que les rutes de muntanya del nostre País estiguessin contemplades a nivell internacional, no com fins ara que quan arriba a Andorra queden tallades.
Per finalitzar el M.I. Sr. Francesc Camp va exposar els reptes d’aquest any:
- Regularització dels allotjament rurals.
- Informatització de l’ocupació hotelera.
- Registre d’ocupació connectat amb interior.
- Revisar i actualitzar la classificació hotelera.
A la reunió hi van assistir el M.I. Sr. Francesc Camp, Ministre de Turisme i Medi Ambient, el Sr. Sergi Nadal, Director de Turisme , el Sr. Marc Aleix President de PIME Andorra i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Aleix va citar els temes que es volien tractar durant aquesta reunió.
Temes tractats
- PIME Andorra està sorpresa de no estar convidada a les reunions del Ministeri en referència al turisme.
- PIME Andorra voldria saber, abans de començar, quina orientació està prenent el Govern amb la política turística.
- Exposició de l’estudi de Grandvalira per l’hivern 2011/2012.
- Geo rando.
- Cues a les fronteres.
- Classificació hotelera.
- Altres.
En primer lloc, el Ministre es va excusar de no haver convidat a PIME Andorra a la reunió informativa del passat dia 9 sobre la campanya d’hivern 2011-2012. El Sr. Marc Aleix va expressar el seu descontent, ja que al vendre una nit d’hotel + forfet a partir de 63€ es vendre el País a low cost.
El Sr. Aleix va demanar a Govern quina categoria de turisme es vol: baix, mig o alt? La resposta del Ministre va ser que aquesta campanya és puntual per a generar pernoctacions i que aquest és l’objectiu del 2012.
PIME Andorra va entregar els següents documents:
Classificació hotelera.
Capítol 1 : Regulació dels estaments turístics.
Només poden optar per una regulació dels estaments turístics tots els establiments que en que el dia de la seva posada en funcionament
compleixin tot el reglaments existents en el Principat d’Andorra, tant des del punt de vista de les normatives comunals com el de les normatives inherents a comerç, indústria ,higiene, seguretat i altres.
Capítol 2 : Creixement del allotjaments turístics.
El creixement dels allotjaments turístics del últims anys ha produït un canvi radical en la visió i la política a aplicar sobre el mateix. S’ha arribat a un nivell d’infraestructures que aconsellen allunyar-se d’afavorir l’augment de la quantitat de places i cal optar per la millora de la qualitat de les existents.
Ordenació general de l’oferta turística.
Els plans d’ordenació de l’oferta turística tindrien d’establir la densitat global màxima de població, delimitar zones turístiques i de protecció i fixar un màxim d’habitacions per unitat, establint distàncies mínimes i paràmetres mínims i màxims de volumetria, edificabilitat i equipaments, marcant zones turístiques i zones residencials.
Capítol 3 : Èxit de la indústria turística.
D’altra part, no podem perdre de vista que l’èxit de la indústria turística depèn de la qualitat de vida dels residents, de la conservació dels espais naturals i de la qualitat dels serveis que es presten. Per això, es fa imprescindible disposar d’un nou model de creixement, una nova qualificació hotelera i turística de tal forma que s’afavoreixi la qualitat per damunt de la quantitat i possibilitar l’allargament de les temporades.
Per tant, hem de fomentar que una part important de la nostra població estigui directament vinculada en els negocis turístic en tots els seus aspectes, tant en la direcció com en l’ocupació de llocs de treball dignes, havent-ne de desenvolupar mesures necessàries per a intensificar la formació professional bàsica i la continuació en el sector turístic.
Hem de donar un èmfasi particular als centres de formació d’Andorra, acollint els alumnes al final de la formació a les nostres empreses i amb salaris dignes.
S’ha de donar suport a totes les estratègies i estudis que contribueixin a la investigació de mòduls turístics.
S’ha d’impulsar la millora de les infraestructures i plans d’embelliment de tot el país.
S’ha de fomentar que s’aprofitin correctament els recursos turístics amb un total respecte al medi natural.
S’ha de fomentar l’ús de les energies renovables i els productes naturals a fi de minimitzar el consum energètic.
Capítol 4 : Marc d’actualització permanent.
Tot els establiments turístics, activitats i empreses sotmeses a autoritzacions turístiques hauran de superar els plans de modernització permanent que estableixi l’administració dins els terminis que es fixin.
Capítol 5 : No hem de perdre de vista que són les persones les que creen el valor de les empreses.
Totes les empreses turístiques hauran de tenir com a mínim el 33% de treballadors fixes en plantilla i la mitja salarial d’aquesta no podrà ser inferior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra, a excepció dels hotels de cinc estrelles que hauran de disposar d’un mínim del 70% de treballadors fixos, sent la mitja salarial igual o superior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra.
Tots els establiments turístics hauran d’estar oberts con a mínim vuit mesos l’any.
Aquest ràtio ha d’estar comprés entre els intervals següents:
- 2 estrelles entre 20 i 30%.
- 3 estrelles entre 30 i 40%.
- 4 estrelles entre 40 i 70%.
- 5 estrelles entre 70 i 100%.
Capítol 6 : Drets de les empreses turístiques.
Les empreses que compleixin amb els deures administratius tindran els drets següents:
- Dret a exercir lliurement les seves activitats de conformitat amb el que disposin les normatives.
- Dret d’incloure en els catàlegs directoris guies i sistemes informàtics de l’administració competent en matèria de turisme, les seves instal•lacions i les seves ofertes específiques.
- Dret de ser incorporades a les promocions realitzades per l’administració turística competent.
- Dret de sol•licitar, en el seu cas, subvencions, ajudes i participar en programes de promoció turística.
- Dret a la protecció per part de l’administració competent contra la competència deslleial en el sector.
Capítol 7: Dret de l’usuari turístic i sancions.
La nova reglamentació ja ho contempla i per tant, la PIME s’adhereix al canvi tot i que les possibles sancions han de ser comptabilitzades al prorrata del número d’habitacions, per tal de mantenir justícia entre els petits i grans establiments.
Capítol 8 : Temps màxim de cobrament.
Tota factura haurà de ser abonada en un termini màxim de 30 dies després de la data de sortida del client, salvat que hi hagués una disposició contrària mencionada en les condicions generals de venda.
Penalitats de retard.
La taxa de penalitat pot ser determinada contractualment. En cas contrari, serà la taxa de la Banca Europea augmentada de 7 punts. La taxa no podrà ser en cap cas inferior a l,5 vegades de la taxa legal. Les penalitats de retard seran exigibles sense “rappel” previ.
Obtenció dels ítem de la classificació.
Existeix avui en dia una total incongruència entre la legislació del treball i la demanda de permanència o d’obertura en els serveis mínims. Es parla de qualitat de servei sense que als establiments els sigui possible. La part humana és totalment imprescindible en la prestació de serveis i, en la qualificació hotelera actual, està totalment oblidada .
Aquest fet no es pot corregir sense tenir en compte la realitat humana i econòmica, així com respectant la legislació laboral que al nostre entendre no pot progressar sense l’elaboració de convenis col•lectius.
LME - Application des pénalités de retard
_________________________________________________________
6 mai 2009
La nouvelle loi LME modifie les conditions de l’application des pénalités de retard.
Les lois précédentes, la loi du 15 mai 2001 et la loi du 5 janvier 2006, prévoyaient des pénalités de retard d’au moins 1,5 fois l’intérêt légal, taux de 3.79 % pour l’année 2009.
La nouvelle loi LME prévoit des pénalités plus contraignantes et plus élevées. L’article du code du commerce L 441-6, résultant de la loi LME, prévoit des pénalités de retard ne pouvant être inférieures à trois fois le taux d’intérêt légal, soit 11,37 % en 2009. Le taux pris en compte peut également être celui de la Banque Centrale Européenne (1.25 % en mars 2009) majoré de 10 points, soit 11,25 %.
Ces taux de retards sont les minimums légaux obligatoires, mais les entreprises qui le souhaitent peuvent appliquer des taux supérieurs. Comme il s’agit de pénalités de retard et non d’intérêts de retard, les taux de retard ne sont pas capés par le taux légal de l’usure.
Pour pouvoir être appliquées, les pénalités de retard doivent apparaitre dans les conditions générales de vente (CGV). A contrario les intérêts de retard sont applicables de droit, même s'ils ne sont pas évoqués dans les CGV.
Dans l’absolu, ces pénalités sont applicables dès le dépassement du délai contractuel de paiement. Elles font l’objet d’une facturation complémentaire sur une facture distincte.
Si la facture a été remise en affacturage, et comme le factor, n’appliquera pas les pénalités, c’est à l’entreprise à émettre une facture de pénalités de retard à envoyer à son client.
I a continuació, va presentar diferents estudis fets a França, Espanya, Andorra, Grandvalira i Canada en referència al turisme.
El M.I. Sr. Francesc Camp va agrair la presentació i va demanar còpia tot dient que el Sr. Aleix li havia fet la meitat de la feina.
També va comentar que es començaran a fer estudis de mercat a diferents països i que s’ha d’explotar els serveis d’oci amb més oferta, ja que es una demanda molt reiterada.
Davant la demanda del Sr. Aleix de deixar anar una parella d’óssos i de preservar més la fauna, el Sr. Sergi Nadal va explicar que la campanya d’estiu està encarada al turisme de muntanya, tot i que lo dels óssos no ho veuen massa clar.
El Sr. Aleix va fer les següents demandes:
- Agilització a les cues que es formen a les fronteres, en especial al Pas de la Casa.
- Fer una legislació de les webs, vendre Andorra per la xarxa hauria d’estar legislat.
- S’hauria d’intentar que les rutes de muntanya del nostre País estiguessin contemplades a nivell internacional, no com fins ara que quan arriba a Andorra queden tallades.
Per finalitzar el M.I. Sr. Francesc Camp va exposar els reptes d’aquest any:
- Regularització dels allotjament rurals.
- Informatització de l’ocupació hotelera.
- Registre d’ocupació connectat amb interior.
- Revisar i actualitzar la classificació hotelera.
El passat 9 de gener de 2012, PIME Andorra va tenir una reunió al Ministeri de Justícia i Interior.
Per part del Ministeri hi van assistir el M.I. Sr. Marc Vila, Ministre de Justícia i Interior, i el Sr. Xavier Espot,Secretari d’Estat d’Interior i per part de la PIME el Sr. Marc Aleix, President, i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Marc Aleix va presentar als assistents alguns dels inconvenients del codi laboral, temes que ja s’havien tractat en reunió de Junta.
Aquests són:
- La petita empresa és la que més fidelitza el treballador i el tracta millor i té empleats amb molta antiguitat. Quan hi ha problemes, li toca pagar el màxim a l’empresari.
- Es parla que a Andorra el comiat és lliure. Al nostre entendre, és tot menys lliure.
- La llei sembla només pensada per la gran empresa.
- Necessitat de dos testimonis, com a mínim, per a fer qualsevulla notificació (en període de crisi ningú vol agafar la responsabilitat de ser partícep d’un possible comiat).
- En el cas de l’Art. 89 d) extinció del contracte per incapacitat de l’empresari; sempre són els Tribunals qui hauran de decidir, puix el treballador preferirà invocar el frau per a retenir indemnitzacions.
- Art. 91 c) Comiat per causes objectives.
El comiat no pot afectar més d’un 10% de treballadors de cada centre de treball durant un període de sis mesos.
Exemple: un empresari que té cinc empleats, fa un comiat d’un 0,5%?
- Si hi ha una baixa per accident laboral, l’empresari ha de pagar les vacances que es fomenten durant el temps de baixa, encara que la baixa duri molt temps (tres anys). No s’entén el sistema, donat que la CASS paga tots els mesos de baixa.
- Si existeix una invalidesa, l’únic recurs que té l’empresari és anar a la Batllia i sempre són despeses per al petit empresari.
- Entre la Llei de la CASS i el Codi Laboral hi ha contradiccions i buits jurídics i en cas de dubte, el resultat és sempre a favor de l’operari.
- En les grans empreses és bastant fàcil moure els treballadors i això, la petita empresa no s’ho pot permetre.
- Quan hi ha problemes econòmics, les grans empreses es fusionen…s’agrupen… Tenen moltes més possibilitats que les petites.
Exemple: Un petit empresari està obligat a fer obres a causa d’un informe de sanitat i ha de tancar el restaurant. Si no vol aplicar l’Art. 43 (Suspensió de contracte) ja que no vol deixar els empleats sense salari, que pot fer si els seus empleats no accepten d’anar a treballar a l’empresa d’un soci? Només té una solució: pagar perquè no facin res. És genial, sobretot quan hi ha problemes econòmics.
- El resultat és que molts petits empresaris prefereixen no agafar més personal i fer-ho com puguin.
- En cas que hi hagi problemes, el petit empresari, moltes vegades, no es pot permetre econòmicament anar als tribunals.
- No és lògic que s’hagi d’esperar la interpretació dels Tribunals per a resoldre buits jurídics o disfuncions.
Després de l’exposició el Sr. Aleix va afegir que el còmput de les hores treballades (40 hores setmanals) s’hauria de fer contemplant l’especificitat de cada empresa i que empresari i assalariat poguessin pactar els horaris .
El M.I. Sr. Marc Vila està completament d’acord en que la llei del Codi Laboral té molts buits i que s’ha de revisar; també apunta que un dels seus propòsits és poder modificar-la abans d’acabar aquest any.
El Sr. Marc Aleix comenta que s’hauria de fer més formació pels professionals de l’hoteleria i que aquesta durés entre 2 i 3 mesos, tot aprofitant les instal•lacions del Lycée Comtes de Foix.
L’últim punt que es va tractar fou la referent a la Llei 34/2008; el Sr. Aleix va concloure que aquesta no funciona i a més, en molts dels sectors no aporta res.
El M.I. Sr. Marc Vila es va comprometre a revisar la Llei del Codi Laboral abans de final d’any i alhora va comentar que la situació actual està al límit i que entre tots hem de poder remuntar aquest País.
Per part del Ministeri hi van assistir el M.I. Sr. Marc Vila, Ministre de Justícia i Interior, i el Sr. Xavier Espot,Secretari d’Estat d’Interior i per part de la PIME el Sr. Marc Aleix, President, i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Marc Aleix va presentar als assistents alguns dels inconvenients del codi laboral, temes que ja s’havien tractat en reunió de Junta.
Aquests són:
- La petita empresa és la que més fidelitza el treballador i el tracta millor i té empleats amb molta antiguitat. Quan hi ha problemes, li toca pagar el màxim a l’empresari.
- Es parla que a Andorra el comiat és lliure. Al nostre entendre, és tot menys lliure.
- La llei sembla només pensada per la gran empresa.
- Necessitat de dos testimonis, com a mínim, per a fer qualsevulla notificació (en període de crisi ningú vol agafar la responsabilitat de ser partícep d’un possible comiat).
- En el cas de l’Art. 89 d) extinció del contracte per incapacitat de l’empresari; sempre són els Tribunals qui hauran de decidir, puix el treballador preferirà invocar el frau per a retenir indemnitzacions.
- Art. 91 c) Comiat per causes objectives.
El comiat no pot afectar més d’un 10% de treballadors de cada centre de treball durant un període de sis mesos.
Exemple: un empresari que té cinc empleats, fa un comiat d’un 0,5%?
- Si hi ha una baixa per accident laboral, l’empresari ha de pagar les vacances que es fomenten durant el temps de baixa, encara que la baixa duri molt temps (tres anys). No s’entén el sistema, donat que la CASS paga tots els mesos de baixa.
- Si existeix una invalidesa, l’únic recurs que té l’empresari és anar a la Batllia i sempre són despeses per al petit empresari.
- Entre la Llei de la CASS i el Codi Laboral hi ha contradiccions i buits jurídics i en cas de dubte, el resultat és sempre a favor de l’operari.
- En les grans empreses és bastant fàcil moure els treballadors i això, la petita empresa no s’ho pot permetre.
- Quan hi ha problemes econòmics, les grans empreses es fusionen…s’agrupen… Tenen moltes més possibilitats que les petites.
Exemple: Un petit empresari està obligat a fer obres a causa d’un informe de sanitat i ha de tancar el restaurant. Si no vol aplicar l’Art. 43 (Suspensió de contracte) ja que no vol deixar els empleats sense salari, que pot fer si els seus empleats no accepten d’anar a treballar a l’empresa d’un soci? Només té una solució: pagar perquè no facin res. És genial, sobretot quan hi ha problemes econòmics.
- El resultat és que molts petits empresaris prefereixen no agafar més personal i fer-ho com puguin.
- En cas que hi hagi problemes, el petit empresari, moltes vegades, no es pot permetre econòmicament anar als tribunals.
- No és lògic que s’hagi d’esperar la interpretació dels Tribunals per a resoldre buits jurídics o disfuncions.
Després de l’exposició el Sr. Aleix va afegir que el còmput de les hores treballades (40 hores setmanals) s’hauria de fer contemplant l’especificitat de cada empresa i que empresari i assalariat poguessin pactar els horaris .
El M.I. Sr. Marc Vila està completament d’acord en que la llei del Codi Laboral té molts buits i que s’ha de revisar; també apunta que un dels seus propòsits és poder modificar-la abans d’acabar aquest any.
El Sr. Marc Aleix comenta que s’hauria de fer més formació pels professionals de l’hoteleria i que aquesta durés entre 2 i 3 mesos, tot aprofitant les instal•lacions del Lycée Comtes de Foix.
L’últim punt que es va tractar fou la referent a la Llei 34/2008; el Sr. Aleix va concloure que aquesta no funciona i a més, en molts dels sectors no aporta res.
El M.I. Sr. Marc Vila es va comprometre a revisar la Llei del Codi Laboral abans de final d’any i alhora va comentar que la situació actual està al límit i que entre tots hem de poder remuntar aquest País.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)