La CASS dels autònoms

En la primera reunió del nou Govern es va acordar demanar a la CASS que estudiés mecanismes per acabar amb la injustícia que suposa el sistema de cotització dels autònoms (un mínim de 400 euros amb independència del tipus, volum de negoci i marges).
L’endemà, el 19 de maig, el ministre de Finances, Jordi Cinca, i la titular de Salut, Cristina Rodríguez, es trobaven amb el consell d’administració de la parapública per anunciar-los que es farien canvis a la llei amb caràcter d’urgència, per posar fi a la discriminació derivada del sistema de cotitzacions. Es va proposar com a solució crear una forquilla contributiva que s’establiria en funció de la renda. De manera que el plantejament era fer pocs canvis al text per no alentir el procés. Ahir, els representants de la PIME van lliurar una carta a la ministra Rodríguez en què denuncien la situació un altre cop i insisteixen en la vella reivindicació que l’aportació a la CASS dels autònoms es faria en funció del salari mitjà de cada sector. Hi afegeixen una demanda que portarà polèmica: que se’ls retornin els diners que haurien cotitzat de més des de l’entrada en vigor de la nova llei (més enllà de l’oportunitat i legitimitat de la petició, hi ha la dificultat de quantificar-ho). La coincidència, però, és gairebé absoluta entre totes les parts implicades, Govern, CASS i autònoms. Només hi ha una discrepància, però molt significativa: la diferent concepció del que ha de ser una reforma ràpida de la llei. L’executiu i el grup parlamentari de la majoria s’han marcat que la modificació estigui llesta a final d’any. Per als afectats, cada dia que passa és un dia perdut i demanen la màxima celeritat, tenint en compte que des de la declaració d’intencions inicial no ha transcendit cap nou pas del procés de reforma per part del Govern. Algú pot caure en la temptació de minimitzar el problema i voler treure importància si el termini d’entrada en vigor dels canvis varia de pocs mesos. Però cal tenir present que en la greu crisi econòmica en la qual estem instal·lats (poca feina i dificultats per cobrar), hi ha força treballadors per compte propi als quals els suposa un veritable sacrifici satisfer una quota mensual de 400 euros. Davant d’una situació clarament injusta com la que es troben els autònoms i del compromís del Govern ara cal establir un calendari concret per dissipar qualsevol dubte que és qüestió de màxima prioritat.