Quan un país té dificultats és molt perillós fer un plantejament fiscal - BON DIA per Maria Baró. Andorra la Vella 10/10/05 LISI passa a ser una imposició generalitzada per a tots els sectors. Passa a ser també una eina més de recaptació per a les arques dun Estat que sha trobat sense diners públics?El missatge més important que magradaria donar és que no cal que donem per suposat que lEstat necessita cada cop més diners i, per tant, podem parlar molt de temps sobre molts conceptes de fiscalitat. Val a dir que sembla que perdem de vista que lEstat ha de fer una sèrie dinversions i té unes despeses, i no hi ha gaire gent que es plantegi si tot això és racional. Per això, com a economista puc dir que el que caldria és que en comptes de discutir sobre quina és la medicina que sha de donar és veure la malaltia que tenim i avaluar-la. La sensació que em queda és que existeix un Estat massa gran per al país que tenim i el mateix Estat comença a posar en perill lestructura civil. Les empreses comencen a tenir moltes dificultats, entre altres coses, per la pròpia estructura de lEstat.
La malaltia a la qual es refereix és precisament que sestà plantejant un debat impositiu en una època en què leconomia del país no passa pel seu millor moment?
Si lEstat fos més petit també estaríem parlant dimpostos però, possiblement, en un moment més favorable. Un dels grans problemes del debat impositiu actual és que es fa en un mal moment. Recordo que durant el Govern dÒscar Ribas aquell era un bon moment per començar a fer reformes fiscals, és a dir, un país quan va bé és quan sha de plantejar fiscalment el seu model. Quan un país comença a tenir dificultats i les empreses també, és molt perillós fer-se plantejaments fiscals. Tenim un Estat que creix i unes empreses que entren en dificultats per qüestions purament de mercat i afegir el concepte de fiscalitat pot suposar dificultats addicionals. LAdministració hauria de plantejar-se com pot ajudar a les empreses que són de conjuntura difícil perquè nassegurin la seva viabilitat. I actualment sestà enfocant a la inversa.
Com creu que els empresaris del país acceptaran aquesta nova imposició?
Malament perquè hi ha un conjunt de mesures fiscals i no fiscals, perquè no només és lITP, els impostos comunals, lISI o lIMI, és que lany passat, aquest i els pròxims quatre anys hi ha una sèrie de lleis dàmbit social que afectaran molt a les empreses. Quan surt un reglament laboral que no facilita sinó que dificulta el funcionament això té una sèrie de costos. Quan estem parlant duna Seguretat Social que li costa ser viable en el futur i ho fem ara són costos addicionals. Les nostres empreses tindran més dificultats en un mal moment conjuntural i és això el més preocupant.
Ho apunta com un retràs en el camp legislatiu?
Crec que aquesta imposició shavia dhaver plantejat quan tot el sectors del país estaven en una posició de beneficis. Aquest era el moment de tenir aquest debat.
En tot cas, com veu la moratòria que reclama lAssociació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa i, en última instància, el Partit Socialdemòcrata?
No lentenc, perquè una cosa és expressar els desigs i una altra cosa és ignorar la realitat. Si analitzem la realitat, hi ha un Estat que és el que és, que cada final de mes ha de pagar unes nòmines i que té unes inversions previstes que possiblement moltes delles siguin necessàries. Per tant, el problema financer de lEstat hi és i és molt fàcil parlar de cop i volta de moratòria. Crec que la moratòria ha dexistir per temes tècnics perquè la llei està ben feta. Aquelles dificultats que té la llei actualment i el reglament suposo que les incorporarà. El que ha de fer el Govern és perfeccionar la llei i si no la pot aplicar l1 de gener que ho faci al cap de sis mesos però no pas per motius polítics sinó tècnics. Al mateix temps, tampoc ha de perdre de vista la resta de lleis i sha de contemplar laplicabilitat daquests textos legislatius en el temps, és a dir, que les empreses puguin anar absorbint tots aquests costos addicionals que sels venen a sobre perquè algunes delles no ho podran suportar.
Es parla molt de les repercussions daquest gravamen sobre les petites i mitjanes empreses. Però i els perjudicis sobre les grans empreses?
Cal deixar clar que no és un tema de dimensions, és a dir, hi ha persones amb petites empreses que passaran amb relativa comoditat aquest tema perquè els seus marges són bons. En canvi, hi ha grans empreses que aquest sotrac el passaran probablement amb grans dificultats perquè els seus marges són petits. És un tema de competitivitat de les empreses.
Manté un contacte permanent amb empresaris daquest país?
Estem en la fase que prenem consciència de la situació. Hi ha una llei però encara no se nha aprovat el reglament, per tant, és un caramel agre. Perquè hi ha la llei en sí mateixa i una aplicabilitat molt ràpida sense tenir tots els elements de coneixement de la llei. Per tant, a hores dara lempresari està fent els seus números sobre lestimació objectiva i la determinació directa i quina de les dues aplica. Aquesta és la decisió que han de prendre tant si hi ha moratòria com si no.
Com afectarà a aquests números?
Bàsicament plantejant si seran capaços de traslladar preus a aquests costos addicionals i si el mercat ho permetrà. Llavors possiblement lempresa sobreviurà però el país perdrà competitivitat. Però, potser alguns sadonaran que amb els preus actuals ja no guanyen res o molt poquet i amb aquest increment de costos poden situar-se en pèrdues i llavors shauran de plantejar la continuïtat del seu negoci.
Fa uns dies la Cambra de Comerç presentava linforme econòmic 2004 on es posava de relleu que leconomia del país va créixer un 4%. Es pot atribuir novament aquest tímid augment al sector de la construcció?
Absolutament. Tinc tendència a ser molt crític i possiblement per formació professional al costat bo li dono poca importància i em preocupa el costat dolent. Si alguna cosa es pot treure de linforme de la Cambra de la Cambra de Comerç pel que fa a lanàlisi de sectors és que en general nhi ha un o dos que creixen per sobre dels preus, és a dir, que tenen un creixement real. Gairebé tota la resta tenen increments per sota de la inflació, és a dir, tenen un decreixement real o, fins i tot, obtenen xifres negatives. Per exemple, un cas típic és lelectrònica, un sector que sempre ha estat molt important per al país i estem parlant de menys 20% en un any que es continua mantenint la tendència a la baixa, per tant, aquest seria el cas dun sector tradicionalment molt potent dins de leconomia andorrana que està passant dificultats molt importants. Aquesta penso que és la lectura que des de Govern no es fa quan estic dient que és el moment dajudar a les empreses no de complicar-los la vida. Tota aquesta sèrie de lleis fiscals, socials i sociolaborals que hem tingut en comptes de facilitar la vida a les empreses en aquesta conjuntura difícil els lestà complicant.
Les imposicions indirectes també tindran un efecte sobre el comerç i, de retruc, el turisme?
Evidentment, tot és causa i efecte. Andorra és un país que es podria anomenar de comerç turístic, és a dir, la gent ve a esquiar o a passar el cap de setmana i compra. Les obres, les cues i els sorolls ja afecten dentrada, a més, dels problemes que hi haurà amb els increments de preus que vindran amb aquestes lleis també tindran repercussió, per tant, si dificultem que vinguin els turistes dificultem els ingressos de lEstat. Per aquest motiu, penso que és un mal model, perquè el que hauríem de fer és avançar-nos a les circumstàncies i no anar al corrent daquestes. Possiblement, lÒscar Ribas fa vint anys ja va tenir la visió adequada, ara anem a contrapeu contínuament.
Va ser degà del Col·legi dEconomistes. Com segueix la demanda perquè es reconegui loficialitat daquest col·lectiu?
Sí, vaig ser el degà del Col·legi durant molts anys i ara ja fa dos mandats en els quals mhe apartat de la cúpula, en tot cas, això no vol dir que no mafecti. Dalguna manera, entenc el posicionament del Govern i, evidentment, entenc el nostre. Nosaltres ens considerem i ho som, un col·lectiu que per fer determinades feines "som el col·lectiu" perquè ens hem preparat professionalment per ser-ho. Al mateix temps el col·lectiu que som no és totalment pur perquè no tothom és economista en el sentit de tenir una titulació. Penso que aquí hi va haver un error de partida que va ser facilitar lentrada a persones que venien daltres disciplines sempre i quan cursessin una especialització deconomia. Dalguna manera vam desnaturalitzar el Col·legi com a tal, però jo diria que això té solució. En última instància si dins hi ha algú que no ho és, doncs que no faci les feines per les quals el col·lectiu com a tal hi pugui accedir. És evident que el Col·legi dEconomistes ha de tenir la rellevància que pot tenir el darquitectes, el dadvocats o el denginyers.
Lintrusisme és una altra de les problemàtiques que cal combatre?
És un tema que sempre ha existit i sempre hem dit que les empreses andorranes o, fins i tot, les institucions andorranes fan venir de fora gent que fa la mateixa feina, normalment cobrant més car que algú de dins, això és poc exemplar. Tampoc vull cridar a lindisciplina. El Govern ha dagafar als col·legis professionals i exigir i després protegir-los.