Pime d'Andorra

El passat dia 12 de gener va tenir lloc la reunió amb el Ministre de Turisme i Medi Ambient.
A la reunió hi van assistir el M.I. Sr. Francesc Camp, Ministre de Turisme i Medi Ambient, el Sr. Sergi Nadal, Director de Turisme , el Sr. Marc Aleix President de PIME Andorra i la Sra. Roser Farré, Directora de dita entitat.
El Sr. Aleix va citar els temes que es volien tractar durant aquesta reunió.
Temes tractats
- PIME Andorra està sorpresa de no estar convidada a les reunions del Ministeri en referència al turisme.
- PIME Andorra voldria saber, abans de començar, quina orientació està prenent el Govern amb la política turística.
- Exposició de l’estudi de Grandvalira per l’hivern 2011/2012.
- Geo rando.
- Cues a les fronteres.
- Classificació hotelera.
- Altres.
En primer lloc, el Ministre es va excusar de no haver convidat a PIME Andorra a la reunió informativa del passat dia 9 sobre la campanya d’hivern 2011-2012. El Sr. Marc Aleix va expressar el seu descontent, ja que al vendre una nit d’hotel + forfet a partir de 63€ es vendre el País a low cost.
El Sr. Aleix va demanar a Govern quina categoria de turisme es vol: baix, mig o alt? La resposta del Ministre va ser que aquesta campanya és puntual per a generar pernoctacions i que aquest és l’objectiu del 2012.
PIME Andorra va entregar els següents documents:
Classificació hotelera.
Capítol 1 : Regulació dels estaments turístics.
Només poden optar per una regulació dels estaments turístics tots els establiments que en que el dia de la seva posada en funcionament

compleixin tot el reglaments existents en el Principat d’Andorra, tant des del punt de vista de les normatives comunals com el de les normatives inherents a comerç, indústria ,higiene, seguretat i altres.

Capítol 2 : Creixement del allotjaments turístics.
El creixement dels allotjaments turístics del últims anys ha produït un canvi radical en la visió i la política a aplicar sobre el mateix. S’ha arribat a un nivell d’infraestructures que aconsellen allunyar-se d’afavorir l’augment de la quantitat de places i cal optar per la millora de la qualitat de les existents.
Ordenació general de l’oferta turística.
Els plans d’ordenació de l’oferta turística tindrien d’establir la densitat global màxima de població, delimitar zones turístiques i de protecció i fixar un màxim d’habitacions per unitat, establint distàncies mínimes i paràmetres mínims i màxims de volumetria, edificabilitat i equipaments, marcant zones turístiques i zones residencials.

Capítol 3 : Èxit de la indústria turística.
D’altra part, no podem perdre de vista que l’èxit de la indústria turística depèn de la qualitat de vida dels residents, de la conservació dels espais naturals i de la qualitat dels serveis que es presten. Per això, es fa imprescindible disposar d’un nou model de creixement, una nova qualificació hotelera i turística de tal forma que s’afavoreixi la qualitat per damunt de la quantitat i possibilitar l’allargament de les temporades.
Per tant, hem de fomentar que una part important de la nostra població estigui directament vinculada en els negocis turístic en tots els seus aspectes, tant en la direcció com en l’ocupació de llocs de treball dignes, havent-ne de desenvolupar mesures necessàries per a intensificar la formació professional bàsica i la continuació en el sector turístic.
Hem de donar un èmfasi particular als centres de formació d’Andorra, acollint els alumnes al final de la formació a les nostres empreses i amb salaris dignes.
S’ha de donar suport a totes les estratègies i estudis que contribueixin a la investigació de mòduls turístics.
S’ha d’impulsar la millora de les infraestructures i plans d’embelliment de tot el país.
S’ha de fomentar que s’aprofitin correctament els recursos turístics amb un total respecte al medi natural.
S’ha de fomentar l’ús de les energies renovables i els productes naturals a fi de minimitzar el consum energètic.

Capítol 4 : Marc d’actualització permanent.
Tot els establiments turístics, activitats i empreses sotmeses a autoritzacions turístiques hauran de superar els plans de modernització permanent que estableixi l’administració dins els terminis que es fixin.

Capítol 5 : No hem de perdre de vista que són les persones les que creen el valor de les empreses.
Totes les empreses turístiques hauran de tenir com a mínim el 33% de treballadors fixes en plantilla i la mitja salarial d’aquesta no podrà ser inferior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra, a excepció dels hotels de cinc estrelles que hauran de disposar d’un mínim del 70% de treballadors fixos, sent la mitja salarial igual o superior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra.
Tots els establiments turístics hauran d’estar oberts con a mínim vuit mesos l’any.
Aquest ràtio ha d’estar comprés entre els intervals següents:
- 2 estrelles entre 20 i 30%.
- 3 estrelles entre 30 i 40%.
- 4 estrelles entre 40 i 70%.
- 5 estrelles entre 70 i 100%.
Capítol 6 : Drets de les empreses turístiques.
Les empreses que compleixin amb els deures administratius tindran els drets següents:
- Dret a exercir lliurement les seves activitats de conformitat amb el que disposin les normatives.
- Dret d’incloure en els catàlegs directoris guies i sistemes informàtics de l’administració competent en matèria de turisme, les seves instal•lacions i les seves ofertes específiques.
- Dret de ser incorporades a les promocions realitzades per l’administració turística competent.
- Dret de sol•licitar, en el seu cas, subvencions, ajudes i participar en programes de promoció turística.
- Dret a la protecció per part de l’administració competent contra la competència deslleial en el sector.

Capítol 7: Dret de l’usuari turístic i sancions.
La nova reglamentació ja ho contempla i per tant, la PIME s’adhereix al canvi tot i que les possibles sancions han de ser comptabilitzades al prorrata del número d’habitacions, per tal de mantenir justícia entre els petits i grans establiments.

Capítol 8 : Temps màxim de cobrament.
Tota factura haurà de ser abonada en un termini màxim de 30 dies després de la data de sortida del client, salvat que hi hagués una disposició contrària mencionada en les condicions generals de venda.
Penalitats de retard.
La taxa de penalitat pot ser determinada contractualment. En cas contrari, serà la taxa de la Banca Europea augmentada de 7 punts. La taxa no podrà ser en cap cas inferior a l,5 vegades de la taxa legal. Les penalitats de retard seran exigibles sense “rappel” previ.
Obtenció dels ítem de la classificació.
Existeix avui en dia una total incongruència entre la legislació del treball i la demanda de permanència o d’obertura en els serveis mínims. Es parla de qualitat de servei sense que als establiments els sigui possible. La part humana és totalment imprescindible en la prestació de serveis i, en la qualificació hotelera actual, està totalment oblidada .
Aquest fet no es pot corregir sense tenir en compte la realitat humana i econòmica, així com respectant la legislació laboral que al nostre entendre no pot progressar sense l’elaboració de convenis col•lectius.


LME - Application des pénalités de retard
_________________________________________________________
6 mai 2009
La nouvelle loi LME modifie les conditions de l’application des pénalités de retard.
Les lois précédentes, la loi du 15 mai 2001 et la loi du 5 janvier 2006, prévoyaient des pénalités de retard d’au moins 1,5 fois l’intérêt légal, taux de 3.79 % pour l’année 2009.
La nouvelle loi LME prévoit des pénalités plus contraignantes et plus élevées. L’article du code du commerce L 441-6, résultant de la loi LME, prévoit des pénalités de retard ne pouvant être inférieures à trois fois le taux d’intérêt légal, soit 11,37 % en 2009. Le taux pris en compte peut également être celui de la Banque Centrale Européenne (1.25 % en mars 2009) majoré de 10 points, soit 11,25 %.
Ces taux de retards sont les minimums légaux obligatoires, mais les entreprises qui le souhaitent peuvent appliquer des taux supérieurs. Comme il s’agit de pénalités de retard et non d’intérêts de retard, les taux de retard ne sont pas capés par le taux légal de l’usure.
Pour pouvoir être appliquées, les pénalités de retard doivent apparaitre dans les conditions générales de vente (CGV). A contrario les intérêts de retard sont applicables de droit, même s'ils ne sont pas évoqués dans les CGV.
Dans l’absolu, ces pénalités sont applicables dès le dépassement du délai contractuel de paiement. Elles font l’objet d’une facturation complémentaire sur une facture distincte.
Si la facture a été remise en affacturage, et comme le factor, n’appliquera pas les pénalités, c’est à l’entreprise à émettre une facture de pénalités de retard à envoyer à son client.

I a continuació, va presentar diferents estudis fets a França, Espanya, Andorra, Grandvalira i Canada en referència al turisme.
El M.I. Sr. Francesc Camp va agrair la presentació i va demanar còpia tot dient que el Sr. Aleix li havia fet la meitat de la feina.
També va comentar que es començaran a fer estudis de mercat a diferents països i que s’ha d’explotar els serveis d’oci amb més oferta, ja que es una demanda molt reiterada.
Davant la demanda del Sr. Aleix de deixar anar una parella d’óssos i de preservar més la fauna, el Sr. Sergi Nadal va explicar que la campanya d’estiu està encarada al turisme de muntanya, tot i que lo dels óssos no ho veuen massa clar.
El Sr. Aleix va fer les següents demandes:
- Agilització a les cues que es formen a les fronteres, en especial al Pas de la Casa.
- Fer una legislació de les webs, vendre Andorra per la xarxa hauria d’estar legislat.
- S’hauria d’intentar que les rutes de muntanya del nostre País estiguessin contemplades a nivell internacional, no com fins ara que quan arriba a Andorra queden tallades.
Per finalitzar el M.I. Sr. Francesc Camp va exposar els reptes d’aquest any:
- Regularització dels allotjament rurals.
- Informatització de l’ocupació hotelera.
- Registre d’ocupació connectat amb interior.
- Revisar i actualitzar la classificació hotelera.