De senyor feudal a dictadura administrativa

Article de Marc Aleix Tugas, publicat el 07.10.2009 pel Diari d'Andorra


De senyor feudal a dictadura administrativa

L’immigrant ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país

• Després d’aquests últims anys de disbauxa en els quals l’antic Govern ha estirat més el braç que la màniga intentant que callin les rendes fluixes... A l’administració hem vist com a poc a poc però de forma constant amb molt poc coneixement de la vida real i del món empresarial han sorgit una infinitat de lleis i reglaments d’aplicació que només han fet augmentar el monstre administratiu (per a una obertura administrativa en certs comerços fan falta 263 dies), el qual s’està reproduint internament, alimentant-se del teixit empresarial del país, parlant vulgarment, d’aquí a poc temps només li quedaran els ossos. Després de viatges a l’estranger per tal de fer-se veure pels prohoms de la Terra, polítics nostres varen firmar tot el que se’ls presentava. Un viatge, una firma, i el que es firmava cap a un calaix i visca la Pepa! que no passa res. I res no hauria passat si no hagués estat que als funcionaris de torn abans de posar-ho al calaix se’ls va ocórrer de llegir alguns dels documents firmats pels nostres polítics, i de fil amb agulla han sorgit reglaments i entre els reglaments, la quota d’immigració. I l’emigrant, que ha estat la base de la transformació d’Andorra i que a dia d’avui és totalment indispensable per al teixit empresarial del país, ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país, apareixent tot un seguit de controls:–Control mèdic–Control de titulació. Per a qualsevol lloc de treball, tots han de ser tècnics qualificats i amb titulació.–Control d’habitatge.–Contracte de treball amb salaris mínims imposats per l’administració (per al treballador andorrà no fa falta el salari imposat, pot estar per al mateix lloc de treball amb el salari base sense que aquest fet no molesti ningú).–Data d’entrada al territori, i hi ficaran data de sortida obligatòria.I tot això sense cap estudi administratiu, social o consultes al món empresarial per saber com la societat civil andorrana i el món empresarial andorrà es mouen. El jedi administratiu en contra del Darth Vader empresarial. I vet aquí la totalitat dels empresaris turístics (hotels, restaurants, pubs, discoteques, estacions d’esquí, botigues de lloguer i altres empreses, a Andorra totes les empreses estan lligades).Sense cap possibilitat de contractar personal tan sols set setmanes abans de l’inici de la temporada (el personal que busca feina a Andorra és insuficient per cobrir la mancança del sector i les ofertes de treball queden desertes). El jedi administratiu des d’una llunyana galàxia està estudiant el planeta Andorra, quan els astres estiguin en línia comunicarà a cada empresari quant personal podrà contractar i fins quin dia el podrà tenir, i tots de la maneta continuarem caminant pel camí del desastre. Senyors, un dia o un altre haurem de prendre consciència que Andorra-país no pot suportar més aquesta Andorra-Estat i que aquest totalitarisme administratiu, si perdura més temps, obligarà els empresaris a emprendre accions contundents, ja que sense personal som incapaços de portar a terme els nostres negocis. Com deia un exministre francès: “Il serait temps de dégraisser le mammouth.”