Papa, estic contenta amb la decisió del Govern. Les nostres muntanyes han de tenir vida salvatge, que també és un reclam per a l’excursionista

per Marc Aleix i Tugas - 27/08/2011


–Ja m’agrada que de tant en tant estiguis contenta amb les accions del Govern.
–Doncs sí, i suposo que tu també estàs content amb la decisió de no caçar isards?
–Sí, estic content perquè després d’un article publicat a les pàgines d’opinió del Diari d’Andorra el divendres 9 de setembre del 2005 intitulat Més anelles que isards, per fi comencen a entendre el principi bàsic de conservació de les espècies, i aquest any no es caçarà.
–Papa, més enllà de la cinegètica, hi ha el fet que si de veritat volen recuperar i enfortir el nostre turisme una vegada per totes, hem d’obrar per fer del nostre país un referent turístic important, i per això la fauna salvatge és importantíssima.
–Vols dir?
–Avui dia, si volem realment recuperar el turisme perdut, i augmentar-ne la qualitat, hem d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de tots i cadascun dels habitants d’Andorra; i per això entre altres problemes hem de vetllar, una vegada per totes, pel medi ambient. Això no solament passa per tenir paisatges; rius on, com canta Serrat, l’aigua canta, i un clima extraordinari.
Les nostres muntanyes han de tenir vida, i aquesta vida no solament la donen les vaques, les eugues i les ovelles, que són de gran importància en la conservació del medi natural; sinó que també, i és aquest el fet diferenciador que hem de tenir molt en compte, la fauna salvatge, que és d’una importància vital, i aquesta ha de poder ser vista per una gran quantitat d’excursionistes.
Per això, existeixen uns estudis que es duen a terme en zones turístiques en les qual s’estudia quina és la quantitat de fauna salvatge que un excursionista pot veure caminant entre una i dues hores des del seu punt de sortida. En poques paraules, quina densitat de marmotes, de muflons, de cabirols, d’isards i altra fauna, fan falta per assolir aquest objectiu, ja que es considera de gran importància per a la satisfacció dels nostre visitant.
I no et descuidis, un client content torna, i si parla de nosaltres és generalment en bons termes.
–Recordes el teu article Més anelles que isards?
–És clar que me’n recordo! Però ara no el tinc totalment a l’esperit.
–Mira, te’n cito un extracte: “Si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos; tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’Andor­ra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees; i fent un petit càlcul, podríem tenir a Andorra, en una superfície apta per als isards d’unes 20.000 hectàrees, uns 1.600 isards pel cap baix. Per tant, cada anys se’n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.”
–Ja no recordava aquestes xifres però si faig un últim càlcul ràpid, per assolir la xifra de 1.600 ens falten 1.189 d’ isards.
–Sí, pel cap baix.
–I per tant he de donar la raó al Sr. Francesc Camp quan diu: “És un missatge de prudència; es tracta d’una decisió pensant a llarg termini.” Però m’agradaria que no tan sols es tingués en compte els caçadors. El medi ambient ens pertany a tots i cadascun de nosaltres, i com diu la Constitució hem de vetllar per la seva conservació. La fauna la volem viva i amb bona salut.