divendres, de setembre 09, 2005

MÉS ANELLES QUE ISARDS

-Com va? D’ on véns?
-Vinc de la reunió informativa del ministeri d’ Agricultura i Patrimoni Natural sobre la problemàtica dels isards.
-A aquestes hores?
-Sí.
-Et veig estrany.
-Escolta, és que no hi entenia gran cosa i n’ he sortit amb més preguntes que quan hi he entrat.
-Però no diuen que tot va bé?
-Els polítics o els tècnics?
-He llegit que la decisió és compartida amb la Generalitat de Catalunya i els seus tècnics sobre unes bases científiques.
-Mira, t’ explico el que he pogut entendre: aquest famós virus s’ anomena pestivirus i va ser descobert el 2002 al Pallars Sobirà quan feien un estudi d’ isards que s’ havien trobat morts, però en petites quantitats. El 2003 i el 2004 no es va parlar més d’ aquest pestivirus. I vet aquí que, la primavera del 2005, es troben molts isards morts a tot el Pirineu oriental i la Cerdanya, territori que toca amb el Principat des de més o menys la Portella Blanca fins al Port Negre. En poques paraules, al territori espanyol que toca amb la vall del Madriu, Perafita, Claror i la Rabassa s’ ha arribat a comptabilitzar una davallada de la cabana d’ isards d’ un 80% i també al parc natural del Cadí-Moixeró, on tot i que aquesta pesta hi va començar més tard la mortaldat avui dia és de més del 50%. Els tècnics tampoc no poden dir a hores d’ ara com evolucionarà aquest pestivirus, a causa de la transformació que ha patit i de l’ extraordinària virulència actual – que no té res a veure amb la del 2002 al Pallars Sobirà– . I, cosa extraordinària, se’ ns diu que aquest pestivirus no ha afectat el territori andorrà, tot i que els tècnics del Govern diuen que n’ han trobat alguns casos. No obstant això, quan analitzo el recompte d’ isards efectuat per Medi Ambient fora de les reserves resulta que el 2004 hi havia 240 isards i aquest 2005 se n’ han comptat només 103. Per tant, fent un càlcul ràpid, en falten més d’ un 50% respecte del 2004, tot i que el senyor ministre em diu que tot va bé.
-Si tot va bé, és normal que es pugui caçar els isards.
-Tot va bé pel ministre, però els tècnics ens diuen que aquest any ens hauríem d’ abstenir de caçar les femelles amb cabrits, ja que a diferència dels altres anys – en què es comptava 1 cabrit per cada 3 adults– , enguany han detectat en territori andorrà, així com al Pallars Sobirà, 1 cabrit per cada 18 adults. Això fa pensar que aquesta baixada de la natalitat podria ser a causa d’ un anticòs, la qual cosa fa que aquests cabrits i aquestes femelles tinguin un valor enorme pel que fa a la conservació de l’ espècie i el seu futur.
-M’ estàs dient que aquí a Andorra podem caçar una mare amb el seu cabrit?
-Doncs sí.
-I els tècnics de la Generalitat què hi diuen?
-Diuen que, amb aquest panorama, al seu territori la caça està suspesa fins a una recuperació normal de l’ espècie, però que en cap cas es pot caçar una mare amb el seu cabrit, ja que hem de tenir en compte que en un any normal moren durant l’ hivern del 50 al 70% dels cabrits, i un cabrit que no té mare no té cap possibilitat de passar l’ hivern.
-Però quin és el pla de caça a Andorra?
-A Andorra és senzill, comptem els caçadors i els donem les anelles.
-Com dius?
-Senzill, podem matar 108 isards i només n’ hi ha 103 fora de les reserves.
-Vols dir que anem bé? M’ estàs dient que tenim dret a matar tots els isards fora de les reserves d’ Andorra?
-Sí, i els que falten els anirem a buscar a fora del territori andorrà, a França o a Espanya, com hem fet cada any fins ara.
-I què diu el ministre?
-Que no passa res, a Andorra és normal perquè tenim reserves.
-I els tècnics?
-Cap resposta.
-Se’ ls ha demanat si les reserves poden donar una garantia de manteniment dels isards?
-Sí.
-I la resposta?
-El pestivirus no preveu cap diferència pel fet que sigui o no zona de reserva. Per tant, la més bona garantia seria no fer moure les cabrades d’ isards, ja que la trobada de grups desplaçats per efectes de caça pot augmentar les proporcions dels efectes de contagiositat de manera molt significativa.
-En poques paraules, creus que ens podem quedar sense isards? I el ministeri no preveu cap principi de precaució?
-Cap mica. Som incapaços d’ entendre el principi base de la conservació de les espècies i les regles de protecció en cas de malalties altament contagioses. I mira, si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos, tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’ Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees, i tornant a fer un petit càlcul podríem tenir a Andorra en una superfície apta per als isards d’ unes 20. 000 hectàrees uns 1. 600 isards pel cap baix. Per tant, cada any se’ n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.
-Ja veig per què fas tan mala cara.
-Sí, i em pregunto quin ministeri de Patrimoni Natural tenim. Quin respecte hi ha de la Llei de conservació de l’ espècie. Podem jugar d’ aquesta manera amb el patrimoni de tots i cadascun dels andorrans? I, més greu encara, dels nostres fills? Quina resposta puc esperar d’ aquest ministeri veient aquests fets?
-Doncs malament, ho veig negre.
Apa, adéu. I, si pots, prova de dormir.
 
Marc Aleix Tugás
 
 
 

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Mes anelles que isards,
Mes despesa que diners a les arques
Mes prepotencia de la deguda
Mes impostos per a gastar-los en Personal de relació especial
Mes impostos per a gastar-los en obres publiques inutils

Si axó va així, no se de que ens extranyem. Fa temps que la cosa va malament. I per exemple aquest botó.

En fin, eixo no va bé

Anònim ha dit...

Heu vist una pel·lícula que es deia " l'escopeta nacional ". l'història passava a Espanya o a Andorra ?

Anònim ha dit...

Es veu que en una reunió de ministres han agafat la decisió col•legiada que ells no aniran a caçar :
Potser que es posen per sobre la canalla, i els deixen jugar sols?
Es que el pestivirus es més greu que diuen i tenen por de anar a caçar?
O que no son responsables de les seves decisions?
El poble pot anar caçar però ells no, que vol dir?
Una vegada més em demostra que el Govern no assumeix les decisions que agafa, algú en podria contesta aquestes preguntes gracies

Anònim ha dit...

Avui llegint la premsa ja m'assabento que han matat 1 cabirol ( prohibit ) a la zona del Pas, i que quatre dels isards abatuts no havien estat anellats ( falta lleu ), és a dir que pagaran els infractors entre 30 i 300 euros. Aquestes sancions no fan més que encoratjar els infractors.
En tot cas com dius, també queda clar que al Govern li costa assumir prendre decisions. És certament el primer indici que tindrem un govern indecís. ja veurem

Anònim ha dit...

Article d’opinió < CAMPANYA SINDICAL < ANTONI CAPDEVILA ALFARO, SECRETARI GENERAL DEL SAT 2T



Quan una persona es troba en una situació d’atur a Andorra, per qualsevol causa, la seva situació personal i de la seva família es veu forçada a una desproteccio dels seus drets inherents com persones, que la Constitució reconeix en la Declaració dels Drets de l’Home, i minven la capacitat de sobreviure en unes mínimes condicions dignes.



El dret a l’accés a un metge gratuïtament, dona a la persona, una cobertura sanitària i una seguretat social, que li permet en qualsevol país democràtic i de dret, gaudir des del moment que es resideix al país, sense tenir en compta que es treballi o no. Aquí, als 25 dies sense cotitzar, encara que portis 40 anys treballant, perds la cobertura sanitària fins que tornis a treballar, del que sigui, amb la pressió, que si caus malalt o necessites medicaments o anar al metge, tens que pagar per endavant. Com?



Al no tindré cap segur d’atur, i del que un ha cotitzat al llarg de la seva vida, recuperar una part, en una situació de necessitat, per poder pagar el lloguer del pis, aliments, medicaments, l’escola dels fills, o aquelles mínimes coses bàsiques per poder viure dignament, provoca una angoixa interior fins a extrems depressius i psicològics, i seqüeles repercutint, en la convivència diària i familiar, i socialment, abocant a la persona a una desesperació o fugida del país on ha viscut i treballat tants anys. Perquè el treballador no es pot permetre cotitzar el necessari, per fer la seva pròpia guardiola i en cas de necessitat per atur, recuperar una paga proporcional al temps i diners cotitzats, com un segur d’atur, i si no se utilitza, que serveixi per garantir la seva jubilació i la seva vellesa?



L’acomiadament, quan es produeix per els usos i costums tan famosos en Andorra, i desconeguts en altres països, amb la prepotència del patró, ! tu, al carrer!, sense cap garantia de que el treballador, rebrà la liquidació, o quan de temps passarà per cobrar-la, i en el cas que es demandi judicialment, quan trigarà i quantes traves posaran, perquè el treballador en plena indefensio, es cansi d’esperar i desisteixi de reclamar res. I el patró, sense problemes econòmics, actuí plàcidament amb una impunitat legal permesa, i aprofitant de l’amiguisme, pel seu propi benefici. Encara, que la llei estipula unes indemnitzacions en cas de comiat improcedent o justificat pel treballador, mai arriben realment a beneficiar al treballador o sancionar dissuasivament al patró, el suficientment, davant aquestes situacions que sovint ni tan sols cobreixen, despeses ni les necessitats que es pateix, quan un treballador es acomiadat. Quan es mesurarà la balança al mateix nivell en aquestos casos que practiquen alguns empresaris?



Les persones que s’estan afiliant o donant la seva signatura, andorrans o estrangers, funcionaris o treballadors del àmbit privat, o empresaris, reflexionen sobre aquestes necessitats, i comprenen que el que estem reivindicant es per tothom, i com la majoria de aquests afiliats no son vots, veuen convenient, que portem aquestes signatures a altres països on es reconeguin els drets de les persones tant en els seus parlaments, tribunals internacionals o sedes mundials, així com a estaments sindicals europeus i mundials, i que fa molts anys, altres companys, ja reivindicaven, amb la intenció, que facin veure als representants polítics de la societat andorrana, que en l’any 2005, no pot haver ni molt menys, un país a Europa desfasat en drets i deures.







La col·laboració de tots els comuns, i el Quart d’Arinsal, facilitant-nos una sala, i permetent-nos poder anar per tot el país per informar a tots els ciutadans, recollir dubtes, preguntes o aportacions que ens vulguin fer la gent, i prèviament, cara a cara, poder transmetre’ls, els nostres objectius amb la transparència i responsabilitat, que com únic sindicat del àmbit privat legalment inscrit al país, estem obligats a oferir. I la gent ha respost, amb la seva afiliació o signatura, el que ens anima a prosseguir per aquest camí, apropant-nos a la gent una a una , i donar-los l’opció a estar informades, i que a la vegada, ho comentin amb mes persones.



La manca de temps, es impedeix afiliar a mes gent, i el fet de que podem arribar a tothom amb les consultes publiques informatives, per nosaltres, ja es un èxit. La campanya, només acaba de començar, i farem mes accions quan acabin les consultes, que es podran repetir mes vegades, amb noves aportacions o actes públics del sindicat .



Estem conreant i posant la llavor arreu, per recollir els fruits al seu temps. La gent comença a prendre consciència. Han entès, que tenen 3 motius per afiliar-se:



1º volen tenir aquests drets com altres persones tenen a altres països, per cobrir les seves necessitats peremptòries i bàsiques mínimes per una vida digna, per ells i les seves famílies, ara i demà.



2º volen estar representats per un sindicat inscrit legal al país, un sindicat que no s’ompli la boca amb paraules repetitives i discursos buits per sortir a la foto, un sindicat que els ajudin o escolti quan tenen un problema, un sindicat que es mogui, que actuí, que digui i denuncií les coses com som, encara que hi hagi un patró de renom o protegit per amics poderosos, un sindicat que no s’amagui i doni la cara, que no tingui por ni es vengui per una millora salarial o per quedar be, per un sindicat que realment defengui els seus drets i faci el que calgui per assolir objectius prioritaris de les seves necessitats.



3º volen gaudir de un assessorament jurídic i laboral, que ser afiliat pagant 10 euros l’any, tinguin gratuïtament la visita a un gabinet jurídic, amb un compromís amb el sindicat i els seus afiliats, i amb unes garanties personals i serietat dels advocats que el formen, i a mes, amb unes facilitats i condicions alhora de trametre una demanda que cap gestoria ni despatx d’advocats donen en Andorra.



El sindicat d’hostaleria, vol deixar ben clar, que mentre no estiguin cobertes les necessitats essencials per una vida digne de una persona, no ens es necessari cap llei sindical. Que per exercir sindicalisme, ja tenim el dret constitucional que ens reconeix, i no pot haver cap llei sindical que es pugui equiparar o sobrepassar per damunt, el que per dret ja tenim. Llavors, perquè ens serviria una llei sindical, si en el cas d’una situació d’atur, no ens cobreix la seguretat social, ni tenim cap ajut econòmic que ens permeti afrontar aquesta situació, i a mes, en el pitjor dels casos, el patró que ens ha acomiadat, ni tan sols ens paga el que ens hem guanyat amb el nostre treball? Una llei sindical, no ens servirà per res.



ANTONI CAPDEVILA ALFARO, SECRETARI GENERAL DEL SAT 2T

Anònim ha dit...

M'ha agradat una carta al diari d'un tal Xavier Cornella que demanava que feia el nou Cap de Govern amb el Director del FMI, el Senyor Rodrigo Rato. Deia que prouta feina tenim a Andorra per anar a perdre temps on ningú ens demana. Desprès de la ONU, la FMI farem tots els viatges de les sicles que existeixen per aquest baix món: ONU, FMI, UNESCO, OMS, UE, .... SOS, SOS, Deu ajudans!
Resulta que la Minovitis ( malàltia compulsiva del que necessita viatjar ) s'ha encomanat al Cap de Govern.