per redacció Bon dia 21/09/2005
El 2004 no ha estat un bon any per al sector turístic andorrà, que representa a més la base de leconomia del país. De fet, durant el passat exercici ha disminuït en un 11% el número total de turistes que han passat, com a mínim, una nit al país, segons les dades de lInforme econòmic dAndorra 2004, fetes públiques ahir pel president de la Cambra de Comerç, Francesc Pallàs, i el cap de govern, Albert Pintat. Aquestes xifres confirmen la tendència dels últims tres anys, a les quals lafluència turística ja va estar molt fluixa. Un dels problemes és la manca de posicionament de la destinació dAndorra fora de la temporada dhivern amb la neu. Així, locupació hotelera és cada cop més baixa durant els mesos vall. Lanàlisi per parròquies permet observar també que el deteriorament de la marxa dels negocis ha estat generalitzat i que ha afectat tant els nuclis centrals del país com les zones més perifèriques. Tampoc saconsegueix assolir la diversificació per nacionalitats dels visitants al Principat, per la qual cosa linforme recull la necessitat que es defineixin estratègies diferenciades en làmbit europeu i internacional. Durant el passat any, doncs, els catalans han estat els primers del rànquing, per sobre dels turistes provinents de la resta dEspanya i de França, sense que cap altra nacionalitat hagi destacada en volum dassistència. Les causes daquesta davallada, segons es recull a linforme, han estat laugment de la competència i la falta de demanda però, també, lenvelliment dalgunes instal·lacions. En aquest context, les perspectives de les empreses per a la primera meitat de lany 2005 no apunten cap canvi de pes i sembla que es mantindrà el to pessimista dels semestres anteriors. Davant aquesta situació, el president de la Cambra de Comerç va emplaçar ahir a empresaris, polítics, institucions i societat en general a obrir un diàleg a fi de fer front a dos problemes greus que actualment hi ha: duna banda, la necessitat de recursos que tenen les administracions públiques per solucionar els importants dèficits en infrastructures i millores de serveis, i duna altra la destar més en contacte amb lentorn al qual vivim i amb els països semblants al Principat. Tot i això, leconomia andorrana en el seu conjunt ha evolucionat en sintonia amb el context internacional i sobserva que el seu creixement real sha situat al voltant del 4%. La demanada al Principat ha estat impulsada per la inversió i pel consum públic mentre que lestímul de lactivitat econòmica ha estat protagonitzat fonamentalment per la construcció, que sha mantingut com el sector més dinàmic i el motor principal del creixement econòmic. Tanmateix, lagricultura ha evolucionat positivament, impulsada per una collita de tabac més favorable que la de lany anterior. Leconomia andorrana es caracteritza per ser molt depenent de lexterior ja que està molt vinculada a levolució dels països de lentorn, en particular dEspanya i de França, que són els principals proveïdors. Sense dubte, lacceleració del ritme de creixement daquests dos països registrada durant el 2004, fins al 3,1% a Espanya i el 2,1% a França, ha estimulat les vendes andorranes a lexterior i ha estat favorable per lactivitat econòmica andorrana en general. Tot i així, Albert Pintat va declarar molt gràficament que no es pot comptar amb que els veïns ens faran lesforç.
Andorra ha de participar més dins de leconomia global
El president de la Cambra de Comerç dAndorra, Francesc Pallàs, va assenyalar la satisfacció que els provoca haver signat lacord amb la Unió Europea sobre fiscalitat a lestalvi, que acaba dentrar en vigor a principis daquest juliol. Amb aquest acord es pretèn aportar majors recursos a lEstat, però sobretot gaudir duna major acceptació i respectabilitat en làmbit internacional en introduir més transparència econòmica. Daquesta manera Andorra podrà ser més partícep de leconomia global i sobretot de leuropea. En aquests sentit, Pallàs també va insistir sobre la importància de dotar-nos dunes intitucions públiques que gestionin bé els recursos disponibles, tot matitzant que són i seràn escassos, i va advertir del risc de crear un sector públic sobrecarregat i ineficient. Tot i així, aquest sector públic ha expandit les seves despesses de funcionament durant el 2004 per la qual cosa sha incrementat el dèficit públic del govern, tot i la millora experimentada pels ingressos. També és destacable laugment de les despesses de funcionament dels comuns. En conjunt cal remarcar que lactuació del sector públic ha tingut, a diferència de lany anterior, un caràcter expansiu i això ha contribuit a impulsar leconomia andorrana. Amb tot, leconomia andorrana sha vist beneficiada pel creixement registrat a nivell mundial, que ha assolit la xifra de 5,1%, arrossegada sobretot per la dels Estats Units i els països industrialitzats i emergents dÂsia, especialment de Xina. En aquest sentit, linforme proposa que Andorra participi més activament a lentorn global.
2 comentaris:
El Francesc Pallàs està molt satisfet de com van les coses.
també és una coincidència que els darrers presidents de la Cambra siguin proprietaris de grans empreses.
A més, com ell diu, com podran augmentar els preus d'un 1% quan l'ISI serà d'un 4% ?
Moratòria del ISI.
De una faula tot i que sigui en francès permeteu-me que us la conti:”la grenouille qui se veut faire aussi grosse que le bœuf »:
Une grenouille vit un bœuf
Qui lui sembla de taille.
Elle, qui n’était pas grosse en tout comme un œuf,
Envieuse, s’étend et s’enfle, et se travaille,
Pour égaler l’animal en grosseur,
Disant : « regardez bien, ma sœur ;
Est-ce assez ? Dites-moi ; n’y suis-je point encore ?
-Nenni.-M’y voici donc ?-point du tout.- M’y voilà ?
- vous n’en approchez point. » La chétive pécore
S’enfla si bien qu’elle creva.
Le monde est plein de gens qui ne sont pas plus sages :
Tout bourgeois veut bâtir comme les grands seigneurs,
Tout petit prince à des ambassadeurs,
Tout marquis veut avoir des pages.
I de una frase sorgida de una discussió entre uns companys empresaris, la qual deia que: Si no anem al tanto, ens menjaran vius!. Queda pales que la situació que travessa el sector empresarial andorrà no es òptic i poc esperançador. D’aquestes inquietuds va néixer la associació empresarial de la micro, petita i mitjana empresa anomenada PIME ANDORRA.
De les primeres feines que PIME ANDORRA ha dut a terme es veure quins factors ens han conduit en aquesta alarma empresarial. Per això hem de remontar uns anys enrere.
A partir dels anys 60, Andorra ha fet un pas mol important, de una economia rural hem passat a una economia comercial i turística sense sapiguer el perquè. Tot anava be, la clientela va començar a vindre per fets històrics dels estats veíns, tota sola. Espanya sortia poc a poc del franquisme i els objectes que no disposaven al seu territori es podien obtenir a Andorra i a baix cost, els francesos venien a pescar les seves estàncies eren de més de dues setmanes al estiu, i a l’hivern les estacions de esquís començaven el seu desenvolupament. Tot anava be, els andorrans cada 4 anys, fen us del seu dret de vot, com si de un esport nacional es tractés, em anat votant els nostres consellers nacionals i estatals sense tindre realment consciencia de el perquè servien els politics. Tot i això amb una bona visió del futur varem votar l’any 1993 La constitució. Els empresaris andorrans, continuaven anant be i pocs pensaven en el futur, la llei del qui dia pase any empeny va ser la pauta. Els nostre amics politics varen començar a engegar conscientment o inconscientment la maquina administrativa sense cap cura. No et preocupis si em votés, trobaré un lloc pel teu nen o nena, i apa cap a l’administració. Poc a poc en vist de aquesta manera com al sector polític se’ls hi ha anat la mà. Aquest a estat el nostre tara na. Amb les nostres pica baralles hem canviat els pocs politics que tenien visió de futur, per uns politics magnificents. Andorra va començar a dona visions al món: hem entrat a.... la ONU, la UNESCO, l’OMS, l’OMC, Consell de Europa, la OMT, la OCDE en la qual tenim la sort de figurar com a paradís fiscal, comitè olímpic internacional, tenim ambaixades a: les Nacions Unides, al consell d’europeu, a la república francesa, paris,al regne de Bèlgica Bruxelles, al regne de Espanya ,Madrid, i a la nostra estimada Catalunya a Barcelona, sense oblidar en la part espiritual al Vaticà molt important, els deus ens han de ser favorables, oficines de turisme: paris, Barcelona, Madrid Bruxelles, Londres, Berlín y no enumero les delegacions de turisme a l’estranger perquè seria massa llarg, però del turisme no en tenim cura!. Últimament hem estat presents a Salamanca, donant lliçons a tot Hispano Americà sobre la integració dels estrangers al nostre país descuidant nos de parlar de la greu situació de la nostra llengua. Però en la reunió de Barcelona, entre francesos i espanyols la qual es parlava dels eixos trans Pirineus ens han oblidat. I mentres cap polític s’ha preocupat de un país anomenat Principat d’ Andorra. A partir del 1998 les primeres llums vermelles es van encendre al centre de control, i uns predicadors veren començar a senyala les greus amenaces, pessimistes se’ls til la. Al 2000, el centre de control, totes les llums eren al vermell fosc, la maquina administrativa ja rodava a ple rendiment, han sorgit lleis de tota mena, les unes més costoses que les altres per el món empresarial andorrà , classificació hotelera,reglament de seguretat sobre la industria, higiene, plans d’urbanismes, tot Andorra es devén constructiva, projectes faraònics, metro aeri, aeroports, túnels...... i un forat monstruós a la caixa!!!!. Per fer front a aquesta difícil situació, han aparegut, lo que en altres països se’n diu impostos, però a Andorra se’ls hi diu:
- taxa sobre la tinència de vehicles.
- taxa sobre el consum.
- impost de mercaderies indirectes.(IMI)
-tarifa exterior comuna (TEC)
-cànon sobre el consum de electricitat i el telèfon.
-taxa sobre el joc del bingo.
-taxa per raó de servei de fer publica notarial.
-impost sobre transmissions patrimonials immobiliaris (ITP)
-impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis de assegurança.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals
-impost sobre la producció interna(IPI)
-impost sobre les activitats comercials(IAC)
- taxa sobre el registre dels titulars de activitats econòmiques.
- taxa de la oficina de marques-
-taxes judicials.
-taxa en matèria de immigració
-tributs comunal “no m’estendré”
-impost tradicional del foc i lloc
-impost sobre la propietat immobiliària.
-impost sobre els rendiments arrendataris.
-impost de radicació d’activitats comercials,empresarials i professionals
-taxes per la prestació de serveis comunals
-impost sobre la prestació de serveis(ISI)
Tot això, en bon català es tradueix per els empresaris per inflació i sobre costos.
I quina inflació es preveu? Tenint en conte tots els costos generats per totes aquestes noves lleis, decrets administratius i sistemes impositiu , ha grans trets es preveu un augment de:
-ISI: de 2 a 3 punts
-Imposicions comunals: 1 punt
-Resta de lleis i decrets:2 punts
A tot això em de afegir la inflació inter anual situat en un 4.5% de inflació tradicional. Dons arribem a un total per el món empresarial andorrà de un 9.5%. tot i que l’informe encomanat pel senyor ministre de finances a la empresa Standard & Poor’s ens diu que tot va be (pagant sant Pere mana), permeteu-me que PIME ANDORRA pugui tenir un dubte enorme sobre el futur del món empresarial andorrà, i no parlo aquí del més probable augment de la seguritat social, que ha de passar del 18% a un 24 o26% el mes aviat possible, si volen mantenir aquesta entitat tant important per els treballadors.
Tot i que els empresaris haurem de assumir aquet enorme increment empresarial, quins beneficis en tindrem?. Cap si no és que només començarem a tapar un forat sense fons.
Sàpiguen que a Andorra aquets últims anys estem patint una davallada importantissim en els sectors claus de la economia andorrana en quals són: turisme i comercial, i estem veien com la especulació immobiliària està gravant amb un augment de més del 150% del cost de la vivenda i de un 56% del preu del lloguer, sector que a més de ser el causant del mal estar general de una gran part del món empresarial i civil de la societat andorrana no paga cap impost a l’erari públic.
Per tots aquests motius PIME ANDORRA demana una moratòria la qual nos ha de permetre de estudiar i reflecionar sobre la greu situació econòmica que viu Andorra i com arribar a trobar mecanismes estatals que controlin de manera exhaustiva la despesa publica al mateix temps que tornin amb les forces vives que per moment disposem al país de re-dinamitzar el teixit econòmic i social del poble andorrà.
Marc Aleix
President PIME ANDORRA
Publica un comentari a l'entrada