Per Toni Solanelles Diari d'Andorra del 12/10/05
El Govern “ ni tan sols preveu” un ajornament de l’ aplicació del nou impost de serveis indirecte (ISI) “ perquè faríem riure” i “ no s’ entendria” . El ministre de Finances, el liberal Ferran Mirapeix, va assegurar que “ no cedirem a pressions partidistes” i va afirmar que hi ha hagut “ prou temps” per preparar-se per al nou marc fiscal. L’ executiu té la intenció d’ aprovar els reglaments d’ aplicació el 3 de novembre per, seguidament, publicar-los. Per Mirapeix, si es compara amb els països de l’ entorn, “ que no entendria que catorze mesos després de l’ aprovació d’ una llei no s’ apliqués” , els reglaments es publicaran molt abans del que sol ser habitual. O almenys així ho va defensar el ministre, que va posar sobre la taula exemples d’ Espanya i Luxemburg.
Ferran Mirapeix va explicar que “ s’ ha creat una alarma social motivada per algun interès polític. I això està injustificat” . El ministre, que va explicar que la llei no preveu cap termini per a la publicació dels reglaments i que en països propers aquesta mena de documentació s’ aprova un dia per entrar en vigor el següent, es va estimar més no referir-se a les previsions d’ ingrés que fa l’ executiu arran d’ aquest nou impost. I només va dir una evidència: “ El 2006 no pressupostarem cap partida. ” Sobre la previsió de comptes per a l’ any que ve, tampoc no va voler fer cap avenç per no faltar al respecte als companys de gabinet i del Consell General, va afirmar textualment Mirapeix. Però va garantir que el dèficit que reflectirà el pressupost no superarà “ els criteris de Maastricht” , que estableixen el límit en “ el 3% del PIB (que serien 60 milions d’ euros) ” . Els comptes, però, sí que reflectiran una forta aposta per temes vinculats amb les noves tecnologies i altres aspectes que puguin contribuir a diversificar l’ economia del Principat.
El màxim responsable de les finances estatals tampoc no va voler pronunciar-se ni sobre la futura llei de plusvàlues ni sobre com funcionaran les exempcions que la ministra d’ Habitatge i Joventut, Meritxell Mateu, va anunciar als cònsols que es podrien fer en l’ impost de transmissions patrimonials (ITP). Mirapeix només va poder afirmar que “ s’ estan fent els estudis pertinents” . Uns informes que també s’ estan fent sobre la demanda de les corporacions locals de poder ampliar el sostre d’ endeutament fixat per la Llei de finances comunals. “ No ens determinarem fins que no estiguin fets els estudis pertinents” , va explicar el ministre, que va deixar intuir que l’ esmentat text legislatiu es modificarà per poder permetre als comuns emetre deute públic. De la manera com es farà, o si ho poden fer conjuntament amb el Govern, va afirmar que és complex parlar-ne.
La credibilitat financera del Govern es manté intacta
Una agència internacional (Standard&Poor’ s) especialitzada a analitzar la capacitat de diversos organismes, com ara els governs, per fer front als deutes contrets, manté el nivell de credibilitat que havia atorgat darrerament a l’ executiu andorrà. L’ esmentada empresa considera, segons Ferran Mirapeix, que l’ executiu està “ sanejat” i “ ben gestionat” , i li atorga una doble A, que vol dir que la capacitat per afrontar les obligacions financeres a llarg termini “ és molt forta” . L’ estabilitat econòmica es manté i no es preveuen canvis.
La riquesa “ per capita” se situa enguany en uns 37. 000 euros
El producte interior brut (PIB) per capita se situaria de mitjana, aquest 2005, en uns 37. 000 euros, un 4% més que fa un parell d’ anys, segons l’ estudi de la consultora internacional Standard&Poor’ s. El PIB estatal seria de 2. 000 milions d’ euros. El Govern, però, no pot corroborar aquestes dades per la falta d’ una comptabilitat nacional sobre la qual s’ està treballant, segons el ministre de Finances. Mirapeix va valorar positivament el conjunt de dades, que situen Andorra en millors condicions (de riquesa i en paràmetres com ara el dèficit i l’ endeutament) que la mitjana dels països als quals l’ esmentada empresa de valoració d’ organismes els atorga la catalogació AA.
Ferran Mirapeix va explicar que “ s’ ha creat una alarma social motivada per algun interès polític. I això està injustificat” . El ministre, que va explicar que la llei no preveu cap termini per a la publicació dels reglaments i que en països propers aquesta mena de documentació s’ aprova un dia per entrar en vigor el següent, es va estimar més no referir-se a les previsions d’ ingrés que fa l’ executiu arran d’ aquest nou impost. I només va dir una evidència: “ El 2006 no pressupostarem cap partida. ” Sobre la previsió de comptes per a l’ any que ve, tampoc no va voler fer cap avenç per no faltar al respecte als companys de gabinet i del Consell General, va afirmar textualment Mirapeix. Però va garantir que el dèficit que reflectirà el pressupost no superarà “ els criteris de Maastricht” , que estableixen el límit en “ el 3% del PIB (que serien 60 milions d’ euros) ” . Els comptes, però, sí que reflectiran una forta aposta per temes vinculats amb les noves tecnologies i altres aspectes que puguin contribuir a diversificar l’ economia del Principat.
El màxim responsable de les finances estatals tampoc no va voler pronunciar-se ni sobre la futura llei de plusvàlues ni sobre com funcionaran les exempcions que la ministra d’ Habitatge i Joventut, Meritxell Mateu, va anunciar als cònsols que es podrien fer en l’ impost de transmissions patrimonials (ITP). Mirapeix només va poder afirmar que “ s’ estan fent els estudis pertinents” . Uns informes que també s’ estan fent sobre la demanda de les corporacions locals de poder ampliar el sostre d’ endeutament fixat per la Llei de finances comunals. “ No ens determinarem fins que no estiguin fets els estudis pertinents” , va explicar el ministre, que va deixar intuir que l’ esmentat text legislatiu es modificarà per poder permetre als comuns emetre deute públic. De la manera com es farà, o si ho poden fer conjuntament amb el Govern, va afirmar que és complex parlar-ne.
La credibilitat financera del Govern es manté intacta
Una agència internacional (Standard&Poor’ s) especialitzada a analitzar la capacitat de diversos organismes, com ara els governs, per fer front als deutes contrets, manté el nivell de credibilitat que havia atorgat darrerament a l’ executiu andorrà. L’ esmentada empresa considera, segons Ferran Mirapeix, que l’ executiu està “ sanejat” i “ ben gestionat” , i li atorga una doble A, que vol dir que la capacitat per afrontar les obligacions financeres a llarg termini “ és molt forta” . L’ estabilitat econòmica es manté i no es preveuen canvis.
La riquesa “ per capita” se situa enguany en uns 37. 000 euros
El producte interior brut (PIB) per capita se situaria de mitjana, aquest 2005, en uns 37. 000 euros, un 4% més que fa un parell d’ anys, segons l’ estudi de la consultora internacional Standard&Poor’ s. El PIB estatal seria de 2. 000 milions d’ euros. El Govern, però, no pot corroborar aquestes dades per la falta d’ una comptabilitat nacional sobre la qual s’ està treballant, segons el ministre de Finances. Mirapeix va valorar positivament el conjunt de dades, que situen Andorra en millors condicions (de riquesa i en paràmetres com ara el dèficit i l’ endeutament) que la mitjana dels països als quals l’ esmentada empresa de valoració d’ organismes els atorga la catalogació AA.
2 comentaris:
I si no apliquem la moratòria farem plorar molts empresaris i per tant moltes famílies d'aquí.
Més d'un devia ruire a fora quan va saber que havien nomenat ministre de Finances un empresari del món de la pornografia.
Molt ben dit. Aquest comptes del porno-sisnistre no quadren. Resulta que tenim prop d'un 10% de la població andorrana per sota del límit de la pobresa segons Càritas Andorra, i prop d'un 25 %, segons fonts de l'anterior Govern Forné i ara tindriem una renda per càpita de 37 000 per càpita o sigui, més de 3000 € mensuals ( 37000 dividit per 12). A més de voler fer pagar els petits empresaris, o sigui prop del 90% de les empreses andorranes, que de passada, cal reconèixer que malgrat els esfroços de la PIMe, no reaccionen, ens pren per rucs.
" Es farà una aposta important per desenvolupar el sector tecnològic. " Vist la situació de l'STA actualment, ja podem pensar que tot apunta a que es desmantelli STA ( i si tot l'enrenou fos una estratègia per privatitzar STA ? ) i es montin empreses amb persones amb informació privilegiada. Ja imagino una Telecom Private Corporate New technologies, inc. ( Consell d'administració, un o dos bancs, el pornosinistre amb o sense presat noms i capital de fora de dubtosa procedència.
Queda clar que el nou monstre d'economia ( quin lapsus ! )està apuntant a deixar morir la petita empresa andorrana actual, aufegada, entre altres, per l'ISI, lloguers, etc , i per tant substituirl'actual empresa andorrana, arrelada i tradicional per noves SA amb possiblement ma d'obra contractada de fora. A més, el pornogràfic, també diu clarament que la futura llei "permetrà l'entrada d'empreses d'àmbit que no tenen presència al Principat ".
Segons llegeixo, no els importa fer desapareixer el tipus d'empresa existent per substituir-la per altres activitats. D'altra banda, el seu informe " Standard and Poor " -la bíblia dels liberals - projecta un creixement d'un 2,5%, quan els economistes locals preveuen una inflació d'un 6 al 8%. Eludint, un cop més l'etiqueta de paradis fiscal, diu que els altres paisos renten més que nosaltres, doncs no canviarem res.
Finalemnt, manifesta que la demanda de moratòria és una estratègia elaborada per una partit polític ( entengueu PS, ja que el Pla s'ha sempre manifestat a favor de l'ISI i els "del mig") com sempre, no han près cap postura que pugui molestar la majoria.
Finalement, si un dels arguments del pornogràfic per no ajornar l'ISI és de no fer riure els altres països, segur que es van tronxar quan van aprendre que el nou ministre de finances era un dirigent d'empresa de pornografia i alhora director de varies empreses fiduciaries a Andorra.
Nois i noies d'Andorra, ens estan canviant la societat andorrana, substituint l'actual ( nosaltres ) per " noves tecnologies i capital de fora " .Més clar no pot ser. Ja no interessem ! Prepareu-vos a cedir el vostre lloc !.
Andorra és privatitzarà tota, i més endavant, aludint que hi ha massa funcionaris ( i és certament veritat )privatitzaran la funció pública. STA ( ja tenen el motiu ), després FEDA ( ja hi va haver una intentona fa uns anys, els serveis de recollida de deixailles ( ja està fet ) i aviat la funció pública.
Per alguna cosa serà que el pornoministre prové d'una empresa que es diu " Private ".
Publica un comentari a l'entrada