La CASS va dedicar 1,9 milions el 2004 a la cobertura d'afiliats amb pocs recursos

DIARI D'ANDORRA < 17/10/05 per D. MORENO

 

La CASS va dedicar 1,9 milions el 2004 a la cobertura d’afiliats amb pocs recursos

La Caixa Andorrana de Seguretat Social va destinar l’ any passat 1,9 milions d’ euros de la branca malaltia a sufragar la totalitat del cost dels actes mèdics a persones que per dificultats econòmiques no poden costejar-se els tractaments sanitaris que necessiten. La xifra va créixer un 21,37% respecte de l’ any anterior, el 2003, quan es van dedicar a aquesta partida 1,5 milions i va ser superior al que inicialment havia pressupostat la seguretat social per al 2004, que eren 1,7 milions.  El creixement de les despeses en aquest àmbit està previst que es repeteixi aquest any. Segons les previsions apuntades pel president del consell d’ administració de la parapública, Francesc Gran, és probable que la seguretat social gasti 2,5 milions en costejar el 100% dels actes mèdics a aquests sol·licitants.

És el consell d’ administració qui ha de decidir si aquestes demandes de cobertura total s’ aproven. I segons membres del consell cada cop s’ han d’ avaluar més. El representant dels treballadors, Manel Bal, va afirmar que aquest tipus de despesa “ s’ ha disparat” perquè “ abans les demandes que s’ avaluaven eren molt poques, ni comparació amb el que es revisa avui en cada reunió” . Segons es desprèn de les explicacions de Francesc Gran això respon a una necessitat social cada cop més creixent. El president de la parapública va afirmar que “ les estadístiques de què disposem reflecteixen que les demandes corresponen a les classes menys afavorides” . I va defensar la tasca de la CASS en aquest sentit perquè “ potser no l’ hem sabut vendre” davant les manifestacions i crítiques de determinats col·lectius socials i polítics que esgrimeixen que molta gent no pot costejar-se la cobertura sanitària. De fet, el màxim responsable del consell d’ administració va assegurar que el dèficit de la branca malaltia s’ explica majoritàriament per aquesta partida. Enguany serà el segon exercici que la branca de salut es tanqui amb desequilibri i està previst que ascendeixi a un milió d’ euros.

Els assegurats que sol·liciten aquest ajut extraordinari han d’ acreditar tant el nivell d’ ingressos com el de despeses mensuals. Així, la CASS demana que entreguin butlletins de salari i que acreditin altres ingressos en cas que els tinguin. Tanmateix, els sol·licitants han d’ aportar factures o rebuts del lloguer de l’ habitatge si és que paguen arrendament així com de la despesa elèctrica, de la calefacció o d’ altres. Tota aquesta documentació ha d’ anar acompanyada d’ un escrit de demanda al consell d’ administració així com del certificat mèdic que acrediti la patologia i el tractament o intervenció i les factures dels actes mèdics.
Els integrants del consell d’ administració avaluen la sol·licitud i la documentació i decideixen si assumeixen la totalitat de l’ acte mèdic.

Un estudi alerta del perill de no limitar les prestacions de reemborsament
L’ Empresa Familiar Andorrana va encarregar al seu dia un estudi sobre l’ impacte de la reforma de la seguretat social partint del projecte de llei que va elaborar l’ anterior executiu. Un dels aspectes que remarca l’ informe com a “ principal element d’ incertesa” és el futur de la branca malaltia davant l’ increment progressiu de la despesa sanitària. L’ estudi observa amb preocupació que “ no existeix cap límit a la cartera de prestacions de reemborsament, les quals són, a la pràctica, gairebé inestimables” i afegeix que “ el Govern pot ampliar, per reglament, tant l’ esmentada cartera de prestacions com el percentatge de reemborsament, també sense limitació econòmica” . Davant de la desmesurada despesa que podria provocar, l’ estudi també recorda que “ podria entrar en contradicció amb la Llei general de sanitat, que en l’ article 72 b estipula un límit per a la despesa sanitària de la CASS” .
Un segon element “ d’ incertesa” de la reforma és l’ impacte en l’ economia andorrana i en els comptes de la CASS. L’ estudi alerta que “ no sembla existir cap estudi econòmic pel que fa al volum de recursos que generarà i que consumirà l’ apliació de la reforma” . De la mateixa manera, i sobre l’ increment previst de les cotitzacions, “ no s’ ha previst l’ impacte en l’ economia” per l’ increment dels costos laborals.