La implantació de l'ISI separa la Confederació Empresarial de la PIME

per Dídac Montoliu Montes, 29/09/05 Diari BON DIA

"El secretari de l'associació de Petites i Mitjanes empreses, Claude Benet, va declarar ahir, desprès de reunir-se amb membres de la CEA, que "la filosofia de la nostra associació i de la de la confederació no concorden". Benet va definir la no-adhesió de la PIME a la Confederació Empresarial com un nou casament més que un divorci". Claude Benet va voler especificar quines eren les diferències que distanciaven a una associació d'una altra. Per començar va dir que nosaltres considerem que el funcionament de la CEA s'ha de regir per la norma d'un empresari, un vot. A la Confederació, en canvi, creiem que es prefereix valorar els vots segons el pes de l’empresa que l'emeti. El secretari de la PIME va assegurar que nosaltres no estem d'acord amb la figura del patrocinador que es contempla a la CEA; tampoc creiem que hi hagi d’haver empresaris a la Confederació. Si és una Confederació Empresarial ha d'estar formada per empreses. D'altra banda, fonts de la CEA van assegurar que un dels temes principals que ens separen és el de l'aplicació de l'ISI. Nosaltres creiem que s'ha d'aplicar però, que s'ha d'aplicar bé i ells en canvi demanen una moratòria. Però, van especificar les mateixes fonts, hi ha una sèrie de temes, com poden ser la llei de la CASS o llei del comerç, que ens interessa a tots dos. Tot i això, ambdues parts van assegurar que anirem conjuntament a negociar amb Govern com a CEA-PIME. De moment, la voluntat de continuar treballant conjuntament, va quedar palesa en el fet que, segons paraules del mateix Claude Benet, 4 membres de la PIME participaran en els grups de treball organitzats per la CEA.
El secretari de l'associació de Petites i Mitjanes empreses, Claude Benet, va declarar ahir, desprès de reunir-se amb membres de la CEA, que la filosofia de la nostra associació i de la de la confederació no concorden. Benet va definir la no-adhesió de la PIME a la Confederació Empresarial com un nou casament més que un divorci. Claude Benet va voler especificar quines eren les diferències que distanciaven a una associació d’una altra. Per començar va dir que nosaltres considerem que el funcionament de la CEA s'ha de regir per la norma d'un empresari, un vot. A la Confederació, en canvi, creiem que es prefereix valorar els vots segons el pes de l'empresa que l'emeti. El secretari de la PIME va assegurar que nosaltres no estem d'acord amb la figura del patrocinador que es contempla a la CEA; tampoc creiem que hi hagi d'haver empresaris a la Confederació. Si és una Confederació Empresarial ha d'estar formada per empreses. D'altra banda, fonts de la CEA van assegurar que “un dels temes principals que ens separen és el de l’aplicació de l'ISI. Nosaltres creiem que s'ha d'aplicar però, que s'ha d'aplicar bé i ells en canvi demanen una moratòria. Però, van especificar les mateixes fonts, hi ha una sèrie de temes, com poden ser la llei de la CASS o llei del comerç, que ens interessa a tots dos. Tot i això, ambdues parts van assegurar que anirem conjuntament a negociar amb Govern com a CEA-PIME. De moment, la voluntat de continuar treballant conjuntament, va quedar palesa en el fet que, segons paraules del mateix Claude Benet, 4 membres de la PIME participaran en els grups de treball organitzats per la CEA. "

CEA vs PIME "LA CONTINUÏTAT DE LA PATRONAL A LA CONFEDERACIÓ EMPRESARIAL"

El periodic d'Andorra - M. S. -ESCALDES-ENGORDANY


Pime i CEA se citen a pactar uns estatuts aquesta setmana
• Obren dues línies de negociació amb una comissió de treball


Els responsables de la patronal de micro i petites empreses (Pime) i de la Confederació Empresarial (CEA) han establert dues vies de negociació per concretar la predisposició dels dos organismes a mantenir la patronal d'Aleix i Benet en l'organigrama de la Confederació --que està encara en fase de creació.

Segons van explicar ahir fonts properes a les converses, que aquesta setmana es reprendran amb dues reunions demà i dijous, el primer pas de les negociacions se centra en els textos legals sobre els quals treballa el Govern i que afecten l'empresariat, és a dir, les dues lleis socials, la de societats i la d'aplicació de l'ISI. Sobre aquestes qüestions, una comissió conjunta s'anirà reunint independentment de la decisió final de la Pime, que la setmana passada va avisar que es desmarcava del projecte. En un altre àmbit, els representants dels dos organismes continuaran analitzant els articles dels estatuts de la Confederació perquè no es contradiguin amb els de la Pime i, així, permetin la continuïtat al nou ens empresarial. Fonts de les negociacions s'han mostrat optimistes que a les dues reunions d'aquesta setmana arribaran a una entesa.

UN ANY DE FEINA
La Pime, que va participar en la primera presentació en públic de la CEA, tem que amb la integració a la Confederació la feina que ha fet durant un any des de la seva creació quedi desdibuixada. A més, des de la patronal no es veu de bon ull que a la Confederació s'hi puguin afiliar socis a títol privat. L'ens que lideren Aleix i Benet considera que la confederació s'hauria de nodrir de federacions amb, a més, paritat de representació. En aquest sentit, la Pime creu que els socis patrocinadors podrien trencar la igualtat de vot.

La competència i la falta de demanda van fer baixar el turisme al país un 11% el 2004

per redacció Bon dia 21/09/2005


El 2004 no ha estat un bon any per al sector turístic andorrà, que representa a més la base de l’economia del país. De fet, durant el passat exercici ha disminuït en un 11% el número total de turistes que han passat, com a mínim, una nit al país, segons les dades de l’Informe econòmic d’Andorra 2004, fetes públiques ahir pel president de la Cambra de Comerç, Francesc Pallàs, i el cap de govern, Albert Pintat. Aquestes xifres confirmen la tendència dels últims tres anys, a les quals l’afluència turística ja va estar molt fluixa. Un dels problemes és la manca de posicionament de la destinació d’Andorra fora de la temporada d’hivern amb la neu. Així, l’ocupació hotelera és cada cop més baixa durant els mesos vall. L’anàlisi per parròquies permet observar també que el deteriorament de la marxa dels negocis ha estat generalitzat i que ha afectat tant els nuclis centrals del país com les zones més perifèriques. Tampoc s’aconsegueix assolir la diversificació per nacionalitats dels visitants al Principat, per la qual cosa l’informe recull la necessitat que es defineixin estratègies diferenciades en l’àmbit europeu i internacional. Durant el passat any, doncs, els catalans han estat els primers del rànquing, per sobre dels turistes provinents de la resta d’Espanya i de França, sense que cap altra nacionalitat hagi destacada en volum d’assistència. Les causes d’aquesta davallada, segons es recull a l’informe, han estat l’augment de la competència i la falta de demanda però, també, l’envelliment d’algunes instal·lacions. En aquest context, les perspectives de les empreses per a la primera meitat de l’any 2005 no apunten cap canvi de pes i sembla que es mantindrà el to pessimista dels semestres anteriors. Davant aquesta situació, el president de la Cambra de Comerç va emplaçar ahir a empresaris, polítics, institucions i societat en general a obrir un diàleg a fi de fer front a dos problemes greus que actualment hi ha: d’una banda, la necessitat de recursos que tenen les administracions públiques per solucionar els importants dèficits en infrastructures i millores de serveis, i d’una altra la d’estar més en contacte amb l’entorn al qual vivim i amb els països semblants al Principat. Tot i això, l’economia andorrana en el seu conjunt ha evolucionat en sintonia amb el context internacional i s’observa que el seu creixement real s’ha situat al voltant del 4%. La demanada al Principat ha estat impulsada per la inversió i pel consum públic mentre que l’estímul de l’activitat econòmica ha estat protagonitzat fonamentalment per la construcció, que s’ha mantingut com el sector més dinàmic i el motor principal del creixement econòmic. Tanmateix, l’agricultura ha evolucionat positivament, impulsada per una collita de tabac més favorable que la de l’any anterior. L’economia andorrana es caracteritza per ser molt depenent de l’exterior ja que està molt vinculada a l’evolució dels països de l’entorn, en particular d’Espanya i de França, que són els principals proveïdors. Sense dubte, l’acceleració del ritme de creixement d’aquests dos països registrada durant el 2004, fins al 3,1% a Espanya i el 2,1% a França, ha estimulat les vendes andorranes a l’exterior i ha estat favorable per l’activitat econòmica andorrana en general. Tot i així, Albert Pintat va declarar molt gràficament que “no es pot comptar amb que els veïns ens faran l’esforç”.

Andorra ha de participar més dins de l’economia global

El president de la Cambra de Comerç d’Andorra, Francesc Pallàs, va assenyalar la satisfacció que els provoca haver signat l’acord amb la Unió Europea sobre fiscalitat a l’estalvi, que acaba d’entrar en vigor a principis d’aquest juliol. Amb aquest acord es pretèn aportar majors recursos a l’Estat, però sobretot gaudir d’una “major acceptació i respectabilitat” en l’àmbit internacional en introduir més transparència econòmica. D’aquesta manera Andorra podrà ser més partícep de l’economia global i sobretot de l’europea. En aquests sentit, Pallàs també va insistir sobre la importància de “dotar-nos d’unes intitucions públiques que gestionin bé els recursos disponibles”, tot matitzant que “són i seràn escassos”, i va advertir del risc de “crear un sector públic sobrecarregat i ineficient”. Tot i així, aquest sector públic ha expandit les seves despesses de funcionament durant el 2004 per la qual cosa s’ha incrementat el dèficit públic del govern, tot i la millora experimentada pels ingressos. També és destacable l’augment de les despesses de funcionament dels comuns. En conjunt cal remarcar que l’actuació del sector públic ha tingut, a diferència de l’any anterior, un caràcter expansiu i això ha contribuit a impulsar l’economia andorrana. Amb tot, l’economia andorrana s’ha vist beneficiada pel creixement registrat a nivell mundial, que ha assolit la xifra de 5,1%, arrossegada sobretot per la dels Estats Units i els països industrialitzats i emergents d’Âsia, especialment de Xina. En aquest sentit, l’informe proposa que Andorra participi més activament a l’entorn global.

BLANQUEIG DE DINERS UKRANIA - ANDORRA.- ESPANYA

http://andorra.indymedia.org/images/ilogo.gif http://andorra.indymedia.org/images/sfindy.gif

CONSULTEU EL DOCUMENT PUBLICAT A LA PÀGINA D'INDYMEDIA ANDORRA

"EMPRESARIOS, ABOGADOS y PROPIETARIOS DE BANCOS DE ANDORRA, COAUTORES EN LA “OPERACIÓN MARMOL ROJO” JUNTO CON UN FINANCIERO Y UN PROMOTOR INMOBILIARIO QUE BLANQUEABAN DINERO DE LA MAFIA UKRANIANA RESIDENTE .EN ESPAÑA BANCOS, EMPRESARIOS Y UN BUFETE DE ABOGADOS DE ANDORRA CEREBROS JUNTO CON DELINCUENTES UKRANIANOS MUY PELIGROSOS DE UN BLANQUEO DE DINERO PROVENIENTE DEL CRIMEN ORGANIZADO INTERNACIONAL. "

SEGUIU EL VINCLE:

http://andorra.indymedia.org/news/2005/09/3076.php

LA TERGIVERSACIÓ DE LA REALITAT per la M.I. Sra. Conxita Marsol

DIARI BON DIA < "Estem a la Comissió amb la convicció de poder tirar endavant la Llei de la CASS amb consens"
per M.B. Andorra la Vella.
Sep 19, 2005

Citem aquestes dues respostes de la M.I. Sra. Conxita Marsol Riart, Consellera General del Partit Liberal, i alhora Presidenta del Grup Parlamentari Liberal.

Que en penseu?

En relació a l'ISI, una de les principals associacions empresarials del país, la PIME, reclama la moratòria d'un any com a termini d'adaptació. Quina és la posició del Grup Parlamentari Liberal?

La posició del nostre grup parlamentari sobre aquesta qüestió és que difícilment ara podem fer una moratòria en aquest sentit. Ja fa molts dies que està aprovada la llei, actualment ja s'estan fent moltes formacions; de fet la Cambra de Comerç fa molt temps que en va fer i nosaltres creiem que s'ha de començar tal i com està establert.

En tot cas entenen la demanada de la PIME?

Parlant amb els interlocutors de la PIME, per una banda, em van transmetre que trobaven a faltar un temps d'adaptació i, per altra banda, manifestaven que partint de la base que no tothom estava pagant impostos s'hauria d'esperar a que tothom ho fes. Penso que progressivament aquí tothom està pagant impostos ja siguin els comunals o, per exemple, amb l'entrada de mercaderies. Únicament són els assalariats els qui en aquests moments no en paguen. Si pretenen amb això dir que tothom ha de pagar impostos, fins i tot els assalariats, és a dir a través de tributs directes doncs, nosaltres no hi estem d'acord. Pensem que tenim altres possibilitats i altres sortides. Puc entendre que demanin més temps però, també penso que fa bastants dies que la llei està aprovada.

MÉS ANELLES QUE ISARDS

-Com va? D’ on véns?
-Vinc de la reunió informativa del ministeri d’ Agricultura i Patrimoni Natural sobre la problemàtica dels isards.
-A aquestes hores?
-Sí.
-Et veig estrany.
-Escolta, és que no hi entenia gran cosa i n’ he sortit amb més preguntes que quan hi he entrat.
-Però no diuen que tot va bé?
-Els polítics o els tècnics?
-He llegit que la decisió és compartida amb la Generalitat de Catalunya i els seus tècnics sobre unes bases científiques.
-Mira, t’ explico el que he pogut entendre: aquest famós virus s’ anomena pestivirus i va ser descobert el 2002 al Pallars Sobirà quan feien un estudi d’ isards que s’ havien trobat morts, però en petites quantitats. El 2003 i el 2004 no es va parlar més d’ aquest pestivirus. I vet aquí que, la primavera del 2005, es troben molts isards morts a tot el Pirineu oriental i la Cerdanya, territori que toca amb el Principat des de més o menys la Portella Blanca fins al Port Negre. En poques paraules, al territori espanyol que toca amb la vall del Madriu, Perafita, Claror i la Rabassa s’ ha arribat a comptabilitzar una davallada de la cabana d’ isards d’ un 80% i també al parc natural del Cadí-Moixeró, on tot i que aquesta pesta hi va començar més tard la mortaldat avui dia és de més del 50%. Els tècnics tampoc no poden dir a hores d’ ara com evolucionarà aquest pestivirus, a causa de la transformació que ha patit i de l’ extraordinària virulència actual – que no té res a veure amb la del 2002 al Pallars Sobirà– . I, cosa extraordinària, se’ ns diu que aquest pestivirus no ha afectat el territori andorrà, tot i que els tècnics del Govern diuen que n’ han trobat alguns casos. No obstant això, quan analitzo el recompte d’ isards efectuat per Medi Ambient fora de les reserves resulta que el 2004 hi havia 240 isards i aquest 2005 se n’ han comptat només 103. Per tant, fent un càlcul ràpid, en falten més d’ un 50% respecte del 2004, tot i que el senyor ministre em diu que tot va bé.
-Si tot va bé, és normal que es pugui caçar els isards.
-Tot va bé pel ministre, però els tècnics ens diuen que aquest any ens hauríem d’ abstenir de caçar les femelles amb cabrits, ja que a diferència dels altres anys – en què es comptava 1 cabrit per cada 3 adults– , enguany han detectat en territori andorrà, així com al Pallars Sobirà, 1 cabrit per cada 18 adults. Això fa pensar que aquesta baixada de la natalitat podria ser a causa d’ un anticòs, la qual cosa fa que aquests cabrits i aquestes femelles tinguin un valor enorme pel que fa a la conservació de l’ espècie i el seu futur.
-M’ estàs dient que aquí a Andorra podem caçar una mare amb el seu cabrit?
-Doncs sí.
-I els tècnics de la Generalitat què hi diuen?
-Diuen que, amb aquest panorama, al seu territori la caça està suspesa fins a una recuperació normal de l’ espècie, però que en cap cas es pot caçar una mare amb el seu cabrit, ja que hem de tenir en compte que en un any normal moren durant l’ hivern del 50 al 70% dels cabrits, i un cabrit que no té mare no té cap possibilitat de passar l’ hivern.
-Però quin és el pla de caça a Andorra?
-A Andorra és senzill, comptem els caçadors i els donem les anelles.
-Com dius?
-Senzill, podem matar 108 isards i només n’ hi ha 103 fora de les reserves.
-Vols dir que anem bé? M’ estàs dient que tenim dret a matar tots els isards fora de les reserves d’ Andorra?
-Sí, i els que falten els anirem a buscar a fora del territori andorrà, a França o a Espanya, com hem fet cada any fins ara.
-I què diu el ministre?
-Que no passa res, a Andorra és normal perquè tenim reserves.
-I els tècnics?
-Cap resposta.
-Se’ ls ha demanat si les reserves poden donar una garantia de manteniment dels isards?
-Sí.
-I la resposta?
-El pestivirus no preveu cap diferència pel fet que sigui o no zona de reserva. Per tant, la més bona garantia seria no fer moure les cabrades d’ isards, ja que la trobada de grups desplaçats per efectes de caça pot augmentar les proporcions dels efectes de contagiositat de manera molt significativa.
-En poques paraules, creus que ens podem quedar sense isards? I el ministeri no preveu cap principi de precaució?
-Cap mica. Som incapaços d’ entendre el principi base de la conservació de les espècies i les regles de protecció en cas de malalties altament contagioses. I mira, si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos, tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’ Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees, i tornant a fer un petit càlcul podríem tenir a Andorra en una superfície apta per als isards d’ unes 20. 000 hectàrees uns 1. 600 isards pel cap baix. Per tant, cada any se’ n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.
-Ja veig per què fas tan mala cara.
-Sí, i em pregunto quin ministeri de Patrimoni Natural tenim. Quin respecte hi ha de la Llei de conservació de l’ espècie. Podem jugar d’ aquesta manera amb el patrimoni de tots i cadascun dels andorrans? I, més greu encara, dels nostres fills? Quina resposta puc esperar d’ aquest ministeri veient aquests fets?
-Doncs malament, ho veig negre. Apa, adéu. I, si pots, prova de dormir.

 

Marc Aleix Tugás

 

 

 

CEA - Confederació empresarial andorrana (article Diari d'Andorra < 01/09/2005 )

Que en penseu de la creació de la CEA?

 

Diari d'Andorra < 01/09/2005 :     La CEA adaptarà els estatuts per donar cabuda també als col·legis professionals

" La Confederació Empresarial Andorrana (CEA), que es troba en procés constituent, intentarà d’adaptar els estatuts per donar cabuda als diferents col·legis professionals, que no estan regulats per llei i tampoc no es regeixen per la normativa d’associacions, segons va explicar Joan Tomàs, un dels integrants del grup impulsor del projecte. Els promotors de la nova patronal, que pretén aglutinar tant les associacions sectorials com les empreses individuals, van exposar ahir la iniciativa a la sala d’actes del comú d’Escaldes davant d’uns 150 empresaris de diversos sectors.

M.S.  Andorra la Vella, 01/09/2005

Tomàs, que responent a la interpel·lació d’ un dels assistents no va descartar que “ en una segona etapa” del projecte es poguessin incorporar a la futura patronal empreses parapúbliques com ara FEDA i l’ STA, va explicar que ja s’ han mantingut contactes amb alguns col·legis professionals i que la intenció és “ fer una adaptació dels estatuts per poder-los incorporar de manera clara, sense cap tipus de dubte, en el règim de funcionament de la corporació” .
Quant a aquest darrer aspecte, la també impulsora de la CEA i excònsol major de la capital, Conxita Mora, que va insistir que l’ entitat vol assolir “ la màxima representativitat” per esdevenir una interlocutora única i vàlida i tenir força per “ influir en decisions institucionals” , va explicar que s’ ha pensat en una fórmula amb “ una part fixa i una de variable indexada sobre el nombre de treballadors i les entitats que representin les associacions” per atendre els diferents col·lectius, ja siguin promotors, associacions sectorials o socis individuals.
Pel que fa al finançament, Mora va explicar que s’ ha optat per l’ establiment d’ una quota fixa i per una de variable, també indexada, sobre el nombre de treballadors o entitats, i va avançar que hi haurà la figura del soci patrocinador – hi hauria un número tancat– , que aportaria una quantitat fixa a l’ any. Així mateix, la integrant del grup impulsor de la CEA, que preveu necessitar uns 140. 000 euros anuals per mantenir una estructura operativa permanent, va concretar que es planteja un òrgan directiu integrat per deu persones, set de les quals serien representants de les associacions sectorials i tres de les empreses.
Mora, que va explicar que hi ha la possibilitat que una empresa que formi part d’ una associació es pugui incorporar a la confederació a títol particular, va avançar que la futura seu social de la CEA podria servir també de seus per a algunes de les associacions que la integrin.
Des de l’ equip impulsor de la CEA s’ espera enllestir els estatus i perfilar el model de finançament i de funcionament les properes setmanes i que la futura patronal sigui una realitat l’ octubre vinent.

El president de la Cambra de Comerç dóna suport a la nova patronal
Davant la preocupació d’ algun dels assistents pel paper que jugaria la Cambra de Comerç després del naixement de la Confederació Empresarial Andorrana, el president de l’ entitat, Francesc Pallàs, va voler intervenir per manifestar el suport de la Cambra a la constitució de la nova patronal. Pallàs, que va recordar que la representació de la Cambra “ és de tot el sector empresarial del país” , ja que l’ entitat es va crear per llei i l’ afiliació és obligatòria, va assegurar que el fet que hi hagi una confederació que aglutini els interessos de les patronals “ és positiu fins i tot per a la Cambra, perquè diferencia molt clarament quina és la seva obligació i quin és l’ interès de cada persona que participa en la patronal” . En aquest sentit, Pallàs va recordar que la Cambra de Comerç no pot entrar en les discussions intersectorials."

COMUNICACIONS FERROVIÀRIES - EDITORIAL DIARI BON DIA del 06/09/05

TAMBÉ SEMBLARIA INTERESSANT PODER COMENTAR LES REFLEXIONS de l'EDITORIAL DEL BON DIA

 "La maratoniana sessió de visites que ha fet el cap de Govern a banda i banda de la frontera en una setmana haurà servit com a mínim per fer quallar un misstage i una necessitat més que evident per Andorra. Al marge de polèmiques d’isards o de llistes de paradisos fiscals, Albert Pintat ha basat les entrevistes amb els mandataris català, francès i espanyol en la necessitat que té Andorra de millorar les comunicacions amb els nostres territoris veïns, ja que aquesta millora és una garantia de futur per a l’economia andorrana i la seva gent. Com a petit país que som enclavats enmig dels Pirineus i entre dos grans estats els accessos al nostre país esdevenen vitals i importantíssims per continuar avançant, de tal manera que no es produeixin casos com el de l’hivern passat amb els turistes atrapats a la carretera d’accés al Pas de la Casa. Pel vessant sud, les comunicacions estan, sens dubte, molt millor. D’aquí un parell de mesos amb la inauguració del nou tram del pantà d’Oliana, arribar amb cotxe al Principat des de Catalunya serà molt més ràpid. El problema continuarà sent a l’interior del país. Malauradament, pel vessant francès és on anem més mancats de millora en les comunicacions viàries. No estaria gens malament recuperar la idea de fer arribar també el tren des de l’Hospitalet fins Andorra, de la mateixa manera que es parla de fer possible la construcció del tren lleuger de Puigcerdà fins al Principat, passant per la Seu. Encara que tot plegat es vegi molt lluny en el temps per les dimensions de l’obra, aquesta xarxa ferroviària ens ajudaria molt a descol·lapsar el país si després internament som capaços de crear un transport públic amb el qual els turistes no trobin a faltar el vehicle privat. És una inversió de futur."

TOP 5 de les últimes ERMENGOTEQUES del diari d'andorra

Hola companys/nyes!

 

Es cert que 1 imatge val més que 1000 paraules.

Per a mi aquestes són les millors ERMENGOTEQUES del diari d'andorra d'aquest darrer mes.

 

Xarli.

 

 

 

 

 

 

AEROPORT, IRPF, COMPROMISOS i LLISTES NEGRES: EDITORIAL DIARI D'ANDORRA del 06/09/05

SEMBLARIA INTERESSANT PODER COMENTAR LES REFLEXIONS DE LES NOTICIES APAREGUDES i de l'EDITORIAL DEL DIARI

 

" José Luis Rodríguez Zapatero va iniciar ahir el nou curs polític amb una agenda carregada. L’ entrevista amb el cap de l’ oposició, el popular Mariano Rajoy, va obrir la jornada, mentre que posteriorment el president de l’ executiu espanyol va rebre el seu homòleg andorrà, Albert Pintat, en una cita segurament més distesa que l’ anterior. El cap de Govern va sortir molt satisfet de la primera presa de contacte, un aperitiu de les trobades que mantindran els dies vinents en el marc dels preparatius de la cimera iberoamericana de Salamanca ministres dels dos Estats, uns contactes que avui enceten Puigdellívol i Montilla. De la trobada no calia esperar grans resultats, tot i que destaca la voluntat expressada per part dels dos mandataris de no deixar eternitzar alguns dels dossiers oberts. En aquest sentit, sembla prudent que una vegada per totes es deixi de fer tombs al voltant de l’ aeroport de la Seu més enllà de genèriques declaracions de principis. La legislatura passada es van destinar molts esforços a aquestes converses sense grans avenços. Andorra ja ha manifestat la predisposició a finançar part del cost d’ aquesta obra tot i no estar en el seu territori. Si Madrid no té com a mínim la intenció d’ aportar el cost del cinquanta per cent del projecte sembla inútil continuar negociant eternament. Són massa els temes d’ interès mutu pendents per perdre el temps en una instal·lació que no es considera necessària per part de Madrid, tot i que des de la Generalitat de Catalunya s’ insisteixi en l’ interès en la reobertura de l’ aeroport. En tot cas, si aquesta instal·lació es desestima serà perquè el govern espanyol no vol invertir una mica més de vint milions d’ euros, una xifra poc rellevant atès el volum pressupostari que mou. La trobada també hauria de servir per desencallar dossiers com, per exemple, el de Ràdio Andorra o el conveni sobre les loteries, a més de servir per conscienciar el president espanyol, abans de la reunió entre els ministres Manel Pons i Magdalena Álvarez, de la necessitat de convertir en prioritàries, i per tant incloure en el pla d’ infrastructures, les vies d’ accés a Andorra. En altres temes més polítics, com ara la sortida de la llista de paradisos fiscals de l’ OCDE, el suport espanyol pot ser important però de qui depèn en darrera instància és de la voluntat andorrana d’ assumir uns compromisos que només cinc Estats no accepten. "

 

Salutacions Companys...