http://www.partitsocialdemocrata.com/?p=5719
TEXT ALTERNATIU AL “PROJECTE DE LLEI DE MESURES DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA”
Proposició de llei per a la implantació de mesures per a la protecció social i la reactivació econòmica
Exposició de motius
Una llei de mesures urgents per la reactivació econòmica no es pot limitar a proposar tan sols mesures econòmiques. En qualsevol iniciativa legislativa, cal defensar un determinat model de societat que posi en primer pla els principis de justícia social i solidaritat. Una societat justa i cohesionada, lluny de ser una càrrega, suposa un element de competitivitat econòmica i enforteix el país davant els importants reptes que es presenten, en el sentit que les mesures de protecció social són l’expressió d’un determinat model de societat que ens fa més pròspers i més forts.
Dotar a l’activitat econòmica dels mitjans adequats per un creixement econòmic sostingut i equilibrat, és una de les principals responsabilitats de l’Estat, que a més ha d’anticipar les seves polítiques als cicles econòmics. Així doncs l’actual situació d’aturada en el creixement econòmic demana d’una resposta àgil i eficaç per part dels poders públics, coordinada amb els agents econòmics i socials, que ha d’actuar en un triple direcció: en el sentit de reforçar els elements de competitivitat de l’activitat econòmica, protegir els ciutadans més vulnerables davant de les dificultats que genera la conjuntura de crisi econòmica, i potenciar els elements estructurals que permetin assolir un creixement econòmic sòlid i estable en un futur escenari alcista del cicle econòmic. Aquests objectius s’assoleixen amb les mesures que s’adopten en la present Llei, les quals han de permetre assegurar als agents econòmics i als ciutadans en general el gaudi del major benestar possible.
Andorra ha d’afrontar una doble situació adversa, d’un costat la manca de polítiques estructurals per a la transformació i modernització del seu teixit econòmic, que tot els agents convenen en qualificar com a exhaurit i que requereix de modificacions estructurals; extrem que es veu agreujat per la desfavorable conjuntura econòmica mundial. Són per tant moments adversos, que requeriran trobar consensos estables en el disseny de les polítiques econòmica i fiscal a adoptar, per tal de superar amb èxit els reptes que se’ns presenten i assegurar un futur pròsper.
Ultra els reptes que la crisi econòmica planteja, aquesta és alhora una oportunitat per reordenar sectors i impulsar noves activitats, i és des d’aquesta doble perspectiva que s’orienten les mesures objecte de la present Llei, amb voluntat d’atendre les dificultats que planteja, però alhora com una oportunitat d’ordenar l’activitat econòmica, i d’acord amb els dèficits de la nostra estructura econòmica, la necessitat d’impulsar reformes estructurals per assolir una activitat econòmica més sòlida als reptes de la globalització i a les crisis que cíclicament presenta.
Les mesures per la protecció social i la reactivació econòmica objecte de la present Llei són conseqüència d’un determinat model econòmic, que aporta un equilibri entre el mercat i la societat, entre la lliure competència dels agents econòmics i la cooperació social; a títol de full de ruta que vertebren i orienten la seva aplicació, i alhora d’una diagnosi dels problemes que cal afrontar. La situació actual obliga a deixar de banda les polítiques d’improvisació. Seria irresponsable el deixar fer, esperant èpoques millors. Cal doncs passar a l’acció. Acció per resoldre els problemes de la gent i per assegurar-ne el seu futur.
Tan sols una actuació concertada entre sector públic i sector privat permetrà assolir els objectius de creixement necessaris. D’acord amb al paper dinamitzador del sector públic i el necessari consens de totes les forces polítiques i els agents econòmics i socials, la present Llei estableix les bases per atendre els reptes que planteja l’actual conjuntura d’afebliment del cicle econòmic, però des de la recerca de la col·laboració i la participació de tota la societat en la implantació, seguiment i modificació de les mesures que en la mateixa s’estableixen, doncs tan sols des del convenciment de les nostres possibilitats, de la nostra tradicional capacitat emprenedora, des d’una actuació coordinada de tota la societat, es poden assolir els reptes de futur.
Les mesures que s’adopten parteixen de la diagnosi de la situació de la nostra activitat econòmica. Així les empreses necessiten d’un sistema fiscal just i estable, d’un marc legal igualment estable que doni seguretat jurídica a les inversions, d’una obertura als mercats internacionals. En moments de crisi econòmica com l’actual pot ser necessària una flexibilització dels costos fixos per la disminució d’ingressos, que s’ha de fer compatible amb els drets socials i des de la concertació, on l’Estat ha d’actuar com a garant d’aquest procés. Convé igualment facilitar la liquidesa necessària per afrontar les inversions que permetin obtenir la millora de la competitivitat, el reforç dels mecanismes que faciliten la confiança en l’activitat mercantil, especialment en el sistema bancari i en un sistema judicial àgil, la intensificació de la lluita contra l’intrusisme i la competència deslleial, programes de formació i ajudes directes per actuacions de millora de la qualitat i reconversió, així com de polítiques públiques per al foment dels emprenedors.
Unes prestacions socials adequades, d’acord amb el nostre nivell de vida, especialment necessàries en èpoques de crisi econòmica, són un element de competitivitat econòmica i de cohesió social, i en cap cas una càrrega a eliminar, doncs la nostra societat ha de preservar els principis de solidaritat i justícia social. L’Estat no pot permetre deixar ningú pel camí en moments de dificultat.
A l’ensems l’accés a l’habitatge segueix essent el gran dèficit de la nostra societat, i és la primera preocupació dels ciutadans, amb un efectes nocius que cal corregir, en el sentit que exclou els seus ciutadans, malmet la cohesió social i el sentiment de pertinença a la nostra comunitat, per a quins reptes l’actual desacceleració del mercat immobiliari pot facilitar mecanismes de solució. Les prestacions socials de la CASS i del Govern requereixen d’una gestió sense dilacions, amb mecanismes eficaços per resoldre els conflictes amb els seus beneficiaris, defugint l’aplicació de criteris economicistes.
La diagnosi de la situació econòmica d’Andorra porta a constatar l’existència de dèficits estructurals i conjunturals, i per tant les mesures a adoptar, lluny de ser solucions parcials o provisionals, han de ser fonamentalment mesures estructurals, i és en aquest sentit que una gestió del curt termini de la crisi econòmica no faria més que malbaratar esforços i aprofundir en les debilitats de la nostra estructura econòmica, ajornant un cop més la implantació dels fonaments per assolir el progrés econòmic i social que la pròpia Constitució estableix. És per aquest motiu que el present text insisteix particularment en aquelles qüestions de caràcter estructural, fent una aposta decidida, no tan sols en benefici de l’atenuació dels efectes nocius de la crisi, atenent les limitades possibilitats d’intervenció públiques, sinó també una aposta de futur per tal d’assolir un sòlid i sostingut creixement econòmic en el moment que la conjuntura internacional sigui més favorable.
La Llei s’estructura en quatre capítols, d’acord amb els àmbits social i econòmic on es vol incidir, la protecció social, el suport a empreses, treballadors i consumidors, l’impuls de l’activitat econòmica i finalment l’Administració pública, que al seu torn es subdivideixen en seccions atenent les particularitats de les mesures que s’adopten.
En el capítol primer s’adopten les mesures de protecció social.
En el capítol segon es plantegen mesures de suport a empreses, treballadors i consumidors.
En el capítol tercer l’impuls de l’activitat econòmica.
En el capítol quart es situen les accions urgents a nivell de l’Administració pública.
Tal com s’ha deixat palès les mesures que es contemplen en la present Llei van més enllà de l’atenció de les dificultats i necessitats dels ciutadans producte de la crisi econòmica, que també atén, sinó que pretén assentar les bases per tal que d’acord amb la interdependència de les economies del nostre entorn, quan es presenti un cicle alcista estiguem en la millor de les disponibilitats per assolir un creixement econòmic sòlid i sostingut. No es tracta doncs de gestionar l’immediat o el curt termini, de superar el cul de sac, sinó preparar el redreçament de l’activitat econòmica.
Capítol primer. Protecció social
Article 1. Pensió de solidaritat per la gent gran
1. La pensió de solidaritat per a la gent gran consisteix en el pagament d’una prestació econòmica mensual de caràcter vitalici a la persona destinatària en les condicions, quantia i forma que s’estableixen en aquesta Llei i en les normes reglamentàries.
2. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran, la persona que compleix els següents requisits generals:
a) haver complert seixanta cinc anys en el moment de la sol·licitud;
b) no treballar;
c) residir legalment i permanentment al Principat d’Andorra i haver-ho fet durant deu anys consecutius i immediatament anteriors als seixanta cinc anys;
d) no ésser usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial.
3. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran la persona que compleix els requisits econòmics següents:
a) quan la persona beneficiària viu sola, els ingressos que percep per tots els conceptes no superen el llindar econòmic de precarietat establert pel Govern;
b) si la persona beneficiària viu amb el cònjuge o parella de fet i la suma dels ingressos per tots els conceptes no supera dues vegades el llindar econòmic de precarietat;
c) si la persona beneficiaria conviu en un nucli familiar amb lligams de consanguinitat fins el segon grau i la suma dels ingressos que perceben per tots els conceptes tots els seus membres no supera el llindar econòmic de precarietat establert multiplicat per la quantitat de membres.
Es considera ingrés, tant de la persona beneficiària com dels familiars amb qui convisqui, l’obtenció de qualsevol renda, ja sigui per treball, capital, béns immobles o pensions.
4. L’import de la pensió que és variable es determina individualment d’acord amb la quantitat equivalent a la diferència entre el llindar econòmic de precarietat i el còmput d’ingressos segons els mateixos criteris que els requisits econòmics establerts en l’apartat 3.
5. La pensió de solidaritat per la gent gran s’extingeix en el moment en què la persona beneficiària deixi de complir els requisits generals o econòmics exigits, o per defunció.
6. El llindar econòmic de precarietat que és la taxa de risc de la pobresa es fixa com el 60 per cent de la mediana de la despesa anual equivalent.
7. El llindar econòmic de precarietat s’estableix anyalment en la Llei del pressupost.
Article 2. Subvenció econòmica a les escoles bressol
1. La subvenció econòmica a les Escoles Bressol consisteix en una aportació de Govern per mes i plaça a les Escoles Bressol comunals i a les Escoles Bressol privades, per tal de reduir el preu mensual que pertoca abonar a les famílies.
2. En el cas que la quota mensual fixada per plaça supera en un 25% la quota mensual mitjana de les Escoles Bressol comunals, no hi ha lloc a subvenció
3. L’import de la subvenció per mes i plaça és de 75 euros, s’abona directament pel Govern a l’escola bressol i en conseqüència dóna lloc al descompte de la quota mensual a satisfer pel seu beneficiari.
Article 3. Règim d’atorgament de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social
1. L’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de la present Llei s’aplica, sense cap ajornament, el que disposen els articles 135 i 141 de la llei de la seguretat social, aprovada el dia 3 d’octubre del 2008, que diuen textualment:
“Article 135. Tarifes de responsabilitat
1. S’entén per tarifes de responsabilitat el valor assignat als actes sanitaris per a l’atenció a les persones malaltes.
2. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents.
3. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna s’abonen en els percentatges següents:
a) Les despeses sanitàries corresponents als actes efectuats o prescrits per cadascun dels professionals de la salut, el 75% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.
b) Les despeses d’hospitalització i d’internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant l’hospitalització o l’internament, el 90% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.
4. En el cas que l’import pagat de la prestació sigui inferior a la tarifa de responsabilitat, el reembossament es fa prenent com a base l’import pagat.
5. Tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els orfes fins als 18 anys o fins als 25 en el cas que cursin estudis en un establiment d’ensenyança reconegut.
6. Prèvia sol·licitud a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat:
a) Les persones jubilades que tinguin uns revinguts totals inferiors a un import igual o inferior al salari mínim mensual.
b) Les persones discapacitades que reben una pensió de solidaritat i les persones que com a conseqüència d’una invalidesa resten incapacitades per a exercir qualsevol activitat professional.
c) Les persones amb recursos econòmics insuficients, d’acord amb els requisits establerts per reglament.
7. El Govern, previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha d’establir reglamentàriament una llista de patologies les despeses de tractament de les quals es reembossen fins a una base del 100% de les tarifes de responsabilitat.
8. El Govern previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, pot establir reglamentàriament altres supòsits en què determinats col·lectius tinguin dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat.
Article 141. Règim d’atorgament de les prestacions
1. El pagament de les despeses derivades d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’atorguen en règim de tercer pagador.
2. El pagament de les despeses derivades d’una hospitalització en un establiment convencionat s’atorguen en règim de tercer pagador.
3. S’entén per tercer pagador el règim en el qual la caixa Andorrana de Seguretat Social abona directament al prestador de serveis les despeses que van a càrrec de la seguretat social.
4. En el cas de despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral, la persona assegurada paga directament als prestadors i posteriorment demana el reembossament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
5. El pagament de qualsevol tipus de despeses ocasionades pels col·lectius que, d’acord amb l’article 135, tenen dret al reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat, s’atorguen en règim de tercer pagador en les condicions que s’estableixin per reglament.
6. Es poden establir reglamentàriament modalitats de pagament en règim de tercer pagador per a prestacions o altres col·lectius determinats”.
2. El Govern en el termini màxim d’un mes ha d’aprovar els reglaments previstos en els articles 135 i 141 de la llei esmentada.
Article 4. Pla Nacional d’Atenció Social: tramitació
1. Per tot el dia 30 de desembre del 2008, el Govern ha d’aprovar i publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el nou Pla Nacional d’Atenció Social, iniciat a finals del 2005 amb la participació de diferents agents socials i coordinat pel CRES.
2. El Pla Nacional d’Atenció Social defineix els objectius generals i específics, a curt i mitjà termini, en els diferents àmbits d’actuació: gent gran, infància, violència de gènere, discapacitats i situacions de dependència, voluntariat i col·lectius vulnerables.
3. El Pla contempla també els programes pressupostaris que contenen els recursos econòmics, humans i materials necessaris per dur-lo a terme, atenent a l’actual context de crisi econòmica.
4. El reglament de prestacions econòmiques ha d’enquadrar-se en les línies d’actuació definides en el Pla Nacional d’Atenció Social.
Capítol segon. Suport a empreses, treballadors i consumidors
Secció primera. Instruments de concertació social
Article 5. Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra
1. El Govern crea i estructura la Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra, amb la participació de tots els agents socials i administracions públiques, per al control, impuls i millora en la implantació de les mesures de reactivació econòmica i protecció social dimanants de la present llei, així com de les mesures complementàries que s’adoptin,
2. La Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra tramet al Consell General, amb caràcter trimestral, un informe de l’activitat i de les conclusions que entengui adients formular.
Secció segona. Mesures d’impuls directe al consum
Article 6. Reducció de tipus de gravamen per a la rehabilitació d’habitatges
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueixi fins al 0% per a tots els treballs de rehabilitació d’habitatge ja construït a la data d’aprovació de la present Llei, destinats a l’ampliació de l’oferta d’habitatge en el mercat de lloguer.
2. Aquesta reducció abasta els treballs directes així com totes les tasques i treballs sots-contractats destinats a la mateixa finalitat que la descrita en l’apartat anterior.
3. Aquesta reducció no és d’aplicació en el cas que el preu del lloguer de l’habitatge resultant de la rehabilitació superi en un 20% el preu mitjà del mercat, establert pel ministeri encarregat del departament d’habitatge.
4. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.
5. En cas de no donar-se les circumstàncies establertes en el paràgrafs anteriors i que donen lloc a l’estalvi fiscal, l’Administració requereix de l’obligat tributari la liquidació de les càrregues tributàries al tipus convencional, deute tributari que ha de ser majorat per l’interès legal incrementat en dos punts.
Article 7. Reducció de tipus de gravamen per a la construcció d’habitatge de titularitat pública
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueix fins al 0% per a tots els treballs de construcció d’habitatge de titularitat pública.
2. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.
Article 8. Pla d’ajuda al finançament per la compra de vehicles eficients
Amb l’objectiu de contribuir a una reducció significativa de la contaminació atmosfèrica el Consell General declara d’interès nacional i social la substitució de vehicles amb antiguitat superior a dotze anys per vehicles eficients des del punt de vista ecològic, atenent a l’efecte positiu de la mesura sobre la reactivació en la compra de vehicles. El Govern encomana a l’INAF que d’acord amb l’establert en l’article 7 de la llei 14/2003, de 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i a l’empara del que assenyalen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, promogui l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de l’adquisició de vehicles eficients, sempre que la nova adquisició suposi la substitució d’un vehicle de més de 12 anys i la baixa del mateix en el Registre de vehicles i que el preu del nou vehicle no superi els 22.500 €.
Article 9. Preferència en la contractació pública d’empreses andorranes
1. El Govern, els comuns i les empreses parapúbliques i societats públiques estableixen les mesures necessàries, per tal de prioritzar la contractació d’empreses i professionals andorrans, en tots els processos de contractació mentre no existeixi un acord amb la Unió Europea que permeti que els professionals i les empreses andorranes puguin ofertar els seus serveis a l’exterior en igualat d’oportunitats.
2. El Govern desenvolupa una campanya de sensibilització respecte els beneficis i avantatges de comprar i contractar serveis al país.
Secció tercera. Mesures específiques per al sector de la construcció
Article 10. Programa per a la rehabilitació d’habitatges
El Govern desenvolupa, en col·laboració amb els comuns, un programa de rehabilitació d’habitatge i millora de la trama urbana per la reforma dels entorns i equipaments públics, amb concertació de la inversió pública i privada, per a l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans, l’accés a l’habitatge i la reconducció de l’activitat del sector de la construcció.
Article 11. Programa per a la construcció d’habitatge concertat
El Govern ha de dotar pressupostàriament dos projectes d’habitatge de titularitat pública de lloguer abans del 31 de desembre de 2009, mitjançant concertació amb el sector privat i els comuns, per a l’aportació mixta entre públic i privat de béns immobles i treballs de construcció, atenent de forma especial els col·lectius més necessitats.
Secció quarta. Augment de la liquidesa famílies i empreses
Article 12. Actualització de la renda en els arrendaments
1. A partir de l’entrada en vigor de la present Llei i per un període de 12 mesos, el preu de l’arrendament d’habitatges i locals comercials i arrendaments rústics no podran incrementar-se, ni que sigui per la via de la successió de contractes, sense perjudici de les pròrrogues que el Govern pugui acordar a l’esmentat termini.
2. Un cop expirat el termini objecte del paràgraf precedent, o qualsevol de les seves pròrrogues l’increment establert per disposició legal, o contractualment, es farà d’acord amb la renda vigent a l’entrada en vigor de la present Llei.
Article 13. Reducció del termini de preavís i indemnització en cas de resolució del contracte d’arrendament de locals comercials
Se suprimeix la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada del contracte d’arrendament de locals comercials. Es redueix el termini de preavís, en tots els casos, a un mes. El termini de pròrroga tàcita és de tres anys.
Article 14. Ampliació del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris
1. El Govern ha d’acordar juntament amb l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) els requisits i criteris per a l’ampliació en un mínim de dos anys suplementaris del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris per al primer habitatge.
2. Els tràmits necessaris per la formalització d’aquestes ampliacions estan exempts del pagament de taxes notarials, registrals i fiscals.
3. Els interessats poden acollir-se a aquesta mesura fins al 30 de juny de 2009.
Article 15. Tarifes FEDA i STA
1. Es deroga el cànon que grava els rebuts emesos per FEDA i STA.
2. El tipus de gravamen sobre els serveis de comunicacions i de subministrament elèctric queda establert en el 4%.
3. El Govern encomana als Consells d’Administració de FEDA i STA un estudi de reducció de les tarifes dels serveis que presten amb l’objectiu de repercutir en els ciutadans i en les empreses d’Andorra part dels beneficis de les dues entitats parapúbliques sense comprometre els seus plans d’actuació i d’inversions futurs. Aquesta reducció opera a comptar de la facturació del mes de gener del 2009.
Article 16. Pagament als proveïdors d’empreses públiques
1. El Govern i les empreses parapúbliques atenen les factures pendents de pagament a la data d’aprovació d’aquesta Llei i aquelles que es presentin amb posterioritat, en el termini màxim de cinquanta-cinc dies a comptar de la seva data de presentació.
2. Superat aquest termini l’import de la factura a satisfer merita l’interès legal.
3. El Govern i les empreses parapúbliques poden interrompre motivadament el termini de pagament, quan s’hagin de practicar actuacions de control o d’instrucció del procés de pagament.
Article 17. Fraccionament en el pagament del deute tributari
1. D’ençà l’aprovació de la present Llei i pel termini de dos anys, els obligats tributaris poden prorrogar fins a 24 mesos els deutes tributaris mitjançant pagaments mensuals, o a proposta de l’obligat tributari d’un pagament fraccionat que en cap cas podrà superar els 24 mesos. L’ajornament merita en tot cas l’interès legal. El Govern demana les garanties i afiançaments que entengui necessaris per a l’esmentat ajornament, en complement del que es disposa en l’article 36 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996.
2. Durant el període de 24 mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, s’eximeix als obligats tributaris de la liquidació dels pagaments mitjançant acompte establert en la normativa reguladora dels impostos indirectes.
Capítol tercer. Impuls de l’activitat econòmica
Article 18. Crèdits tous per a noves iniciatives empresarials
1. Atesa la complicada situació financera a nivell internacional marcada per una manca de liquidesa en tot el sistema bancari així com per la implantació de fortes mesures restrictives en el risc creditici, i tenint molt present l’efecte perjudicial a curt i a llarg termini que aquesta restricció del crèdit pot tenir sobre el creixement i el desenvolupament econòmic, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de noves iniciatives empresarials i/o professionals. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.
2. En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’establir, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals, els criteris d’accés a aquest programa.
Article 19. Crèdits tous per a la reconversió i expansió d’activitats
1. Davant de la necessitat d’afavorir i facilitar les reconversions professionals i d’empreses amb l’objectiu de minimitzar la pèrdua de llocs de treball i el risc de tancament d’alguns negocis, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de processos de reconversió i expansió d’activitats empresarials. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.
2. En el termini de tres mesos el Govern estableix, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals els criteris d’accés a aquest programa.
Article 20. Energies alternatives
1. El Govern estableix un programa d’ajudes i subvencions per a la instal·lació de panells solars i altres inversions que permetin diversificar les fonts energètiques i aprofitar els recursos naturals.
2. En el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la llei, el Govern ha d’aprovar les mesures normatives escaients per a la implantació de fonts d’energies alternatives en els edificis de nova construcció i en els edificis de rehabilitació.
Article 21. Publicitat als taxis
1. Els titulars de llicències de taxi poden contractar l’ús de l’interior i de l’exterior del vehicle per a finalitats publicitàries.
2. Aquesta publicitat ha de ser reglamentada.
Capítol quart. Administració pública
Secció primera. Finances públiques
Article 22. Reducció de la despesa sumptuària
1. El Govern redueix, en el Pressupost 2009, en almenys el 25% la dotació de les partides pressupostàries corresponents als comptes econòmics 22610, Atencions protocol·làries i de representació, 22660 Reunions, conferències i cursets, 22670 Publicitat i propaganda, 22760 Estudis i treballs tècnics, 230 i 231 Reemborsament de dietes i locomoció que tenen una dotació pressupostària total per a l’any 2008 de 6.821.932,12€.
2. S’encomana al Govern la reducció en el projecte de pressupost de l’any 2009 en un mínim d’un 25% les despeses de les ambaixades, limitant el nombre d’ambaixadors.
Article 23. Retribucions dels alts càrrecs i personal de relació especial
Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, dels secretaris d’Estat, del secretari general del Govern, del cap de Gabinet del cap de Govern, del cap de protocol i del personal de relació especial de l’Administració general no poden ser objecte de cap increment, per cap concepte, durant l’exercici 2009.
Article 24. Mancomunitat de serveis i contractacions públiques
El Govern ha de presentar en un termini de 2 mesos un pla contenint les iniciatives, normatives i de concertació, per tal que les administracions públiques i les empreses parapúbliques procedeixin a mancomunar la contractació d’obres, serveis i subministraments, cercant sinèrgies i economies d’escala.
Secció segona. Administració de Justícia
Article 25. Mitjans de l’Administració de Justícia
El Govern, amb la necessària concertació amb el Consell Superior de Justícia, ha d’incloure en el Pressupost 2009 els mitjans necessaris per a l’agilització dels procediments judicials, amb especial incidència en l’apartat d’execucions, en els procediments d’arrendaments urbans i en els procediments de suspensió de pagaments i fallida, amb la finalitat d’incrementar la confiança i la seguretat en el tràfec mercantil dels operadors econòmics.
Secció tercera. Mesures d’agilització i simplificació de tràmits administratius
Article 26. Tràmits administratius
1. El Govern reordena els tràmits administratius de manera que no es requereixi dels administrats cap document o informació que disposi l’Administració General, els comuns o les empreses parapúbliques.
2. El Govern ha d’elaborar i aprovar en el termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present llei un procediment simplificat per a l’obertura de comerços i la constitució de societats mercantils.
Secció quarta. Mesures per millorar l’Administració Pública
Article 27. Mútua de funcionaris
El Govern en el termini màxim de dos mesos, a comptar de l’entrada en vigor de la present llei, prèvia concertació amb els sindicats més representatius de la Funció Pública, atenent al principi d’equilibri econòmic i preveient una gestió comptable diferenciada, ha de desenvolupar el que disposa l’article 82.3 de la Llei de Funció Pública amb la finalitat que “Reglamentàriament quedi regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris de l’Administració general”.
Article 28. Transferències corrents a l’exterior
El Govern ha de trametre al Consell General, tant en l’elaboració del pressupost com en la liquidació, tota la informació perquè el Consell General pugui fer un control suficient sobre les despeses del subconcepte 49200, transferències corrents a l’exterior.
Disposicions finals
Primera
S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text complet de les lleis resultant de les modificacions introduïdes en la present Llei. Prèviament a la seva publicació, el Govern ha de presentar a la Sindicatura els textos normatius als efectes de procedir al control de la legislació delegada segons s’estableix en l’article 59 de la Constitució. La Sindicatura emetrà o denegarà l’autorització per a la seva publicació en el termini màxim de trenta dies.
Segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Proposició de llei per a la implantació de mesures per a la protecció social i la reactivació econòmica
Exposició de motius
Una llei de mesures urgents per la reactivació econòmica no es pot limitar a proposar tan sols mesures econòmiques. En qualsevol iniciativa legislativa, cal defensar un determinat model de societat que posi en primer pla els principis de justícia social i solidaritat. Una societat justa i cohesionada, lluny de ser una càrrega, suposa un element de competitivitat econòmica i enforteix el país davant els importants reptes que es presenten, en el sentit que les mesures de protecció social són l’expressió d’un determinat model de societat que ens fa més pròspers i més forts.
Dotar a l’activitat econòmica dels mitjans adequats per un creixement econòmic sostingut i equilibrat, és una de les principals responsabilitats de l’Estat, que a més ha d’anticipar les seves polítiques als cicles econòmics. Així doncs l’actual situació d’aturada en el creixement econòmic demana d’una resposta àgil i eficaç per part dels poders públics, coordinada amb els agents econòmics i socials, que ha d’actuar en un triple direcció: en el sentit de reforçar els elements de competitivitat de l’activitat econòmica, protegir els ciutadans més vulnerables davant de les dificultats que genera la conjuntura de crisi econòmica, i potenciar els elements estructurals que permetin assolir un creixement econòmic sòlid i estable en un futur escenari alcista del cicle econòmic. Aquests objectius s’assoleixen amb les mesures que s’adopten en la present Llei, les quals han de permetre assegurar als agents econòmics i als ciutadans en general el gaudi del major benestar possible.
Andorra ha d’afrontar una doble situació adversa, d’un costat la manca de polítiques estructurals per a la transformació i modernització del seu teixit econòmic, que tot els agents convenen en qualificar com a exhaurit i que requereix de modificacions estructurals; extrem que es veu agreujat per la desfavorable conjuntura econòmica mundial. Són per tant moments adversos, que requeriran trobar consensos estables en el disseny de les polítiques econòmica i fiscal a adoptar, per tal de superar amb èxit els reptes que se’ns presenten i assegurar un futur pròsper.
Ultra els reptes que la crisi econòmica planteja, aquesta és alhora una oportunitat per reordenar sectors i impulsar noves activitats, i és des d’aquesta doble perspectiva que s’orienten les mesures objecte de la present Llei, amb voluntat d’atendre les dificultats que planteja, però alhora com una oportunitat d’ordenar l’activitat econòmica, i d’acord amb els dèficits de la nostra estructura econòmica, la necessitat d’impulsar reformes estructurals per assolir una activitat econòmica més sòlida als reptes de la globalització i a les crisis que cíclicament presenta.
Les mesures per la protecció social i la reactivació econòmica objecte de la present Llei són conseqüència d’un determinat model econòmic, que aporta un equilibri entre el mercat i la societat, entre la lliure competència dels agents econòmics i la cooperació social; a títol de full de ruta que vertebren i orienten la seva aplicació, i alhora d’una diagnosi dels problemes que cal afrontar. La situació actual obliga a deixar de banda les polítiques d’improvisació. Seria irresponsable el deixar fer, esperant èpoques millors. Cal doncs passar a l’acció. Acció per resoldre els problemes de la gent i per assegurar-ne el seu futur.
Tan sols una actuació concertada entre sector públic i sector privat permetrà assolir els objectius de creixement necessaris. D’acord amb al paper dinamitzador del sector públic i el necessari consens de totes les forces polítiques i els agents econòmics i socials, la present Llei estableix les bases per atendre els reptes que planteja l’actual conjuntura d’afebliment del cicle econòmic, però des de la recerca de la col·laboració i la participació de tota la societat en la implantació, seguiment i modificació de les mesures que en la mateixa s’estableixen, doncs tan sols des del convenciment de les nostres possibilitats, de la nostra tradicional capacitat emprenedora, des d’una actuació coordinada de tota la societat, es poden assolir els reptes de futur.
Les mesures que s’adopten parteixen de la diagnosi de la situació de la nostra activitat econòmica. Així les empreses necessiten d’un sistema fiscal just i estable, d’un marc legal igualment estable que doni seguretat jurídica a les inversions, d’una obertura als mercats internacionals. En moments de crisi econòmica com l’actual pot ser necessària una flexibilització dels costos fixos per la disminució d’ingressos, que s’ha de fer compatible amb els drets socials i des de la concertació, on l’Estat ha d’actuar com a garant d’aquest procés. Convé igualment facilitar la liquidesa necessària per afrontar les inversions que permetin obtenir la millora de la competitivitat, el reforç dels mecanismes que faciliten la confiança en l’activitat mercantil, especialment en el sistema bancari i en un sistema judicial àgil, la intensificació de la lluita contra l’intrusisme i la competència deslleial, programes de formació i ajudes directes per actuacions de millora de la qualitat i reconversió, així com de polítiques públiques per al foment dels emprenedors.
Unes prestacions socials adequades, d’acord amb el nostre nivell de vida, especialment necessàries en èpoques de crisi econòmica, són un element de competitivitat econòmica i de cohesió social, i en cap cas una càrrega a eliminar, doncs la nostra societat ha de preservar els principis de solidaritat i justícia social. L’Estat no pot permetre deixar ningú pel camí en moments de dificultat.
A l’ensems l’accés a l’habitatge segueix essent el gran dèficit de la nostra societat, i és la primera preocupació dels ciutadans, amb un efectes nocius que cal corregir, en el sentit que exclou els seus ciutadans, malmet la cohesió social i el sentiment de pertinença a la nostra comunitat, per a quins reptes l’actual desacceleració del mercat immobiliari pot facilitar mecanismes de solució. Les prestacions socials de la CASS i del Govern requereixen d’una gestió sense dilacions, amb mecanismes eficaços per resoldre els conflictes amb els seus beneficiaris, defugint l’aplicació de criteris economicistes.
La diagnosi de la situació econòmica d’Andorra porta a constatar l’existència de dèficits estructurals i conjunturals, i per tant les mesures a adoptar, lluny de ser solucions parcials o provisionals, han de ser fonamentalment mesures estructurals, i és en aquest sentit que una gestió del curt termini de la crisi econòmica no faria més que malbaratar esforços i aprofundir en les debilitats de la nostra estructura econòmica, ajornant un cop més la implantació dels fonaments per assolir el progrés econòmic i social que la pròpia Constitució estableix. És per aquest motiu que el present text insisteix particularment en aquelles qüestions de caràcter estructural, fent una aposta decidida, no tan sols en benefici de l’atenuació dels efectes nocius de la crisi, atenent les limitades possibilitats d’intervenció públiques, sinó també una aposta de futur per tal d’assolir un sòlid i sostingut creixement econòmic en el moment que la conjuntura internacional sigui més favorable.
La Llei s’estructura en quatre capítols, d’acord amb els àmbits social i econòmic on es vol incidir, la protecció social, el suport a empreses, treballadors i consumidors, l’impuls de l’activitat econòmica i finalment l’Administració pública, que al seu torn es subdivideixen en seccions atenent les particularitats de les mesures que s’adopten.
En el capítol primer s’adopten les mesures de protecció social.
En el capítol segon es plantegen mesures de suport a empreses, treballadors i consumidors.
En el capítol tercer l’impuls de l’activitat econòmica.
En el capítol quart es situen les accions urgents a nivell de l’Administració pública.
Tal com s’ha deixat palès les mesures que es contemplen en la present Llei van més enllà de l’atenció de les dificultats i necessitats dels ciutadans producte de la crisi econòmica, que també atén, sinó que pretén assentar les bases per tal que d’acord amb la interdependència de les economies del nostre entorn, quan es presenti un cicle alcista estiguem en la millor de les disponibilitats per assolir un creixement econòmic sòlid i sostingut. No es tracta doncs de gestionar l’immediat o el curt termini, de superar el cul de sac, sinó preparar el redreçament de l’activitat econòmica.
Capítol primer. Protecció social
Article 1. Pensió de solidaritat per la gent gran
1. La pensió de solidaritat per a la gent gran consisteix en el pagament d’una prestació econòmica mensual de caràcter vitalici a la persona destinatària en les condicions, quantia i forma que s’estableixen en aquesta Llei i en les normes reglamentàries.
2. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran, la persona que compleix els següents requisits generals:
a) haver complert seixanta cinc anys en el moment de la sol·licitud;
b) no treballar;
c) residir legalment i permanentment al Principat d’Andorra i haver-ho fet durant deu anys consecutius i immediatament anteriors als seixanta cinc anys;
d) no ésser usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial.
3. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran la persona que compleix els requisits econòmics següents:
a) quan la persona beneficiària viu sola, els ingressos que percep per tots els conceptes no superen el llindar econòmic de precarietat establert pel Govern;
b) si la persona beneficiària viu amb el cònjuge o parella de fet i la suma dels ingressos per tots els conceptes no supera dues vegades el llindar econòmic de precarietat;
c) si la persona beneficiaria conviu en un nucli familiar amb lligams de consanguinitat fins el segon grau i la suma dels ingressos que perceben per tots els conceptes tots els seus membres no supera el llindar econòmic de precarietat establert multiplicat per la quantitat de membres.
Es considera ingrés, tant de la persona beneficiària com dels familiars amb qui convisqui, l’obtenció de qualsevol renda, ja sigui per treball, capital, béns immobles o pensions.
4. L’import de la pensió que és variable es determina individualment d’acord amb la quantitat equivalent a la diferència entre el llindar econòmic de precarietat i el còmput d’ingressos segons els mateixos criteris que els requisits econòmics establerts en l’apartat 3.
5. La pensió de solidaritat per la gent gran s’extingeix en el moment en què la persona beneficiària deixi de complir els requisits generals o econòmics exigits, o per defunció.
6. El llindar econòmic de precarietat que és la taxa de risc de la pobresa es fixa com el 60 per cent de la mediana de la despesa anual equivalent.
7. El llindar econòmic de precarietat s’estableix anyalment en la Llei del pressupost.
Article 2. Subvenció econòmica a les escoles bressol
1. La subvenció econòmica a les Escoles Bressol consisteix en una aportació de Govern per mes i plaça a les Escoles Bressol comunals i a les Escoles Bressol privades, per tal de reduir el preu mensual que pertoca abonar a les famílies.
2. En el cas que la quota mensual fixada per plaça supera en un 25% la quota mensual mitjana de les Escoles Bressol comunals, no hi ha lloc a subvenció
3. L’import de la subvenció per mes i plaça és de 75 euros, s’abona directament pel Govern a l’escola bressol i en conseqüència dóna lloc al descompte de la quota mensual a satisfer pel seu beneficiari.
Article 3. Règim d’atorgament de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social
1. L’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de la present Llei s’aplica, sense cap ajornament, el que disposen els articles 135 i 141 de la llei de la seguretat social, aprovada el dia 3 d’octubre del 2008, que diuen textualment:
“Article 135. Tarifes de responsabilitat
1. S’entén per tarifes de responsabilitat el valor assignat als actes sanitaris per a l’atenció a les persones malaltes.
2. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents.
3. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna s’abonen en els percentatges següents:
a) Les despeses sanitàries corresponents als actes efectuats o prescrits per cadascun dels professionals de la salut, el 75% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.
b) Les despeses d’hospitalització i d’internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant l’hospitalització o l’internament, el 90% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.
4. En el cas que l’import pagat de la prestació sigui inferior a la tarifa de responsabilitat, el reembossament es fa prenent com a base l’import pagat.
5. Tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els orfes fins als 18 anys o fins als 25 en el cas que cursin estudis en un establiment d’ensenyança reconegut.
6. Prèvia sol·licitud a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat:
a) Les persones jubilades que tinguin uns revinguts totals inferiors a un import igual o inferior al salari mínim mensual.
b) Les persones discapacitades que reben una pensió de solidaritat i les persones que com a conseqüència d’una invalidesa resten incapacitades per a exercir qualsevol activitat professional.
c) Les persones amb recursos econòmics insuficients, d’acord amb els requisits establerts per reglament.
7. El Govern, previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha d’establir reglamentàriament una llista de patologies les despeses de tractament de les quals es reembossen fins a una base del 100% de les tarifes de responsabilitat.
8. El Govern previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, pot establir reglamentàriament altres supòsits en què determinats col·lectius tinguin dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat.
Article 141. Règim d’atorgament de les prestacions
1. El pagament de les despeses derivades d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’atorguen en règim de tercer pagador.
2. El pagament de les despeses derivades d’una hospitalització en un establiment convencionat s’atorguen en règim de tercer pagador.
3. S’entén per tercer pagador el règim en el qual la caixa Andorrana de Seguretat Social abona directament al prestador de serveis les despeses que van a càrrec de la seguretat social.
4. En el cas de despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral, la persona assegurada paga directament als prestadors i posteriorment demana el reembossament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
5. El pagament de qualsevol tipus de despeses ocasionades pels col·lectius que, d’acord amb l’article 135, tenen dret al reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat, s’atorguen en règim de tercer pagador en les condicions que s’estableixin per reglament.
6. Es poden establir reglamentàriament modalitats de pagament en règim de tercer pagador per a prestacions o altres col·lectius determinats”.
2. El Govern en el termini màxim d’un mes ha d’aprovar els reglaments previstos en els articles 135 i 141 de la llei esmentada.
Article 4. Pla Nacional d’Atenció Social: tramitació
1. Per tot el dia 30 de desembre del 2008, el Govern ha d’aprovar i publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el nou Pla Nacional d’Atenció Social, iniciat a finals del 2005 amb la participació de diferents agents socials i coordinat pel CRES.
2. El Pla Nacional d’Atenció Social defineix els objectius generals i específics, a curt i mitjà termini, en els diferents àmbits d’actuació: gent gran, infància, violència de gènere, discapacitats i situacions de dependència, voluntariat i col·lectius vulnerables.
3. El Pla contempla també els programes pressupostaris que contenen els recursos econòmics, humans i materials necessaris per dur-lo a terme, atenent a l’actual context de crisi econòmica.
4. El reglament de prestacions econòmiques ha d’enquadrar-se en les línies d’actuació definides en el Pla Nacional d’Atenció Social.
Capítol segon. Suport a empreses, treballadors i consumidors
Secció primera. Instruments de concertació social
Article 5. Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra
1. El Govern crea i estructura la Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra, amb la participació de tots els agents socials i administracions públiques, per al control, impuls i millora en la implantació de les mesures de reactivació econòmica i protecció social dimanants de la present llei, així com de les mesures complementàries que s’adoptin,
2. La Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra tramet al Consell General, amb caràcter trimestral, un informe de l’activitat i de les conclusions que entengui adients formular.
Secció segona. Mesures d’impuls directe al consum
Article 6. Reducció de tipus de gravamen per a la rehabilitació d’habitatges
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueixi fins al 0% per a tots els treballs de rehabilitació d’habitatge ja construït a la data d’aprovació de la present Llei, destinats a l’ampliació de l’oferta d’habitatge en el mercat de lloguer.
2. Aquesta reducció abasta els treballs directes així com totes les tasques i treballs sots-contractats destinats a la mateixa finalitat que la descrita en l’apartat anterior.
3. Aquesta reducció no és d’aplicació en el cas que el preu del lloguer de l’habitatge resultant de la rehabilitació superi en un 20% el preu mitjà del mercat, establert pel ministeri encarregat del departament d’habitatge.
4. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.
5. En cas de no donar-se les circumstàncies establertes en el paràgrafs anteriors i que donen lloc a l’estalvi fiscal, l’Administració requereix de l’obligat tributari la liquidació de les càrregues tributàries al tipus convencional, deute tributari que ha de ser majorat per l’interès legal incrementat en dos punts.
Article 7. Reducció de tipus de gravamen per a la construcció d’habitatge de titularitat pública
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueix fins al 0% per a tots els treballs de construcció d’habitatge de titularitat pública.
2. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.
Article 8. Pla d’ajuda al finançament per la compra de vehicles eficients
Amb l’objectiu de contribuir a una reducció significativa de la contaminació atmosfèrica el Consell General declara d’interès nacional i social la substitució de vehicles amb antiguitat superior a dotze anys per vehicles eficients des del punt de vista ecològic, atenent a l’efecte positiu de la mesura sobre la reactivació en la compra de vehicles. El Govern encomana a l’INAF que d’acord amb l’establert en l’article 7 de la llei 14/2003, de 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i a l’empara del que assenyalen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, promogui l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de l’adquisició de vehicles eficients, sempre que la nova adquisició suposi la substitució d’un vehicle de més de 12 anys i la baixa del mateix en el Registre de vehicles i que el preu del nou vehicle no superi els 22.500 €.
Article 9. Preferència en la contractació pública d’empreses andorranes
1. El Govern, els comuns i les empreses parapúbliques i societats públiques estableixen les mesures necessàries, per tal de prioritzar la contractació d’empreses i professionals andorrans, en tots els processos de contractació mentre no existeixi un acord amb la Unió Europea que permeti que els professionals i les empreses andorranes puguin ofertar els seus serveis a l’exterior en igualat d’oportunitats.
2. El Govern desenvolupa una campanya de sensibilització respecte els beneficis i avantatges de comprar i contractar serveis al país.
Secció tercera. Mesures específiques per al sector de la construcció
Article 10. Programa per a la rehabilitació d’habitatges
El Govern desenvolupa, en col·laboració amb els comuns, un programa de rehabilitació d’habitatge i millora de la trama urbana per la reforma dels entorns i equipaments públics, amb concertació de la inversió pública i privada, per a l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans, l’accés a l’habitatge i la reconducció de l’activitat del sector de la construcció.
Article 11. Programa per a la construcció d’habitatge concertat
El Govern ha de dotar pressupostàriament dos projectes d’habitatge de titularitat pública de lloguer abans del 31 de desembre de 2009, mitjançant concertació amb el sector privat i els comuns, per a l’aportació mixta entre públic i privat de béns immobles i treballs de construcció, atenent de forma especial els col·lectius més necessitats.
Secció quarta. Augment de la liquidesa famílies i empreses
Article 12. Actualització de la renda en els arrendaments
1. A partir de l’entrada en vigor de la present Llei i per un període de 12 mesos, el preu de l’arrendament d’habitatges i locals comercials i arrendaments rústics no podran incrementar-se, ni que sigui per la via de la successió de contractes, sense perjudici de les pròrrogues que el Govern pugui acordar a l’esmentat termini.
2. Un cop expirat el termini objecte del paràgraf precedent, o qualsevol de les seves pròrrogues l’increment establert per disposició legal, o contractualment, es farà d’acord amb la renda vigent a l’entrada en vigor de la present Llei.
Article 13. Reducció del termini de preavís i indemnització en cas de resolució del contracte d’arrendament de locals comercials
Se suprimeix la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada del contracte d’arrendament de locals comercials. Es redueix el termini de preavís, en tots els casos, a un mes. El termini de pròrroga tàcita és de tres anys.
Article 14. Ampliació del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris
1. El Govern ha d’acordar juntament amb l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) els requisits i criteris per a l’ampliació en un mínim de dos anys suplementaris del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris per al primer habitatge.
2. Els tràmits necessaris per la formalització d’aquestes ampliacions estan exempts del pagament de taxes notarials, registrals i fiscals.
3. Els interessats poden acollir-se a aquesta mesura fins al 30 de juny de 2009.
Article 15. Tarifes FEDA i STA
1. Es deroga el cànon que grava els rebuts emesos per FEDA i STA.
2. El tipus de gravamen sobre els serveis de comunicacions i de subministrament elèctric queda establert en el 4%.
3. El Govern encomana als Consells d’Administració de FEDA i STA un estudi de reducció de les tarifes dels serveis que presten amb l’objectiu de repercutir en els ciutadans i en les empreses d’Andorra part dels beneficis de les dues entitats parapúbliques sense comprometre els seus plans d’actuació i d’inversions futurs. Aquesta reducció opera a comptar de la facturació del mes de gener del 2009.
Article 16. Pagament als proveïdors d’empreses públiques
1. El Govern i les empreses parapúbliques atenen les factures pendents de pagament a la data d’aprovació d’aquesta Llei i aquelles que es presentin amb posterioritat, en el termini màxim de cinquanta-cinc dies a comptar de la seva data de presentació.
2. Superat aquest termini l’import de la factura a satisfer merita l’interès legal.
3. El Govern i les empreses parapúbliques poden interrompre motivadament el termini de pagament, quan s’hagin de practicar actuacions de control o d’instrucció del procés de pagament.
Article 17. Fraccionament en el pagament del deute tributari
1. D’ençà l’aprovació de la present Llei i pel termini de dos anys, els obligats tributaris poden prorrogar fins a 24 mesos els deutes tributaris mitjançant pagaments mensuals, o a proposta de l’obligat tributari d’un pagament fraccionat que en cap cas podrà superar els 24 mesos. L’ajornament merita en tot cas l’interès legal. El Govern demana les garanties i afiançaments que entengui necessaris per a l’esmentat ajornament, en complement del que es disposa en l’article 36 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996.
2. Durant el període de 24 mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, s’eximeix als obligats tributaris de la liquidació dels pagaments mitjançant acompte establert en la normativa reguladora dels impostos indirectes.
Capítol tercer. Impuls de l’activitat econòmica
Article 18. Crèdits tous per a noves iniciatives empresarials
1. Atesa la complicada situació financera a nivell internacional marcada per una manca de liquidesa en tot el sistema bancari així com per la implantació de fortes mesures restrictives en el risc creditici, i tenint molt present l’efecte perjudicial a curt i a llarg termini que aquesta restricció del crèdit pot tenir sobre el creixement i el desenvolupament econòmic, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de noves iniciatives empresarials i/o professionals. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.
2. En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’establir, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals, els criteris d’accés a aquest programa.
Article 19. Crèdits tous per a la reconversió i expansió d’activitats
1. Davant de la necessitat d’afavorir i facilitar les reconversions professionals i d’empreses amb l’objectiu de minimitzar la pèrdua de llocs de treball i el risc de tancament d’alguns negocis, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de processos de reconversió i expansió d’activitats empresarials. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.
2. En el termini de tres mesos el Govern estableix, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals els criteris d’accés a aquest programa.
Article 20. Energies alternatives
1. El Govern estableix un programa d’ajudes i subvencions per a la instal·lació de panells solars i altres inversions que permetin diversificar les fonts energètiques i aprofitar els recursos naturals.
2. En el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la llei, el Govern ha d’aprovar les mesures normatives escaients per a la implantació de fonts d’energies alternatives en els edificis de nova construcció i en els edificis de rehabilitació.
Article 21. Publicitat als taxis
1. Els titulars de llicències de taxi poden contractar l’ús de l’interior i de l’exterior del vehicle per a finalitats publicitàries.
2. Aquesta publicitat ha de ser reglamentada.
Capítol quart. Administració pública
Secció primera. Finances públiques
Article 22. Reducció de la despesa sumptuària
1. El Govern redueix, en el Pressupost 2009, en almenys el 25% la dotació de les partides pressupostàries corresponents als comptes econòmics 22610, Atencions protocol·làries i de representació, 22660 Reunions, conferències i cursets, 22670 Publicitat i propaganda, 22760 Estudis i treballs tècnics, 230 i 231 Reemborsament de dietes i locomoció que tenen una dotació pressupostària total per a l’any 2008 de 6.821.932,12€.
2. S’encomana al Govern la reducció en el projecte de pressupost de l’any 2009 en un mínim d’un 25% les despeses de les ambaixades, limitant el nombre d’ambaixadors.
Article 23. Retribucions dels alts càrrecs i personal de relació especial
Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, dels secretaris d’Estat, del secretari general del Govern, del cap de Gabinet del cap de Govern, del cap de protocol i del personal de relació especial de l’Administració general no poden ser objecte de cap increment, per cap concepte, durant l’exercici 2009.
Article 24. Mancomunitat de serveis i contractacions públiques
El Govern ha de presentar en un termini de 2 mesos un pla contenint les iniciatives, normatives i de concertació, per tal que les administracions públiques i les empreses parapúbliques procedeixin a mancomunar la contractació d’obres, serveis i subministraments, cercant sinèrgies i economies d’escala.
Secció segona. Administració de Justícia
Article 25. Mitjans de l’Administració de Justícia
El Govern, amb la necessària concertació amb el Consell Superior de Justícia, ha d’incloure en el Pressupost 2009 els mitjans necessaris per a l’agilització dels procediments judicials, amb especial incidència en l’apartat d’execucions, en els procediments d’arrendaments urbans i en els procediments de suspensió de pagaments i fallida, amb la finalitat d’incrementar la confiança i la seguretat en el tràfec mercantil dels operadors econòmics.
Secció tercera. Mesures d’agilització i simplificació de tràmits administratius
Article 26. Tràmits administratius
1. El Govern reordena els tràmits administratius de manera que no es requereixi dels administrats cap document o informació que disposi l’Administració General, els comuns o les empreses parapúbliques.
2. El Govern ha d’elaborar i aprovar en el termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present llei un procediment simplificat per a l’obertura de comerços i la constitució de societats mercantils.
Secció quarta. Mesures per millorar l’Administració Pública
Article 27. Mútua de funcionaris
El Govern en el termini màxim de dos mesos, a comptar de l’entrada en vigor de la present llei, prèvia concertació amb els sindicats més representatius de la Funció Pública, atenent al principi d’equilibri econòmic i preveient una gestió comptable diferenciada, ha de desenvolupar el que disposa l’article 82.3 de la Llei de Funció Pública amb la finalitat que “Reglamentàriament quedi regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris de l’Administració general”.
Article 28. Transferències corrents a l’exterior
El Govern ha de trametre al Consell General, tant en l’elaboració del pressupost com en la liquidació, tota la informació perquè el Consell General pugui fer un control suficient sobre les despeses del subconcepte 49200, transferències corrents a l’exterior.
Disposicions finals
Primera
S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text complet de les lleis resultant de les modificacions introduïdes en la present Llei. Prèviament a la seva publicació, el Govern ha de presentar a la Sindicatura els textos normatius als efectes de procedir al control de la legislació delegada segons s’estableix en l’article 59 de la Constitució. La Sindicatura emetrà o denegarà l’autorització per a la seva publicació en el termini màxim de trenta dies.
Segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada