Qui protegeix les empreses andorranes?

Qui protegeix les empreses andorranes? (Marc Aleix Tugas - President)

article publicat el 02/10/06 al Diari d'Andorra

Com vostès ja saben, l’economia d’Andorra descansa sobre tres grans sectors: el bancari, el turisme i el comerç i, per últim, l’immobiliari i de la construcció.

M’agradaria fer algunes constatacions de la realitat econòmica que viu el nostre país.
Al nostre entendre, i a trets generals, la banca andorrana hauria de mirar més cap a Europa, ja que estem al mig d’ aquest espai econòmic, i incidir en l’ajuda –oferir consells, maneres de fer i préstecs interessants (amb interessos preferencials) per a les Pimes andorranes, cosa que els permetria renovar-se per afrontar nous reptes.

Turisme i comerç

Des de fa dècades, la nostra administració pública ha provat de separar aquest dos sectors, els quals només poden viure l’un amb l’altre i, malauradament, malgrat les advertències reiterades d’alguns sectors i personatges de les nostres valls, hem de constatar que el 2005 el sector va perdre 967.591 turistes (xifra facilitada per l’administració). És a dir, en termes de mercat, el 2005 el sector de turisme i comerç va perdre 463,4 milions d’euros. Aquí no voldria espantar-vos parlant de la davallada que comportarà el 2006, amb les repercussions força negatives que aquesta xifra comporta en l’economia de les Pimes.

Hem perdut, però per què?

Els andorrans i, sobretot, els nostres polítics i, en especial, els ministeris de Turisme i d’Economia només han fet una valoració del seu ego, que no té res a veure amb la realitat. Proven de vendre una Andorra ideal, molt bella, però els clients no la veuen així i no la veuen d’aquesta manera perquè no ens n’hem cuidat. El comerç i el turisme funcionen partint d’unes regles molt estrictes, que malgrat els estudis fets per la nostra administració i pagats pel poble andorrà, no han estat mai considerades. La qual cosa comporta que escoltem per part dels nostres veïns immediats, que representen més del 80% de l’economia turística i comercial, frases del tipus: “L’Andorre c’est un chantier continue.” “Andorra obras, colas y nada más.”

Però, com ja els he dit, aquesta preocupació no afecta l’àmbit polític, que viu en una altra Andorra. No som capaços de mantenir les nostres plantilles, per tant és pura utopia pretendre una qualitat de serveis turístics i comercials. Hem de veure la realitat d’avui.

Hem perdut el turisme d’estiu! I per no voler veure la realitat, perdrem el d’hivern. De res serveix dir que tenim les millors pistes dels Pirineus si els turistes deixen de venir. És fals dir que la davallada del turisme a Andorra està provocada per l’efecte renda. La despesa mitjana per persona i viatge tendeix a augmentar tant a França com a Espanya.

Immobiliària i constructors

El famós estudi de McKinsey –Andorra 2020, l’Andorra que tots volem– diu que el 2020 l’increment de població a Andorra arribarà als 80.590 habitants, és a dir, un 4,8% més. PIME Andorra es demana per què es construeixen tants immobles avui si la nostra gent no hi te accés. On és el dret a un habitatge digne, inscrit en la nostra Constitució?
Penseu sincerament que els empresaris andorrans podem augmentar en el context actual la part salarial de les nostres plantilles? Un augment, d’altra banda, necessari per fer front a aquesta especulació de preus i per viure dignament .
És que es pot pensar que amb aquesta situació la qualitat de servei en les nostres plantilles pugui millorar?
Estem immersos en un caos circulatori. Ens podem permetre que avui en dia siguin els controladors d’obres la màxima autoritat d’aquest país?

PIME Andorra demana als nostres polítics ordre i respecte per al nostre país.

Aquesta demanda, avui en dia, em sembla pura utopia, i dic utopia en veure el que els nostres governants pretenen fer-nos amb la llei d’inversions estrangeres, una llei elaborada de manera totalment aliena a les empreses andorranes, ja que no hi estem contemplades enlloc.

–Avui encara no tenim un registre de comerç i societats actualitzat i deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim una fiscalitat definida i deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim un sistema de comptabilitat definit i deixarem entrar empreses estrangeres?
–Molts col·lectius professionals (economistes, advocats, metges...) veuran perillar la seva branca, a causa de la poca precisió i indefinició del redactat de la llei. Quina seguretat els donarà? I deixarem entrar empreses estrangeres?
–Moltes empreses del teixit empresarial andorrà estan en situació precària per l’intrusisme (fusteries, tallers de joieria, lampistes...) i deixarem entrar empreses estrangeres?
–La quota d’immigració fluctuant establerta no té res a veure o no s’adequa amb les necessitats reals dels empresaris, però deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim cap política de formació professional en els sectors cabdals de l’economia andorrana, però deixarem entrar empreses estrangeres?

La llei d’inversió estrangera és un model obert a gairebé la totalitat dels sectors econòmics andorrans.

L’autorització que els inversors estrangers hauran de demanar al Govern només serà obligatòria el primer any, després ja no. Un cop tinguin l’examen aprovat “viva la pepa”. I tanmateix, els criteris per refusar o atorgar, no queden definits en la llei. Sinó que quedaran definits per criteris dels polítics de torn.

Això senyors, em recorda una broma: “Un avió tripulat per tres pilots (un francès, un espanyol i un andorrà) estava faltat de combustible i, per arribar a bon port, un tripulant havia de ser-ne expulsat. El criteri de selecció va ser el següent: tres preguntes eliminatòries, una per a cada tripulant. La primera per al pilot francès: a quin país es va tirar la primera bomba atòmica? Al Japó, bé.
Al pilot espanyol: a quina ciutat? Hiroshima, bé.
I a l’andorrà: nom, cognoms i direcció de les víctimes?”

Doncs bé, aquest podria ser un dels criteris del Govern.

Així, atenent tots aquest punts, la PIME Andorra té dificultats de combregar amb rodes de molí i està convençuda que la llei actual només pot beneficiar empreses poc serioses i d’altres gens interessants per al país, les quals tindran interès en el mercat interior tradicional, bàsicament el comerç, l’hostaleria, la indústria i d’altres. I competiran directament amb les empreses andorranes, a les quals –vista la situació actual– no els fa falta una ajuda amb més competència.
Per acabar, PIME Andorra es mostra en contra d’aquesta llei i voldria recomanar al Govern de fer els estudis amb empreses nacionals, en comptes d’encomanar-los a empreses foranes, com és el cas de McKinsey.

Aquestes actuacions denoten, per part del Govern, que existeix un greu menyspreu envers les capacitats dels nostres empresaris i professionals, però també dels ciutadans andorrans que viuen la realitat que té lloc dia a dia. Sobretot, no s’oblidin que si les tendències econòmiques mundials porten a l’alliberament econòmic entre països, la realitat és, i no l’hem d’oblidar, que l’Estat que més predica el liberalisme econòmic és el mateix que el 1953 va promulgar l’small bussiness act, llei que se suposa que hauria d’haver estat proposada en l’estudi McKinsey.

Havent llegit reiteradament els 7 capítols i els 21 articles, més les disposicions transitòries d’aquesta llei, PIME Andorra troba a faltar en el redactat d’aquesta llei un motiu clar, el perquè de la llei.

És per tots aquests motius que PIME Andorra demana la retirada del referit projecte i proposa la redacció d’un nou esborrany, consensuat amb la societat civil, sense oblidar-se les Pimes. Aquest nou redactat hauria d’incloure en el contingut una obertura de la nostra economia a la inversió estrangera –molt limitada però selectiva en el primer moment–, que privilegiï per damunt dels interessos estrangers els dels ciutadans i empresaris del país.