Albert PINTAT: "La nova Llei de societats eliminarà la figura del prestanoms" < Diari Bon Dia per M.B. Andorra la Vella. 14/12/05

Albert PINTAT: "La nova Llei de societats eliminarà la figura del prestanoms"

Diari Bon Dia  per M.B. Andorra la Vella. 14/12/05

Aquesta va ser una de les principals qüestions que va avançar ahir el cap de Govern, Albert Pintat, durant l'esmorzar que va compartir amb els mitjans de comunicació, al voltant del que implicarà un dels projectes legislatius que es volen dur a terme durant aquest curs polític, la nova llei de societats. L'eliminació de la figura del prestanoms implicarà l'abolició d'una pràctica molt extesa al Principat, de caràcter il·legal i que es dóna principalment en els sectors comercial i immobiliari. En aquest sentit, el cap de l'Executiu va apuntar que es vol fer "un projecte de llei de societats eurocompatible" on no s'ha de contemplar "ni la trampa, ni malentesos, ni zones fosques, ni dobles llenguatges". Tanmateix, l'eliminació d'aquesta pràctica, tan tradicional com criticada des de diverses organitzacions econòmiques del país, es realitzaria de forma gradual tenint en compte "els canvis transitoris amb un respecte a la realitat existent", segons va indicar Pintat. La reforma de la llei de societats també passarà per ser un dels eixos bàsics del l'Executiu "per posar Andorra al mapa mundial", va apuntar Pintat.

L'imperatiu de reciclar

El gran volum de desmunts i l'impacte mediambiental que provoquen les obres han fet replantejar el metòde constructiu del país. Si fa unes quantes setmanes el ministre de Medi Ambient, Antoni Puigdellívol, anunciava davant d'una comissió la voluntat del Govern de canviar la legislació en matèria constructiva, ahir el propi cap de Govern reiterava les paraules de Puigdellívol. No obstant, frenar les edificacions que impliquen talls de muntanya i potenciar el reciclatge des de la pròpia empresa constructora serien les principals mesures que estaria estudiant l'Executiu per reduir les runes i desmunts. En aquest sentit, Pintat va indicar que la tècnica de reciclatge de matèries que s'està duen a terme amb el projecte del túnels dels Dos Valires és un exemple de la tendència que ha de seguir el país. Tot i que aquesta tendència implicarà de ben segur un augment de costos a les empreses, Pintat va assenyalar que "les noves regles de construcció portaran l'imperatiu de reciclar".

Més mesures

Avui, durant el Consell de Ministres es preveu que s'aprovin més mesures per evitar que a partir del 31 de desembre es produeixi una aturada en el sector de la construcció davant de la impossibilitat d'exportar més terres a l'Estat espanyol, segons va anunciar ahir el mateix Pintat. No deixant de banda aquest tema, el que darrerament havia estat una especulació més que evident, el cap de Govern va acabar-ho de confirmar afirmant que "es descarta l'accés a l'abocador del Maià durant aquest hivern". Precisament, de les relacions amb els estats veïns en aquesta matèria el cap de Govern també en va parlar, assenyalant que "els permisos i convenis han estat verbals" fet que no hauria permès "construir una relació sòlida". En tot cas, des de l'Executiu es van mostrar optimistes que un cop el pla de sanejament d'aigües del país estigui enllestit o si menys no al 80% es podrien tornar a reprendre les negociacions amb l'Estat espanyol per exportar residus. En relació a l'abocador d'escòries, Pintat va emprar les mateixes paraules del titular de Medi Ambient reiterant que "d'aquí al setembre tenim l'esperança d'haver trobat prou qualitat dialogant". No obstant, tot indica que l'estira i arronsa entre el Govern i els comuns sobre quina ha de ser la ubicació de l'abocador que ha d'acollir les escòries del futur Centre de Tractament de Residus tindrà corda durant temps. En aquest sentit, Pintat va ser clar a l'hora de definir les responsabilitats que tenen les corporacions locals apuntant que "cada Comú ha d'atendre els límits de la frontera parroquial".

Aproximacions amb el PS

"De vegades no tenim cap vergonya d'acceptar les bones idees del Partit Socialdemòcrata", d'aquesta manera el cap de l'Executiu feia al·lusió a un dels punts de la proposició de llei sobre la modificació de la llei general d'Ordenació del Territori i Urbanisme que va presentar l'oposició. Es tracta del tractament de la garantia urbanística que passaria a tenir una data de caducitat. En aquest sentit, Pintat va explicar que "és un dels punts que més ens apropa". Per contra, un dels punts més distants entre majoria i oposicició és el referent als habitatges de protecció oficial ja que els liberals són partidaris que els habitatges públics hagin de sortir des del sector privat.

Infraestructures

Pintat no va amagar la seva decepció davant del fet que l'Estat espanyol no hagi contemplat dins els pressupostos per a l'exercici 2006 una partida destinada a la línia de tren lleuger que ha d'unir Puigcerdà amb la Seu d'Urgell. Pintat, que va admetre que pensava que des de Barcelona es tindria una major sensibilitat vers el Pirineu, va dir que "respectem la sobirania catalana però l'equilibri territorial són les bones comunicacions". El cap de Govern també va indicar que en tota l'àrea del Pirineu "algú ha d'aixecar la veu i som nosaltres".

2008 o 2009: dates en què es podria establir un impost directe

"L'IPI, l'IMI, l'ISI, ... no és res més que fer gimnàstica cap a un impost directe". D'aquesta manera el cap de l'Executiu definia on han de derivar totes aquestes figures impositives. És més, Pintat va assenyalar que el 2008 o el 2009 podrien ser les dates en què definitivament es podria establir l'IVA al Principat. Tot i així el cap de Govern va traslladar al sector de l'empresariat la responsabilitat d'acceptar una major transparència fiscal afirmant que "hem de saber fins a quin punt a Andorra els empresaris accepten la transparència fiscal". Pintat fins i tot va assenyalar que "seria pel seu propi interès i voluntat passar a una fórmula d'IVA", referint-se encara al teixit empresarial del país. No deixant de banda la imposició d'aquest gravamen, el cap de Govern també va indicar que "no hi ha cap economia moderna" que no funcioni sota la base d'un tribut directe i que "aquest capítol fiscal no hi ha ningú que el pugui parar".