EL QUE US ESPERA!
El que llegireu a continuació parla d’impostos, i aneu per davant perquè, per aquells de vosaltres que sigueu ciutadans andorrans, sóc un estranger. Si he escrit les línies que segueixen és degut al fet que a Espanya, fa gairebé vint anys, vam passar per una situació bastant similar a la que teniu plantejada, situació que, per motius professionals, em va afectar de ple. El que llegireu és una reflexió personal.
L’editorial del número 5 de Tribuna d’Economia del passat mes d’octubre plantejava una pregunta força interessant, en realitat la pregunta que es planteja en aquest tipus de situacions és: serà l’ISI un instrument que provocarà inflació? és a dir, serà l’ISI inflacionari? Desgraciadament, he de respondre que sí.
L’ISI no és un impost idèntic a l’IVA, però en les seves conseqüències tots dos s’assemblen; ara els ho explico. Quan els països europeus van anar posant en marxa l’IVA, només a un país l’IVA no va generar inflació: a
L’IVA i tots els impostos que mostren una estructura similar, són finalistes i es caracteritzen per la seva repercutabilitat (independentment que aquesta sigui, d’alguna manera, compensada). Si a l’RFA no es va produir una inflació addicional degut a l’entrada en vigor de l’IVA va ser degut al fet que l’impost en qüestió és una invenció alemanya. Perquè l’aplicació de l’IVA sigui neutra, els subjectes passius intermedis han de tenir una mentalitat 'quadriculada', és a dir, germànica (no ho dic pejorativament, de veritat), degut al fet que la seva aplicació requereix meticulositat portentosa. En el cas d’Espanya, l’entrada en vigor de l’IVA va suposar la re-valoració dels inventaris (molts d’ells ocults), el que va donar lloc a augments de preus generalitzats per part d’aquells subjectes passius intermedis; a més, al seu veí del Sud l’IVA va ser utilitzat, pura i simplement, per augmentar els preus a través de l’increment de les bases imposables.
A la mateixa editorial ja esmentada es plantejava si l’entrada en vigor de l’ISI tindria un efecte dissuasori sobre el nivell de consum dels turistes i visitants que rep Andorra; la meva opinió és que això dependrà del que aquests turistes i visitants percebin al carrer. I aquest punt em duu a un altre tema que, en realitat, és la mare de l’ISI.
Com a estranger, el que més criticaria de ‘l’assumpte dels impostos’ a Andorra és la poca informació institucional que sobre ‘els impostos’ s’està donant a l’opinió pública andorrana, però no només en relació a l’ISI, sinó sobre el fet que Andorra és un país que està deixant de ser 'sense impostos' i s’està transformant en un país en el que la política fiscal tindrà tanta importància com
En altres paraules, com ja no és possible que Andorra torni a ser un país 'sense impostos', l’única possibilitat que l’economia andorrana té és 'absorbir' aquests impostos (cosa que España no va fer amb l’IVA ni amb l’IAE); com? doncs augmentant, cada empresa, cada negoci, la productivitat i aplicant aquest augment, no a la millora dels seus beneficis, sinó a la reducció dels seus costos i al manteniment -o reducció- dels seus preus de venda. Tot i que aquesta política, i més en el cas de l’economia andorrana, comporta una dificultat important.
Mesurar la productivitat en el Sector Industrial o en l’Agrari, és avui dia força senzill; un cop determinats els ratis de productivitat pertinents, és possible entrar en l’anàlisi de la seva millora. Això no obstant, és extraordinàriament difícil, en el Sector Serveis, realitzar un bon càlcul de la productivitat, sobretot perquè gran part de dita activitat genera i es recolza en intangibles, però, també, per la gran varietat d’activitats que engloba el rètol de 'serveis'; i l’economia andorrana està basada, en gran mesura, en el Sector Terciari.
Addicionalment, es planteja un altre problema. El càlcul de la productivitat requereix una cosa que és essencial per dur a terme les anàlisis subseqüents a fi de millorar-la: una exacta comptabilitat interna que calculi eficientment els costos a cada moment de l’activitat; una cosa que, novament, és molt difícil en el Sector Serveis.
Pot resultar petulant que un estranger doni consells o faci recomanacions, però, amb la major humilitat els suggereixo, lectors andorrans afectats per la nova situació fiscal davant la que es troben, que s’informin degudament de la mecànica del nou impost que en dos mesos -o en els mesos que siguin, en el cas que es posposi la seva entrada en funcionament- hauran d’afrontar; que calculin de manera molt encertada la cadena de costos de la seva activitat; que analitzin com i de quina manera poden millorar la seva productivitat; que apliquin les millores que obtinguin als seus costos; i que, sobretot, no augmentin els preus!
Que no els augmentin no només pensant en persones que com a mi ens encanta visitar el vostre meravellós país, sinó pensant en vosaltres mateixos, ja que, d’una o d’una altra manera, tots vosaltres us veureu afectats per l’ISI.
Santiago Niño Becerra
Catedràtic d’Estructura Econòmica
Facultat d’Economia IQS