dimarts, de juny 10, 2008
Carta de presentació nous horaris PIME
Benvolgut Sr. o Sra.:
Per la present us comuniquem que a partir de gener, P.I.M.E (Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra) posa a la vostra disposició, un servei directe d’atenció al públic representat per la Sra. Montse Peypoch, que els atendrà ja sigui a la nostra seu, o desplaçant-se al seu despatx, segons hora concertada. Els nostres horaris de disponibilitat són:els dimarts de 9 a 17 h., i els divendres de 14.30h a18.30 h.
Aprofitem per recordar-vos les nostres noves dades:
Av. Doctor Mitjavila, núm 36 - 1er pis - AD500 Andorra La Vella.
Tel.: 824 344 - Fax: 810050
Pàgina WEB: www.pimeandorra.com – Correu electrònic: info@pimeandorra.com
Preguem vulgueu prendre nota del present comunicat.
Aprofitem l’avinentesa per a saludar-vos molt atentament,
Marc Aleix Tugàs Montse Peypoch
President Dept. Administratiu i comercial
P.I.M.E P.I.M.E
dilluns, d’octubre 02, 2006
Qui protegeix les empreses andorranes?
Qui protegeix les empreses andorranes? (Marc Aleix Tugas - President)
M’agradaria fer algunes constatacions de la realitat econòmica que viu el nostre país.
Al nostre entendre, i a trets generals, la banca andorrana hauria de mirar més cap a Europa, ja que estem al mig d’ aquest espai econòmic, i incidir en l’ajuda –oferir consells, maneres de fer i préstecs interessants (amb interessos preferencials) per a les Pimes andorranes, cosa que els permetria renovar-se per afrontar nous reptes.
Turisme i comerç
Des de fa dècades, la nostra administració pública ha provat de separar aquest dos sectors, els quals només poden viure l’un amb l’altre i, malauradament, malgrat les advertències reiterades d’alguns sectors i personatges de les nostres valls, hem de constatar que el 2005 el sector va perdre 967.591 turistes (xifra facilitada per l’administració). És a dir, en termes de mercat, el 2005 el sector de turisme i comerç va perdre 463,4 milions d’euros. Aquí no voldria espantar-vos parlant de la davallada que comportarà el 2006, amb les repercussions força negatives que aquesta xifra comporta en l’economia de les Pimes.
Hem perdut, però per què?
Els andorrans i, sobretot, els nostres polítics i, en especial, els ministeris de Turisme i d’Economia només han fet una valoració del seu ego, que no té res a veure amb la realitat. Proven de vendre una Andorra ideal, molt bella, però els clients no la veuen així i no la veuen d’aquesta manera perquè no ens n’hem cuidat. El comerç i el turisme funcionen partint d’unes regles molt estrictes, que malgrat els estudis fets per la nostra administració i pagats pel poble andorrà, no han estat mai considerades. La qual cosa comporta que escoltem per part dels nostres veïns immediats, que representen més del 80% de l’economia turística i comercial, frases del tipus: “L’Andorre c’est un chantier continue.” “Andorra obras, colas y nada más.”
Però, com ja els he dit, aquesta preocupació no afecta l’àmbit polític, que viu en una altra Andorra. No som capaços de mantenir les nostres plantilles, per tant és pura utopia pretendre una qualitat de serveis turístics i comercials. Hem de veure la realitat d’avui.
Hem perdut el turisme d’estiu! I per no voler veure la realitat, perdrem el d’hivern. De res serveix dir que tenim les millors pistes dels Pirineus si els turistes deixen de venir. És fals dir que la davallada del turisme a Andorra està provocada per l’efecte renda. La despesa mitjana per persona i viatge tendeix a augmentar tant a França com a Espanya.
El famós estudi de McKinsey –Andorra 2020, l’Andorra que tots volem– diu que el 2020 l’increment de població a Andorra arribarà als 80.590 habitants, és a dir, un 4,8% més. PIME Andorra es demana per què es construeixen tants immobles avui si la nostra gent no hi te accés. On és el dret a un habitatge digne, inscrit en la nostra Constitució?
Penseu sincerament que els empresaris andorrans podem augmentar en el context actual la part salarial de les nostres plantilles? Un augment, d’altra banda, necessari per fer front a aquesta especulació de preus i per viure dignament .
És que es pot pensar que amb aquesta situació la qualitat de servei en les nostres plantilles pugui millorar?
Estem immersos en un caos circulatori. Ens podem permetre que avui en dia siguin els controladors d’obres la màxima autoritat d’aquest país?
PIME Andorra demana als nostres polítics ordre i respecte per al nostre país.
Aquesta demanda, avui en dia, em sembla pura utopia, i dic utopia en veure el que els nostres governants pretenen fer-nos amb la llei d’inversions estrangeres, una llei elaborada de manera totalment aliena a les empreses andorranes, ja que no hi estem contemplades enlloc.
–Avui encara no tenim un registre de comerç i societats actualitzat i deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim una fiscalitat definida i deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim un sistema de comptabilitat definit i deixarem entrar empreses estrangeres?
–Molts col·lectius professionals (economistes, advocats, metges...) veuran perillar la seva branca, a causa de la poca precisió i indefinició del redactat de la llei. Quina seguretat els donarà? I deixarem entrar empreses estrangeres?
–Moltes empreses del teixit empresarial andorrà estan en situació precària per l’intrusisme (fusteries, tallers de joieria, lampistes...) i deixarem entrar empreses estrangeres?
–La quota d’immigració fluctuant establerta no té res a veure o no s’adequa amb les necessitats reals dels empresaris, però deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim cap política de formació professional en els sectors cabdals de l’economia andorrana, però deixarem entrar empreses estrangeres?
La llei d’inversió estrangera és un model obert a gairebé la totalitat dels sectors econòmics andorrans.
L’autorització que els inversors estrangers hauran de demanar al Govern només serà obligatòria el primer any, després ja no. Un cop tinguin l’examen aprovat “viva la pepa”. I tanmateix, els criteris per refusar o atorgar, no queden definits en la llei. Sinó que quedaran definits per criteris dels polítics de torn.
Al pilot espanyol: a quina ciutat? Hiroshima, bé.
I a l’andorrà: nom, cognoms i direcció de les víctimes?”
Doncs bé, aquest podria ser un dels criteris del Govern.
Així, atenent tots aquest punts, la PIME Andorra té dificultats de combregar amb rodes de molí i està convençuda que la llei actual només pot beneficiar empreses poc serioses i d’altres gens interessants per al país, les quals tindran interès en el mercat interior tradicional, bàsicament el comerç, l’hostaleria, la indústria i d’altres. I competiran directament amb les empreses andorranes, a les quals –vista la situació actual– no els fa falta una ajuda amb més competència.
Per acabar, PIME Andorra es mostra en contra d’aquesta llei i voldria recomanar al Govern de fer els estudis amb empreses nacionals, en comptes d’encomanar-los a empreses foranes, com és el cas de McKinsey.
Aquestes actuacions denoten, per part del Govern, que existeix un greu menyspreu envers les capacitats dels nostres empresaris i professionals, però també dels ciutadans andorrans que viuen la realitat que té lloc dia a dia. Sobretot, no s’oblidin que si les tendències econòmiques mundials porten a l’alliberament econòmic entre països, la realitat és, i no l’hem d’oblidar, que l’Estat que més predica el liberalisme econòmic és el mateix que el 1953 va promulgar l’small bussiness act, llei que se suposa que hauria d’haver estat proposada en l’estudi McKinsey.
Havent llegit reiteradament els 7 capítols i els 21 articles, més les disposicions transitòries d’aquesta llei, PIME Andorra troba a faltar en el redactat d’aquesta llei un motiu clar, el perquè de la llei.
És per tots aquests motius que PIME Andorra demana la retirada del referit projecte i proposa la redacció d’un nou esborrany, consensuat amb la societat civil, sense oblidar-se les Pimes. Aquest nou redactat hauria d’incloure en el contingut una obertura de la nostra economia a la inversió estrangera –molt limitada però selectiva en el primer moment–, que privilegiï per damunt dels interessos estrangers els dels ciutadans i empresaris del país.
dijous, d’agost 24, 2006
“L’oblida’t “ Tributari.
“L’oblida’t “ Tributari.
Si algun dia m’haguessin demanat de parlar d’impostos, o de taxes, o d’ economia , m’hauria costat creure’m.
Més encara, si m’haguessin demanat de parlar-ne en un fòrum format de persones especialitzades, d’experts, crec que hauria fugit amb una molt bona excusa, la de mal pagador.
Però, bé, sigui perquè no m’ho vaig pensar prou abans d’acceptar el repte, sigui perquè la proposta de
Per tant, no orientaré la meva exposició des del punt de vita tècnic, no ho sabria fer, soc massa inexpert en el tema, i a més faria competència deslleial a un sector de professionals ben formats.
Ho orientaré des del punt de vista del que gairebé mai està consultat, a Andorra, a
El model fiscal andorrà ? quin hauria de ser ?
Si agafem la paraula model, en el sentit de la definició del diccionari de la llengua catalana, llegim: “ Allò que hom imita o hauria d’imitar per la seva perfecció“ .
D’aquesta definició se’n desprenen dues reflexions.
Una, que el model que hauríem d’imitar és el de cap impost: aquest, potser, seria el model perfecte. Però, si somiar és gratuït, viure costa car, i doncs aquest model no és aplicable i per tant, imperfecte.
L’altra reflecció és que a Andorra ja fa anys i panys que parlem d’un “model” de país, i probablement des de que tenim Govern, que no vol dir que tinguem us de raó, sentim parlar “d’un model de país”, i per tant d’un model d’impostos, model eludit o improvisat.
Segons el país que voldrem tenir haurem de pagar uns impostos, o, potser, segons els impostos que podrem pagar, tindrem un tipus de país, amb, o sense model.
El debat continua obert, més obert que mai, ja que darrerament l’introducció de l’ISI, IMI, IPI i altres impostos indirectes a Andorra ha creat tanta alarma com les malifetes del “Chicungugna” a l’Illa de
De sobta, amb poc preavís i amb menys explicacions encara que les es propicien als passatgers de l’avió al moment d’embarcar, ens arriba aquesta plaga impositiva.
Per més Inri, cal tenir en compte que la cultura fiscal de “ l’Oblidat tributari” és més curta que l’avís de les sirenes dels ciutadans a punt d’ésser bombardejats - Gairebé nul·la.
En dos mesos, t’havies de decidir per “determinació directa “ o “estimació “. Havies de procedir a realitzar uns càlculs que si les grans empreses andorranes podien fàcilment assumir, a les petites empreses andorranes, se’ls feia molt complicat.
Resulta que, per qui no coneix Andorra de ben a prop, el nostre Petit país, i dic “ petit “ a propòsit i sense cap menyspreu , al contrari, està constituït de 96% de petites o molt petites empreses.
Així doncs, el petit empresari, sovint acumula les funcions de patró, d’assalariat, de tècnic, a les quals ara, se li haurà d’afegir, la de comptable.
Entre aquestes petites empreses, algunes mai havien disposat d’una comptabilitat que no fos gran cosa més que obrir i tancar un calaix, una comptabilitat ben casolana, i en tot cas, el marc general fiscal quedant per definir des dels “ imposants “ fiscalitzadors, ningú tenia ben clar quin havia de ser el model que empraria.
Voldria, aquí, obrir una parèntesi i aprofitant els experts que m’envolten, saber si el marc general fiscal o el pla general comptable estan ja definits o si encara estem en busca d’un “ model.”
Un cop més, a manca de model, indecisió i indefinició generen dubtes, angoixa i de retruc pessimisme, un flat favor a l’empresari.
Queda clar que al discurs oficial de caire optimista de “ tot va bé”, “tot està sota control” i “ no hi ha motiu d’alarma “, nosaltres oposem un missatge de preocupació, de dubte, crec , sans i lícits
I doncs, perquè preocupació?
Perquè, a manca de “ model “ ja fa temps que “ l’oblidat tributari “, d’una manera o altra, ja va tributant.
A tal efecte, permeteu-me que us faci una petita relació del què ja fa alguns dies que anem, els uns o els altres, quan no és tots plegats, pagant a les arques públiques:
- taxa sobre la tinència de vehicles.
- taxa sobre el consum.
- impost de mercaderies indirectes.(IMI)
-tarifa exterior comuna (TEC)
-cànon sobre el consum de electricitat
- cànon sobre el consum de telèfon.
-taxa sobre el joc del bingo.
-taxa per raó de servei de fer publica notarial.
-impost sobre transmissions patrimonials immobiliaris (ITP)
-impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis de assegurança.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals
-impost sobre la producció interna(IPI)
-impost sobre les activitats comercials(IAC)
- taxa sobre el registre dels titulars de activitats econòmiques.
- taxa de la oficina de marques.
-taxes judicials.
-taxa en matèria de immigració
-tributs comunal “no m’estendré”
-impost tradicional del foc i lloc
-impost sobre la propietat immobiliària.
-impost sobre els rendiments arrendataris.
-impost de radicació d’activitats comercials,empresarials i professionals
-taxes per la prestació de serveis comunals
-impost sobre la prestació de serveis(ISI).
- Taxa sobre d’inspecció tècnica de vehicles, ara casualment en via de privatització i augmentada d’un 10%, o més. ( 26 )
- IGI aviat, i en el futur el probable impost sobre les societats oscil3lant entre el 5% i el 13 %, del qual, “el model” d’inspiració ens podria venir d’Irlanda, segons declaracions del Ministre d’assumptes Exteriors.
Per sort, en mig d’aquest enumeració no sé si exhaustiva, però extenuant de llegir i gens exaltant d’afrontar, m’alegro de no ser ludòpata i de no està sotmès a la taxa sobre el joc del Bingo. D’alguna cosa m’escaparé i portaré el feix impositiu de manera més lleugera.
Però si, i ben contràriament als que alguns em voldrien fer dir, com molts dels meus conciutadans, no estic de cap manera oposat a contribuir amb el meu esforç laboral i personal a les despeses generades per l’administració pública, el que crec que des de l’Estat, s’ha oblidat de fer, és considerar les despeses que la gran majoria d’ empresaris, petits per essència, amb consonància amb el país, han hagut de suportar. Vull parlar de la contribució exagerada a les arques privades d’alguns terratinents, propietaris de locals comercials o d’habitatge, no tots, per sort, que han sucumbit a les sirenes de l’especulació financera i han generat, per a ells, beneficis substancials i per als seus llogaters unes despeses importants que han malmès l’economia productiva andorrana.
Vet aquí, una contribució no pública que prou ha gravat l’economia andorrana i que a escala de país, acabarà, potser, matant la gallina dels ous d’or.
Difícilment pot l’empresari, l’assalariat, el resident o ciutadà andorrana prosperar si, per una banda no es té en compte que abans d’introduir nous impostos, hagués estat assenyat disposar de temps per instruir, educar els futurs obligats tributaris i alhora, introduir mesures compensatòries.
Si no s’hagués tingut en compte que l’obligat tributari ja contribueix a les arques públiques, i que potser s’hauria hagut d’harmonitzar la introducció dels nous impostos amb les taxes, tributs i cànons ja existents.
S’hauria hagut de tenir en compte les despeses importants que molts petits empresaris han de sufragar en concepte de lloguers sovint en desproporció amb l’activitat econòmica generada i els beneficis produïts.
Tenir en compte la manca de garanties de poder renovar el lloguer del seu local comercial, Més d’una vegada hem sentit a parlar de lloguers triplicats o quintuplicats a la renovació del contracte.
Perquè govern ha seguit com a únic precepte de la seva política que el lliure mercat tot ho regula, i no ha seguit les recomanacions de l’article 32 de
L'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.
Tenir en compte que els impostos, segons diu la nostra Constitució, han de ser sufragats per tothom, segons les seves possibilitats.
L’ Article 37diu:
Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.
No és pot imposar l’activitat econòmica d’algunes empreses quan altres sectors o alts sous de l’empresa privada o de la funció pública ben superiors als minsos o inexistents beneficis, en queden exempts.
No es pot parlar i introduir impostos indirectes sobre els serveis i ignorar els impostos directes sobre beneficis de les empreses.
Algunes empreses a Andorra no generen activitat i produeixen uns beneficis sucosos, aquestes, però, queden curiosament en marge de tota càrrega fiscal. On és la distribució equitativa de les càrregues fiscals?
També, tenir en compte, que el creixement econòmic d’Andorra està estancat, possiblement immers en un retrocés preocupant, ho diuen les mateixes estadístiques oficials, fa pocs dies, en les quals se’ns anunciava, que el primer semestre de l’any 2006 havia vist una davallada de les pernoctacions de 270 000 unitats, o per altra banda, que des de l’any 2000 el nombre de visitants a Andorra ja no solament es manté, sinó que inexorablement disminueix.
No tinc intenció d’entrar en una llarga i avorrida relació de dades. Deixem-ho així, la nostra economia va mal.
Un model fiscal ha d’anar emmarcat dins d’un model de país, i tinc dubtes, profunds, i certament ben fundats, a la vista del dia a dia andorrà de si encara no preferim parlar del sexe dels àngels, de política ficció, de futbol o de la reintroducció de l’os o del trencalòs, en lloc de definir i d’aplicar, una vegada per totes, el model que volem.
Un model fiscal ha d’anar acompanyat d’un projecte de país rigorós. Dubto, un cop més, que aquest sigui el cas.
La pregunta podria ser: Com podem demanar un esforç de contribució als empresaris, assalariats, i altres residents a Andorra quan l’economia andorrana passa pel que probablement, seria el seu pitjor moment en els darrers seixanta anys ?
Com podem afegir més càrrega fiscal a la llarga llista anteriorment esmentada?
Per acabar, i com a conclusió, no definitiva, ja que suposo que les ponències i conseqüents debats donaran per a molt, i tot i amb això, el debat sobre un model fiscal andorrà, o forà, no quedarà mai clos, voldria dir, que, el què per a mi, inexpert econòmic i fiscal, un model hauria de considerar, seria:
- Uns impostos lleugers, en els quals tothom , i insisteixo, tothom, en la mesura de les seves possibilitats, amb impostos directes i indirectes hi contribueixi.
- Impostos molt lleugers sobre les activitats comercials, sempre i quan es generin beneficis substancials.
- Impostos sobre inversió estrangera a fins especulatives
- Impostos sobre els sous a partir d’uns salaris importants amb relació al nivell de vida a Andorra.
- Uns impostos que no serveixin únicament a suportar la despesar pública sinó també a crear opcions de vida i de treball entre els menys afavorits.
- Considerar la “ petitesa del nostre país “la constitució i la fragilitat dels que porten anys treballant a Andorra i copsar el parer dels que hi viuen i treballen abans d’anar a consultar assessors forans, que, per molt vàlids que siguin, per ara, eludeixen la realitat del present, la de l’Andorra del 2006, amb la seva llarga trajectòria d’indefinició constant, buscant un model de país, amb la mira posada en aquest llunyà horitzó 2020.
- Perquè 2020 ? Quan els problemes del 2006 i del 2007, conseqüència de no voler veure la realitat dels anys passats, d’eludir tossudament aquest model de país i de fiscalitat que ja hauríem hagut de tenir des de fa anys.
Copsar el parer del ciutadà de peu, en un país tan petit com el nostre és gairebé una obligació. Anar a buscar assessors forans i llunyans per definir una política econòmica andorrana, és, al meu entendre, un error massa sovint repetit, a més de costar car.
Sobretot, establir un sistema impositiu que sigui equitatiu, clar i entenedor per a tothom, elaborat amb realisme i des de la realitat del país, tenim en compte la trajectòria econòmica i social .
Finalment en marge del tema proposat, crec que em toca agrair a
Altres organitzadors d’aquest certamen, no solament d’haver-me convidat, si no també, d’organitzar, un cop l’any, al menys, una reflexió, compartida, entre experts i societat civil, sobre el passat, el present , i el futur de la nostra societat.
És un exercici, al meu entendre, sà i imprescindible.
Gràcies, dons, a
Claude Benet
dijous, de març 23, 2006
DON'T GO TO ANDORRA
DONT GO TO ANDORRA
Aquests últims temps fullejant els diferents articles apareguts a la premsa dAndorra he perdut, com aquell que diu, el meu llatí. He pogut llegir:
El P.I.B andorrà és dels més elevats dEuropa, fonts del Ministeri de finances.
El Senyor Pintat assegura:
El bon moment econòmic i social que viu el país.
Lendemà mateix de les declaracions del Senyor Cap de govern, apareix a la premsa: El 48% del avis de la capital viuen amb menys de 720. He desperar que aquest fenomen es produeix només a la capital però es veu que no. Precarietat, el 16% del padrins tenen uns ingressos mensuals inferiors a 360... Eh! Els meus no!
Deixant de costat lo social que hem de reconèixer que a Andorra no és un tema que ens molesti massa pot ser hauríem de crear una O.N.G que socupi daquests problemes i au! de cop la consciència tranquil·la.
Passem a lo econòmic. El turisme pateix una davallada del 5%. Bueno,... No és Massa!
5,4% menys de recaptació amb la duana el mes de gener i -20% el mes de febrer, Tampoc es massa alarmant...!
El millor encara està per venir (discurs del Cap de Govern el dia de
Senyor, a Andorra una part de la població estem renyits amb la realitat. I vet aquí que marriba aquest últim article: La reintroducció de lós impulsada per França provoca reticència al Principat, article que si hem permeten comentaré:
El ministeri de Medi Ambient Espanyol va anunciar divendres a través dun comunicat que ha impulsat mesures per garantir la protecció de lÓs Bru i que lacord amb ladministració francesa es formalitzarà el proper dia
Hem pregunto: Tenen sentit comú aquesta gent de reimpulsar la reintroducció de lós?
Un dels aspectes polèmics és els danys que els ossos provoquen als ramats, és clar, que no és Andorra qui ha impulsat lalliberament dels ossos, sinó França. Nosaltres hem de guardar la roba!. Al Principat les indemnitzacions son inexistents. A Catalunya reben 120 per animal mort, a banda, 60 o 90 per atac. Quantia que entenem que el Govern Andorrà no pot assumir i en canvi sassumeixen sense cap reticència que limport del Túnel del Grau de
És clar, en temps difícils que venen es normal que el Ministeri de Finances faci comte amb les despeses ...
Considerem que la introducció de lós ens afectarà el 100% i que els beneficis que pot comportar com ara persones que ens visiten son molt menors que les reticències que es crearan alhora danar a la muntanya sense estar acompanyats de guàrdies. Això ha de ser fruit dun estudi efectuat pel Ministeri dAndorra, suposo...!
Tot això està molt bé, però en altres mitjans de credibilitat reconeguda es pot llegir: Les Français virent au vert. 84% diuen que lerosió de la biodiversitat empobreix lhabitatge comú, 71% pensen que aniquila la possibilitat de trobar nous
medicaments, 61% consideren que la degradació de la naturalesa no és el preu a pagar per un desenvolupament econòmic, 61% veuen conseqüències per la vida quotidiana.
Un aspecte que no agrada és la part consagrada a la protecció de la naturalesa que no representa més del 0,05% del pressupost de lestat. I què pensen els ciutadans?
96% jutgen que és totalment insuficient i que lEstat ha de rebaixar el pressupost a fi daugmentar aquest, 56% estant dacord a posar la ma a la butxaca. I ara hem direu: Aquests francesos! Doncs heu de saber que com més es puja a Europa endins aquestes enquestes son cada vegada més fortes i favorables a la naturalesa. A la veïna Espanya el llop i lós gaudeixen duna molt alta acceptació, mireu quin ha estat el increment turístic Asturià.
Els danys que els ossos provoquen als ramats: A la veïna França tenint una cabana de 573.000 animals, que viuen en llibertat a les muntanyes durant lestiu, els ramaders reconeixen la pèrdua dun
Els beneficis son molt menors que les reticències, doncs un altre cop NO. Els professionals del turisme no shan deixat enganyar, sinó que recolzen totalment la iniciativa. ¿Com podria ser dun altre manera quan el 67% dels francesos consideren lós com un atractiu turístic? I els productes agrícoles els quals comporten mencions com Pays de lours Pas de lours, i altres reclams que facin menció de lós han vist un molt fort increment de venda.
Por als atacs: En tot, el Pirineu, de memòria de lhome només hi ha un cas documentat datac de lós envers una persona i data del 1.845.
Senyors, no creieu que enlloc de fer volar coloms valdria més uns i els altres asseures el més aviat possible per tal de rentar a casa la roba bruta i dacceptar el que ens ve a sobre per tal de parar totes aquestes reals males informacions que dia rere dia estan divulgades a Internet i que recomanen als nostres possibles turistes ...
... dont go to Andorra.
www.bootsnall.com/articles/05-06/ dont-go-to-andorra-la-vella-andorra-la-vella-andorra.html
I perquè no pugui dir-se que només es parla de turisme, senyors, os recomano, que doneu un cop dull i compareu a ...
... monsieurprix.
www.monsieurprix.com
Os adonareu que per mantenir el turisme de compra tindrem mal de caps en perspectiva.
He de recordar al Senyor Pintat que a la passada campanya electoral va fer esmena duna altre molt nociva enquesta sobre el turisme angles que ens visitava. Creu que hem fet els deures per a poder aprovar al Juny o haurem de tornar al Setembre?
Senyor, no faci com un Gran home de país veí, que després de la guerra civil amb un cèlebre discurs va dir:
Antes de la guerra estábamos delante del precipicio i ahora que hemos vencido hemos dado un paso al frente.
Marc Aleix i Tugas
divendres, de març 03, 2006
L'ESPERIT DE SUPERACIÓ DE LA PIME PER A PODER SER CADA DIA MENYS "IDIOTES"
LESPERIT DE SUPERACIÓ DE
En la Roda de Premsa efectuada pel Ministre de Finances, per a presentar levolució econòmica, el passat dijous 23 de febrer, va esmentar una pressió social fortíssima, creada pels molts especialistes que hem tingut, i que ha conduït a una psicosi. Per a complementar les seves declaracions el Sr. Mirapeix, es va deixar endur pels seus pitjors registres lingüístics en utilitzar la paraula Idiotes per a referir-se a aquelles persones que no es creuen les dades fetes publiques pel Ministeri que encapçala.
Citació de la resposta de Mirapeix en relació a una pregunta del tipus Quina incidència ha tingut lISI en lIPC?
Ferran Mirapeix: Les persones que van dir en el seu dia que la inflació es situaria per sobre del 15%, només queda dir que això no sho creuen, i que no és veritat i que si no es creuen el 0.03%, es per que estaríem manipulant les dades, i si no quedarien com uns idiotes
Creguins Sr. Mirapeix, la responsabilitat dun ministre no és dinsultar a aquelles persones o col·lectius que tenen una altra previsió, o veuen la realitat des duna altra òptica. Shauria d' informar amb més qualitat el pobre ciutadà simple i donar-li els recursos per a poder entendre tan savis governants.
La mesura del significat de les paraules alhora de parlar son molt importants Sr. Mirapeix. Hem anat a buscar el significat daquesta lamentable expressió pronunciada pels seus ministerials llavis al Diccionari de
En qualsevol cas Sr. Mirapeix, lamentem sincerament la seva actuació, i més tenint en compte que des de la PIME mai varem preveure una inflació per sobre del 15%. No obstant permetins dubtar de tan estudiades xifres, no volíem ferir la seva distingidíssima personalitat.
Demanem per tant vulgui rectificar quan tingui la ocasió de fer-ho, i sàpiga que els ciutadans i els empresaris estem molt molestos per la prepotència sobre les formes dactuació que estant tenint els membres del Govern, i agrairíem al Sr.PINTAT, com a màxim responsable del Govern Andorrà aplaudís o, si ho creu convenient, estirés les orelles, públicament, al vostre/nostre ministre de finances per les seves declaracions, o tot lo contrari fent cas omís de la carta que us adrecem amb la qual cosa us faríeu solidari de les ja esmentades declaracions.
Els membres de la PIME (10%, aproximadament, del teixit empresarial andorrà), no ens considerem grans economistes ni set ciències, però des de les glorioses declaracions del seu ministre, ja hem entrat a formar part duna futura i possible nova associació "ADICA" (Associació d'Idiotes Coneguts Andorrans) conjuntament amb daltres col·lectius professionals i persones.
Doncs els Idiotes de la PIME i amb la finalitat de sentir-nos un xic menys Idiotes, agrairíem que algun set ciències del ministeri o departament governamental corresponent, ens pugui aclarir alguns dels nostres dubtes, tot i explicant amb paraules entenedores com es calcula exactament l'IPC a Andorra.
PIME dAndorra.
CARTA OBERTA AL M.I. Sr. ALBERT PINTAT
Molt Il·lustre Sr. Pintat,
Desprès de la demanda oficial que la PIME dAndorra i el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra van formular el dia 19 de desembre de 2005, al Ministre dEconomia Joel Font, li detallem a continuació el contingut de la mateixa per a informació.
La PIME, el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra i lAssociació de comptables són perfectament conscients de la necessitat per lEstat de dotar-se de recursos suficients per a dur a terme les seves missions fonamentals. La entrada en vigor del sistema dimposició indirecta respon a aquest objectiu.
Com a professionals immersos en la realitat socioeconòmica i contribuïdors del sistema de finançament estatal, volem insistir sobre la nostra preocupació de que lEstat, tot i responent a les seves missions, sàpiga mantenir una dimensió reduïda, aplicar una gestió rigorosa de lerari públic i faci que els ingressos derivats del nou sistema impositiu sapliquin de manera raonada, coherent i eficient.
Sense entrar a discutir la idoneïtat de tal o tal sistema fiscal, creiem que la futura entrada en vigor del sistema dimposició indirecta a Andorra, i en especial si considerem aquest sistema com una transició vers un sistema generalitzat dimpost sobre el valor afegit, aixeca una sèrie de problemàtiques que saniran resolent esperem en col·laboració amb els professionals implicats.
Ens permetem no obstant de citar tres problemàtiques que ens semblen urgent de tractar en terminis breus:
- Disposar dun pla de comptes per les societats no financeres
- Disposar duna llista de professionals autoritzats
- Ampliar el termini de selecció del règim de tributació (determinació directa o objectiva)
- Disposar dun marc normatiu de la comptabilitat de les empreses privades a ligual del que disposa el sector públic i el sector financer, ens sembla una necessitat dun triple punt de vista:
· Per tenir una comptabilitat harmonitzada a linterior del país
· En la perspectiva dhomologació internacional
· Per ésser operatiu tot el sistema comptable i de control social a lhora de desenvolupar la futura llei de societats.
En aquesta perspectiva, creiem que seria oportú que el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra (com a entitat de dret públic), en col·laboració amb el Col·legi Professional de comptables, desenvolupi una proposta de Pla de comptes de societats no financeres fonamentat en particular amb la quarta directiva del consell de la UE del 25 de juliol del 1978, amb la setena del 13 de juny del 1983 i amb el reglament 1606/2002 del parlament europeu i del consell relatiu a laplicació de les normes de internacionals dinformació financera.
El desenvolupament daquest marc normatiu necessitarà probablement varis mesos, pensem no obstant que seria oportú, com a inicialització del procés i a curt termini, de publicar les normes de comptabilització de laplicació dels impostos indirectes amb tota la casuística (rappels, descomptes, abonaments etc...).
- El reglament de limpost indirecte, en el seu article 15, fa referència als informes a presentar en el règim de determinació directa.
En el seu apartat 3, larticle 15 del reglament fa referència a professionals autoritzats pel ministeri de finances. Amb lafany de garantir la qualitat i de lluitar contra lintrusisme, insistim sobre labsoluta necessitat destablir uns criteris molt estrictes a lhora dacreditar els professionals en qüestió. És obvi que els requisits per integrar el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra i el Col·legi Professional de Comptables dAndorra són prou exigents per tenir la garantia que els seus integrants poden oferir la qualitat necessària al compliment del que fixa lapartat 3 en qüestió.
Seria no obstant oportú de fer públic els criteris objectius per tal que els professionals que estan exercint a Andorra des de fa molts anys com a comptables, tot i no disposar de titulacions oficials i/o registres oficials puguin pretendre a ésser autoritzats i que les empreses puguin, en coneixement de causa, contractar els serveis daquests professionals.
- El calendari daplicació del sistema dimposició indirecta fixa el termini màxim de sol·licitud del règim alternatiu de determinació directa al 28 de febrer del 2006. Les empreses haurien de poder disposar dun termini més llarg per fer realitzar les pertinents simulacions als professionals per tal de poder optar al règim de tributació més oportú.
Proposem daplaçar aquesta data de sol·licitud a finals de setembre.
Comptant amb la vostra col·laboració i amb lafany de que la introducció daquest nou sistema impositiu es faci amb el màxim dagilitat pels obligats tributaris que som,
aprofitem lavinentesa par a saludar-lo ben atentament.
Vist que en data davui, no solament no tenim cap resposta escrita de la citada carta per part del Govern, ni dels Ministeris corresponents ni tampoc resposta a les preguntes que els hem formulat, i vista la complexitat del que indueixen els texts legislatius sobre els nous impostos indirectes la Pime es veu obligada a fer les següents observacions.
PIME dAndorra esta convençuda que el Govern fa cas omís de les demandes dels empresaris que shan dirigit a ladministració central per a sol·licitar assessorament de com decidir el tipus dimposició, ja sigui per determinació objectiva, o bé per determinació directa, i obliga dalguna manera a tots els empresaris del país a tributar limpost per mòduls, ja que el plaç acabava el dia 28 de febrer I doncs podem comprovar com no ens queda altra solució , que el camí de la prudència i per tant la de fer les declaracions per mòduls ,tal com tenia previst el govern .
Considerant que pel moment no disposem dun pla de comptes per les societats no financeres ni duna llista de professionals autoritzats, i que aquesta falta dinformació suposa un risc molt important per a la subsistència de les micros, petites i mitjanes empreses, ús demanem i exigim que amplieu el termini de selecció del règim de tributació per poder considerar de manera objectiva , amb responsabilitat quin tipus de declaració ens convé a la micro, petita i mitjana empresa .
El malestar sens dubte ve degut a la manca desforç que el Govern ha destinat per aclarir el dubtes i informar de manera rigorosa als empresaris. No entenem que el Govern no posi els mitjans necessaris ,vist l' importància que tenen aquets impostos de cara a la nostra societat i donar les informacions I aclariments necessaris així com posar a labast del mon empresarial els tecnics necessaris.
No voldríem que aquesta falta dinformació impliqués que tothom es veies obligat a tributar per mòduls, per raons de facilitat per part del Govern de no poder gestionar la feina que generaria el fet de tributació per la determinació directa.
Considerant tots aquest fets exposats anteriorment, recalquem que és de cabdal importància disposar dun termini més ampli per a fer les simulacions amb aquells professionals (Comptables, Economistes, Auditors i Consultors) degudament reconeguts que val a dir haurien ja i des del proppassat mes de gener saber qui son i quins serien els costos que es poden generar .
Molt Il·lustre Sr. Pintat, permetim recordar-li que No es pot posar el carro abans dels bous,
Rebi una cordial salutació.
Atentament,
Marc Aleix Tugas
President de la PIME
divendres, de febrer 03, 2006
La Pime acorda una trobada amb el gremi europeu
Els dirigents de la patronal intentaran que se celebri a Andorra
Avui es reuniran amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa
ENRIC GUINART
ESCALDES-ENGORDANY
eguinart@andorra.elperiodico.com
Els dirigents de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pime) han acordat una reunió amb representants de la Unió Europea de l'Artesanat i de la Petita i Mitjana Empresa (UEAPME).
Així ho va confirmar ahir el secretari de la patronal, Claude Benet, que també va explicar que la reunió es va fixar per iniciativa de la patronal europea. El mateix Benet també va dir que intentaran que la trobada es dugui a terme a Andorra, ja que "el pressupost limitat" de la Pime dificulta en excés el viatge dels dirigents a Brussel.les, on hi ha la seu de la UEAPME. Pel que fa a la reunió en qüestió, Benet va assenyalar que servirà per estudiar vincles de col.laboració entre les dues entitats i a la vegada la patronal andorrana es podrà beneficiar de l'assessorament d'una patronal que representa més d'onze milions d'empreses que donen feina a uns 50 milions de persones.
MÉS CONTACTES
Aquesta trobada forma part de la voluntat de la Pime --expressada ahir durant la segona assemblea ordinària de l'entitat-- d'enfortir els contactes amb l'exterior. I, precisament, avui representants de la patronal tindran una presa de contacte amb membres de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa. Tal com amb l'organització europea de la petita i la mitjana empresa, Benet va assenyalar que demanaran assessorament als empresaris catalans en temes com ara l'intrusisme, la competència deslleial o les rebaixes.
Noticia publicada a la pàgina 7 de l'edició de 3/2/2006 de Andorra Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
La PIME vol integrar els empresaris portuguesos
dimecres, de desembre 14, 2005
Decret d'horaris comercials per a l'any 2006
Vist el Decret del 6 de març de 1995, en què s'estableix que els comerços podran romandre oberts, com a màxim, fins a les 20 hores, de dilluns a divendres, fins a les 21 hores els dissabtes, i fins a les 19 hores els diumenges. En execució de l'acord de Govern del 23 de novembre del 2005,
Decreto
Gener
Dies 2, 3, 4, 5
Dies 13, 14, 16 i 30
De l' 1 d'agost al 31 d'agost, exceptuant els diumenges
Dies 10 i 24
Dies 12 i 13
Del dia 4 al dia 8
Del dia 26 al dia 29
Gener
Dia 6 (divendres de Reis)
Abril
Dia 17 (dilluns de Pasqua)
Maig
Dia 1 (dilluns festivitat del treball)
Setembre
Dies 11 i 25 (dilluns)
3r. Continua vigent la norma general que cap establiment públic no pot obrir abans de les 6 hores i resta d'aplicació la normativa laboral i administrativa.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 30 de novembre del 2005
Albert Pintat Santolària
Cap de Govern
Albert PINTAT: "La nova Llei de societats eliminarà la figura del prestanoms" < Diari Bon Dia per M.B. Andorra la Vella. 14/12/05
Albert PINTAT: "La nova Llei de societats eliminarà la figura del prestanoms"
Diari Bon Dia per M.B. Andorra la Vella. 14/12/05
Aquesta va ser una de les principals qüestions que va avançar ahir el cap de Govern, Albert Pintat, durant l'esmorzar que va compartir amb els mitjans de comunicació, al voltant del que implicarà un dels projectes legislatius que es volen dur a terme durant aquest curs polític, la nova llei de societats. L'eliminació de la figura del prestanoms implicarà l'abolició d'una pràctica molt extesa al Principat, de caràcter il·legal i que es dóna principalment en els sectors comercial i immobiliari. En aquest sentit, el cap de l'Executiu va apuntar que es vol fer "un projecte de llei de societats eurocompatible" on no s'ha de contemplar "ni la trampa, ni malentesos, ni zones fosques, ni dobles llenguatges". Tanmateix, l'eliminació d'aquesta pràctica, tan tradicional com criticada des de diverses organitzacions econòmiques del país, es realitzaria de forma gradual tenint en compte "els canvis transitoris amb un respecte a la realitat existent", segons va indicar Pintat. La reforma de la llei de societats també passarà per ser un dels eixos bàsics del l'Executiu "per posar Andorra al mapa mundial", va apuntar Pintat.
L'imperatiu de reciclar
El gran volum de desmunts i l'impacte mediambiental que provoquen les obres han fet replantejar el metòde constructiu del país. Si fa unes quantes setmanes el ministre de Medi Ambient, Antoni Puigdellívol, anunciava davant d'una comissió la voluntat del Govern de canviar la legislació en matèria constructiva, ahir el propi cap de Govern reiterava les paraules de Puigdellívol. No obstant, frenar les edificacions que impliquen talls de muntanya i potenciar el reciclatge des de la pròpia empresa constructora serien les principals mesures que estaria estudiant l'Executiu per reduir les runes i desmunts. En aquest sentit, Pintat va indicar que la tècnica de reciclatge de matèries que s'està duen a terme amb el projecte del túnels dels Dos Valires és un exemple de la tendència que ha de seguir el país. Tot i que aquesta tendència implicarà de ben segur un augment de costos a les empreses, Pintat va assenyalar que "les noves regles de construcció portaran l'imperatiu de reciclar".
Més mesures
Avui, durant el Consell de Ministres es preveu que s'aprovin més mesures per evitar que a partir del 31 de desembre es produeixi una aturada en el sector de la construcció davant de la impossibilitat d'exportar més terres a l'Estat espanyol, segons va anunciar ahir el mateix Pintat. No deixant de banda aquest tema, el que darrerament havia estat una especulació més que evident, el cap de Govern va acabar-ho de confirmar afirmant que "es descarta l'accés a l'abocador del Maià durant aquest hivern". Precisament, de les relacions amb els estats veïns en aquesta matèria el cap de Govern també en va parlar, assenyalant que "els permisos i convenis han estat verbals" fet que no hauria permès "construir una relació sòlida". En tot cas, des de l'Executiu es van mostrar optimistes que un cop el pla de sanejament d'aigües del país estigui enllestit o si menys no al 80% es podrien tornar a reprendre les negociacions amb l'Estat espanyol per exportar residus. En relació a l'abocador d'escòries, Pintat va emprar les mateixes paraules del titular de Medi Ambient reiterant que "d'aquí al setembre tenim l'esperança d'haver trobat prou qualitat dialogant". No obstant, tot indica que l'estira i arronsa entre el Govern i els comuns sobre quina ha de ser la ubicació de l'abocador que ha d'acollir les escòries del futur Centre de Tractament de Residus tindrà corda durant temps. En aquest sentit, Pintat va ser clar a l'hora de definir les responsabilitats que tenen les corporacions locals apuntant que "cada Comú ha d'atendre els límits de la frontera parroquial".
Aproximacions amb el PS
"De vegades no tenim cap vergonya d'acceptar les bones idees del Partit Socialdemòcrata", d'aquesta manera el cap de l'Executiu feia al·lusió a un dels punts de la proposició de llei sobre la modificació de la llei general d'Ordenació del Territori i Urbanisme que va presentar l'oposició. Es tracta del tractament de la garantia urbanística que passaria a tenir una data de caducitat. En aquest sentit, Pintat va explicar que "és un dels punts que més ens apropa". Per contra, un dels punts més distants entre majoria i oposicició és el referent als habitatges de protecció oficial ja que els liberals són partidaris que els habitatges públics hagin de sortir des del sector privat.
Infraestructures
Pintat no va amagar la seva decepció davant del fet que l'Estat espanyol no hagi contemplat dins els pressupostos per a l'exercici 2006 una partida destinada a la línia de tren lleuger que ha d'unir Puigcerdà amb la Seu d'Urgell. Pintat, que va admetre que pensava que des de Barcelona es tindria una major sensibilitat vers el Pirineu, va dir que "respectem la sobirania catalana però l'equilibri territorial són les bones comunicacions". El cap de Govern també va indicar que en tota l'àrea del Pirineu "algú ha d'aixecar la veu i som nosaltres".
2008 o 2009: dates en què es podria establir un impost directe
"L'IPI, l'IMI, l'ISI, ... no és res més que fer gimnàstica cap a un impost directe". D'aquesta manera el cap de l'Executiu definia on han de derivar totes aquestes figures impositives. És més, Pintat va assenyalar que el 2008 o el 2009 podrien ser les dates en què definitivament es podria establir l'IVA al Principat. Tot i així el cap de Govern va traslladar al sector de l'empresariat la responsabilitat d'acceptar una major transparència fiscal afirmant que "hem de saber fins a quin punt a Andorra els empresaris accepten la transparència fiscal". Pintat fins i tot va assenyalar que "seria pel seu propi interès i voluntat passar a una fórmula d'IVA", referint-se encara al teixit empresarial del país. No deixant de banda la imposició d'aquest gravamen, el cap de Govern també va indicar que "no hi ha cap economia moderna" que no funcioni sota la base d'un tribut directe i que "aquest capítol fiscal no hi ha ningú que el pugui parar".