dimecres, de juny 12, 2013
CARTA ENTREGADA AL CAP DE GOVERN
Escaldes-Engordany a 10 de juny de 2013
M.I. Sr. Antoni Martí
Cap de Govern d’Andorra
En representació i acompanyat de diversos gremis professionals tots degudament registrats a Comerç i Indústria i al dia de pagament d’impostos i tributs, em plau manifestar-li els fets següents:
Degut a la conjuntura econòmica actual i a les nombroses lleis i reglaments, la nostra relació amb l’administració central esta patint un rebuig i una incomprensió que sense remei ens abocarà a greus dificultats.
Com Vostè sap, Andorra és fruit de la suma d’empresaris, que al llarg dels anys i a través del seu treball i de les múltiples competències assumides amb força perseverança i eficàcia, són fruit d’un total acord i respecte amb el dret Andorra.
M.I. Sr. Martí, sempre hem estat i estem d’acord, com en qualsevulla societat democràtica, que el progrés passa per l’acceptació de noves lleis i per tant dels corresponents reglaments d’aplicació. Però aquest fet no pot de cap manera representar una càrrega administrativa i econòmica per als treballadors per compte propi sense veure a dia d’avui cap benefici; aquest fet fa que l’empresariat andorrà se senti ofès, maltractat, avassallat, per una sèrie d’empreses que no sollament ens aporten cap benefici si no que es comporten com a purs recaptadors d’impostos i tot això amb el vist i plau de l’administració pública. S’ha de considerar que les repercussions econòmiques i efectives de ser reglaments no tenen la mateixa incidència en una petita empresa, que a una gran empresa puguen en ser casos portar certes empreses a la ceba desaparició.
La majoria dels empresaris Andorrans amb demostrat, i demostren el seu “savoir faire” i la seva capacitat d’innovació per a poder mantenir la capacitat empresarial. Per tant, no estem en contra del desenvolupament de noves normatives administratives sempre i quan siguin comprensibles, assumibles i proporcionals a la nostra societat, tot i que se’n reconegui la nostra professionalitat.
Per tant, abans d’emprendre tot procés sancionador , com és el cas actual, a través d’aquestes noves societats, les quals no més ens fan minvar els nostres comptes d’explotació, li demanem que a l’hora d’implantar noves normatives poguéssim seure plegats, empresaris, polítics i l’administració pública, per a poder, de manera constructiva, ser discutides amb els diferents gremis, de manera entenedora de tu a tu, poder encetar un procés de bones conductes, que sense cap mena de dubte seria ben acollit per tot el marc empresarial andorrà.
De la mateixa manera dins el context econòmic en el qual estem immersos i la llei de reglamentació del treball 35/2008 en especial els articles 90.91.92.93.94 i 95, estan abocant moltes empreses a la fallida, alhora és un potent fre a tota nova incorporació dins les nostres plantilles de treball, ja que estan mancats d’un cert grau de flexibilitat alhora de fer aquestes incorporacions i això fa que l’empresari s’estimi més de no fer-les.
Restem a l’espera de la seva resposta i aprofitem l’avinentesa per a saludar-lo molt atentament.
dimecres, de març 27, 2013
Present i futur de l’hostaleria
El sector està, si una profunda rectificació no s’emprèn de manera molt ràpida, en estat de mort programada
–Papa, has de posar els peus a terra, el valor del teu patrimoni no és ni de bon tros el que tu creus.
–Estic content amb tu perquè sempre tens la manera d’amargar-me el dia, a veure explica’t.
–Ets sobre un núvol, la gestió del patrimoni obeeix a regles, que no vols, o no saps que existeixen. Mira, a títol d’exemple. Durant l’any 2011 s’ha venut l’hotel Paris Bercy, 4 estrelles, de 396 habitacions. Com el seu nom diu, hotel situat al ben mig de París, per un valor d’uns 96 milions d’euros, és a dir, 242.424 euros l’habitació.
–Nena, no està gens malament, doncs aquí encara tenim marge.
–Sí, si no fas cap anàlisi, pots pensar que tens or en vara. Però hauries de pensar que alguna cosa deu passar a casa nostra, perquè últimament no es ven res, i quan es ven els preus són preocupants. Els inversors estrangers que ens havien de salvar no s’han vist enlloc, i els pocs que s’han manifestat encara corren avui dia.
–Però, per què? Els nostres preus de venda no tenen res a veure amb l’exemple de París i amb les transaccions, què passa?
–Mira, els inversors es mouen de manera molt estricta amb estudis més pertinents del que pots creure, i a la vegada molt senzills. Quan s’interessen per una empresa, els primers passos són:
• Volum de negoci de l’empresa. A fora d’Andorra es troba per Internet picant, per exemple a França <>, amb les dades impositives que et donen pots tindre una idea bastant fiable de l’empresa.
• Situació de l’empresa. Lloc de radicació.
• Per l’hostaleria: percentatge d’ocupació, continuant a l’Estat francès.
• Preu mitjà per habitació (IGI no inclòs). Habitació sense esmorzar.
L’inversor estranger disposa d’aquestes bases i el que fa és comparar-les amb les d’aquí, i és aquí que alguna cosa passa.
–Quin és el problema?
–El problema és que l’inversor estranger compara totes aquestes dades amb les nostres, les qual són:
• Volum de negoci de l’empresa. A Andorra només poden disposar d’un any de manera oficial i moltes empreses no disposen de la comptabilitat de fa més de dos anys. Primer punt negatiu.
• Situació de l’empresa. Lloc de radicació. Existeixen bons lloc de radicació. Primer punt positiu.
• Per l’hostaleria andorrana: percentatge d’ocupació donat pel nostre Govern és del 30%. Has de tenir en compte que per a un hotel el llindar de viabilitat mínim se situa pels volts del 40%. Per tant, molts hotels del país només malviuen. Punt molt negatiu.
• Preu mitjà per habitació de l’hostaleria d’Andorra. No arriba als 70 euros, és a dir, al preu d’un dues estrelles del país veí. Nosaltres estem obligats per aquest preu a afegir-hi com a mínim l’esmorzar, i el nostre Govern a través d’Andorra Turisme considera que 30 euros és un bon preu. Amb aquest preu que practiquem només fem que sumar deute, abocant molts empresaris a la fallida, amb poques paraules, a la pèrdua del patrimoni, i amb ell destinant a la misèria tant l’empresari com els treballadors.
–Papa, no cal dir-te que quan un inversor estranger veu aquests resultats, i a més s’informa dels resultats de les últimes campanyes turístiques, sense més visió que gastar el diner públic en campanyes atzaroses que no tenen res a veure amb el turisme a Andorra. La seva conclusió és clara i inapel·lable. L’hostaleria està, si una profunda rectificació no s’emprèn de manera molt ràpida, en estat de mort programada, portant al cementeri una gran part de la nostra economia. Per tant, el seu valor de mercat és nul, sense cap futur, ni cap atractiu financer per a possibles inversors estrangers per molt que es digui el contrari.
–Nena, la teva conclusió és profundament alarmant.
–Sí, més que alarmant, i així des de l’any 2000; però en aquells anys quan la Unió Hotelera d’Andorra va editar aquell llibret sobre la gestió hotelera, a Andorra se la va titllar de pessimista. I potser que el dirigent actual i els empresaris, si els he de donar un consell, és que se’l llegeixin, però sobretot que actuïn tots plegats, i ràpid. Perquè si aquests números els fas a molts dels altres sectors que composen l’economia an-dorrana, t’adonaràs que la situació és la mateixa.
–Clar, els inversors estrangers ximples no ho són, només vénen si hi ha negoci i aquí estàs demostrant que no hi ha negoci ,ni perspectives a curt termini. Entens ara per què un negoci pot interessar els inversos encara que sembli a primera vista car i els nostres en canvi no interessen.
–Però amb la nova fiscalitat no creus que les coses podran millorar?
–Quina i quan? Aquest punt és també fonamental per a tothom, i ni els uns ni els altres en tenim una visió clara, és uns dels punts profundament preocupants.
–Què hem de fer?
–Actuar amb el cap, deixar-nos de guerres inútils, posar ordre tots plegats, sentit comú, respectar tots els valors que han permès al nostre país d’afrontar la nostra història i com està inscrit sobre la porta de Casa de la Vall, aplicar la nostra divisa. Suposo que la deus conèixer?
–Sí.
–Doncs aplica-la i no perdis temps, que ja veus el panorama.
per Marc Aleix i Tugas - 27/03/2013
–Papa, has de posar els peus a terra, el valor del teu patrimoni no és ni de bon tros el que tu creus.
–Estic content amb tu perquè sempre tens la manera d’amargar-me el dia, a veure explica’t.
–Ets sobre un núvol, la gestió del patrimoni obeeix a regles, que no vols, o no saps que existeixen. Mira, a títol d’exemple. Durant l’any 2011 s’ha venut l’hotel Paris Bercy, 4 estrelles, de 396 habitacions. Com el seu nom diu, hotel situat al ben mig de París, per un valor d’uns 96 milions d’euros, és a dir, 242.424 euros l’habitació.
–Nena, no està gens malament, doncs aquí encara tenim marge.
–Sí, si no fas cap anàlisi, pots pensar que tens or en vara. Però hauries de pensar que alguna cosa deu passar a casa nostra, perquè últimament no es ven res, i quan es ven els preus són preocupants. Els inversors estrangers que ens havien de salvar no s’han vist enlloc, i els pocs que s’han manifestat encara corren avui dia.
–Però, per què? Els nostres preus de venda no tenen res a veure amb l’exemple de París i amb les transaccions, què passa?
–Mira, els inversors es mouen de manera molt estricta amb estudis més pertinents del que pots creure, i a la vegada molt senzills. Quan s’interessen per una empresa, els primers passos són:
• Volum de negoci de l’empresa. A fora d’Andorra es troba per Internet picant, per exemple a França <
• Situació de l’empresa. Lloc de radicació.
• Per l’hostaleria: percentatge d’ocupació, continuant a l’Estat francès.
• Preu mitjà per habitació (IGI no inclòs). Habitació sense esmorzar.
L’inversor estranger disposa d’aquestes bases i el que fa és comparar-les amb les d’aquí, i és aquí que alguna cosa passa.
–Quin és el problema?
–El problema és que l’inversor estranger compara totes aquestes dades amb les nostres, les qual són:
• Volum de negoci de l’empresa. A Andorra només poden disposar d’un any de manera oficial i moltes empreses no disposen de la comptabilitat de fa més de dos anys. Primer punt negatiu.
• Situació de l’empresa. Lloc de radicació. Existeixen bons lloc de radicació. Primer punt positiu.
• Per l’hostaleria andorrana: percentatge d’ocupació donat pel nostre Govern és del 30%. Has de tenir en compte que per a un hotel el llindar de viabilitat mínim se situa pels volts del 40%. Per tant, molts hotels del país només malviuen. Punt molt negatiu.
• Preu mitjà per habitació de l’hostaleria d’Andorra. No arriba als 70 euros, és a dir, al preu d’un dues estrelles del país veí. Nosaltres estem obligats per aquest preu a afegir-hi com a mínim l’esmorzar, i el nostre Govern a través d’Andorra Turisme considera que 30 euros és un bon preu. Amb aquest preu que practiquem només fem que sumar deute, abocant molts empresaris a la fallida, amb poques paraules, a la pèrdua del patrimoni, i amb ell destinant a la misèria tant l’empresari com els treballadors.
–Papa, no cal dir-te que quan un inversor estranger veu aquests resultats, i a més s’informa dels resultats de les últimes campanyes turístiques, sense més visió que gastar el diner públic en campanyes atzaroses que no tenen res a veure amb el turisme a Andorra. La seva conclusió és clara i inapel·lable. L’hostaleria està, si una profunda rectificació no s’emprèn de manera molt ràpida, en estat de mort programada, portant al cementeri una gran part de la nostra economia. Per tant, el seu valor de mercat és nul, sense cap futur, ni cap atractiu financer per a possibles inversors estrangers per molt que es digui el contrari.
–Nena, la teva conclusió és profundament alarmant.
–Sí, més que alarmant, i així des de l’any 2000; però en aquells anys quan la Unió Hotelera d’Andorra va editar aquell llibret sobre la gestió hotelera, a Andorra se la va titllar de pessimista. I potser que el dirigent actual i els empresaris, si els he de donar un consell, és que se’l llegeixin, però sobretot que actuïn tots plegats, i ràpid. Perquè si aquests números els fas a molts dels altres sectors que composen l’economia an-dorrana, t’adonaràs que la situació és la mateixa.
–Clar, els inversors estrangers ximples no ho són, només vénen si hi ha negoci i aquí estàs demostrant que no hi ha negoci ,ni perspectives a curt termini. Entens ara per què un negoci pot interessar els inversos encara que sembli a primera vista car i els nostres en canvi no interessen.
–Però amb la nova fiscalitat no creus que les coses podran millorar?
–Quina i quan? Aquest punt és també fonamental per a tothom, i ni els uns ni els altres en tenim una visió clara, és uns dels punts profundament preocupants.
–Què hem de fer?
–Actuar amb el cap, deixar-nos de guerres inútils, posar ordre tots plegats, sentit comú, respectar tots els valors que han permès al nostre país d’afrontar la nostra història i com està inscrit sobre la porta de Casa de la Vall, aplicar la nostra divisa. Suposo que la deus conèixer?
–Sí.
–Doncs aplica-la i no perdis temps, que ja veus el panorama.
per Marc Aleix i Tugas - 27/03/2013
dijous, de gener 17, 2013
Què en pensa del Cirque du Soleil?
Una reflexió sobre l’impacte que pot tenir, o no, la presència de la companyia canadenca al Principat.
–“Papa, per què vas declarar ‘amb Disney s’hi van deixar la camisa i amb el circ s’hi deixaran la camisa i els calçotets’”?
–“Si bé recordes, les princeses de Disney varen ser portades a Andorra per la societat privada Grandvalira per Setmana Santa pensant que serien un gran atractiu turístic. Malauradament, no va succeir el que s’esperava. I el que semblava una gran idea promocional es convertir en un gran fracàs comercial assumit financerament per la societat Grandvalira, i aquí no hi ha res a dir.”
–“Sobre això no hi tens res a dir.”
–“No, solament que el que heu de fer és analitzar el perquè d’aquest fracàs per tal que no es torni a produir. Aquesta anàlisi no s’ha fet, o si més no el ministeri de Turisme no la deu tenir. I el més curiós és que tant el director actual d’Andorra Turisme com l’antic director de Grandvalira surten de la mateixa empresa, és a dir de Port Aventura. L’un, una mica més i arruïna els empresaris que vivim de l’esquí, i l’altre de moment no veig que hagi invertit la tendència negativa que a dia d’avui fa patir tant el comerç com el turisme a Andorra.”
–“Per què no creus que el Cirque du Soleil ens pot portar turisme el mes de juliol? Estàs d’acord amb mi que Andorra viu principalment del comerç i del turisme?”
–“Sí.”
–“Doncs estaràs d’acord que quan es fa promoció aquests dos sectors haurien d’ésser complementaris.”
–“Totalment, però potser s’hauria de veure quins són els nostres productes al llarg de l’any, quin és el públic que hi pot estar interessat, i com s’arriba de manera perenne a aquest públic.”
–“La gent a l’estiu busca mar o muntanya, per tant estaràs d’acord amb mi que nosaltres hem de posicionar Andorra com un perfecte destí de muntanya, amb uns complements de primer ordre. El sector comercial és, i ha de ser, de primera importància. I per tant hem d’invertir en estructures perennes que facin que el nostre producte, Andorra, sigui any rere any més atractiu.”
–“Què vol dir més publicitat?”
–“Tot i que el nostre país té un potencial molt gran l’hem de fer més atractiu, hem d’invertir per humanitzar-lo, i per això el poble andorrà hi ha de participar, hi hem de creure tots, els ciutadans andorrans ens l’hem de fer nostre. Hem d’ésser tots i cadascun els amfitrions i ambaixadors del nostre país, coneixent-lo bé en podrem parlar amb el cor, i això és el reclam més bo que poden tenir.”
–“La gent de ciutat, que és la nostra clientela, vol veure paisatges. Els tenim?”
–“Sí i molt variats. Et recordo que la Vall del Madriu fa part del patrimoni mundial de la Unesco, potser que algú li ho hauria de dir al Sr. Ministre de Turisme, ja que sembla que no n’estigui al corrent.”
–“Volen veure aigua en moviment. La tenim?”
–“Sí, tenim rius que avui dia estan nets, estanys, cascades, rius en els quals es podria pescar sempre que es vulguin assumir maneres de fer i respectar unes normes. Vaja, el que ja s’està fent en altres llocs. T’he de recordar que existeix en el baúl de los recuerdos de Govern un projecte per transformar el riu Valira en el seu pas d’Escaldes fins a Sant Julià en zona de ràfting i canoa, com es fa a la Noguera Pallaresa. El dia que el club de canoa caiac el va presentar a Govern el pressupost era d’uns 8 milions de les antigues pessetes i podia esdevenir un bon atractiu turístic, a més generaria molts llocs de treball. Passeja’t a la primavera o a l’estiu entre Sort i Llavorsí i te n’adonaràs.”
–“Volen veure animals. Els tenim?”
–“Sí, la fauna d’Andorra és molt rica, l’única cosa és que hauríem de modificar-ne la gestió, i això suposo que acabarà sent de sentit comú. S’hauria, d’una vegada per totes, de posar ordre en la gestió de la fauna silvestre, de tal manera que es puguin veure animals en llibertat en tota la geografia andorrana, i fer de manera que els pagesos es guanyin la vida amb el seu treball.”
–“Volen veure sol. El tenim?”
–“Papa, si a Andorra els dies assolellats és de les més mitjanes europees més altes. Si els russos vénen a esquiar aquí és, perquè entre altres coses, el nostre hivern per a ells és un hivern assolellat.”
–“Tenim un bon sector comercial?”
–“Com pots tenir-ne dubte, existeixen comerços de tota mena, i l’avinguda Carlemany per fi serà per a vianants. Suposo que hi estàs d’acord.”
–“He rebut aquesta notícia amb gran entusiasme. Mira, t’explico una anècdota que vaig viure farà ara uns 7 o 8 anys amb el meu germà i una petita delegació d’andorrans. Vàrem anar a la Rochelle a visitar la zona de vianants per veure com funcionava i quina impressió en tenien els comerciants. Primera impressió: les botigues més maques, més chic, vaja, les botigues de luxe estan allà. L’aforament turístic és el més alt de la Rochelle. Al costat nombrosos bars i restaurant, tots treballant. En poques paraules, aquella zona concentra una gran part de la vida ciutadana i turística en un dels pulmons més important de la Rochelle. Parlant amb un dels nombrosos propietaris de comerç que ens varen acollir, li vàrem fer la qüestió següent: ‘Si avui en dia el cònsol de la Rochelle decidís de tornar a deixar els vehicles pels carres de vianants, què passaria?’ La resposta va ésser immediata. Mirant el seu rellotge ens va dir: ‘Són les 10 hores, penso que la primera manifestació en contra d’aquesta decisió seria abans de les 12.’ Per tant, em permeto felicitar la Sra. Trini Marín i el Sr. Marc Clavet per la seva decisió, totalment encertada a dia d’avui. Ara bé, s’ha de fer amb molta cura, donant solucions concretes i encertades als problemes que sorgiran al llarg del procés.”
–“Són de qualitat?”
–“En general, el comerç a Andorra és atractiu, tot i que s’haurà de vetllar perquè existeixi la més gran diversitat de productes tenint en compte que a dia d’avui una competició basada només en preus baixos o low cost seria suïcida. El low cost ha de ser reglamentat en llocs concrets fora de les zones de comerç dit de luxe. Hem de crear en els nostres visitants ganes de vindre, desitjos, il·lusió, unes ganes imperioses de tornar. Tot això fa part d’una nova cultura que hem d’assumir com més aviat millor, i per això fa falta formació a tots els nivells. Una vegada més els ciutadans andorrans ens hem de tornar a apropiar el nostre país, el futur és nostre i som nosaltres i els nostres fills els que en podran gaudir.”
–“En què quedem pel que fa al circ, sí o no?”
–“Mira, et respondré diferentment. El Govern, com a bon pare de família hauria de vetllar pels interessos de tots els membres de la família i donar feina a tots i cada un d’ells, fer treballar, animant, posant en relleu, escoltar, preveure. Vaja, creure en la família i sobretot en el producte del treball familiar, fer-la viure en primer lloc.”
–“És el cas aquí?”
–“No, rotundament no. El nostre Govern només pensa en assessors forans, empreses foranes, (les nostres no són prou bones), directors forans... que l’única cosa per a ells és vindre a fer l’agost, com es diu vulgarment. No tenim ningú prou capacitat se’ns diu.”
–“Papa és frustrant, molts de nosaltres quan acabem els estudis tenim accés a bones oportunitats a l’estranger, però a casa nostra el nostre propi Govern ni ens reconeix ni ens dóna cap possibilitat. El ministeri de Turisme n’és l’exemple perfecte. Dilapiden els diners públics a l’estranger sense que ni tan sol es quedi el vent.”
per Marc Aleix Tugas
–“Papa, per què vas declarar ‘amb Disney s’hi van deixar la camisa i amb el circ s’hi deixaran la camisa i els calçotets’”?
–“Si bé recordes, les princeses de Disney varen ser portades a Andorra per la societat privada Grandvalira per Setmana Santa pensant que serien un gran atractiu turístic. Malauradament, no va succeir el que s’esperava. I el que semblava una gran idea promocional es convertir en un gran fracàs comercial assumit financerament per la societat Grandvalira, i aquí no hi ha res a dir.”
–“Sobre això no hi tens res a dir.”
–“No, solament que el que heu de fer és analitzar el perquè d’aquest fracàs per tal que no es torni a produir. Aquesta anàlisi no s’ha fet, o si més no el ministeri de Turisme no la deu tenir. I el més curiós és que tant el director actual d’Andorra Turisme com l’antic director de Grandvalira surten de la mateixa empresa, és a dir de Port Aventura. L’un, una mica més i arruïna els empresaris que vivim de l’esquí, i l’altre de moment no veig que hagi invertit la tendència negativa que a dia d’avui fa patir tant el comerç com el turisme a Andorra.”
–“Per què no creus que el Cirque du Soleil ens pot portar turisme el mes de juliol? Estàs d’acord amb mi que Andorra viu principalment del comerç i del turisme?”
–“Sí.”
–“Doncs estaràs d’acord que quan es fa promoció aquests dos sectors haurien d’ésser complementaris.”
–“Totalment, però potser s’hauria de veure quins són els nostres productes al llarg de l’any, quin és el públic que hi pot estar interessat, i com s’arriba de manera perenne a aquest públic.”
–“La gent a l’estiu busca mar o muntanya, per tant estaràs d’acord amb mi que nosaltres hem de posicionar Andorra com un perfecte destí de muntanya, amb uns complements de primer ordre. El sector comercial és, i ha de ser, de primera importància. I per tant hem d’invertir en estructures perennes que facin que el nostre producte, Andorra, sigui any rere any més atractiu.”
–“Què vol dir més publicitat?”
–“Tot i que el nostre país té un potencial molt gran l’hem de fer més atractiu, hem d’invertir per humanitzar-lo, i per això el poble andorrà hi ha de participar, hi hem de creure tots, els ciutadans andorrans ens l’hem de fer nostre. Hem d’ésser tots i cadascun els amfitrions i ambaixadors del nostre país, coneixent-lo bé en podrem parlar amb el cor, i això és el reclam més bo que poden tenir.”
–“La gent de ciutat, que és la nostra clientela, vol veure paisatges. Els tenim?”
–“Sí i molt variats. Et recordo que la Vall del Madriu fa part del patrimoni mundial de la Unesco, potser que algú li ho hauria de dir al Sr. Ministre de Turisme, ja que sembla que no n’estigui al corrent.”
–“Volen veure aigua en moviment. La tenim?”
–“Sí, tenim rius que avui dia estan nets, estanys, cascades, rius en els quals es podria pescar sempre que es vulguin assumir maneres de fer i respectar unes normes. Vaja, el que ja s’està fent en altres llocs. T’he de recordar que existeix en el baúl de los recuerdos de Govern un projecte per transformar el riu Valira en el seu pas d’Escaldes fins a Sant Julià en zona de ràfting i canoa, com es fa a la Noguera Pallaresa. El dia que el club de canoa caiac el va presentar a Govern el pressupost era d’uns 8 milions de les antigues pessetes i podia esdevenir un bon atractiu turístic, a més generaria molts llocs de treball. Passeja’t a la primavera o a l’estiu entre Sort i Llavorsí i te n’adonaràs.”
–“Volen veure animals. Els tenim?”
–“Sí, la fauna d’Andorra és molt rica, l’única cosa és que hauríem de modificar-ne la gestió, i això suposo que acabarà sent de sentit comú. S’hauria, d’una vegada per totes, de posar ordre en la gestió de la fauna silvestre, de tal manera que es puguin veure animals en llibertat en tota la geografia andorrana, i fer de manera que els pagesos es guanyin la vida amb el seu treball.”
–“Volen veure sol. El tenim?”
–“Papa, si a Andorra els dies assolellats és de les més mitjanes europees més altes. Si els russos vénen a esquiar aquí és, perquè entre altres coses, el nostre hivern per a ells és un hivern assolellat.”
–“Tenim un bon sector comercial?”
–“Com pots tenir-ne dubte, existeixen comerços de tota mena, i l’avinguda Carlemany per fi serà per a vianants. Suposo que hi estàs d’acord.”
–“He rebut aquesta notícia amb gran entusiasme. Mira, t’explico una anècdota que vaig viure farà ara uns 7 o 8 anys amb el meu germà i una petita delegació d’andorrans. Vàrem anar a la Rochelle a visitar la zona de vianants per veure com funcionava i quina impressió en tenien els comerciants. Primera impressió: les botigues més maques, més chic, vaja, les botigues de luxe estan allà. L’aforament turístic és el més alt de la Rochelle. Al costat nombrosos bars i restaurant, tots treballant. En poques paraules, aquella zona concentra una gran part de la vida ciutadana i turística en un dels pulmons més important de la Rochelle. Parlant amb un dels nombrosos propietaris de comerç que ens varen acollir, li vàrem fer la qüestió següent: ‘Si avui en dia el cònsol de la Rochelle decidís de tornar a deixar els vehicles pels carres de vianants, què passaria?’ La resposta va ésser immediata. Mirant el seu rellotge ens va dir: ‘Són les 10 hores, penso que la primera manifestació en contra d’aquesta decisió seria abans de les 12.’ Per tant, em permeto felicitar la Sra. Trini Marín i el Sr. Marc Clavet per la seva decisió, totalment encertada a dia d’avui. Ara bé, s’ha de fer amb molta cura, donant solucions concretes i encertades als problemes que sorgiran al llarg del procés.”
–“Són de qualitat?”
–“En general, el comerç a Andorra és atractiu, tot i que s’haurà de vetllar perquè existeixi la més gran diversitat de productes tenint en compte que a dia d’avui una competició basada només en preus baixos o low cost seria suïcida. El low cost ha de ser reglamentat en llocs concrets fora de les zones de comerç dit de luxe. Hem de crear en els nostres visitants ganes de vindre, desitjos, il·lusió, unes ganes imperioses de tornar. Tot això fa part d’una nova cultura que hem d’assumir com més aviat millor, i per això fa falta formació a tots els nivells. Una vegada més els ciutadans andorrans ens hem de tornar a apropiar el nostre país, el futur és nostre i som nosaltres i els nostres fills els que en podran gaudir.”
–“En què quedem pel que fa al circ, sí o no?”
–“Mira, et respondré diferentment. El Govern, com a bon pare de família hauria de vetllar pels interessos de tots els membres de la família i donar feina a tots i cada un d’ells, fer treballar, animant, posant en relleu, escoltar, preveure. Vaja, creure en la família i sobretot en el producte del treball familiar, fer-la viure en primer lloc.”
–“És el cas aquí?”
–“No, rotundament no. El nostre Govern només pensa en assessors forans, empreses foranes, (les nostres no són prou bones), directors forans... que l’única cosa per a ells és vindre a fer l’agost, com es diu vulgarment. No tenim ningú prou capacitat se’ns diu.”
–“Papa és frustrant, molts de nosaltres quan acabem els estudis tenim accés a bones oportunitats a l’estranger, però a casa nostra el nostre propi Govern ni ens reconeix ni ens dóna cap possibilitat. El ministeri de Turisme n’és l’exemple perfecte. Dilapiden els diners públics a l’estranger sense que ni tan sol es quedi el vent.”
per Marc Aleix Tugas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)