DON'T GO TO ANDORRA

 

DON’T GO TO ANDORRA

 

Aquests últims temps fullejant els diferents articles apareguts a la premsa d’Andorra he perdut, com aquell que diu, el meu llatí. He pogut llegir:

“El P.I.B andorrà és dels més elevats ‘d’Europa”, fonts del Ministeri de finances.

 

            El Senyor Pintat assegura:

“El bon moment econòmic i social que viu el país”.

L’endemà mateix de les declaracions del Senyor Cap de govern, apareix a la premsa: “El 48% del avis de la capital viuen amb menys de 720€”. He d’esperar que aquest fenomen es produeix només a la capital però es veu que no. Precarietat, el 16% del padrins tenen uns ingressos mensuals inferiors a 360€... Eh! Els meus no!

 

            Deixant de costat “lo social” que hem de reconèixer que  a Andorra no és un tema que ens molesti  massa pot ser hauríem de crear una O.N.G que s’ocupi d’aquests problemes i au! de cop la consciència tranquil·la.

 

            Passem a “lo econòmic”. El turisme pateix una davallada del 5%. Bueno,... No és Massa!

5,4% menys de recaptació amb la duana el mes de gener i -20% el mes de febrer, Tampoc es massa alarmant...!

“El millor encara està per venir” (discurs del Cap de Govern el dia de la Constitució)

 

Senyor, a Andorra una part de la població estem renyits amb la realitat. I vet aquí que m’arriba aquest últim article: La reintroducció de l’ós impulsada per França provoca reticència al Principat, article que si hem  permeten comentaré:

“El ministeri de Medi Ambient Espanyol va anunciar divendres a través d’un comunicat que ha impulsat mesures per garantir la protecció de l’Ós Bru i que l’acord amb l’administració francesa es formalitzarà el proper dia 28”. Faltarà però a Andorra que segueix mostrant reticències pel que fa a la reintroducció del gran mamífer.

 

Hem pregunto: Tenen sentit comú aquesta gent de reimpulsar la reintroducció de l’ós?

 Un dels aspectes polèmics és els danys que els ossos provoquen als ramats, és clar, que no és Andorra qui ha impulsat l’alliberament dels ossos, sinó França. Nosaltres hem de guardar la roba!. Al Principat les indemnitzacions son inexistents. A Catalunya reben 120€ per animal mort, a banda, 60 o 90€ per atac. Quantia que entenem que el Govern Andorrà no pot assumir i en canvi s’assumeixen sense cap reticència que l’import del Túnel del Grau de la Sabata s’hagi multiplicat per 3. Aquí estem parlant de milions...

És clar, en temps difícils que venen es normal que el Ministeri de Finances faci comte amb les despeses ...

 

Considerem que la introducció de l’ós ens afectarà el 100% i que els beneficis que pot comportar com ara persones que ens visiten son molt menors que les reticències que es crearan alhora d’anar a la muntanya sense estar acompanyats de guàrdies. Això ha de ser fruit d’un estudi efectuat pel Ministeri d’Andorra, suposo...!

 

            Tot això està molt bé, però en altres mitjans de credibilitat reconeguda es pot llegir: “Les Français virent au vert”. 84% diuen que l’erosió de la biodiversitat empobreix l’habitatge comú, 71% pensen que aniquila la possibilitat de trobar nous

 

 

medicaments, 61% consideren que la degradació de la naturalesa no és el preu a pagar per un desenvolupament econòmic, 61% veuen conseqüències per la vida quotidiana.

 

 

Un aspecte que no agrada és la part consagrada a la protecció de la naturalesa que no representa més del 0,05% del pressupost de l’estat. I què pensen els ciutadans?

96% jutgen que és totalment insuficient i que l’Estat ha de rebaixar el pressupost a fi d’augmentar aquest, 56% estant d’acord a posar la ma a la butxaca. I ara hem direu: “Aquests francesos!” Doncs heu de saber que com més es puja a Europa endins aquestes enquestes son cada vegada més fortes i favorables a la naturalesa. A la veïna Espanya el llop i l’ós gaudeixen d’una molt alta acceptació, mireu quin ha estat  el increment turístic Asturià.

 

            Els danys que els ossos provoquen als ramats: A la veïna França tenint una cabana de 573.000 animals, que viuen en llibertat a les muntanyes durant l’estiu, els ramaders reconeixen la pèrdua d’un 3 a 5% de fets per malalties, accidents, predació... Doncs entre 17.000 i 28.000 animals desapareixen bon any mal any. La part afectada a l’ós és de 200 bèsties, i s’ha de considerar que les indemnitzacions només es cobren quan es tracta d’un ós.

 

Els beneficis son molt menors que les reticències, doncs un altre cop NO. Els professionals del turisme no s’han deixat enganyar, sinó que recolzen totalment la iniciativa. ¿Com podria ser d’un altre manera quan el 67% dels francesos consideren l’ós com un  atractiu turístic? I els productes agrícoles els quals comporten mencions com “Pays de l’ours” “Pas de l’ours”, i altres reclams  que facin menció de l’ós han vist un molt fort increment de venda.

 

            Por als atacs: En tot, el Pirineu, de memòria de l’home només hi ha un cas documentat d’atac de l’ós envers una persona i data del 1.845.

Senyors, no creieu que enlloc de fer volar coloms valdria més uns i els altres asseure’s el més aviat possible per tal de rentar a casa la roba bruta i d’acceptar el que ens ve a sobre per tal de parar totes aquestes reals males informacions que dia rere dia estan divulgades a Internet i que recomanen als nostres possibles turistes ...

... don’t go to Andorra.

www.bootsnall.com/articles/05-06/ dont-go-to-andorra-la-vella-andorra-la-vella-andorra.html

 

I perquè no pugui dir-se que només es parla de turisme, senyors, os recomano, que doneu un cop d’ull i compareu a ...

... monsieurprix.

www.monsieurprix.com

Os adonareu que per mantenir el turisme de compra tindrem mal de caps en perspectiva.            

He de recordar al Senyor Pintat que a la passada campanya electoral va fer esmena d’una altre molt nociva enquesta sobre el turisme angles que ens visitava. Creu que  hem fet els deures per a poder aprovar al Juny o haurem de tornar al Setembre?

 

 

            Senyor, no faci com un “Gran home” de país veí, que després de la guerra civil amb un cèlebre discurs va dir:

“Antes de la guerra estábamos delante del precipicio i ahora que hemos vencido hemos dado un paso al frente”.

 

 

Marc Aleix i Tugas

L'ESPERIT DE SUPERACIÓ DE LA PIME PER A PODER SER CADA DIA MENYS "IDIOTES"

L’ESPERIT DE SUPERACIÓ DE LA PIME PER A PODER SER CADA DIA MENYS “IDIOTES”

 

En la Roda de Premsa efectuada pel Ministre de Finances, per a presentar l’evolució econòmica, el passat dijous 23 de febrer, va esmentar “una pressió social fortíssima”, creada pels “molts especialistes que hem tingut”, i que ha conduït a una psicosi. Per a complementar les seves declaracions el Sr. Mirapeix, es va deixar endur pels seus pitjors registres lingüístics en utilitzar la paraula ”Idiotes” per a referir-se a aquelles persones que no es creuen les dades fetes publiques pel Ministeri que encapçala.

 

Citació de la resposta de Mirapeix en relació a una pregunta del tipus “Quina incidència ha tingut l’ISI en l’IPC?”

 

Ferran Mirapeix: “Les persones que van dir en el seu dia que la inflació es situaria per sobre del 15%, només queda dir que això no s’ho creuen, i que no és veritat i que si no es creuen el 0.03%, es per que estaríem manipulant les dades, i si no quedarien com uns idiotes”

 

Cregui’ns Sr. Mirapeix, la responsabilitat d’un ministre no és d’insultar a aquelles persones o col·lectius que tenen una altra previsió, o veuen la realitat des d’una altra òptica. S’hauria d' informar  amb més qualitat el pobre ciutadà simple i donar-li els recursos per a poder entendre tan savis governants.

 

La mesura del significat de  les paraules alhora de parlar son molt importants Sr. Mirapeix. Hem anat a buscar el significat d’aquesta lamentable expressió pronunciada pels seus ministerials llavis al Diccionari de la Llengua Catalana i  idiota en llatí ve a dir 'profà, ignorant', i aquest terme en grec 'home particular, ciutadà simple', però també 'home vulgar, ignorant'. O bé volia dir amb el terme emprat que patim idiòcia? ( la idiòcia es un estat de dèficit d’intel·ligència en el qual l'individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres ) O bé som estúpids? (sinònim).

 

En qualsevol cas Sr. Mirapeix, lamentem sincerament la seva actuació, i més tenint en compte que des de la PIME mai varem preveure una inflació per sobre del 15%. No obstant permeti’ns dubtar de tan estudiades xifres, no volíem ferir la seva distingidíssima personalitat.

 

Demanem per tant vulgui rectificar quan tingui la ocasió de fer-ho, i sàpiga que els ciutadans i els empresaris estem molt molestos per la prepotència sobre les formes d’actuació que estant tenint els membres del Govern, i agrairíem al Sr.PINTAT, com a màxim responsable del Govern Andorrà aplaudís o, si ho creu convenient, estirés les orelles, públicament, al vostre/nostre ministre de finances per les seves declaracions, o tot lo contrari fent cas omís de la carta que us adrecem amb la qual cosa us faríeu solidari de les ja esmentades declaracions.

 

Els membres de la PIME (10%, aproximadament, del teixit empresarial andorrà), no ens considerem grans economistes ni set ciències, però des de les glorioses declaracions del seu ministre, ja hem entrat a formar part d’una futura i possible nova associació "ADICA" (Associació d'Idiotes Coneguts Andorrans) conjuntament amb d’altres col·lectius professionals i persones.

 

Doncs els Idiotes de la PIME i amb la finalitat de sentir-nos un xic menys Idiotes, agrairíem que algun set ciències del ministeri o departament governamental corresponent, ens pugui aclarir alguns dels nostres dubtes, tot i explicant amb paraules entenedores com es calcula exactament l'IPC a Andorra.

 

 

PIME d’Andorra.

CARTA OBERTA AL M.I. Sr. ALBERT PINTAT

Molt Il·lustre Sr. Pintat,

 

Desprès de la demanda oficial que la PIME d’Andorra i el Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra van formular el dia 19 de desembre de 2005, al  Ministre d’Economia Joel Font, li detallem a continuació el contingut de la mateixa per a informació.

 

 

“ La PIME, el Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra i l’Associació de comptables són perfectament conscients de la necessitat per l’Estat de dotar-se de recursos suficients per a dur a terme les seves missions fonamentals. La entrada en vigor del sistema d’imposició indirecta respon a aquest objectiu.

Com a professionals immersos en la realitat socioeconòmica i contribuïdors del sistema de finançament estatal, volem insistir sobre la nostra preocupació de que l’Estat, tot i responent a les seves missions, sàpiga mantenir una dimensió reduïda, aplicar una gestió rigorosa de l’erari públic i faci que els ingressos derivats del nou sistema impositiu s’apliquin de manera raonada, coherent i eficient.

 

Sense entrar a discutir la idoneïtat de tal o tal sistema fiscal, creiem que la futura entrada en vigor del sistema d’imposició indirecta a Andorra, i en especial si considerem aquest sistema com una transició vers un sistema generalitzat d’impost sobre el valor afegit, aixeca una sèrie de problemàtiques que s’aniran resolent esperem en col·laboració amb els professionals implicats.

 

Ens permetem no obstant de citar tres problemàtiques que ens semblen urgent de tractar en terminis breus:

1. Disposar d’un pla de comptes per les societats no financeres
2. Disposar d’una llista de professionals autoritzats
3. Ampliar el termini de selecció del règim de tributació (determinació directa o objectiva)

 

1. Disposar d’un marc normatiu de la comptabilitat de les empreses privades a l’igual del que disposa el sector públic i el sector financer, ens sembla una necessitat d’un triple punt de vista:

·        Per tenir una comptabilitat harmonitzada a l’interior del país

·        En la perspectiva d’homologació internacional

·        Per ésser operatiu tot el sistema comptable i de control social a l’hora de desenvolupar la futura llei de societats.

En aquesta perspectiva, creiem que seria oportú que el Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (com a entitat de dret públic), en col·laboració amb el Col·legi Professional de comptables, desenvolupi una proposta de Pla de comptes de societats no financeres fonamentat en particular amb la quarta directiva del consell de la UE del 25 de juliol del 1978, amb la setena del 13 de juny del 1983 i amb el reglament 1606/2002 del parlament europeu i del consell relatiu a l’aplicació de les normes de internacionals d’informació financera.

El desenvolupament d’aquest marc normatiu necessitarà probablement varis mesos, pensem no obstant que seria oportú, com a inicialització del procés i a curt termini, de publicar les normes de comptabilització de l’aplicació dels impostos indirectes amb tota la casuística (rappels, descomptes, abonaments etc...).

 

2. El reglament de l’impost indirecte, en el seu article 15, fa referència als informes a presentar en el règim de determinació directa.

En el seu apartat 3, l’article 15 del reglament fa referència a “professionals autoritzats pel ministeri de finances”. Amb l’afany de garantir la qualitat i de lluitar contra l’intrusisme, insistim sobre l’absoluta necessitat d’establir uns criteris molt estrictes a l’hora d’acreditar els professionals en qüestió. És obvi que els requisits per integrar el Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra i el Col·legi Professional de Comptables d’Andorra són prou exigents per tenir la garantia que els seus integrants poden oferir la qualitat necessària al compliment del que fixa l’apartat 3 en qüestió.

Seria no obstant oportú de fer públic els criteris objectius per tal que els professionals que estan exercint a Andorra des de fa molts anys com a comptables, tot i no disposar de titulacions oficials i/o registres oficials puguin pretendre a ésser autoritzats i que les empreses puguin, en coneixement de causa, contractar els serveis d’aquests professionals.

 

3. El calendari d’aplicació del sistema d’imposició indirecta fixa el termini màxim de sol·licitud del règim alternatiu de determinació directa al 28 de febrer del 2006. Les empreses haurien de poder disposar d’un termini més llarg per fer realitzar les pertinents simulacions als professionals per tal de poder optar al règim de tributació més oportú.

Proposem d’aplaçar aquesta data de sol·licitud a finals de setembre.

 

Comptant amb la vostra col·laboració i amb l’afany de que la introducció d’aquest nou sistema impositiu es faci amb el màxim d’agilitat pels obligats tributaris que som,

 

aprofitem l’avinentesa par a saludar-lo ben atentament.”

 

                                          

 

Vist que en data d’avui, no solament no tenim cap resposta escrita de la citada carta per part del Govern, ni dels  Ministeris corresponents  ni tampoc  resposta a les preguntes que els hem formulat, i vista la complexitat del que indueixen els texts legislatius sobre els nous impostos indirectes la Pime es veu obligada a fer les següents observacions.

 

 

PIME d’Andorra esta convençuda que el Govern fa cas omís de les demandes dels empresaris que s’han dirigit a l’administració central per a sol·licitar assessorament de com decidir el tipus d’imposició, ja sigui per determinació objectiva, o bé per determinació directa, i obliga  d’alguna manera a tots els empresaris del país a tributar l’impost per mòduls, ja que  el plaç acabava el dia 28 de febrer I doncs  podem comprovar com no ens queda altra solució , que el camí de la prudència i per tant  la de  fer les declaracions per mòduls ,tal com tenia previst el govern .

 

Considerant que pel moment no disposem d’un pla de comptes per les societats no financeres ni d’una llista de professionals autoritzats, i que aquesta falta d’informació suposa un risc molt important per a la subsistència de les micros, petites i mitjanes empreses,  ús demanem i exigim que amplieu el termini de selecció del règim de tributació per poder considerar de manera objectiva  , amb responsabilitat  quin tipus de declaració ens convé a  la micro, petita i mitjana empresa .

 

El malestar sens dubte ve degut a la manca d’esforç  que el Govern ha destinat per aclarir el dubtes i informar de manera rigorosa als empresaris. No entenem que el Govern no posi els mitjans necessaris ,vist l' importància que tenen aquets impostos de cara a la nostra societat  i donar les informacions  I aclariments necessaris així com posar a l’abast del mon empresarial els tecnics necessaris.  

No voldríem que aquesta falta d’informació impliqués que tothom es veies obligat a tributar per mòduls, per raons de facilitat per part del Govern de no poder gestionar la feina que generaria el fet de tributació per la determinació directa.

 

Considerant tots aquest fets exposats anteriorment, recalquem que és de cabdal importància   disposar d’un termini més ampli per a fer les simulacions amb aquells professionals  (Comptables, Economistes,  Auditors i Consultors) degudament reconeguts que val a dir haurien ja i des del proppassat mes de gener saber qui son i quins serien els costos que es poden generar .

 

Molt Il·lustre Sr. Pintat, permeti’m recordar-li que “No es pot posar el carro abans dels bous”,

 

Rebi una cordial salutació.

 

Atentament,

 

Marc Aleix Tugas

President de la PIME