dilluns, d’octubre 31, 2005

La PIME duplica el nombre de socis el cap de setmana - (Ja som més de 400, felicitats!)



...La decisió de llogar un estand a la Fira d' Andorra la Vella ha estat, com a mínim, productiva per a l' Associació de la Petita i Mitjana Empresa (PIME) que aquest cap de setmana assegura haver duplicat el nombre de socis. El president de l' entitat, Marc Aleix, explica que la quantitat d' empresaris associats era divendres, abans de l' obertura de la mostra, d' uns dos-cents. Ahir, en canvi, la xifra s' havia multiplicat per dos i Aleix interpreta aquest fet com la demostració que una part important del sector empresarial del país té dificultats . D' entre els nouvinguts destaquen companys de recinte firal que van abandonar per un moment el seu estand per sol·licitar informació. Cinc d' ells ja han passat a formar part de l' organisme, com ara un dels negocis d' alimentació que aquests dies exhibia els seus productes a l' envelat del Parc Central. La resta dels nous socis són visitants de la fira que van decidir adherir-se al projecte perquè, segons va indicar Aleix, els preocupa l' intrusisme, ' major del que creiem' , i l' arribada de l' Impost de Serveis Indirecte (ISI) a partir de l' 1 de gener del 2006...

L’opinió de la pime

Claude Benet, secretari de l’associació de Petites i Mitjanes Empreses d’Andorra, va explicar ahir que “amb tota la gent que ha passat aquest cap de setmana pel nostre estand, la PIME arriba als 400 associats”.
Benet va respondre, sobre la presumpta manca de representació dels sectors econòmics del Principat a la Fira, que “aquest és un acte obert a tothom, és a dir s’hi pot inscriure qui vulgui. Segurament si algun sector no està representat és perquè està passant un moment complicat”.

dijous, d’octubre 27, 2005

Participació de la PIME a la FIRA D'ANDORRA LA VELLA

FIRA D’ANDORRA LA VELLA:

Com ja sabreu molts de vosaltres, la PIME participarà enguany a la XXVIIª  edició de la Fira d’Andorra la Vella que es celebrarà els propers dies 28, 29 i 30 d’Octubre. La PIME volia estar present en aquest esdeveniment per a donar-se a conèixer i fer passar els nostres missatges als visitants que hi assistiran. Us hi esperem nombrosos.

TROBADA TRANSFRONTERERA d'EMPRESARIS

TROBADA TRANSFRONTERERA d’EMPRESARIS

Un altre esdeveniment que estem preparant és la trobada amb empresaris socis de la PIME de la Haute-Garonne. Aquestes jornades de treball estan previstes pels dies 17, 18 i 19 de novembre. Els actes previstos, i que ja es poden avançar pel dia 17 són la taula rodona sota el tema: Andorra, Mite o realitat, amb la participació de diferents ponents relacionats amb el món del turisme. Es farà la projecció del vídeo elaborat per l’Associació sota el nom de “Andorra, País dels Pirineus. Tot un país per explotar”.

L’acte de benvinguda i “pica-pica” es celebrarà el divendres 18 de novembre. Un bon moment per a que tots nosaltres ens retrobem en un ambient més distés. Hi esteu tots convidats, no hi falteu. El calendari i el programa definitius us seran tramesos tant aviat com estigui enllestit. No obstant també seran penjats a la web de l’associació.

Els arguments "de pes" per a sol·licitar una moratòria d'aplicació de l'ISI

Els arguments de pes per a sol·licitar una moratòria d’aplicació de l’ISI. Com bé deia la presidenta del Grup parlamentari Liberal, Conxita Marsol, calen “arguments de pes” . Des de la PIME hem volgut fer màxima difusió dels arguments pels quals demanem un ajornament de l’esmentat impost. No trobem que hi hagi hagut per part del Govern cap esforç real per fer arribar a l’obligat tributari tota la informació necessària i deguda. Per la part recaptadora, es a dir, els empresaris, s’han fet unes “jornades informatives” que suposem, sense voluntat de desorientar han immers les empreses en una gran confusió. A hores d’ara encara no s’ha publicat el reglament d’aplicació de l’impost. Per tant, si aquest reglament ha de veure la llum a principis de novembre, i d’altra banda l’aplicació serà efectiva a principis de gener, només queden dos mesos per a que els dubtes generats arrel d’aquest impost quedin aclarits. No han sigut dos anys de campanya informativa de l’ISI.

 

Recordem que l’ISI és una llei que va en contra de la Constitució Andorrana:

“Article 37 de la Constitució del Principat d’Andorra - Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.”

 

UN REGISTRE DE SOCIETATS i DE COMERÇ IRREAL I OBSOLET.

Difícilment podem entendre també que és un impost just ja que el Registre de Comerç és totalment obsolet. Recordem al Govern que moltes empreses  estan registrades sota una activitat concreta i després actuen en altres ambits. Recordem el cas de SADAM S.A. o de XARXA, S.L. fet públic últimament en el mitjans de comunicació. Una de les mesures contemplades per la PIME seria d'incitar als seus afiliats a donar-se de baixa del registre de comerç de Govern. D'aquesta manera obligariem al Govern a actualitzar el registre de comerç.

 

INTRUSISME

També recordarem que el Govern permet l’existència d’activitats sense registre.

La Pime pensa a boicotejar el Registre de Comerç


La Pime pensa a boicotejar el Registre de Comerç.
La patronal de la petita, micro i mitjana empresa, la Pime, va avisar ahir el Govern que davant la posició inamovible d'aplicar l'ISI el mes de gener considera la possibilitat d'instar els associats a donar-se de baixa del Registre de Comerç, el qual consideren "irreal i obsolet". Els dirigents de la Pime afirmen que si es produís una baixa massiva de professionals d'aquest òrgan el Govern es veuria obligat a actualitzar-lo.
En aquesta línia, afirmen que hi ha moltes empreses que estan registrades amb una activitat diferent de la que desenvolupen realment i que, en canvi, n'hi ha que operen sense estar registrades. La patronal, doncs, reitera la demanda que el Govern ajorni l'entrada en vigor de la imposició indirecta i ho aprofita per acusar-lo de "no fer cap esforç real per fer arribar al contribuent tota la informació necessària".
D'altra banda, l'organització empresarial va anunciar la celebració d'una trobada transfronterera els dies 17, 18 i 19 del mes que ve. A la cita hi assistiran socis de la patronal homòloga de l'Alta Garona i es farà una taula rodona que portarà per títol Andorra, mite o realitat. En la trobada també es projectarà un audiovisual fet per la mateixa Pime anomenat Andorra, país dels Pirineus. Tot un país per explotar.

Moratòria del ISI i "La grenouille qui se veut faire aussi grosse que le Bœuf »...

Moratòria del ISI.

De una faula tot i que sigui en francès permeteu-me que us la conti:”la grenouille qui se veut faire aussi grosse que le bœuf »:
Une grenouille vit un bœuf
Qui lui sembla de taille.
Elle, qui n’était pas grosse en tout comme un œuf,
Envieuse, s’étend et s’enfle, et se travaille,
Pour égaler l’animal en grosseur,
Disant : « regardez bien, ma sœur ;
Est-ce assez ? Dites-moi ; n’y suis-je point encore ?
-Nenni.-M’y voici donc ?-point du tout.- M’y voilà ?
- vous n’en approchez point. » La chétive pécore
S’enfla si bien qu’elle creva.

Le monde est plein de gens qui ne sont pas plus sages :
Tout bourgeois veut bâtir comme les grands seigneurs,
Tout petit prince à des ambassadeurs,
Tout marquis veut avoir des pages.

I de una frase sorgida de una discussió entre uns companys empresaris, la qual deia que: Si no anem al tanto, ens menjaran vius!. Queda pales que la situació que travessa el sector empresarial andorrà no es òptic i poc esperançador. D’aquestes inquietuds va néixer la associació empresarial de la micro, petita i mitjana empresa anomenada PIME ANDORRA.

De les primeres feines que PIME ANDORRA ha dut a terme es veure quins factors ens han conduit en aquesta alarma empresarial. Per això hem de remontar uns anys enrere.
A partir dels anys 60, Andorra ha fet un pas mol important, de una economia rural hem passat a una economia comercial i turística sense sapiguer el perquè. Tot anava be, la clientela va començar a vindre per fets històrics dels estats veíns, tota sola. Espanya sortia poc a poc del franquisme i els objectes que no disposaven al seu territori es podien obtenir a Andorra i a baix cost, els francesos venien a pescar les seves estàncies eren de més de dues setmanes al estiu, i a l’hivern les estacions de esquís començaven el seu desenvolupament. Tot anava be, els andorrans cada 4 anys, fen us del seu dret de vot, com si de un esport nacional es tractés, em anat votant els nostres consellers nacionals i estatals sense tindre realment consciencia de el perquè servien els politics. Tot i això amb una bona visió del futur varem votar l’any 1993 La constitució. Els empresaris andorrans, continuaven anant be i pocs pensaven en el futur, la llei del qui dia pase any empeny va ser la pauta. Els nostre amics politics varen començar a engegar conscientment o inconscientment la maquina administrativa sense cap cura. No et preocupis si em votés, trobaré un lloc pel teu nen o nena, i apa cap a l’administració. Poc a poc en vist de aquesta manera com al sector polític se’ls hi ha anat la mà. Aquest a estat el nostre tara na. Amb les nostres pica baralles hem canviat els pocs politics que tenien visió de futur, per uns politics magnificents. Andorra va començar a dona visions al món: hem entrat a.... la ONU, la UNESCO, l’OMS, l’OMC, Consell de Europa, la OMT, la OCDE en la qual tenim la sort de figurar com a paradís fiscal, comitè olímpic internacional, tenim ambaixades a: les Nacions Unides, al consell d’europeu, a la república francesa, paris,al regne de Bèlgica Bruxelles, al regne de Espanya ,Madrid, i a la nostra estimada Catalunya a Barcelona, sense oblidar en la part espiritual al Vaticà molt important, els deus ens han de ser favorables, oficines de turisme: paris, Barcelona, Madrid Bruxelles, Londres, Berlín y no enumero les delegacions de turisme a l’estranger perquè seria massa llarg, però del turisme no en tenim cura!. Últimament hem estat presents a Salamanca, donant lliçons a tot Hispano Americà sobre la integració dels estrangers al nostre país descuidant nos de parlar de la greu situació de la nostra llengua. Però en la reunió de Barcelona, entre francesos i espanyols la qual es parlava dels eixos trans Pirineus ens han oblidat. I mentres cap polític s’ha preocupat de un país anomenat Principat d’ Andorra. A partir del 1998 les primeres llums vermelles es van encendre al centre de control, i uns predicadors veren començar a senyala les greus amenaces, pessimistes se’ls til la. Al 2000, el centre de control, totes les llums eren al vermell fosc, la maquina administrativa ja rodava a ple rendiment, han sorgit lleis de tota mena, les unes més costoses que les altres per el món empresarial andorrà , classificació hotelera,reglament de seguretat sobre la industria, higiene, plans d’urbanismes, tot Andorra es devén constructiva, projectes faraònics, metro aeri, aeroports, túnels...... i un forat monstruós a la caixa!!!!. Per fer front a aquesta difícil situació, han aparegut, lo que en altres països se’n diu impostos, però a Andorra se’ls hi diu:
- taxa sobre la tinència de vehicles.
- taxa sobre el consum.
- impost de mercaderies indirectes.(IMI)
-tarifa exterior comuna (TEC)
-cànon sobre el consum de electricitat i el telèfon.
-taxa sobre el joc del bingo.
-taxa per raó de servei de fer publica notarial.
-impost sobre transmissions patrimonials immobiliaris (ITP)
-impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis de assegurança.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals
-impost sobre la producció interna(IPI)
-impost sobre les activitats comercials(IAC)
- taxa sobre el registre dels titulars de activitats econòmiques.
- taxa de la oficina de marques-
-taxes judicials.
-taxa en matèria de immigració
-tributs comunal “no m’estendré”
-impost tradicional del foc i lloc
-impost sobre la propietat immobiliària.
-impost sobre els rendiments arrendataris.
-impost de radicació d’activitats comercials,empresarials i professionals
-taxes per la prestació de serveis comunals
-impost sobre la prestació de serveis(ISI)

Tot això, en bon català es tradueix per els empresaris per inflació i sobre costos.
I quina inflació es preveu? Tenint en conte tots els costos generats per totes aquestes noves lleis, decrets administratius i sistemes impositiu , ha grans trets es preveu un augment de:
-ISI: de 2 a 3 punts
-Imposicions comunals: 1 punt
-Resta de lleis i decrets:2 punts
A tot això em de afegir la inflació inter anual situat en un 4.5% de inflació tradicional. Dons arribem a un total per el món empresarial andorrà de un 9.5%. tot i que l’informe encomanat pel senyor ministre de finances a la empresa Standard & Poor’s ens diu que tot va be (pagant sant Pere mana), permeteu-me que PIME ANDORRA pugui tenir un dubte enorme sobre el futur del món empresarial andorrà, i no parlo aquí del més probable augment de la seguritat social, que ha de passar del 18% a un 24 o26% el mes aviat possible, si volen mantenir aquesta entitat tant important per els treballadors.
Tot i que els empresaris haurem de assumir aquet enorme increment empresarial, quins beneficis en tindrem?. Cap si no és que només començarem a tapar un forat sense fons.
Sàpiguen que a Andorra aquets últims anys estem patint una davallada importantissim en els sectors claus de la economia andorrana en quals són: turisme i comercial, i estem veien com la especulació immobiliària està gravant amb un augment de més del 150% del cost de la vivenda i de un 56% del preu del lloguer, sector que a més de ser el causant del mal estar general de una gran part del món empresarial i civil de la societat andorrana no paga cap impost a l’erari públic.
Per tots aquests motius PIME ANDORRA demana una moratòria la qual nos ha de permetre de estudiar i reflecionar sobre la greu situació econòmica que viu Andorra i com arribar a trobar mecanismes estatals que controlin de manera exhaustiva la despesa publica al mateix temps que tornin amb les forces vives que per moment disposem al país de re-dinamitzar el teixit econòmic i social del poble andorrà.


Marc Aleix
President PIME ANDORRA

dilluns, d’octubre 17, 2005

M.I. Sra. LURDES FONT i l'ISI

M.I. Sra. LURDES FONT(Consellera del Grup Parlamentari CDA+SXXI+ 2 del PLA) parla de l'ISI amb aquestes paraules en una entrevista al Diari BON DIA del 17/10/05: ‘Quan liberals i socialdemòcrates estiguin en desacord serem la famosa clau’
Fa dues setmanes CDA+S21 es mostrava contrari a la moratòria sobre l’ISI que va demanar la PIME, un gravamen que la coalició ja contemplava en un dels seus punts programàtics. En tot cas, no creuen que l’aplicació no serà precipitada?

" En aquest punt em posiciono en la línia que va defensar l’Enric Tarrado perquè aquest gravamen fa dos anys que es va votar i s’ha d’instaurar. En tot cas, una moratòria es podria justificar si a partir de l’1 de gener es posa en evidència que a la pràctica sorgeixen problemes importants. D’altra banda, nosaltres sempre hem dit que tot ha d’estar a punt per la seva entrada en vigor i hi ha un reglament que encara no ha vist la llum i tenim la confiança que es produirà el més aviat possible. "

La CASS va dedicar 1,9 milions el 2004 a la cobertura d'afiliats amb pocs recursos

DIARI D'ANDORRA < 17/10/05 per D. MORENO
 

La CASS va dedicar 1,9 milions el 2004 a la cobertura d’afiliats amb pocs recursos

La Caixa Andorrana de Seguretat Social va destinar l’ any passat 1,9 milions d’ euros de la branca malaltia a sufragar la totalitat del cost dels actes mèdics a persones que per dificultats econòmiques no poden costejar-se els tractaments sanitaris que necessiten. La xifra va créixer un 21,37% respecte de l’ any anterior, el 2003, quan es van dedicar a aquesta partida 1,5 milions i va ser superior al que inicialment havia pressupostat la seguretat social per al 2004, que eren 1,7 milions.  El creixement de les despeses en aquest àmbit està previst que es repeteixi aquest any. Segons les previsions apuntades pel president del consell d’ administració de la parapública, Francesc Gran, és probable que la seguretat social gasti 2,5 milions en costejar el 100% dels actes mèdics a aquests sol·licitants.

És el consell d’ administració qui ha de decidir si aquestes demandes de cobertura total s’ aproven. I segons membres del consell cada cop s’ han d’ avaluar més. El representant dels treballadors, Manel Bal, va afirmar que aquest tipus de despesa “ s’ ha disparat” perquè “ abans les demandes que s’ avaluaven eren molt poques, ni comparació amb el que es revisa avui en cada reunió” . Segons es desprèn de les explicacions de Francesc Gran això respon a una necessitat social cada cop més creixent. El president de la parapública va afirmar que “ les estadístiques de què disposem reflecteixen que les demandes corresponen a les classes menys afavorides” . I va defensar la tasca de la CASS en aquest sentit perquè “ potser no l’ hem sabut vendre” davant les manifestacions i crítiques de determinats col·lectius socials i polítics que esgrimeixen que molta gent no pot costejar-se la cobertura sanitària. De fet, el màxim responsable del consell d’ administració va assegurar que el dèficit de la branca malaltia s’ explica majoritàriament per aquesta partida. Enguany serà el segon exercici que la branca de salut es tanqui amb desequilibri i està previst que ascendeixi a un milió d’ euros.

Els assegurats que sol·liciten aquest ajut extraordinari han d’ acreditar tant el nivell d’ ingressos com el de despeses mensuals. Així, la CASS demana que entreguin butlletins de salari i que acreditin altres ingressos en cas que els tinguin. Tanmateix, els sol·licitants han d’ aportar factures o rebuts del lloguer de l’ habitatge si és que paguen arrendament així com de la despesa elèctrica, de la calefacció o d’ altres. Tota aquesta documentació ha d’ anar acompanyada d’ un escrit de demanda al consell d’ administració així com del certificat mèdic que acrediti la patologia i el tractament o intervenció i les factures dels actes mèdics.
Els integrants del consell d’ administració avaluen la sol·licitud i la documentació i decideixen si assumeixen la totalitat de l’ acte mèdic.

Un estudi alerta del perill de no limitar les prestacions de reemborsament
L’ Empresa Familiar Andorrana va encarregar al seu dia un estudi sobre l’ impacte de la reforma de la seguretat social partint del projecte de llei que va elaborar l’ anterior executiu. Un dels aspectes que remarca l’ informe com a “ principal element d’ incertesa” és el futur de la branca malaltia davant l’ increment progressiu de la despesa sanitària. L’ estudi observa amb preocupació que “ no existeix cap límit a la cartera de prestacions de reemborsament, les quals són, a la pràctica, gairebé inestimables” i afegeix que “ el Govern pot ampliar, per reglament, tant l’ esmentada cartera de prestacions com el percentatge de reemborsament, també sense limitació econòmica” . Davant de la desmesurada despesa que podria provocar, l’ estudi també recorda que “ podria entrar en contradicció amb la Llei general de sanitat, que en l’ article 72 b estipula un límit per a la despesa sanitària de la CASS” .
Un segon element “ d’ incertesa” de la reforma és l’ impacte en l’ economia andorrana i en els comptes de la CASS. L’ estudi alerta que “ no sembla existir cap estudi econòmic pel que fa al volum de recursos que generarà i que consumirà l’ apliació de la reforma” . De la mateixa manera, i sobre l’ increment previst de les cotitzacions, “ no s’ ha previst l’ impacte en l’ economia” per l’ increment dels costos laborals.

dimecres, d’octubre 12, 2005

El Govern no farà més ampli el termini per l'aplicació de l'ISI

BON DIA - 12/10/05

El ministre de Finances, Ferran Mirapeix, va denunciar ahir “l’alarma social que s’ha creat des d’un partit polític concret al voltant de l’entrada en vigor del nou Impost de Serveis Indirecte” en clara referència a les crítiques fetes pels socialdemòcrates. Mirapeix va declarar que no cediran a cap “pressió partidista” i no ajornaran l’entrada en vigor de l’ISI donat que l’aprovació del nou impost s’ha fet seguint uns terminis molt raonables, tal i com va explicar. El titular de Finances va afegir que “no volem fer riure als Estats veïns amb un ajornament ja que ningú entendria que una llei que porta 14 mesos publicada necessiti una pròrroga per entrar en funcionament” i que “som l’únic país del món que aprova una llei dos anys abans de la seva aplicació”. Per exemplificar-ho, Mirapeix va voler recordar que Espanya va aprovar reglaments com l’Impost de Societats o l’IRPF un dia abans de la seva entrada en vigor i que, de fet, amb la llei a la mà, només caldria tenir la llei abans del 31 de desembre d’aquest any perquè comencés a funcionar l’1 de gener, com està previst. En qualsevol cas, el ministre va aclarir que no volen fer-ho d’aquesta manera ja que “és bo que la ciutadania ho tingui abans” i que volen “la màxima transparència”. Mirapeix va concloure que el seu Ministeri vol parlar des dels fets encara que “tots els partits són lliures de fer la política que vulguin”.

FERRAN MIRAPEIX: "No pagarem qualsevol preu per sortir de la llista de paradisos fiscals"

BON DIA - 12/10/05
 
A Andorra li interessa sortir de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE però no a qualsevol preu. Les declaracions les va fer ahir el ministre de Finances del Principat, Ferran Mirapeix, qui va denunciar que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic fa servir criteris diferents per valorar el comportament de segons quins països. Mirapeix va afegir que “és un fet incontestable” que Andorra està inclosa al llistat de l’OCDE perquè no compleix els requisits que l’organització demana per a no estar-ho però que també s’ha de tenir en compte que hi ha països que tampoc no els compleixen i formen part de la pròpia organització. Segons Mirapeix, això representa “una injustícia”. En aquest sentit, l’últim acord signat sobre fiscalitat amb Espanya busca millorar la imatge internacional del Principat tot i que “de la llista, només ens en pot treure la pròpia OCDE”, segons paraules del ministre. L’organització dels països més desenvolupats del món ve publicant els últims anys una llista de països que considera paradisos fiscals com a mesura coercitiva perquè aquestes nacions adoptin pràctiques fiscals més transparents. El Principat d’Andorra apareix com a paradís des de la primera publicació del llistat.

Mirapeix assegura que si l'aplicació de l'ISI s'endarrereix "farem riure"

Per Toni Solanelles Diari d'Andorra del 12/10/05
 
El Govern “ ni tan sols preveu” un ajornament de l’ aplicació del nou impost de serveis indirecte (ISI) “ perquè faríem riure” i “ no s’ entendria” . El ministre de Finances, el liberal Ferran Mirapeix, va assegurar que “ no cedirem a pressions partidistes” i va afirmar que hi ha hagut “ prou temps” per preparar-se per al nou marc fiscal. L’ executiu té la intenció d’ aprovar els reglaments d’ aplicació el 3 de novembre per, seguidament, publicar-los. Per Mirapeix, si es compara amb els països de l’ entorn, “ que no entendria que catorze mesos després de l’ aprovació d’ una llei no s’ apliqués” , els reglaments es publicaran molt abans del que sol ser habitual. O almenys així ho va defensar el ministre, que va posar sobre la taula exemples d’ Espanya i Luxemburg.
Ferran Mirapeix va explicar que “ s’ ha creat una alarma social motivada per algun interès polític. I això està injustificat” . El ministre, que va explicar que la llei no preveu cap termini per a la publicació dels reglaments i que en països propers aquesta mena de documentació s’ aprova un dia per entrar en vigor el següent, es va estimar més no referir-se a les previsions d’ ingrés que fa l’ executiu arran d’ aquest nou impost. I només va dir una evidència: “ El 2006 no pressupostarem cap partida. ” Sobre la previsió de comptes per a l’ any que ve, tampoc no va voler fer cap avenç per no faltar al respecte als companys de gabinet i del Consell General, va afirmar textualment Mirapeix. Però va garantir que el dèficit que reflectirà el pressupost no superarà “ els criteris de Maastricht” , que estableixen el límit en “ el 3% del PIB (que serien 60 milions d’ euros) ” . Els comptes, però, sí que reflectiran una forta aposta per temes vinculats amb les noves tecnologies i altres aspectes que puguin contribuir a diversificar l’ economia del Principat.
El màxim responsable de les finances estatals tampoc no va voler pronunciar-se ni sobre la futura llei de plusvàlues ni sobre com funcionaran les exempcions que la ministra d’ Habitatge i Joventut, Meritxell Mateu, va anunciar als cònsols que es podrien fer en l’ impost de transmissions patrimonials (ITP). Mirapeix només va poder afirmar que “ s’ estan fent els estudis pertinents” . Uns informes que també s’ estan fent sobre la demanda de les corporacions locals de poder ampliar el sostre d’ endeutament fixat per la Llei de finances comunals. “ No ens determinarem fins que no estiguin fets els estudis pertinents” , va explicar el ministre, que va deixar intuir que l’ esmentat text legislatiu es modificarà per poder permetre als comuns emetre deute públic. De la manera com es farà, o si ho poden fer conjuntament amb el Govern, va afirmar que és complex parlar-ne.

La credibilitat financera del Govern es manté intacta
Una agència internacional (Standard&Poor’ s) especialitzada a analitzar la capacitat de diversos organismes, com ara els governs, per fer front als deutes contrets, manté el nivell de credibilitat que havia atorgat darrerament a l’ executiu andorrà. L’ esmentada empresa considera, segons Ferran Mirapeix, que l’ executiu està “ sanejat” i “ ben gestionat” , i li atorga una doble A, que vol dir que la capacitat per afrontar les obligacions financeres a llarg termini “ és molt forta” . L’ estabilitat econòmica es manté i no es preveuen canvis.

La riquesa “ per capita” se situa enguany en uns 37. 000 euros
El producte interior brut (PIB) per capita se situaria de mitjana, aquest 2005, en uns 37. 000 euros, un 4% més que fa un parell d’ anys, segons l’ estudi de la consultora internacional Standard&Poor’ s. El PIB estatal seria de 2. 000 milions d’ euros. El Govern, però, no pot corroborar aquestes dades per la falta d’ una comptabilitat nacional sobre la qual s’ està treballant, segons el ministre de Finances. Mirapeix va valorar positivament el conjunt de dades, que situen Andorra en millors condicions (de riquesa i en paràmetres com ara el dèficit i l’ endeutament) que la mitjana dels països als quals l’ esmentada empresa de valoració d’ organismes els atorga la catalogació AA.

dilluns, d’octubre 10, 2005

Quan un país té dificultats és molt perillós fer un plantejament fiscal

Quan un país té dificultats és molt perillós fer un plantejament fiscal - BON DIA per Maria Baró. Andorra la Vella 10/10/05

L’ISI passa a ser una imposició generalitzada per a tots els sectors. Passa a ser també una eina més de recaptació per a les arques d’un Estat que s’ha trobat sense diners públics?El missatge més important que m’agradaria donar és que no cal que donem per suposat que l’Estat necessita cada cop més diners i, per tant, podem parlar molt de temps sobre molts conceptes de fiscalitat. Val a dir que sembla que perdem de vista que l’Estat ha de fer una sèrie d’inversions i té unes despeses, i no hi ha gaire gent que es plantegi si tot això és racional. Per això, com a economista puc dir que el que caldria és que en comptes de discutir sobre quina és la medicina que s’ha de donar és veure la malaltia que tenim i avaluar-la. La sensació que em queda és que existeix un Estat massa gran per al país que tenim i el mateix Estat comença a posar en perill l’estructura civil. Les empreses comencen a tenir moltes dificultats, entre altres coses, per la pròpia estructura de l’Estat.

La malaltia a la qual es refereix és precisament que s’està plantejant un debat impositiu en una època en què l’economia del país no passa pel seu millor moment?

Si l’Estat fos més petit també estaríem parlant d’impostos però, possiblement, en un moment més favorable. Un dels grans problemes del debat impositiu actual és que es fa en un mal moment. Recordo que durant el Govern d’Òscar Ribas aquell era un bon moment per començar a fer reformes fiscals, és a dir, un país quan va bé és quan s’ha de plantejar fiscalment el seu model. Quan un país comença a tenir dificultats i les empreses també, és molt perillós fer-se plantejaments fiscals. Tenim un Estat que creix i unes empreses que entren en dificultats per qüestions purament de mercat i afegir el concepte de fiscalitat pot suposar dificultats addicionals. L’Administració hauria de plantejar-se com pot ajudar a les empreses que són de conjuntura difícil perquè n’assegurin la seva viabilitat. I actualment s’està enfocant a la inversa.

Com creu que els empresaris del país acceptaran aquesta nova imposició?

Malament perquè hi ha un conjunt de mesures fiscals i no fiscals, perquè no només és l’ITP, els impostos comunals, l’ISI o l’IMI, és que l’any passat, aquest i els pròxims quatre anys hi ha una sèrie de lleis d’àmbit social que afectaran molt a les empreses. Quan surt un reglament laboral que no facilita sinó que dificulta el funcionament això té una sèrie de costos. Quan estem parlant d’una Seguretat Social que li costa ser viable en el futur i ho fem ara són costos addicionals. Les nostres empreses tindran més dificultats en un mal moment conjuntural i és això el més preocupant.

Ho apunta com un retràs en el camp legislatiu?

Crec que aquesta imposició s’havia d’haver plantejat quan tot el sectors del país estaven en una posició de beneficis. Aquest era el moment de tenir aquest debat.

En tot cas, com veu la moratòria que reclama l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa i, en última instància, el Partit Socialdemòcrata?

No l’entenc, perquè una cosa és expressar els desigs i una altra cosa és ignorar la realitat. Si analitzem la realitat, hi ha un Estat que és el que és, que cada final de mes ha de pagar unes nòmines i que té unes inversions previstes que possiblement moltes d’elles siguin necessàries. Per tant, el problema financer de l’Estat hi és i és molt fàcil parlar de cop i volta de moratòria. Crec que la moratòria ha d’existir per temes tècnics perquè la llei està ben feta. Aquelles dificultats que té la llei actualment i el reglament suposo que les incorporarà. El que ha de fer el Govern és perfeccionar la llei i si no la pot aplicar l’1 de gener que ho faci al cap de sis mesos però no pas per motius polítics sinó tècnics. Al mateix temps, tampoc ha de perdre de vista la resta de lleis i s’ha de contemplar l’aplicabilitat d’aquests textos legislatius en el temps, és a dir, que les empreses puguin anar absorbint tots aquests costos addicionals que se’ls venen a sobre perquè algunes d’elles no ho podran suportar.

Es parla molt de les repercussions d’aquest gravamen sobre les petites i mitjanes empreses. Però i els perjudicis sobre les grans empreses?

Cal deixar clar que no és un tema de dimensions, és a dir, hi ha persones amb petites empreses que passaran amb relativa comoditat aquest tema perquè els seus marges són bons. En canvi, hi ha grans empreses que aquest sotrac el passaran probablement amb grans dificultats perquè els seus marges són petits. És un tema de competitivitat de les empreses.

Manté un contacte permanent amb empresaris d’aquest país?

Estem en la fase que prenem consciència de la situació. Hi ha una llei però encara no se n’ha aprovat el reglament, per tant, és un caramel agre. Perquè hi ha la llei en sí mateixa i una aplicabilitat molt ràpida sense tenir tots els elements de coneixement de la llei. Per tant, a hores d’ara l’empresari està fent els seus números sobre l’estimació objectiva i la determinació directa i quina de les dues aplica. Aquesta és la decisió que han de prendre tant si hi ha moratòria com si no.

Com afectarà a aquests números?

Bàsicament plantejant si seran capaços de traslladar preus a aquests costos addicionals i si el mercat ho permetrà. Llavors possiblement l’empresa sobreviurà però el país perdrà competitivitat. Però, potser alguns s’adonaran que amb els preus actuals ja no guanyen res o molt poquet i amb aquest increment de costos poden situar-se en pèrdues i llavors s’hauran de plantejar la continuïtat del seu negoci.

Fa uns dies la Cambra de Comerç presentava l’informe econòmic 2004 on es posava de relleu que l’economia del país va créixer un 4%. Es pot atribuir novament aquest tímid augment al sector de la construcció?

Absolutament. Tinc tendència a ser molt crític i possiblement per formació professional al costat bo li dono poca importància i em preocupa el costat dolent. Si alguna cosa es pot treure de l’informe de la Cambra de la Cambra de Comerç pel que fa a l’anàlisi de sectors és que en general n’hi ha un o dos que creixen per sobre dels preus, és a dir, que tenen un creixement real. Gairebé tota la resta tenen increments per sota de la inflació, és a dir, tenen un decreixement real o, fins i tot, obtenen xifres negatives. Per exemple, un cas típic és l’electrònica, un sector que sempre ha estat molt important per al país i estem parlant de menys 20% en un any que es continua mantenint la tendència a la baixa, per tant, aquest seria el cas d’un sector tradicionalment molt potent dins de l’economia andorrana que està passant dificultats molt importants. Aquesta penso que és la lectura que des de Govern no es fa quan estic dient que és el moment d’ajudar a les empreses no de complicar-los la vida. Tota aquesta sèrie de lleis fiscals, socials i sociolaborals que hem tingut en comptes de facilitar la vida a les empreses en aquesta conjuntura difícil els l’està complicant.

Les imposicions indirectes també tindran un efecte sobre el comerç i, de retruc, el turisme?

Evidentment, tot és causa i efecte. Andorra és un país que es podria anomenar de comerç turístic, és a dir, la gent ve a esquiar o a passar el cap de setmana i compra. Les obres, les cues i els sorolls ja afecten d’entrada, a més, dels problemes que hi haurà amb els increments de preus que vindran amb aquestes lleis també tindran repercussió, per tant, si dificultem que vinguin els turistes dificultem els ingressos de l’Estat. Per aquest motiu, penso que és un mal model, perquè el que hauríem de fer és avançar-nos a les circumstàncies i no anar al corrent d’aquestes. Possiblement, l’Òscar Ribas fa vint anys ja va tenir la visió adequada, ara anem a contrapeu contínuament.

Va ser degà del Col·legi d’Economistes. Com segueix la demanda perquè es reconegui l’oficialitat d’aquest col·lectiu?

Sí, vaig ser el degà del Col·legi durant molts anys i ara ja fa dos mandats en els quals m’he apartat de la cúpula, en tot cas, això no vol dir que no m’afecti. D’alguna manera, entenc el posicionament del Govern i, evidentment, entenc el nostre. Nosaltres ens considerem i ho som, un col·lectiu que per fer determinades feines "som el col·lectiu" perquè ens hem preparat professionalment per ser-ho. Al mateix temps el col·lectiu que som no és totalment pur perquè no tothom és economista en el sentit de tenir una titulació. Penso que aquí hi va haver un error de partida que va ser facilitar l’entrada a persones que venien d’altres disciplines sempre i quan cursessin una especialització d’economia. D’alguna manera vam desnaturalitzar el Col·legi com a tal, però jo diria que això té solució. En última instància si dins hi ha algú que no ho és, doncs que no faci les feines per les quals el col·lectiu com a tal hi pugui accedir. És evident que el Col·legi d’Economistes ha de tenir la rellevància que pot tenir el d’arquitectes, el d’advocats o el d’enginyers.

L’intrusisme és una altra de les problemàtiques que cal combatre?

És un tema que sempre ha existit i sempre hem dit que les empreses andorranes o, fins i tot, les institucions andorranes fan venir de fora gent que fa la mateixa feina, normalment cobrant més car que algú de dins, això és poc exemplar. Tampoc vull cridar a l’indisciplina. El Govern ha d’agafar als col·legis professionals i exigir i després protegir-los.

divendres, d’octubre 07, 2005

La inflació es pot situar al voltant del 6% amb l'entrada de l'ISI


La inflació es pot situar al voltant del 6% amb l'entrada de l'ISI

DIARI BON DIA

per M.B., Andorra la Vella, el 07/10/05

Josep Delgado, exdegà del Col·legi d’Economistes, va alertar que l'entrada en vigor de l'ISI pot fer incrementar en dos punts la inflació anual del país situant-se al voltant del 6% o fins i tot el 7%. Delgado atribueix aquesta pujada generalitzada dels preus al fet que les persones que a hores d’ara ja paguen l’Impost de Mercaderies Indirecte (IMI) hauran de sumar als preus dels seus productes els costos provinents de l'ISI. No obstant, l'economista adverteix que la repercussió més perillosa pot notar-se en els salaris i lloguers dels propers anys, una mesura que no estaria contemplada des del propi Govern. Tanmateix, l'economista no es mostra contrari a l'aplicació d’aquest nou gravamen però sí en el moment en què es produeix. Segons Delgado, "quan un país comença a tenir dificultats i les empreses també, és molt perillós fer-se plantejaments fiscals".

Davant d'un mal moment conjuntural, aquest expert dins el món econòmic andorrà creu que l'Administració ha d’ajudar a les empreses perquè "puguin anar absorvint tots aquests costos adicionals que se'ls hi venen a sobre, ja que del contrari algunes d’elles no ho podran suportar". . .

dimecres, d’octubre 05, 2005

EL PS A FAVOR DE LA MORATÒRIA DE L'ISI, I EL PLA REFUSA QUALSEVOL PRÒRROGA EN L'APLICACIÓ DE L'ISI

Cal veure els Articles publicats al Diari BON DIA, i al Diari MÉS ANDORRA, els dies 04 i 05 d'octubre, respectivament.

EL PS VOL RETARDAR L'APLICACIÓ DE L'ISI ENTRE SIS MESOS I UN ANY

Segons va apuntar Casal (primer secretari del PS, i Conseller General del GPS), tot sembla indicar que la demanda d'ajornament d'entrada en vigor de l'ISI, girarà al voltant d'entre sis mesos i un any. Tanmateix els socialdemòcrates se sumen als temors de la PIME sobre aquest gravamen, que s'aplicarà a partir del proper 1 de gener del 2006, assenyalant la manca d'informació que estan rebent els futurs tributaris davant la imminencia de la seva entrada en vigor. Tot i que el Govern liberal ja s'ha mostrat totalment reticent a retardar l'aplicació de l'impost, Casals va indicar la paradoxa que implica que a hores d'ara es vulguin entrar modificacions a la llei quan "estem a principis d'octubre i les modificacions encara no les hem vist i, per tant , ens preguntem com es pot aplicar a partir de l'1 de gener una llei fiscal de la qual encara no en coneixem el reglament". Una urgència, que segons el parlamentari socialdemòcrata, es deu al fet que "la caixa" de les arques governamentals "és buida".