dimecres, de novembre 26, 2014

La desigualtat entre funcionaris i el privat a Andorra


- Papà, si Jesús no ens ajuda ho tenim malament.
- I ara? T’has tornat creient?
- Mira, tal i com està la situació financera de la CASS, i tal i com estaran aviat les finances publiques... si no és la mà de Déu, no sé pas qui ens podrà ajudar...
- A veure, explica’m què és el que et preocupa.
- Mira, si et sembla començo fent un repàs històric, si? El 25 de novembre de l’any 1966 a demanda del Consell General i per decret dels veguers, neix la CASS.
Una mútua que neix amb dues branques: la de la prestació de jubilació i la de la prestació de malaltia -això avui continua igual-.
Totes les empreses obligatòriament han de cotitzar per a tots els seus treballadors, tant per la branca de malaltia com per la branca de jubilació.
Tots els cotitzants de la CASS tenen els drets següents:
- Tothom que hagi cotitzat 15 anys té el dret de rebre una pensió de jubilació a partir dels 65 anys.
La CASS abona com a pensió de jubilació el 50% de la mitjana salarial actualitzada per IPC si s’han cotitzat 40 anys
- Nena, això que dius està molt bé, però no és ben bé igual per a tots. Hi ha una gran diferència entre les jubilacions que reben els treballadors, segons pertanyin a l'empresa privada o a l'administració pública.
- El que tu diguis papà, però de cara a la CASS no hi ha diferència. La CASS no diferencia en el moment de calcular la jubilació per a ningú, sigui privat o funcionari.
T'ho torno a dir: "50% de la mitjana actualitzada per IPC si s’han cotitzat 40 anys . Si es cotitzen menys anys, es cobra menys pensió de la CASS. Ara bé, els funcionaris tenen un tracte especial amb el govern, molt generós per a ells, i pagat a les nostres costelles, per tal que encara que cotitzin molts menys anys, amb ells no els afecti.
El 14 de març de 1993 el poble andorrà va aprovar la Constitució, la qual en el article 6 títol 2 diu:
"Totes persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o altra condició personal o social.
"Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertar dels individus siguin reals i efectives.
I en el article 37 capítol 6...
"Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses publiques segons la seva capacitar econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en el principi de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.
L'any 2001 arriba la Llei de la Funció Pública. El govern liberal de Marc Forné per tal de posar-se els treballadors de l’administració pública a la butxaca, els fa funcionaris a tots. Fins aquell moment, en aquest país casi no havia funcionaris. Pràcticament tots eren contractuals i per tant amb uns drets de jubilació com els dels privats. De cop, s’atorga el dret que acabarà afectant milers de persones a cobrar una jubilació equivalent al 70 % de l’ultim salari, entre altres privilegis. I per tant no és veritat el que els funcionaris diuen de que tots ells van entrar amb aquestes condicions. Molts ja estaven a l’administració pública i no eren funcionaris. Va ser una decisió política que era una bomba de rellotgeria. Fins l’arribada del Govern actual ningú va voler quantificar la despesa que això acabaria suposant per a les arques públiques, i clar com que aquest govern els hi toca una miqueta els seus privilegis, tenim muntada la rebel·lió dels privilegiats. Que passarà doncs quan acabin tenint els mateixos drets que la resta dels treballadors?. En qualsevol cas, si un empresari privat hagués pactat les mateixes condicions en la seva empresa fa anys que seria mort i enterrat.
- Papà, has de pensar que els governs liberals que han anat succeint-se des d'aleshores van anar repetint els mateixos clixés, ampliant el nombre de funcionaris sense calcular el cost d'uns avantatges que els prometien, però que no sabien com es podrien fer efectius, més enllà que augmentant la càrrega impositiva de l'obligat tributari. És a dir: la teva i la meva.
- Segur que no és tant greu filla, pensa que els funcionaris diuen que es assumible.
- Assumible? mira et faré uns quants números, ben senzills, per a què et puguis fer una idea.
Dos germans bessons en Gabriel i en Toni comencen a treballar als 25 anys. En Gabriel entra a treballar a la funció pública i en Toni a l'empresa privada. Els dos estan al mateix nivell salarial. Tots dos comencen a treballar amb un sou de 1.000 Euros al mes i acaben la seva vida laboral amb un sou de 3.000 Euros.
- Per a tots dos la mitjana salarial dels anys treballats és de 2.000 Euros, però quin serà el seu salari de jubilació?
- Dons fàcil, si la mitjana és de 2.000 Euros, i la pensió correspon al 50% de la mitjana actualitzada per IPC els hi correspondrà, una pensió de 1.500 Euros si han cotitzat 40 anys. 
- Doncs no, papà. En el cas del Toni que ha treballat sempre al sector privat tens raó: 1500 Euros, que surten de les arques de la CASS. Però no passa el mateix amb en Gabriel. Recorda el regal del GOVERN LIBERAL DE MARC FORNÉ que els atorga el 70% de l'últim salari, per tan en Gabriel cobrarà: 70% de 3.000 Euros es a dir: 2.100 Euros. La diferencia s’accentua,si enlloc de cotitzar 40 anys haguessin cotitzat 20 anys,en Gabriel (funcionari) cobraria els mateixos 2100 euros m’entres que el seu germà Toni (privat) cobraria 750 euros. L’un quasi el triple de l’altre.
Per tant els dos germans havent seguit la mateixa lineal laboral els pertoca un rendiment ben diferent.
En Gabriel, jubilat de la funció publica rep cada mes 2.100 Euros de pensió de jubilació,treballi 20 o 40 anys es igual,sempre que siguin mes de 15 anys.
En Toni, jubilat del sector privat rep menys de la meitat: 1.500 Euros si ha treballat 40 anys o 750 si ha treballat 20 anys.
- El pitjor no és la desigualtat, sinó la manera de fer els comptes:
En el cas del sector privat, en Toni cobra la pensió íntegrament de la CASS.
En el cas del sector públic, en Gabriel  cobra la part que li pertoca de la CASS -els 1.500 Euros si ha cotitzat 40 anys i la resta els 600 Euros que complementen la pensió fins arribar al 70% del últim salari, els aporta Govern. Si hagués cotitzat 20 anys la CASS li pagaria 750 euros i govern 1350 euros mensualment. D'aquí ve la magnitud de la suma  la qual Govern haurà de fer front. -és a dir, que tu i jo haurem de pagar com a obligats tributaris.-
- M'estàs dient que nosaltres paguem la diferència de les pensions de jubilació dels treballadors públics?
- Rotundament SI, i no només per l'aportació de Govern.
Mira els gràfics següents:
Sense reformes, la CASS començarà a tenir desequilibris a partir del 2017, per tant entra en dèficit.Estudi actuarial de la branca de la jubilació:
















Aquest no goso comentar te’l, es senzillament esgarrifós. No més has de veure l’evolució del abisme en el qual poden caure.


Sense cap reforma profunda els privats no podran cobrar cap pensió quan s’arribi als voltant de 2030 (o sent optimistes cobraran pensions de misèria) .En canvi als funcionaris el govern els hi seguirà pagant el 70% de la seva ultima nomina, encara que tota ella sigui a càrrec del pressupost de govern. Es a dir els obligats tributaris del sector privat seguirem pagant impostos per les pensions dels funcionaris sense tenir garanties de que la CASS pugui pagar les pensions dels privats. I si el govern s’ha de fer càrrec de totes les pensions, d’on treurà els diners?. Haurà d’anar a l’acadèmia del Harry Potter a aprendre màgia.
- Nena, no creus que tant el Govern Forné com el de Pintat i en Bartomeu no van delegar massa en la capacitat de fer miracles d'alguns sants?
- No ho sé, però recorda, Jesús per la multiplicació dels pans va donar a menjar a 5.000 ànimes, i avui el nostre país en compta vora unes 75.000 i per la pesca miraculosa no tinc clar que el Valira tingui tants peixos.
- Així doncs, si hem de multiplicar els impostos per fer front a aquestes obligacions desiguals la responsabilitat és de persones amb noms i cognoms. 
- Sí. I són els mateixos que avui ens volen donar lliçons per no haver de pagar impostos.
Però nena en Bartomeu esta favorable a una imposició directa.
SI, però recorda la llei 17/2008, que el PS va apadrinar, la qual obliga tots els autònoms a cotitzar a la CASS. Aquesta llei obliga a pagar 400 euros al mes que molts autònoms i petits empresaris no poden pagar. Per si no hi hagués prou amb la discriminació dels treballadors privats respecte als funcionaris, aquesta llei va afegir una altre col·lectiu en discriminació respecte als funcionaris: els empresaris, els autònoms i els administradors.
Ara entra un tercer germà en acció. En Jordi, té 50 anys i és botiguer Aquesta llei l’obliga a cotitzar a la CASS durant els propers 15 anys. El seu germà Gabriel (funcionari) imaginem que també només cotitza els mateixos 15 anys. Un cop més en Gabriel cobrarà 2100 euros i en Jordi (autònom), havent cotitzat els mateixos imports cobrarà 560 euros, cotització inferior al minin de pobresa.
D’Això es diu socialisme selectiu. Es trits però molts polítics o són potentats o són funcionaris i quan van participar a l’elaboració d’aquestes lleis no coneixien, i dubto que coneixin ara la realitat en que esta immersa la petita i mitjana empresa així com una bona part de la ciutadania Andorrana .MAI  i ten-lo en compte MAI han quantificat l’abast del seu actes. .  I encara sort, que el govern del Toni Martí es va inventar la cotització reduïda, que tot i que les pensions encara surten més baixes, almenys no obliguen a tancar portes a aquells autònoms que no es poden permetre pagar els 400 euros, però no tindran jubilació i si la tenen cera de pura misèria.
Si no volem córrer de cara a un desastre social  amb possibles greus alteracions de l’ordre públic, hem de corregir amb valentia aquesta situació. Si cal fer sacrificis per poder tenir  pensions, fem-los tots. Es impensable un col·lectiu amb pensions de primera categoria i un col·lectiu amb pensions de misèria, i que a sobre aquest segon col·lectiu tingui que pagar els impostos perquè els altres puguin mantenir els seus privilegis. Andorra és un país petit i ens coneixem tots. Un país petit com el nostre no pot suportar el pes d’un estat tan feixuc. Per tant el sector públic i el sector privat no poden estar dissociats. Constitució article 6 títol 2, i article 37 capítol 6:
Srs. polítics desperteu, o tindre’m que despertar-vos. Aquesta situació ja no pot continuar.

MARC ALEIX I TUGAS.

Cap comentari: