EL QUE US ESPERA - Santiago Niño Becerra per TRIBUNA d'ECONOMIA (Bon dia) el 07/11/05

EL QUE US ESPERA!

El que llegireu a continuació parla d’impostos, i aneu per davant perquè, per aquells de vosaltres que sigueu ciutadans andorrans, sóc un estranger. Si he escrit les línies que segueixen és degut al fet que a Espanya, fa gairebé vint anys, vam passar per una situació bastant similar a la que teniu plantejada, situació que, per motius professionals, em va afectar de ple. El que llegireu és una reflexió personal.

L’editorial del número 5 de Tribuna d’Economia del passat mes d’octubre plantejava una pregunta força interessant, en realitat la pregunta que es planteja en aquest tipus de situacions és: serà l’ISI un instrument que provocarà inflació? és a dir, serà l’ISI inflacionari? Desgraciadament, he de respondre que sí.

L’ISI no és un impost idèntic a l’IVA, però en les seves conseqüències tots dos s’assemblen; ara els ho explico. Quan els països europeus van anar posant en marxa l’IVA, només a un país l’IVA no va generar inflació: a la República Federal Alemanya. A Espanya, quan va entrar en vigor el 1986, la inflació es va disparar. Per què? es preguntaran.

L’IVA i tots els impostos que mostren una estructura similar, són finalistes i es caracteritzen per la seva repercutabilitat (independentment que aquesta sigui, d’alguna manera, compensada). Si a l’RFA no es va produir una inflació addicional degut a l’entrada en vigor de l’IVA va ser degut al fet que l’impost en qüestió és una invenció alemanya. Perquè l’aplicació de l’IVA sigui neutra, els subjectes passius intermedis han de tenir una mentalitat 'quadriculada', és a dir, germànica (no ho dic pejorativament, de veritat), degut al fet que la seva aplicació requereix meticulositat portentosa. En el cas d’Espanya, l’entrada en vigor de l’IVA va suposar la re-valoració dels inventaris (molts d’ells ocults), el que va donar lloc a augments de preus generalitzats per part d’aquells subjectes passius intermedis; a més, al seu veí del Sud l’IVA va ser utilitzat, pura i simplement, per augmentar els preus a través de l’increment de les bases imposables.

A la mateixa editorial ja esmentada es plantejava si l’entrada en vigor de l’ISI tindria un efecte dissuasori sobre el nivell de consum dels turistes i visitants que rep Andorra; la meva opinió és que això dependrà del que aquests turistes i visitants percebin al carrer. I aquest punt em duu a un altre tema que, en realitat, és la mare de l’ISI.

Com a estranger, el que més criticaria de ‘l’assumpte dels impostos’ a Andorra és la poca informació institucional que sobre ‘els impostos’ s’està donant a l’opinió pública andorrana, però no només en relació a l’ISI, sinó sobre el fet que Andorra és un país que està deixant de ser 'sense impostos' i s’està transformant en un país en el que la política fiscal tindrà tanta importància com la viària. Això, que dit d’aquesta manera queda molt bé (o molt malament), té conseqüències molt importants perquè, com Andorra està entrant en una situació d’endarreriment del seu creixement econòmic –de la mateixa manera que molts altres països, com per exemple, els seus veïns immediats-, si la nova situació fiscal genera inflació, el resultat agreujarà l’endarreriment econòmic andorrà.

En altres paraules, com ja no és possible que Andorra torni a ser un país 'sense impostos', l’única possibilitat que l’economia andorrana té és 'absorbir' aquests impostos (cosa que España no va fer amb l’IVA ni amb l’IAE); com? doncs augmentant, cada empresa, cada negoci, la productivitat i aplicant aquest augment, no a la millora dels seus beneficis, sinó a la reducció dels seus costos i al manteniment -o reducció- dels seus preus de venda. Tot i que aquesta política, i més en el cas de l’economia andorrana, comporta una dificultat important.

Mesurar la productivitat en el Sector Industrial o en l’Agrari, és avui dia força senzill; un cop determinats els ratis de productivitat pertinents, és possible entrar en l’anàlisi de la seva millora. Això no obstant, és extraordinàriament difícil, en el Sector Serveis, realitzar un bon càlcul de la productivitat, sobretot perquè gran part de dita activitat genera i es recolza en intangibles, però, també, per la gran varietat d’activitats que engloba el rètol de 'serveis'; i l’economia andorrana està basada, en gran mesura, en el Sector Terciari.

Addicionalment, es planteja un altre problema. El càlcul de la productivitat requereix una cosa que és essencial per dur a terme les anàlisis subseqüents a fi de millorar-la: una exacta comptabilitat interna que calculi eficientment els costos a cada moment de l’activitat; una cosa que, novament, és molt difícil en el Sector Serveis.

Pot resultar petulant que un estranger doni consells o faci recomanacions, però, amb la major humilitat els suggereixo, lectors andorrans afectats per la nova situació fiscal davant la que es troben, que s’informin degudament de la mecànica del nou impost que en dos mesos -o en els mesos que siguin, en el cas que es posposi la seva entrada en funcionament- hauran d’afrontar; que calculin de manera molt encertada la cadena de costos de la seva activitat; que analitzin com i de quina manera poden millorar la seva productivitat; que apliquin les millores que obtinguin als seus costos; i que, sobretot, no augmentin els preus!

Que no els augmentin no només pensant en persones que com a mi ens encanta visitar el vostre meravellós país, sinó pensant en vosaltres mateixos, ja que, d’una o d’una altra manera, tots vosaltres us veureu afectats per l’ISI.

Santiago Niño Becerra

Catedràtic d’Estructura Econòmica

Facultat d’Economia IQS

Universitat Ramon Llull

La PIME contradiu Mirapeix i calcula que l'ISI apujarà els preus fins a un 10%

MARIA FERNÁNDEZ - Andorra la Vella

L’ Associació de la Petita i la Mitjana Empresa (PIME) situa l’ impacte real de l’ impost indirecte sobre la prestació de serveis en el mercat entre el 8% i el 10%, percentatge molt allunyat de l’ 1,4% que preveu com a màxim el ministeri de Finances.
El president de l’ entitat, Marc Aleix, qüestionava ahir el percentatge calculat pel Govern en titllar-lo “ d’ irreal” i va argumentar que la PIME basa l’ estimació dels efectes de l’ ISI sobre el cost de la vida “ en informes de la Banca i d’ economistes del país” que, segons va afegir, “ alguna cosa han de saber de números” .
Si bé l’ associació s’ ha mostrat crítica en reiterades ocasions amb la nova figura impositiva, en considerar que “ obliga a repercutir, quan no sempre és possible, un tribut sobre el consumidor” , Aleix no va estalviar ahir en paraules de denúncia dels efectes que tindrà l’ ISI sobre les empreses que, per una qüestió de competitivitat, “ no es puguin permetre apujar els preus” . La solució no es troba, va afegir, en la millora de la qualitat del servei, com havia apuntat el dia anterior el titular de Finances, Ferran Mirapeix, perquè la transformació qualitativa no es produeix “ d’ un dia per un altre” i va afegir que, “ tot plegat demostra que el ministre viu en una realitat i en una país diferent” .
El PS reconeix que, amb l’ aprovació del reglament d’ aplicació de la llei que es publica avui al BOPA, el Govern “ ha complert el compromís” i la mateixa opinió es desprèn de la resta de grups parlamentaris, PLA i CDA+Segle 21” . Tanmateix, els socialdemòcrates es refermen en la necessitat d’ una moratòria en l’ entrada en vigor de l’ impost, prevista per a l’ u de gener del 2006. Per justificar la decisió de no retirar la proposició de llei d’ ajornament, el primer secretari, Francesc Casals, va al·ludir ahir al “ desconeixement manifest i general” dels empresaris sobre la gestió de l’ impost i es manté en la proposta de fixar la data d’ inici a partir del primer dia del setè mes de la publicació al BOPA, és a dir, cinc mesos més tard del previst.
Per al president del Grup Parlamentari CDA+ Segle 21, Enric Tarrado, s’ ha de conservar el calendari actual, perquè “ la llei es va aprovar fa més d’ un any” i, “ tot i que no sigui perfecta s’ ha d’ aplicar ja” . L’ evolució natural d’ aquest impost és, segons va explicar, l’ equivalent a l’ IVA espanyol, però va precisar que “ hem de començar des d’ algun punt” i que no entén “ què gua- nyarem amb el retard d’ uns mesos que proposen els socialdemòcrates” . Sobre els efectes que tindrà en el mercat, Tarrado creu que dependrà de “ la capacitat de gestió de cada empresa” .
Des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), en ple procés de constitució, s’ assegura que entre les prioritats de treball se situarà l’ ISI. De moment, una de les impulsores, Conxita Mora, opina que hi ha una sensació d’ inquietud pel que fa a la gestió del tribut.

Govern creu que l'ISI implicarà un "lleuger" augment dels preus

Tal com es venia anunciant en els últims dies, ahir durant el Consell de Ministres es va donar el vist-i-plau a l'esperat reglament de l'ISI, unes directrius que també contemplen l'impost indirecte sobre la producció interna (IPI) i l'impost indirecte sobre les activitats comercials (IIAC).

Davant les especulacions sorgides sobre quin seria l'impacte d'aquest gravamen sobre l'IPC, el mateix ministre de Finances, Ferran Mirapeix, va apuntar que calculen que l'augment se situï entre el 0,7% i l'1,4%. Tanmateix, Mirapeix desmentia que l'impacte negatiu arribi a ser "d'un 20% com algunes fonts deien". En referència a si l'aplicació d'aquest nou gravamen pot suposar una pujada generalitzada dels preus, el titular de Finances va indicar que els principals sectors inflacionistes com són els carburants, l'energia i els aliments "no es veuran perjudicats per l'ISI, ni per l'IPI". Des del Ministeri de Finances, es va assenyalar que la inflació anual del 2006 es podria situar per sota del 3,7%.

Si l'entrada en vigor d'aquest tribut pot implicar una pèrdua de competitivitat comercial és una altra de les qüestions que més preocupen als agents implicats. Precisament, sobre aquest tema Mirapeix va remetre als pressupostos de l'Estat per al proper exercici i va insistir en l'aposta de l'Executiu per millorar la qualitat dels serveis. Tanmateix, el ministre de Finances va centrar la competitivitat en dos eixos que s'ha d'extreure de la "competència dels propis sectors a nivell país i la millora de la formació que pot fer Govern perquè el teixit empresarial millori".

Tot i que ahir es va presentar públicament la vessant tècnica del reglament, Mirapeix va reiterar que "hi ha temps suficient d'adaptació". I és que des de Govern és té la confiança que "el teixit empresarial andorrà ja deu saber en el cas dels mòduls quina és el tipus de declaració que haurà de fer en quant a les diferents variables".

D'altra banda, el reglament de l'ISI, que recull totes les accions que han de dur a terme els tributaris, així com el tracte recíproc amb l'administració, es podrà consultar a internet un cop s'hagi publicat al BOPA que s'espera que sigui demà.

CALENDARI

Abans del 31 de gener s'ha de sol·licitar a l'administració el número tributari que es denomina NRT, que seria l'equivalent al NIF de l'Estat espanyol. Un altra de les dates que cal tenir en compte és el termini per fixar quina és la via en què es determinarà la quota, que pot ser a través de la determinació objectiva, és a dir, per mòdul, o bé per determinació directa. En aquest cas, hi ha temps de l'1 de gener fins el 28 de febrer i abans del 31 de març s'haurà de declarar l'inici d'activitats i transmetre les dades que conformen les variables en el cas dels mòduls. En aquest sentit, Mirapeix va assenyalar que la majoria de tributaris optaran pels "mòduls" i que les dificultats per establir la factura tributària poden existir en "la liquidació directa perquè els paràmetres per considerar el que és autoconsum són més complicats".

D'altra banda, per rebre més informació sobre les variables que s'han d'incloure en el mòduls a la web del Ministeri de Finances s'ha habilitat un simulador amb l'objectiu que "l'obligat tributari disposi de la informació necessària per prendre una decisió sobre quin sistema ha de determinar la quota s'adequa al seu cas". No deixant de banda el calendari, a partir del 21 de novembre el Ministeri de Finances torna a obrir una sessió de reunions informatives amb els diferents ens implicats.

ÚLTIMS RETOCS

Sobre la intenció dels liberals d'entrar algunes modificacions a la llei de l'ISI, Mirapeix va explicar que "són de caire tècnic i no tindrien cap impacte sobre la pròpia aplicació". Tanmateix, el titular de Finances també va indicar que el reglament és el definitiu i que contempla "un registre d'auditors o comptables que el Govern donaria com a bons per fer les auditories en el cas que fos una declaració directa sobre la facturació".

CONTROL SOBRE L'IMPOST

Les funcions d'inspecció que portarà a terme el Ministeri de Finances sobre l'acompliment tributari es realitzarà a través de subcontractacions, tal com va reiterar ahir el mateix ministre. Sobre el control que s'efectuarà amb les empreses de fora, Mirapeix va insistir que "el responsable del pagament de l'ISI sobre aquest servei és el que ha rebut el servei i això ho controlarem".

Una altra de les qüestions que es van posar de relleu arran de la implantació d'aquest gravamen i d'una vella demanda de la PIME va ser la necessitat de revisar el registre de comerç i el fiscal. En aquest sentit, Mirapeix va assenyalar que "hi ha gent que no està registrada i això és una infracció administrativa" que correspondria al Ministeri d'Economia. En tot cas, el titular de Finances va deixar clar que "si aquesta gent està realitzant un activitat en territori andorrà i no té l'NRT Finances actuarà perquè són dues actuacions separades".