dimecres, de març 27, 2013

Present i futur de l’hostaleria

El sector està, si una profunda rectificació no s’emprèn de manera molt ràpida, en estat de mort programada

–Papa, has de posar els peus a ter­ra, el valor del teu patrimoni no és ni de bon tros el que tu creus.
–Estic content amb tu perquè sempre tens la manera d’amargar-me el dia, a veure explica’t.
–Ets sobre un núvol, la gestió del patrimoni obeeix a regles, que no vols, o no saps que existeixen. Mira, a títol d’exemple. Durant l’any 2011 s’ha venut l’hotel Paris Bercy, 4 estrelles, de 396 habitacions. Com el seu nom diu, hotel situat al ben mig de París, per un valor d’uns 96 milions d’euros, és a dir, 242.424 euros l’habitació.
–Nena, no està gens malament, doncs aquí encara tenim marge.
–Sí, si no fas cap anàlisi, pots pensar que tens or en vara. Però hauries de pensar que alguna cosa deu passar a casa nostra, perquè últimament no es ven res, i quan es ven els preus són preocupants. Els inversors estrangers que ens havien de salvar no s’han vist enlloc, i els pocs que s’han manifestat encara corren avui dia.
–Però, per què? Els nostres preus de venda no tenen res a veure amb l’exemple de París i amb les transaccions, què passa?
–Mira, els inversors es mouen de manera molt estricta amb estudis més pertinents del que pots creure, i a la vegada molt senzills. Quan s’interessen per una empresa, els primers passos són:
• Volum de negoci de l’empresa. A fora d’Andorra es troba per Internet picant, per exemple a França <>, amb les dades impositives que et donen pots tindre una idea bastant fiable de l’empresa.
• Situació de l’empresa. Lloc de radicació.
• Per l’hostaleria: percentatge d’ocupació, continuant a l’Estat francès.
• Preu mitjà per habitació (IGI no inclòs). Habitació sense esmorzar.
L’inversor estranger disposa d’aquestes bases i el que fa és comparar-les amb les d’aquí, i és aquí que alguna cosa passa.
–Quin és el problema?
–El problema és que l’inversor estranger compara totes aquestes dades amb les nostres, les qual són:
• Volum de negoci de l’empresa. A Andorra només poden disposar d’un any de manera oficial i moltes empreses no disposen de la comptabilitat de fa més de dos anys. Primer punt negatiu.
• Situació de l’empresa. Lloc de radicació. Existeixen bons lloc de radicació. Primer punt positiu.
• Per l’hostaleria andorrana: percentatge d’ocupació donat pel nostre Govern és del 30%. Has de tenir en compte que per a un hotel el llindar de viabilitat mínim se situa pels volts del 40%. Per tant, molts hotels del país només malviuen. Punt molt negatiu.
• Preu mitjà per habitació de l’hostaleria d’Andorra. No arriba als 70 euros, és a dir, al preu d’un dues estrelles del país veí. Nosaltres estem obligats per aquest preu a afegir-hi com a mínim l’esmorzar, i el nostre Govern a través d’Andorra Turisme considera que 30 euros és un bon preu. Amb aquest preu que practiquem només fem que sumar deute, abocant molts empresaris a la fallida, amb poques paraules, a la pèrdua del patrimoni, i amb ell destinant a la misèria tant l’empresari com els treballadors.
–Papa, no cal dir-te que quan un inversor estranger veu aquests resultats, i a més s’informa dels resultats de les últimes campa­nyes turístiques, sense més visió que gastar el diner públic en campa­nyes atzaroses que no tenen res a veure amb el turisme a Andorra. La seva conclusió és clara i inapel·lable. L’hostaleria està, si una profunda rectificació no s’emprèn de manera molt ràpida, en estat de mort programada, portant al cementeri una gran part de la nostra economia. Per tant, el seu valor de mercat és nul, sense cap futur, ni cap atractiu financer per a possibles inversors estrangers per molt que es digui el contrari.
–Nena, la teva conclusió és profundament alarmant.
–Sí, més que alarmant, i així des de l’any 2000; però en aquells anys quan la Unió Hotelera d’Andorra va editar aquell llibret sobre la gestió hotelera, a Andorra se la va titllar de pessimista. I potser que el dirigent actual i els empresaris, si els he de donar un consell, és que se’l llegeixin, però sobretot que actuïn tots plegats, i ràpid. Perquè si aquests números els fas a molts dels altres sectors que composen l’economia an-dor­rana, t’adonaràs que la situació és la mateixa.
–Clar, els inversors estrangers ximples no ho són, només vénen si hi ha negoci i aquí estàs demostrant que no hi ha negoci ,ni perspectives a curt termini. Entens ara per què un negoci pot interessar els inversos encara que sembli a primera vista car i els nostres en canvi no interessen.
–Però amb la nova fiscalitat no creus que les coses podran millorar?
–Quina i quan? Aquest punt és també fonamental per a tot­hom, i ni els uns ni els altres en tenim una visió clara, és uns dels punts profundament preocupants.
–Què hem de fer?
–Actuar amb el cap, deixar-nos de guerres inútils, posar ordre tots plegats, sentit comú, respectar tots els valors que han permès al nostre país d’afrontar la nostra història i com està inscrit sobre la porta de Casa de la Vall, aplicar la nostra divisa. Suposo que la deus conèixer?
–Sí.
–Doncs aplica-la i no perdis temps, que ja veus el panorama.

per Marc Aleix i Tugas - 27/03/2013

Cap comentari: