dijous, de gener 17, 2013

Què en pensa del Cirque du Soleil?

Una reflexió sobre l’impacte que pot tenir, o no, la presència de la companyia canadenca al Principat.

–“Papa, per què vas declarar ‘amb Disney s’hi van deixar la camisa i amb el circ s’hi deixaran la camisa i els calçotets’”?
–“Si bé recordes, les princeses de Disney varen ser portades a Andorra per la societat privada Grandvalira per Setmana Santa pensant que serien un gran atractiu turístic. Malauradament, no va succeir el que s’esperava. I el que semblava una gran idea promocional es convertir en un gran fracàs comercial assumit financerament per la societat Grandvalira, i aquí no hi ha res a dir.”
–“Sobre això no hi tens res a dir.”
–“No, solament que el que heu de fer és analitzar el perquè d’aquest fracàs per tal que no es torni a produir. Aquesta anàlisi no s’ha fet, o si més no el ministeri de Turisme no la deu tenir. I el més curiós és que tant el director actual d’Andorra Turisme com l’antic director de Grandvalira surten de la mateixa empresa, és a dir de Port Aventura. L’un, una mica més i arruïna els empresaris que vivim de l’esquí, i l’altre de moment no veig que hagi invertit la tendència negativa que a dia d’avui fa patir tant el comerç com el turisme a Andorra.”
–“Per què no creus que el Cirque du Soleil ens pot portar turisme el mes de juliol? Estàs d’acord amb mi que Andorra viu principalment del comerç i del turisme?”
–“Sí.”
–“Doncs estaràs d’acord que quan es fa promoció aquests dos sectors haurien d’ésser complementaris.”
–“Totalment, però potser s’hauria de veure quins són els nostres productes al llarg de l’any, quin és el públic que hi pot estar interessat, i com s’arriba de manera perenne a aquest públic.”
–“La gent a l’estiu busca mar o muntanya, per tant estaràs d’acord amb mi que nosaltres hem de posicionar Andorra com un perfecte destí de muntanya, amb uns complements de primer ordre. El sector comercial és, i ha de ser, de primera importància. I per tant hem d’invertir en estructures perennes que facin que el nostre producte, Andorra, sigui any rere any més atractiu.”
–“Què vol dir més publicitat?”
–“Tot i que el nostre país té un potencial molt gran l’hem de fer més atractiu, hem d’invertir per humanitzar-lo, i per això el poble andorrà hi ha de participar, hi hem de creure tots, els ciutadans andor­rans ens l’hem de fer nostre. Hem d’ésser tots i cadascun els amfitrions i ambaixadors del nostre país, coneixent-lo bé en podrem parlar amb el cor, i això és el reclam més bo que poden tenir.”
–“La gent de ciutat, que és la nostra clientela, vol veure paisatges. Els tenim?”
–“Sí i molt variats. Et recordo que la Vall del Madriu fa part del patrimoni mundial de la Unesco, potser que algú li ho hauria de dir al Sr. Ministre de Turisme, ja que sembla que no n’estigui al corrent.”
–“Volen veure aigua en moviment. La tenim?”
–“Sí, tenim rius que avui dia estan nets, estanys, cascades, rius en els quals es podria pescar sempre que es vulguin assumir maneres de fer i respectar unes normes. Vaja, el que ja s’està fent en altres llocs. T’he de recordar que existeix en el baúl de los recuerdos de Govern un projecte per transformar el riu Valira en el seu pas d’Escaldes fins a Sant Julià en zona de ràfting i canoa, com es fa a la Noguera Pallaresa. El dia que el club de canoa caiac el va presentar a Govern el pressupost era d’uns 8 milions de les antigues pessetes i podia esdevenir un bon atractiu turístic, a més generaria molts llocs de treball. Passeja’t a la primavera o a l’estiu entre Sort i Llavorsí i te n’adonaràs.”
–“Volen veure animals. Els tenim?”
–“Sí, la fauna d’Andorra és molt rica, l’única cosa és que hauríem de modificar-ne la gestió, i això suposo que acabarà sent de sentit comú. S’hauria, d’una vegada per totes, de posar ordre en la gestió de la fauna silvestre, de tal manera que es puguin veure animals en llibertat en tota la geografia andor­rana, i fer de manera que els pagesos es guanyin la vida amb el seu treball.”
–“Volen veure sol. El tenim?”
–“Papa, si a Andorra els dies assolellats és de les més mitjanes europees més altes. Si els russos vénen a esquiar aquí és, perquè entre altres coses, el nostre hivern per a ells és un hivern assolellat.”
–“Tenim un bon sector comercial?”
–“Com pots tenir-ne dubte, existeixen comerços de tota mena, i l’avinguda Carlemany per fi serà per a vianants. Suposo que hi estàs d’acord.”
–“He rebut aquesta notícia amb gran entusiasme. Mira, t’explico una anècdota que vaig viure farà ara uns 7 o 8 anys amb el meu germà i una petita delegació d’andor­rans. Vàrem anar a la Rochelle a visitar la zona de vianants per veure com funcionava i quina impressió en tenien els comerciants. Primera impressió: les botigues més maques, més chic, vaja, les botigues de luxe estan allà. L’aforament turístic és el més alt de la Rochelle. Al costat nombrosos bars i restaurant, tots treballant. En poques paraules, aquella zona concentra una gran part de la vida ciutadana i turística en un dels pulmons més important de la Rochelle. Parlant amb un dels nombrosos propietaris de comerç que ens varen acollir, li vàrem fer la qüestió següent: ‘Si avui en dia el cònsol de la Rochelle decidís de tornar a deixar els vehicles pels carres de vianants, què passaria?’ La resposta va ésser immediata. Mirant el seu rellotge ens va dir: ‘Són les 10 hores, penso que la primera manifestació en contra d’aquesta decisió seria abans de les 12.’ Per tant, em permeto felicitar la Sra. Trini Marín i el Sr. Marc Clavet per la seva decisió, totalment encertada a dia d’avui. Ara bé, s’ha de fer amb molta cura, donant solucions concretes i encertades als problemes que sorgiran al llarg del procés.”
–“Són de qualitat?”
–“En general, el comerç a Andor­ra és atractiu, tot i que s’haurà de vetllar perquè existeixi la més gran diversitat de productes tenint en compte que a dia d’avui una competició basada només en preus baixos o low cost seria suïcida. El low cost ha de ser reglamentat en llocs concrets fora de les zones de comerç dit de luxe. Hem de crear en els nostres visitants ganes de vindre, desitjos, il·lusió, unes ganes imperioses de tornar. Tot això fa part d’una nova cultura que hem d’assumir com més aviat millor, i per això fa falta formació a tots els nivells. Una vegada més els ciutadans andorrans ens hem de tornar a apropiar el nostre país, el futur és nostre i som nosaltres i els nostres fills els que en podran gaudir.”
–“En què quedem pel que fa al circ, sí o no?”
–“Mira, et respondré diferentment. El Govern, com a bon pare de família hauria de vetllar pels interessos de tots els membres de la família i donar feina a tots i cada un d’ells, fer treballar, animant, posant en relleu, escoltar, preveure. Vaja, creure en la família i sobretot en el producte del treball familiar, fer-la viure en primer lloc.”
–“És el cas aquí?”
–“No, rotundament no. El nostre Govern només pensa en assessors forans, empreses foranes, (les nostres no són prou bones), directors forans... que l’única cosa per a ells és vindre a fer l’agost, com es diu vulgarment. No tenim ningú prou capacitat se’ns diu.”
–“Papa és frustrant, molts de nosaltres quan acabem els estudis tenim accés a bones oportunitats a l’estranger, però a casa nostra el nostre propi Govern ni ens reconeix ni ens dóna cap possibilitat. El ministeri de Turisme n’és l’exemple perfecte. Dilapiden els diners públics a l’estranger sense que ni tan sol es quedi el vent.”

per Marc Aleix Tugas

Cap comentari: