Pime d'Andorra

El sector aplaudeix el full de ruta de Turisme

2011-10-06T09:35:00.000+02:00

El sector del turisme veu de molt bon ull els plantejaments del ministeri per reorientar Andorra en els mercats forans i intentar frenar la davallada de visitants.
Va ser el mateix ministre del ram, Francesc Camp, acompanyat del director del departament, Sergi Nadal, i el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku, qui va exposar ahir al vespre als representants empresarials el paquet d’accions previstes des d’ara fins al 2015.
Va parlar-los de la necessitat de revisar tot el model i l’estratègia, de la definició dels segments i els mercats on s’ha d’anar a atacar, dels punts on flaqueja Andorra en l’àmbit del turisme i dels calendaris d’actuació. De fet, bona part de la intervenció la van centrar els resultats de les taules de treball entre el Govern i els implicats, on es van copsar les necessitats, opinions i demandes del sector. I tot plegat va rebre ahir l’aval de l’àmbit privat, al qual Camp va demanar la col·laboració per avançar en un mateix sentit. “És difícil arribar al consens, però com a mínim haurem de cercar majories”, va comentar.
Des de la Cambra, com va exposar Jordi Daban, com a representant del sector del turisme de l’entitat, el balanç era “molt positiu”. “S’ha fet un diagnòstic i realment feia falta”, va comentar, al mateix temps que va aplaudir les tesis del ministeri perquè “un cop triat el posicionament cal anar a buscar mercats concrets, i si escollim la xarxa adequada per pescar agafarem més peixos”. Sense deixar de banda, va avisar, la consolidació dels mercats que ja funcionen i tenint en compte que “la nostra marca està passada de moda i s’ha de reposicionar”.
En la mateixa línia, des de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), Antoni Miralles considera que el diagnòstic del Govern és encertat. Conscient que “s’han de fer molts canvis” i “lluitar” per fer del Principat “un focus d’atracció”, també va valorar positivament el fet que es plantegi una radiografia exacta del client que cal anar a buscar: hem de conèixer-lo millor i saber què opina i què vol”. A més, veu “imprescindible” que l’empresariat participi en el pla econòmicament: “el públic i el privat han d’anar de la mà en treball i diners cap a un mateix eix”.
El president de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, va afirmar que el plantejament del ministeri “és una cosa coherent i molt realista, el que feia falta i el que nosaltres ja fa anys que diem”, però va lamentar que la previsió només sigui a quatre anys vista. “És trist que només es pensi en la legislatura, però ja és bo que comencem. Quan es fan plans així s’ha de ser més ambiciós”, va opinar. Finalment, Martí Rafel, en nom d’Ski Andorra, va celebrar l’increment del pressupost per a turisme del 2012 i que es pensi a treballar “mercat per mercat i sector a sector”.

Budzaku demana confiança
El nou gerent d’Andorra Turisme va fer la primera compareixença per explicar el calendari d’actuació a curt i mitjà termini. Però també per enviar al sector un missatge que “cal pensar en positiu” i demanar-li “una mica més de confiança”. Budzaku, però, va avisar que la feina que es proposa, i els resultats que se n’esperen, “no és un treball d’un dia”.

El Govern reduirà 100 euros la cotització dels autònoms

2011-10-06T09:31:00.000+02:00

El consell de ministres va aprovar ahir les mesures relacionades amb la Seguretat Social a les quals Demòcrates per Andorra (DA) s’havia compromès durant la campanya electoral: la rebaixa de la cotització dels autònoms i donar una solució als estudiants majors de 25 anys i als desocupats sense cobertura sanitària.
Els treballadors per compte propi que compleixin els requisits marcats per la legislació pagaran un 25% menys del que han d’abonar ara. En xifres absolutes s’estalviaran 100 euros, ja que la quantia es rebaixarà dels 398 euros actuals a 298. També s’impulsen règims especials per garantir la cobertura sanitària dels estudiants d’entre 25 i 30 anys i per a persones sense feina. Els primers hauran de fer una aportació de 51 euros mensuals a la Seguretat Social. Els desempleats hauran d’abonar 92 euros al mes però tindran drets extra, com ara que la cobertura serà per a ells i per als beneficiaris que puguin tenir.
Les tres mesures faran part d’un projecte de llei de modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que també inclourà actuacions d’estalvi sanitari que es podrien concretar en la reunió del consell de ministres de la setmana vinent. L’objectiu de l’executiu és que el projecte de llei s’aprovi “abans del desembre”, segons va comentar el portaveu del Govern, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La previsió de l’executiu és que les tres mesures aprovades suposin que la CASS deixi d’ingressar 1,2 milions d’euros. Però el Govern preveu que aquesta xifra es pugui recuperar amb les mesures d’estalvi que també inclourà el projecte de llei.

Els requisits
Qualsevol treballador autònom que estigui en els primers dos anys d’activitat es podrà beneficiar de la rebaixa. Per als que tinguin més anys de trajectòria la legislació fixarà uns barems de beneficis i facturació. Si es tracta d’autònoms del sector dels serveis empresarials i professionals podran acollir-se a la cotització reduïda en cas que tanquin l’any amb beneficis inferiors a 24.000 euros i una facturació inferior a 150.000. Els autònoms de la resta de sectors podran beneficiar-se’n si igualment tenen uns beneficis anuals de menys de 24.000 euros i la facturació no arriba a 300.000. Jordi Cinca va assenyalar que es buscarà un sistema “al més simplificat possible” perquè la necessitat d’aportar aquesta documentació no compliqui gaire les coses als interessats.
Pel que fa als règims especials, tots dos col·lectius gaudiran de cobertura des del moment que es donin d’alta. Els estudiants només podran gaudir d’aquesta condició fins als 30 anys i hauran d’acreditar que cursen estudis en un centre reconegut i que no perceben un salari que sigui igual o superior al mínim. Els desocupats podran beneficiar-se sempre que estiguin inscrits al Servei d’Ocupació i no rebin prestació, faci un mínim de cinc anys que resideixen al país i, si és que tenen més de 35 anys, que hagin cotitzat un mínim de 60 mesos.

Les mesures d’estalvi
El ministre portaveu va explicar, sobre les actuacions per a l’estalvi sanitari que contemplarà el projecte de llei, que “avui no s’han acabat d’acordar i prefereixo no entrar en detall”. No obstant això, va apuntar alguna qüestió com ara que s’inclouran mesures per controlar les baixes laborals, i també que “es tocaran mínimament” el nombre de dies a partir dels quals un treballador comença a percebre el salari per atur (ara mateix són tres). Va afegir que també es modificarà, en algun cas, el percentatge del cost de la prestació que abona la Seguretat Social. Jordi Cinca va recordar que ara els percentatges que paga la CASS a l’usuari són fixos (o un 75 o un 90%) però que la intenció és que es puguin reduir en alguns casos, quan no es jutgin prestacions de primera necessitat, i que, de la mateixa manera, es pugui “anar més enllà” d’aquesta cobertura quan es tracti de casos d’evident necessitat.

Govern exigirà els comptes per rebaixar la CASS als autònoms

2011-09-26T12:08:00.000+02:00

La Llei de la CASS del 2008 establia que els autònoms havien de pagar una quantitat fixa, al voltant de 400 euros, com a cotització obligatòria a la Seguretat Social. La mesura ha aixecat moltes crítiques per part dels afectats perquè alguns consideren que els estan discriminant respecte dels assalariats perquè amb el sou que tenen si treballesin per compte aliè pagarien menys.
El gabinet Martí va anunciar, en una de les primeres mesures comunicades després del triomf als comicis, que era sensible a la reclamació. S’ha constatat que s’estan produint certes injustícies fent pagar tots els autònoms per igual independentment dels ingressos que tinguin. La situació es corregirà, però amb una condició. Qualsevol que es vulgui afegir a una tarifa que sigui més baixa haurà de presentar els comptes al Govern.
La legislació estableix actualment que aquells que facturin menys de cent mil euros anuals no han de presentar els llibres. Aquesta disposició es mantindrà amb l’excepció dels que es vulguin acollir a la rebaixa en les cotitzacions a la CASS. Serà la forma perquè el Govern pugui tenir cert control respecte als ingressos dels autònoms per poder establir qui es pot beneficiar de la reducció del pagament de 400 euros.
La modificació de la cotització dels autònoms es preveu que s’apliqui abans de final d’any. L’executiu es va comprometre a donar una solució al problema dins d’un paquet de mesures urgents respecte a la CASS. Les altres dues iniciatives que s’inclouran en el paquet són l’allargament de la cobertura tant per als estudiants de més de 25 anys com per als menors de divuit que no tenen feina. S’intenta evitar així problemes socials en dos grups de població que es troben en una situació complicada perquè perden la cobertura sanitària, sense un contracte en una empresa que els garanteixi l’atenció sanitària dins del sistema públic.
La reforma de la CASS serà molt més àmplia, però aquestes mesures seran un avançament. Per al gran paquet de reformes es començarà un procés de reflexió respecte a un conjunt d’aspectes que cal modificar per garantir la viabilitat del sistema sanitari (amb 40 milions en vermell previstos per a l’any vinent) i del de pensions.

ANUNCI D'UNA GRAN REFORMA

2011-09-20T10:15:00.000+02:00

Impost a la renda de les persones físiques. Aquesta va ser una de les grans sorpreses del full de ruta avançat per Toni Martí. “No em costa reconèixer que tenien raó aquells de dins i fora de la meva formació política que deien que calia anar més enllà.”
Així va explicar el cap de Govern la inclusió d’una càrrega impositiva que fins ahir ni hi era ni s’esperava. L’únic que l’havia citat va ser el PS a la campanya del 2009, però un cop arribat al gabinet executiu el projecte no va arribar a estar a sobre la taula per falta de prou suport al Consell. Martí va avançar que es preveu que entri en vigor aquesta legislatura. L’impost no tan sols arribarà per als salaris més elevats, sinó que també afectarà les rendes. “Serà un tribut amb un tipus impositiu reduït” que garanteixi “que les rendes i els salaris més elevats també contribueixen al sosteniment de l’Estat”. Va incidir específicament que “no és afany recaptatori, és, sobretot, qüestió d’equitat” perquè els que més ingressen, sigui per sou o rendistes, “s’espera que contribueixin en la mesura de les seves possibilitats”.
El nou model fiscal no pot esperar més. L’1 de gener del 2012 entraran en vigor els impostos de societats i d’activitats econòmiques. La refosa de tots els impostos indirectes en un TVA o IVA s’aplicarà el primer dia del 2013. El nou marc fiscal dóna pas a la segona fase per al rellançament econòmic. Martí va comentar que treballarà “per tancar amb França un conveni de no doble imposició el primer semestre del 2012 i, també, si és possible, amb Espanya”. Aquest procés “ha d’anar de la mà” de l’obertura total a la inversió estrangera, que també afectarà les professionsl liberals. “Ja no hi ha lloc per a actituds proteccionistes” comptant que “es pot competir amb qualsevol vingui d’on vingui”.

ELS EMPRESARIS APLAUDEIXEN MARTÍ

Les primeres reaccions dels empresaris pocs minuts després de la compareixença eren més que positives. Tant el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, com el de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, van coincidir a ressaltar el discurs “molt realista” de Martí. “Destacaria sobretot el que ha dit del canvi de model econòmic”, va opinar Pantebre, que coincideix amb l’executiu que “aquestes mesures no seran un miracle, però sí que contribuiran a reactivar la situació”. Aleix va ressaltar que hagi estat “el primer cop que les anàlisis del Govern són tan pròximes a les que ha fet la PIME aquests darrers anys”.

Papa, estic contenta amb la decisió del Govern. Les nostres muntanyes han de tenir vida salvatge, que també és un reclam per a l’excursionista

2011-09-06T11:50:00.002+02:00

per Marc Aleix i Tugas - 27/08/2011

–Ja m’agrada que de tant en tant estiguis contenta amb les accions del Govern.
–Doncs sí, i suposo que tu també estàs content amb la decisió de no caçar isards?
–Sí, estic content perquè després d’un article publicat a les pàgines d’opinió del Diari d’Andorra el divendres 9 de setembre del 2005 intitulat Més anelles que isards, per fi comencen a entendre el principi bàsic de conservació de les espècies, i aquest any no es caçarà.
–Papa, més enllà de la cinegètica, hi ha el fet que si de veritat volen recuperar i enfortir el nostre turisme una vegada per totes, hem d’obrar per fer del nostre país un referent turístic important, i per això la fauna salvatge és importantíssima.
–Vols dir?
–Avui dia, si volem realment recuperar el turisme perdut, i augmentar-ne la qualitat, hem d’aconseguir augmentar la qualitat de vida de tots i cadascun dels habitants d’Andorra; i per això entre altres problemes hem de vetllar, una vegada per totes, pel medi ambient. Això no solament passa per tenir paisatges; rius on, com canta Serrat, l’aigua canta, i un clima extraordinari.
Les nostres muntanyes han de tenir vida, i aquesta vida no solament la donen les vaques, les eugues i les ovelles, que són de gran importància en la conservació del medi natural; sinó que també, i és aquest el fet diferenciador que hem de tenir molt en compte, la fauna salvatge, que és d’una importància vital, i aquesta ha de poder ser vista per una gran quantitat d’excursionistes.
Per això, existeixen uns estudis que es duen a terme en zones turístiques en les qual s’estudia quina és la quantitat de fauna salvatge que un excursionista pot veure caminant entre una i dues hores des del seu punt de sortida. En poques paraules, quina densitat de marmotes, de muflons, de cabirols, d’isards i altra fauna, fan falta per assolir aquest objectiu, ja que es considera de gran importància per a la satisfacció dels nostre visitant.
I no et descuidis, un client content torna, i si parla de nosaltres és generalment en bons termes.
–Recordes el teu article Més anelles que isards?
–És clar que me’n recordo! Però ara no el tinc totalment a l’esperit.
–Mira, te’n cito un extracte: “Si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos; tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d’Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees; i fent un petit càlcul, podríem tenir a Andorra, en una superfície apta per als isards d’unes 20.000 hectàrees, uns 1.600 isards pel cap baix. Per tant, cada anys se’n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.”
–Ja no recordava aquestes xifres però si faig un últim càlcul ràpid, per assolir la xifra de 1.600 ens falten 1.189 d’ isards.
–Sí, pel cap baix.
–I per tant he de donar la raó al Sr. Francesc Camp quan diu: “És un missatge de prudència; es tracta d’una decisió pensant a llarg termini.” Però m’agradaria que no tan sols es tingués en compte els caçadors. El medi ambient ens pertany a tots i cadascun de nosaltres, i com diu la Constitució hem de vetllar per la seva conservació. La fauna la volem viva i amb bona salut.

La CASS dels autònoms

2011-08-04T13:21:00.000+02:00

En la primera reunió del nou Govern es va acordar demanar a la CASS que estudiés mecanismes per acabar amb la injustícia que suposa el sistema de cotització dels autònoms (un mínim de 400 euros amb independència del tipus, volum de negoci i marges).
L’endemà, el 19 de maig, el ministre de Finances, Jordi Cinca, i la titular de Salut, Cristina Rodríguez, es trobaven amb el consell d’administració de la parapública per anunciar-los que es farien canvis a la llei amb caràcter d’urgència, per posar fi a la discriminació derivada del sistema de cotitzacions. Es va proposar com a solució crear una forquilla contributiva que s’establiria en funció de la renda. De manera que el plantejament era fer pocs canvis al text per no alentir el procés. Ahir, els representants de la PIME van lliurar una carta a la ministra Rodríguez en què denuncien la situació un altre cop i insisteixen en la vella reivindicació que l’aportació a la CASS dels autònoms es faria en funció del salari mitjà de cada sector. Hi afegeixen una demanda que portarà polèmica: que se’ls retornin els diners que haurien cotitzat de més des de l’entrada en vigor de la nova llei (més enllà de l’oportunitat i legitimitat de la petició, hi ha la dificultat de quantificar-ho). La coincidència, però, és gairebé absoluta entre totes les parts implicades, Govern, CASS i autònoms. Només hi ha una discrepància, però molt significativa: la diferent concepció del que ha de ser una reforma ràpida de la llei. L’executiu i el grup parlamentari de la majoria s’han marcat que la modificació estigui llesta a final d’any. Per als afectats, cada dia que passa és un dia perdut i demanen la màxima celeritat, tenint en compte que des de la declaració d’intencions inicial no ha transcendit cap nou pas del procés de reforma per part del Govern. Algú pot caure en la temptació de minimitzar el problema i voler treure importància si el termini d’entrada en vigor dels canvis varia de pocs mesos. Però cal tenir present que en la greu crisi econòmica en la qual estem instal·lats (poca feina i dificultats per cobrar), hi ha força treballadors per compte propi als quals els suposa un veritable sacrifici satisfer una quota mensual de 400 euros. Davant d’una situació clarament injusta com la que es troben els autònoms i del compromís del Govern ara cal establir un calendari concret per dissipar qualsevol dubte que és qüestió de màxima prioritat.

La PIME demana més celeritat per canviar la cotització als autònoms

2011-08-04T13:11:00.000+02:00

El president de la PIME, Marc Aleix.

La PIME es va reunir ahir al matí amb la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, per parlar sobre les cotitzacions dels autònoms a la CASS.
En la reunió, el president de l’associació, Marc Aleix, va demanar més celeritat en la recerca d’una solució al Govern. En declaracions al Diari, va posar en relleu que “els temps de l’administració i els nostres són diferents”, i va afegir que quant a la recerca de resolució s’està parlant a “mesos vista, però alguns empresaris pateixen a final de mes”. El president també va destacar que el febrer del 2010 es van reunir amb l’aleshores ministre d’Economia i Finances, Pere López, i que mai no van rebre la resposta a la petició.
Durant la reunió, la PIME va entregar una carta a Rodríguez, on se l’instava a “corregir el greuge comparatiu entre els sectors” i s’hi adjuntava un quadre detallat amb els salaris mitjans de la CASS per als autònoms. El president de l’associació va afirmar que “no només no estem d’acord amb el que s’està fent pagar, sinó que volem que es retornin els diners”. Aquest, proposa que fins que la comptabilitat obligatòria permeti al Govern relacionar les cotitzacions dels autònoms i els salaris reals, el salari mitjà de cada un dels diferents sectors sigui el que serveixi com a base per fer l’aportació a la CASS.
Actualment, el càlcul del que aquests treballadors han d’abonar a la Seguretat Social es fa prenent com a punt de partida el salari mitjà dels treballadors de tots els sectors, que està fixat en 1.979 euros. El president de l’associació, va explicar al Diari que “hi ha una diferència abismal entre els diferents autònoms”, atès que, segons explica, “hi ha sectors que no cobren el salari mitjà i han de cotitzar a la CASS quantitats molt més fortes”.
Al text que van entregar a la ministra, l’associació es preguntava “com pot ser” que hi hagi treballadors per compte propi que paguen un 36,38% del seu salari a la CASS, com és l’exemple del sector del treball domèstic a la comunitat i n’hi hagi d’altres que en paguin un 4,78%, en el cas dels empleats del sistema financer. La PIME empara la seva demanda en l’article 37 de la Constitució, on es detalla que les contribucions a les despeses públiques es faran segons la “capacitat econòmica” de qui les fa.
Segons Aleix, la ministra “n’és prou conscient d’aquesta situació”, i està oberta a buscar una solució. A més, va destacar que durant la reunió “la ministra s’ha mostrat molt preocupada per les cotitzacions a la CASS”. En referència amb això, Aleix va posar l’accent en el fet que “tant Rodríguez com Cinca s’han mostrat disposats” a cercar una resolució a la seva demanda. Però ha advertit que pensa que cal “aplicar la Constitució” i que, tot i que actualment no es planteja portar la petició als tribunals, és una mesura que no descarta si no es resol la qüestió.

"Small Business Act" per a Europa: iniciativa a favor de les petites empreses

2009-10-07T19:12:00.002+02:00

Bruselas, 25.6.2008
COM(2008) 394 final

COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL CONSEJO, AL PARLAMENTO
EUROPEO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE
LAS REGIONES
«Pensar primero a pequeña escala»
«Small Business Act» para Europa: iniciativa en favor de las pequeñas empresas

1. INTRODUCCIÓN

Actualmente, el desafío clave al que se enfrenta la UE es gestionar la transición hacia una
economía basada en el conocimiento. Si tenemos éxito, gozaremos de una economía
competitiva y dinámica con más y mejores empleos y un mayor nivel de cohesión social.

Los empresarios dinámicos están en una posición particularmente favorable para aprovechar
las oportunidades que ofrecen la globalización y la aceleración del cambio tecnológico. Por
tanto, nuestra capacidad de aprovechar el potencial de crecimiento e innovación de las
pequeñas y medianas empresas (PYME) será decisiva para la prosperidad futura de la UE. En
un contexto mundial cambiante, caracterizado por continuos cambios estructurales y una
mayor presión competitiva, el papel de las PYME en nuestra sociedad es cada vez más
importante, ya que crean empleo y son protagonistas clave para garantizar la prosperidad de
las comunidades locales y regionales. Unas PYME dinámicas darán a Europa la fuerza
necesaria para hacer frente a la incertidumbre del actual mundo globalizado.

La UE ha hecho especial hincapié en las necesidades de las PYME en el marco de la
Estrategia de Lisboa para el Crecimiento y el Empleo, especialmente desde 2005 con el uso
del enfoque asociativo1, que ha aportado resultados tangibles. Es momento de que las
necesidades de las PYME ocupen un lugar destacado de la política de la UE y de hacer
realidad la visión de 2000 de los Jefes de Estado y Gobierno de la UE: hacer que las PYME
encuentren en la UE el entorno más propicio posible2 .

El entorno nacional y local en el que operan las PYME es muy variado, así como la naturaleza
de las propias PYME (entre las que se incluyen la artesanía, las microempresas, las empresas
familiares, las empresas de la economía social, etc.). Por tanto, las políticas que abordan las
necesidades de las PYME deben tener plenamente en cuenta esta diversidad y respetar
íntegramente el principio de subsidiariedad.

Text complet a:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2008:0394:FIN:es:PDF

De senyor feudal a dictadura administrativa

2009-10-07T18:17:00.002+02:00

Article de Marc Aleix Tugas, publicat el 07.10.2009 pel Diari d'Andorra

De senyor feudal a dictadura administrativa

L’immigrant ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país

• Després d’aquests últims anys de disbauxa en els quals l’antic Govern ha estirat més el braç que la màniga intentant que callin les rendes fluixes... A l’administració hem vist com a poc a poc però de forma constant amb molt poc coneixement de la vida real i del món empresarial han sorgit una infinitat de lleis i reglaments d’aplicació que només han fet augmentar el monstre administratiu (per a una obertura administrativa en certs comerços fan falta 263 dies), el qual s’està reproduint internament, alimentant-se del teixit empresarial del país, parlant vulgarment, d’aquí a poc temps només li quedaran els ossos. Després de viatges a l’estranger per tal de fer-se veure pels prohoms de la Terra, polítics nostres varen firmar tot el que se’ls presentava. Un viatge, una firma, i el que es firmava cap a un calaix i visca la Pepa! que no passa res. I res no hauria passat si no hagués estat que als funcionaris de torn abans de posar-ho al calaix se’ls va ocórrer de llegir alguns dels documents firmats pels nostres polítics, i de fil amb agulla han sorgit reglaments i entre els reglaments, la quota d’immigració. I l’emigrant, que ha estat la base de la transformació d’Andorra i que a dia d’avui és totalment indispensable per al teixit empresarial del país, ha passat de persona grata a haver de suportar tots els mals del país, apareixent tot un seguit de controls:–Control mèdic–Control de titulació. Per a qualsevol lloc de treball, tots han de ser tècnics qualificats i amb titulació.–Control d’habitatge.–Contracte de treball amb salaris mínims imposats per l’administració (per al treballador andorrà no fa falta el salari imposat, pot estar per al mateix lloc de treball amb el salari base sense que aquest fet no molesti ningú).–Data d’entrada al territori, i hi ficaran data de sortida obligatòria.I tot això sense cap estudi administratiu, social o consultes al món empresarial per saber com la societat civil andorrana i el món empresarial andorrà es mouen. El jedi administratiu en contra del Darth Vader empresarial. I vet aquí la totalitat dels empresaris turístics (hotels, restaurants, pubs, discoteques, estacions d’esquí, botigues de lloguer i altres empreses, a Andorra totes les empreses estan lligades).Sense cap possibilitat de contractar personal tan sols set setmanes abans de l’inici de la temporada (el personal que busca feina a Andorra és insuficient per cobrir la mancança del sector i les ofertes de treball queden desertes). El jedi administratiu des d’una llunyana galàxia està estudiant el planeta Andorra, quan els astres estiguin en línia comunicarà a cada empresari quant personal podrà contractar i fins quin dia el podrà tenir, i tots de la maneta continuarem caminant pel camí del desastre. Senyors, un dia o un altre haurem de prendre consciència que Andorra-país no pot suportar més aquesta Andorra-Estat i que aquest totalitarisme administratiu, si perdura més temps, obligarà els empresaris a emprendre accions contundents, ja que sense personal som incapaços de portar a terme els nostres negocis. Com deia un exministre francès: “Il serait temps de dégraisser le mammouth.”

Entrevista del Sr. Marc Aleix al diari Bon Dia, 19.01.2009

2009-01-20T12:12:00.002+01:00

El diari Bon Dia ha entrevistat el Sr. Marc Aleix.

Link de l'article:
http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2583%3Amarc-aleix-president-de-la-pime-que-un-govern-no-reconegui-la-realitat-laboral-del-pais-es-un-desastre-&catid=43%3Asocietat&Itemid=28

Projecte de Llei del Comerç

2008-11-27T14:23:00.003+01:00

PROJECTE DE LLEI DEL COMERÇ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El sector comercial andorrà és un dels sectors més importants i dinàmics de l’economia andorrana i, per això, en els últims anys ha experimentat, igual que els sistemes de distribució dels països de l’entorn geogràfic del Principat, canvis profunds derivats, entre altres causes, de les noves tecnologies i dels nous tipus de venda, que obliguen a fer un esforç de sistematització i de modernització de la seva ordenació que, adequant-se a la nova realitat, faciliti que el comerç es desenvolupi amb la finalitat que els consumidors, nacionals i estrangers, rebin el millor servei possible amb el mínim cost, i contribuir, així, a modernitzar el sector i garantir-ne el futur.

La Llei estableix el règim substantiu per a l’exercici del comerç, la regulació administrativa de les activitats comercials i la disciplina de las noves tipologies específiques de venda, i s’estructura en vuit títols, catorze capítols, onze seccions, cent tres articles, una disposició addicional, dos disposicions finals i una disposició derogatòria. El títol I l’integren sis capítols i vint-i-un articles i conté disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la Llei; a la fixació dels conceptes de comerç i activitat comercial, delimitadors de l’àmbit objectiu; i, sobretot, conté en el capítol tercer les disposicions que estableixen els requisits substantius per a l’exercici del comerç, tant per als andorrans com per als estrangers, que prohibeixen expressament l’exercici del comerç en nom propi però per compte d’un altre que per llei no pot exercir-lo.

En el capítol quart, del mateix títol I, s’estableix el concepte d’establiment comercial, tant individual com col·lectiu, i en el capítol cinquè, el règim d’autorització administrativa prèvia per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments comercials, i se simplifica de forma innovadora els tràmits existents actualment, mitjançant la creació dels tècnics acreditats pel Govern i establint una autorització sotmesa al compliment de requisits especials per als grans establiments comercials. Finalment, el capítol sisè conté el règim aplicable al Registre de Comerç i Indústria, on s’han d’inscriure d’ofici totes les persones, físiques i jurídiques, que, comptant amb l’autorització administrativa prèvia, exercitin el comerç al Principat.

El títol II estableix amb quatre articles un règim general del fenomen de la publicitat exterior, que per raó dels àmbits on es farà, obliga a subjectar-la a una autorització administrativa prèvia per garantir la prevalença dels interessos generals sobre els privats i particulars de tota activitat econòmica. El títol III el formen únicament tres articles, que estableixen la regulació administrativa dels horaris comercials que correspon determinar al Govern, i als comerciants fixar-los dins del marc establert en el decret corresponent i també fer-los públics. El títol IV estableix en dos articles el règim de preus, en declara el principi de llibertat de fixació pels comerciants, n’estableix les excepcions corresponents i l’obligació d’informar-ne el públic.

El títol V, integrat per tres capítols, onze seccions i quaranta-vuit articles, està totalment dedicat a establir la regulació administrativa i el règim jurídic material dels nous tipus específics de venda. Les finalitats perseguides són diverses, però fonamentalment se centren en dos. En primer lloc, a garantir la claredat i la transparència de les característiques que defineixen cadascun dels diversos tipus de venda regulada, per afavorir la competència lleial en el mercat; i, en segon lloc, a establir la disciplina substantiva d’alguns tipus de venda que situen els consumidors finals en una posició que obliga a fixar mecanismes per restaurar l’equilibri entre les parts.

El títol VI, amb dos capítols i vuit articles, regula, amb caràcter general, la responsabilitat dels comerciants minoristes; els drets dels consumidors finals en les vendes de productes que s’efectuïn, i els requisits que han de reunir i els efectes que produeixen entre les parts les denominades garanties comercials. La regulació esmentada té el seu origen, de la mateixa manera que el règim substantiu dels tipus específics de venda, en l’àmbit comunitari i, per tant, en el conjunt dels seus estats membres. I encara que el Principat no està obligat en absolut a transposar al seu ordenament a aquest règim, l’opció de fer-ho sembla oportuna tant per les raons de fons que la justifiquen com per la pròpia competitivitat del comerç nacional.

El títol VII estableix el règim d’inspecció i el control dels establiments i de les activitats comercials en quatre articles, i destaca la determinació de la competència respecte de la potestat d’inspecció i les facultats que a aquest efecte s’atorguen als inspectors de comerç.

Finalment, el títol VIII, format per tres capítols i tretze articles, determina la disciplina de les infraccions i de les sancions en l’àmbit del comerç, d’acord amb el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador. En aquest sentit, es determinen les figures dels autors i responsables de les infraccions. Les infraccions s’ordenen en tres categories: molt greus, greus i lleus. Finalment, i després d’establir la competència respecte de la potestat sancionadora, s’enumeren les classes de sancions imposables.

Títol I. De les disposicions generals

Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte

L’objecte principal d’aquesta Llei és establir el règim per a l’exercici del comerç i la seva regulació administrativa, i també regular determinats tipus específics de venda amb la finalitat d’ordenar el sector i millorar-ne l’estructura.

Article 2. Àmbit

1. Estan sotmeses a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que exerciten el comerç per compte i en nom propi o aliè de forma habitual.
2. També estan sotmeses a aquesta Llei les persones, físiques o jurídiques, que facin activitats de prestació de serveis subjectes a autorització per a l’exercici d’una professió liberal, en les matèries no expressament regulades per la seva legislació específica.

Capítol segon. Del comerç o activitat comercial

Article 3. Concepte

1. Es reputa comerç o activitat comercial, a l’efecte d’aquesta Llei, l’activitat consistent a situar o a oferir en el mercat productes, naturals o elaborats, i serveis amb la finalitat de posar-los a disposició dels consumidors finals o dels altres comerciants o empresaris.
2. Es considera comerç o activitat comercial al detall o minorista la que té com a destinatari el consumidor final; i el comerç o l’activitat comercial a l’engròs o majorista la que té com a destinatari altres comerciants o empresaris que no siguin consumidors finals.

Article 4. Marc jurídic

L’exercici del comerç o de qualsevol activitat comercial es funda/basa en la llibertat d’empresa i s’ha de desenvolupar en el marc de l’economia de mercat i del principi de defensa dels interessos dels consumidors i usuaris, d’acord amb els articles 28i 35 de la Constitució.

Article 5. Autorització

Per exercir el comerç o qualsevol activitat comercial, tota persona física o jurídica ha d’obtenir les autoritzacions administratives prèvies corresponents.

Capítol tercer. De l’exercici del comerç

Article 6. Capacitat

1. Poden exercir el comerç:
a) Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana que tinguin plena capacitat d’obrar i que no estiguin afectades per una prohibició legal.
b) Els menors i les persones incapacitades que per mitjà dels seus representants legals poden continuar el comerç que haguessin exercit els seus pares o causants.
c) Les persones jurídiques de nacionalitat andorrana.

2. També poden exercir el comerç els estrangers majors d’edat que tinguin plena capacitat d’obrar, que no estiguin afectats per una prohibició legal i que acreditin una residència legal de vint anys al Principat d’Andorra, sempre que els convenis subscrits pel Principat d’Andorra o les disposicions particulars referides a cada activitat comercial no estableixin un termini diferent.

3. Tanmateix, els estrangers que no puguin acreditar la residència legal, en els termes establerts en l’apartat anterior, poden exercir el comerç en l’activitat per la qual hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.

4. Les persones jurídiques constituïdes a l’estranger poden exercir el comerç al Principat directament o mitjançant l’establiment d’una sucursal en els termes establerts en l’article 5 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, quan les disposicions particulars referides a cada activitat comercial ho autoritzin i quan hagin estat adjudicataris de concessions o contractes amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, d’acord amb la Llei de contractació pública.

5. En cas que les disposicions vigents requereixin una habilitació professional per exercir una professió liberal, els sol·licitants han d‘acreditar que en són els titulars. En cas de prestació de serveis professionals per una societat, l’habilitació professional l’han de disposar, com a mínim, la meitat dels socis i dels membres de l’òrgan d’administració de la mateixa societat.

Article 7. Prohibició

1. Cap persona, física o jurídica, pot exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per llei no pot exercir-lo.
2. Les persones, físiques o jurídiques, per compte de les quals una altra persona, física o jurídica, exercita el comerç en nom propi, responen solidàriament amb aquesta última dels deutes sorgits.
Article 8. Requisits

1. Les persones, físiques o jurídiques, que pretenguin exercir el comerç han de complir els requisits següents:
a) Disposar de l’autorització del comú de la parròquia en la qual es pretén exercir el comerç o prestar els serveis.
b) Disposar de l’autorització del Govern per a l’exercici del comerç.
c) Estar inscrits al Registre de Comerç i Indústria i exposar-ne el certificat de forma visible per al públic a l’establiment on s’exerceixi l’activitat comercial.
d) Satisfer els tributs que, per l’exercici del comerç o la prestació dels serveis, estableixin les administracions públiques.
e) Complir els requisits particulars que estableixin les disposicions per a cada classe d’activitat comercial o de prestació de serveis.
f) Complir els requisits establerts per les disposicions específiques que siguin d’aplicació als productes i als serveis comercialitzats.

2. Reglamentàriament es poden requerir determinades condicions, aptituds o titulacions específiques per exercir activitats comercials que exigeixin un tractament o uns coneixements particulars per raó de la naturalesa del producte o servei o per raons d’interès general.

Article 9. Cessament

1. El cessament en l’exercici del comerç s’ha de sol·licitar a l’òrgan competent del Govern adjuntant la baixa efectiva del comú corresponent. La resolució favorable produeix la cancel·lació de la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.

2. Quan en un establiment comercial no s’exerceix cap activitat comercial durant un termini superior a un any, el ministeri competent a proposta de part o d’ofici, i amb la prèvia instrucció de l’expedient corresponent, acorda cessar l’activitat i cancel·lar d’ofici la inscripció al Registre, i notifica l’acord al comú per als efectes que corresponguin.
Capítol quart. Dels establiments comercials

Article 10. Concepte

Es consideren establiments comercials, a l’efecte del que s’estableix en aquesta Llei, els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’un edifici on s’exerceix el comerç o es presten els serveis.

Article 11. Establiments col·lectius

1. Els establiments comercials poden ser de caràcter individual o col·lectiu. Els de caràcter col·lectiu estan integrats per un conjunt d’establiments comercials individuals, degudament autoritzats i situats en un o diversos edificis, connectats o no entre si, en els quals es duen a terme les activitats comercials respectives de manera independent i que disposen de determinats elements de gestió comuna.

2. El Govern ha de regular el règim en què es pot exercir el comerç i l’activitat comercials de forma simultània en establiments col·lectius en funció de llur compatibilitat.

Article 12. Grans establiments

Es consideren grans establiments comercials els establiments comercials individuals o col·lectius destinats al comerç al detall de qualsevol classe de productes que tenen una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

Capítol cinquè. Autoritzacions

Article 13. Competències

1. Correspon al ministeri competent en matèria de comerç autoritzar l’obertura d’establiments comercials i l’exercici de les activitats comercials i la seva modificació i ordenar-ne la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
2. El ministre competent en matèria de comerç, o la persona en qui delegui, atorga l’autorització si el funcionari responsable informa que la documentació adjuntada a la sol·licitud conté tots els documents requerits i es disposa de l’autorització corresponent del comú on s’exerceix l’activitat comercial.

Article 14. Sol·licituds

1. Les autoritzacions s’atorguen a iniciativa de la persona interessada amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent en què s’han de fer constar, com a mínim, les dades següents:
a) Nom i cognoms de les persones físiques, i el seu número d’identificació del cens o la denominació social de les persones jurídiques, amb el seu número de Registre.
b) Domicili del sol·licitant especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta, i també el número de telèfon i el correu electrònic, si en disposa.
c) Emplaçament del local on es pretén exercir l’activitat, especificant localitat, carrer, indret, edifici, escala, pis i porta i superfície en metres quadrats (m2).
d) El nom comercial o el número del certificat de reserva de nom comercial obtingut prèviament del ministeri competent en matèria de comerç.
e) En cas de menors o de persones incapacitades, a més, cal indicar la identitat de qui en tingui la guarda o la representació legal.

3. En cas que el sol·licitant sigui una persona física o jurídica estrangera adjudicatària de concessions amb les administracions públiques, entitats parapúbliques o de dret públic, n’ha d’adjuntar els documents acreditatius.

4. Les sol·licituds s’han de redactar en català i amb lletra clara, d’acord amb els models que en cada cas estableixi el ministeri competent, i es poden tramitar mitjançant sistemes telemàtics.

Article 15. Procediments administratius

1. Per sol·licitar l’autorització d’obertura s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior i fent-hi constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), presentada als òrgans administratius competents del Govern i del comú respectiu, acompanyada de la documentació següent:
a) Si no es disposa del certificat de reserva del nom comercial d’acord amb l’apartat d) de l’article 14.1, tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes en la legislació vigent sobre noms comercials.
b) Els informes i els certificats previstos a l’article 16.

2. Per sol·licitar l’autorització de modificació del titular administratiu, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent, acompanyada de la documentació següent:
a) Documentació justificativa de la transmissió de drets.
b) En cas que l’activitat estigui inclosa dintre dels supòsits previstos a l’article 8.2, la documentació justificativa del compliment d’acord amb l’article 6.5.

3. Per sol·licitar l’autorització de modificació del nom comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb indicació del número de certificat de reserva del nou nom comercial a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent Si no es disposa del certificat, s’ha d’aportar tres propostes ordenades segons preferència, que han de complir les disposicions previstes a la legislació vigent sobre noms comercials.

4. Per sol·licitar una modificació o una ampliació de l’activitat comercial, s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, amb la relació de les activitats que s’incrementen, que es redueixen o que se substitueixen, fent-hi constar els números corresponents del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16 d’aquesta Llei. Per reduir les activitats comercials, no cal presentar els informes ni els certificats esmentats.

5. El trasllat de l’establiment comercial pot ser dins del terme de la mateixa parròquia on és o en el d’una altra.
En el primer cas s’ha de presentar a l’òrgan administratiu competent del Govern i del comú corresponent una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de figurar la nova adreça de l’establiment, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.
En el segon cas, s’ha de presentar al comú de la parròquia on hi havia inicialment l’activitat una sol·licitud de cessament de l’activitat mentre que al Govern i al comú de la parròquia on s’estableix el nou emplaçament cal presentar una sol·licitud, omplerta d’acord amb l’article anterior, on hi ha de constar la relació de les activitats comercials que es vulguin exercir amb el seu número corresponent del Codi d’activitats econòmiques d’Andorra (CAEA), i que han de coincidir amb les autoritzades en l’emplaçament anterior, acompanyada dels informes i dels certificats previstos a l’article 16.

6. Per comunicar el cessament de l’exercici del comerç s’ha de presentar una sol·licitud omplerta d’acord amb l’article anterior, i notificar la voluntat de cessar en l’exercici del comerç al ministeri competent i al comú corresponent, acompanyada del certificat d’inscripció original, lliurat pel Registre de Comerç i Indústria, de l’activitat.

Article 16. Documentació complementària

1. S’han d’aportar, d’acord amb el que preveu l’article 15, els informes i els certificats tècnics i els comprovants que acreditin que tant l’activitat comercial o de prestació de serveis, com l’establiment comercial en el qual es vol fer, compleixen les condicions i els requisits tècnics que estableix la normativa en vigor.
2. En cas que l’emplaçament de l’establiment comercial afecti de forma significativa la mobilitat i la seguretat a la via pública, el Govern ha de demanar al sol·licitant que presenti un estudi d’impacte i un pla d’accessibilitat referit als vehicles i a les persones, als aparcaments i a les zones de càrrega i descàrrega, per garantir la seguretat dels vianants i els usuaris i un nivell raonable d’afectació del trànsit.
3. Els documents mencionats als apartats anteriors han de ser emesos per tècnics, empreses o entitats acreditats pel Govern.
4. Quan sigui necessari disposar d’una autorització per poder exercir professionalment, aquesta s’ha d’acreditar mitjançant la resolució, o un document acreditatiu equivalent, emès per l’òrgan competent.

Article 17. Inspeccions

Els serveis competents del Govern disposaran d’ofici o a instància de part la pràctica de les inspeccions i de les verificacions necessàries per comprovar el compliment de la Llei.

Article 18. Autorització de grans establiments

1. El Govern només atorga l’autorització per obrir o modificar grans establiments comercials quan, a més d’adjuntar a la sol·licitud els documents enumerats a l’article 14, també s’acrediti el compliment dels requisits següents:
a) L’emplaçament de l’establiment comercial no implica ni produeix efectes negatius significatius sobre la mobilitat a la via pública ni sobre la seguretat dels vianants i els usuaris.
b) L’establiment comercial disposa d’un nombre de places d’aparcament fixades en les unitats d’actuació respectives previstes als plans d’ordenació i urbanisme parroquial de la parròquia del seu emplaçament, i en cas d’inexistència de regulació específica, s’han d’aplicar els estàndards mínims fixats en la normativa en vigor en matèria d’urbanisme. Les places d’aparcament s’han de destinar a l’ús exclusiu dels clients de l’establiment.
c) El ministeri competent en matèria de comerç pot sol·licitar que s’elabori un informe sobre l’efecte de l’obertura de l’establiment respecte a l’estructura comercial existent. Aquest informe ha d’analitzar i avaluar la millora de la lliure competència i els possibles efectes negatius que l’autorització d’obertura tindria per al comerç ja establert. El Govern determina per la via reglamentària els criteris d’avaluació.

2. Les persones interessades a obtenir una autorització per obrir o modificar grans establiments comercials poden formular una consulta prèvia al ministeri respecte de l’informe previst a la lletra c) de l’apartat anterior. La resolució favorable del ministeri respecte de la consulta formulada prèviament només pot ser modificada en atorgar l’autorització corresponent en cas que les circumstàncies tingudes en compte haguessin variat amb posterioritat.

Capítol sisè. Registre de Comerç i Indústria

Article 19. Objecte

1. El Registre de Comerç i Indústria adscrit al ministeri competent en matèria de comerç té per objecte inscriure les persones, físiques i jurídiques, que exerciten o pretenguin exercitar les activitats previstes a l’article 2 d’aquesta Llei.
2. Reglamentàriament es poden crear seccions especials integrades al Registre de Comerç i Indústria en funció del caràcter de les activitats comercials. El Govern regula el funcionament del Registre de Comerç i Indústria.

Article 20. Inscripció d’ofici

1. L’atorgament de l’autorització d’obertura d’un establiment comercial o de l’exercici del comerç, prevista als articles 13 i 18 d’aquesta Llei, implica la inscripció d’ofici al Registre de Comerç i Indústria de les persones, físiques o jurídiques, autoritzades.
2. També s’han d’inscriure d’ofici al Registre de Comerç i Indústria el canvi o l’ampliació d’activitats i de nom comercial, el canvi del titular, el trasllat de l’establiment comercial i el cessament en l’exercici de l’activitat autoritzada.

Article 21. Publicitat
El Registre de Comerç i Indústria és públic. La publicitat es fa efectiva mitjançant la certificació del contingut de les inscripcions emesa per l’òrgan competent, amb la sol·licitud prèvia formulada per la persona interessada.

Títol II. De la publicitat comercial exterior

Article 22. Concepte

És publicitat comercial exterior qualsevol forma de comunicació, feta per una persona física o jurídica en l’exercici de qualsevol activitat empresarial, amb la finalitat de promoure de forma directa o indirecta la contractació de béns o serveis i que utilitza mitjans materials de diversa índole susceptibles d’atraure l’atenció de les persones que són en espais oberts com ara carrers, places, vies de comunicació i, en general, en àmbits d’utilització pública general.

Article 23. Prohibicions

No és permesa la publicitat comercial exterior en parets de tanca de solars, murs de sosteniment, parets i façanes de bordes i altres edificis d’ús agrícola o catalogats d’interès cultural o immobles inventariats d’interès històric, artístic o cultural.

Article 24. Forma

Sense perjudici de les competències que puguin correspondre als comuns, el Govern determina reglamentàriament la forma i les característiques que poden configurar els diversos mitjans materials utilitzats per fer la publicitat comercial exterior en funció del lloc on es pretengui efectuar.

Article 25. Autorització

Fer publicitat comercial exterior requereix l’autorització administrativa prèvia del comú corresponent al territori en el qual es vol fer i la del Govern en els trams de carreteres generals o altres vies públiques de comunicació de la seva competència.

Títol III. Dels horaris comercials

Article 26. Regulació

1. El Govern ha d’establir com a mínim un cop l’any i per decret els horaris comercials i els dies de tancament obligatori dels establiments comercials, en funció de llur activitat i amb l’informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
2. Quan el decret mencionat a l’apartat anterior afecti establiments comercials on es desenvolupin diverses activitats, els horaris dels quals estiguin regulats per disposicions legals diferents, els és d’aplicació l’horari més restrictiu, llevat que les activitats es puguin exercir de manera separada i independent.

Article 27. Fixació

En el marc de la regulació establerta en el decret del Govern, cada comerciant pot fixar lliurament l’horari d’obertura i de tancament del seu establiment comercial, i també els dies durant els quals desplegarà la seva activitat.
Article 28. Publicitat
En tots els establiments comercials ha de figurar la informació dels horaris i dels dies d’obertura i de tancament en un lloc visible, tant a l‘interior com a l’exterior, àdhuc quan l’establiment estigui tancat.

Títol IV. Dels preus

Article 29. Llibertat de preus

1. Amb caràcter general, els comerciants o els oferents fixen lliurement els preus de venda dels productes i de la prestació dels serveis al públic, d’acord amb el que disposa l’article 4 d’aquesta Llei.

2. Tanmateix, el Govern pot fixar, amb l’audiència prèvia als sectors afectats, el preu dels productes i dels serveis per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.

Article 30. Informació sobre els preus

1. Els comerciants han d’exhibir el preu dels productes exposats al públic als aparadors del seu establiment comercial. Aquesta informació s’ha d’exposar de forma clarament llegible pel públic en general.

2. Tanmateix, reglamentàriament es poden establir condicions especials relatives al compliment de l’obligació d’informació de preus prevista en l’apartat anterior per motius de seguretat, d’homogeneïtat o de la naturalesa del producte.

Títol V. De les tipologies específiques de venda

Capítol primer. Disposició general

Article 31. Concepte

Es consideren tipus específics de venda, a l’efecte del que estableix aquesta Llei, tant les vendes especials com les vendes promocionals.

Capítol segon. Vendes especials

Article 32. Concepte

Són vendes especials les fetes pels comerciants minoristes amb els consumidors finals i que no s’efectuen en un establiment comercial obert al públic de manera permanent i, especialment, ho són la venda a distància, per comerç electrònic, la venda ambulant o no sedentària, la venda automàtica, la venda domiciliària i la venda en subhasta pública.

Article 33. Autorització

Es necessita una autorització administrativa prèvia del Govern per efectuar qualsevol tipus de venda especial, llevat de la venda ambulant o no sedentària que ha de ser autoritzada pel comú on es pretengui efectuar. Tanmateix, en cas que el desenvolupament de la venda ambulant afecti significativament la mobilitat de la xarxa viària bàsica nacional, també es requereix una autorització administrativa prèvia del Govern.
Secció 1a. De la venda a distància

Article 34. Concepte

Es considera venda a distància la que té lloc sense la presència física simultània del comprador i del venedor, sempre que l’oferta i l’acceptació es facin de forma exclusiva a través d’una tècnica qualsevol de comunicació a distància, i dins d’un sistema de contractació a distància organitzat pel venedor.

Article 35. Informació prèvia

Abans de qualsevol venda a distància i amb l’antelació necessària, el venedor ha de proporcionar al comprador, de forma clara i comprensible i a través d’un mitjà adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzat, la informació següent:
a) Identitat del venedor, domicili i certificat de l’autorització administrativa del Govern.
b) Característiques essencials del producte o servei.
c) Preu del producte o servei, inclosos els impostos.
d) Forma de pagament i modalitats de lliurament o execució.
e) Despeses de lliurament i de transport, si escau.
f) Cost d’utilització de la tècnica de comunicació a distància, quan es calculi sobre una base diferent de la tarifa bàsica.
g) Termini de validesa de l’oferta i del preu.
h) Durada mínima del contracte, quan es tracti de contractes de subministrament de productes o de serveis destinats a ser executats de forma permanent o repetida.
i) Existència del dret de desistiment.
j) En el seu cas, informació sobre la garantia comercial.

Article 36. Acceptació

1. L’acceptació de l’oferta per part del comprador ha de ser, en tot cas, expressa. La falta de resposta a l’oferta de venda a distància no es pot considerar mai una acceptació de l’oferta.
2. No és permès lliurar productes o serveis que el comprador no hagi sol·licitat prèviament quan incloguin una petició de pagament.
3. En cas d’infringir la prohibició de l’apartat anterior, el receptor dels productes no està obligat a retornar-los i tampoc se li’n pot reclamar el preu. En cas que els retorni, no se li pot exigir cap indemnització.

Article 37. Informació posterior

A més a més de la informació assenyalada a l’article 35, el comprador ha de rebre per escrit, o en qualsevol altre suport durador adequat a la tècnica de comunicació a distància utilitzada, i, com a molt tard en el moment que se li lliuri el producte, la informació i els documents següents:
a) Informació sobre les condicions i les modalitats d’exercici del dret de desistiment.
b) La direcció de l’establiment del venedor on el comprador pot presentar reclamacions.
c) Informació relativa al servei postvenda i a les garanties comercials existents.
d) Les condicions de resolució del contracte en cas que aquest contracte tingui una durada indeterminada o superior a un any.

Article 38. Compliment

1. Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el venedor ha de complir el contracte de venda a distància en el termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà del dia en què el comprador ha acceptat l’oferta.
2. En cas d’incompliment per part del venedor per no trobar-se disponible el producte, ha d’informar el comprador d’aquesta circumstància, i el comprador té dret a recuperar, al més aviat possible, les sumes satisfetes i, com a màxim, en el termini de trenta dies.

Article 39. Dret de desistiment

1. El comprador pot exercir el dret de desistiment del contracte de venda a distància en el termini de set dies hàbils comptats des del dia en què ha rebut el producte i de tres mesos en cas que el venedor incompleixi l’obligació establerta a l’article 37.
2. L’exercici del dret de desistiment no es pot subjectar al compliment de cap formalitat ni a indicació de motiu, i no pot suposar cap penalització per al comprador.
3. El comprador que exerciti el dret de desistiment ha de restituir el producte al venedor, el qual, al més aviat possible, li ha de retornar les sumes que li hagi satisfet el comprador i, com a màxim, en el termini de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data en què el venedor ha rebut el producte.
4. En cas que el preu de la venda sigui finançat amb un crèdit concedit pel venedor o per un tercer, amb l’acord previ amb el venedor, el desistiment produeix la resolució del crèdit sense cap penalització.

Article 40. Exclusions

Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, el comprador no pot exercir el dret de desistiment previst a l’article 39 en els contractes de venda a distància que tinguin els objectes següents:
a) Productes el preu dels quals està subjecte a fluctuacions del mercat financer que el venedor no pot controlar.
b) Productes confeccionats de conformitat amb les especificacions del comprador o clarament personalitzats, o que, per la seva naturalesa, no poden ser restituïts o poden deteriorar-se o caducar amb rapidesa.
c) Enregistraments de sons o imatges, discos i programes informàtics que hagin estat desprecintats pel comprador.
d) Premsa diària, publicacions periòdiques i revistes.

Article 41. Irrenunciabilitat

Els drets reconeguts el comprador en aquesta secció són irrenunciables i, consegüentment, s’anul·la de ple dret qualsevol renúncia que en faci sota qualsevol forma.

Secció 2a. Del comerç electrònic

Article 42. Concepte i règim

Es considera comerç electrònic la modalitat de venda a distància basada en la transmissió de dades per xarxes de telecomunicacions i es regeix per la legislació especial sobre comerç electrònic i per les disposicions contingudes als articles 35 a 41 d’aquesta Llei.

Article 43. Informació

Les comunicacions comercials per via electrònica han de ser clarament identificables com a tals i s’hi ha d’indicar nom o denominació, domicili, correu electrònic i les dades del Registre de Comerç de la persona, física o jurídica, en nom de la qual es fan.

Article 44. Requisits

Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixen el comerç electrònic han de disposar de:
a) Sistemes adequats perquè el comprador pugui emmagatzemar i reproduir les dades relatives a les condicions aplicables.
b) Mitjans tècnics per identificar i corregir els errors d’introducció de dades abans d’efectuar la comanda, i per comunicar-ne l’acceptació.
c) Sistemes de seguretat per als pagaments electrònics.

Secció 3a. De la venda ambulant o no sedentària

Article 45. Concepte

Es considera venda ambulant o no sedentària la que té lloc en parades o instal·lacions desmuntables, transportables o mòbils, ubicades en solars o espais oberts al públic, en llocs i dates variables.

Article 46. Informació

Les persones, físiques o jurídiques, que exerceixin el comerç per mitjà de la venda ambulant o no sedentària han d’exposar en la seva parada o instal·lació i de forma fàcilment visible per al públic les seves dades personals, inclosa una adreça per a la recepció de reclamacions que també ha de figurar en la factura o comprovant de venda, i el document de l’autorització del comú.

Article 47. Requisits

Sense perjudici de les competències dels comuns en aquesta matèria, el Govern pot determinar reglamentàriament els requisits i les condicions aplicables als diversos tipus de venda ambulant o no sedentària.

Secció 4a. De la venda automàtica

Article 48. Concepte

1. Es considera venda automàtica l’efectuada pel comprador que ha adquirit el producte o el servei a través d’una màquina disposada amb aquesta finalitat i mitjançant la introducció de l’import requerit en la mateixa màquina.
2. El fet que la màquina per la venda automàtica estigui instal·lada al mateix establiment comercial del venedor, no priva a la venda efectuada a través de la mateixa màquina del concepte de venda automàtica, i li són aplicables les disposicions contingudes en aquesta secció.

Article 49. Autoritzacions

1. En tot cas, les màquines per efectuar la venda automàtica han de complir les prescripcions previstes per la legislació vigent en matèria de seguretat industrial.
2. La instal·lació de les màquines per efectuar la venda automàtica ha de ser autoritzada prèviament pel comú dins del terme comunal en el qual s’instal·len.

Article 50. Requisits

1. En totes les màquines, per efectuar la venda automàtica hi ha de figurar amb claredat la informació següent:
a) Identitat i dades d’inscripció al Registre de Comerç i Indústria de l’oferent i l’autorització corresponent.
b) Certificat de conformitat CE de la màquina.
c) Producte que s’ofereix.
d) Preu total que s’ha de pagar.
e) Indicació de si la màquina torna canvi de moneda o no, i el tipus de moneda fraccionària amb què funciona.
f) Instruccions per obtenir el producte.
g) Domicili i telèfon on s’han d’atendre les reclamacions.
h) Advertències legals.

2. Totes les màquines per a la venda automàtica han de disposar d’un sistema automàtic que permeti al comprador recuperar la suma que hagi introduït en els casos d’error, d’inexistència de producte o de mal funcionament.

Article 51. Responsabilitat

En cas que les màquines per efectuar la venda automàtica estiguin instal·lades en un establiment destinat al desenvolupament d’una activitat privada, de caràcter empresarial o no, el titular d’aquesta activitat i el de la màquina responen solidàriament davant el comprador del compliment de les obligacions sorgides de la venda automàtica.

Secció 5a. De la venda domiciliària

Article 52. Concepte

Es considera venda domiciliària la que s’efectua en el domicili del comprador o en la seva residència, en llocs d’oci o reunió o en el seu lloc de treball.

Article 53. Forma i contingut

La venda domiciliària s’ha de formalitzar per escrit en dos exemplars, i ambdós han d’estar datats i firmats de pròpia mà pel comprador. Un cop firmats, s’ha de lliurar un exemplar al comprador, juntament amb el document de desistiment que ha de contenir informació sobre les condicions, les modalitats i els efectes de l’exercici del dret de desistiment, d’acord amb el que preveuen els articles 39 i 40.

Article 54. Règim

Els articles 35, 37, 39, 40 i 41 d’aquesta Llei són aplicables a la venda domiciliària en la mesura que resultin compatibles amb la seva naturalesa.

Secció 6a. De la venda en subhasta pública

Article 55. Concepte

Es considera venda en subhasta pública la que té lloc mitjançant una oferta pública i irrevocable de venda d’un producte a l’efecte de la seva adjudicació, a través del sistema de licitació i dins del termini concedit, al comprador que proposi el millor preu en el curs d’una sessió pública convocada amb aquesta finalitat. Queda exclòs d’aquesta Llei el règim de subhastes judicials i administratives.

Capítol tercer. Vendes promocionals

Article 56. Concepte

1. Són vendes promocionals les vendes fetes pels comerciants minoristes als consumidors finals en les quals l’oferta del producte o la prestació del servei es fa en condicions més avantatjoses que les habituals i, en especial, la venda en rebaixes, la venda en liquidació, la venda de saldos o de restes, la venda amb obsequi i la venda de promoció o en oferta o descompte.
2. Les denominacions indicades a l’apartat anterior per designar els tipus de vendes promocionals només es poden utilitzar per anunciar les vendes que responguin el concepte legal corresponent i s’ajustin a la regulació establerta a aquesta Llei, i no n’és permesa cap altra utilització fora de les finalitats descrites a l’apartat anterior.
3. Qualsevol venda promocional que, encara que s’anunciï amb una denominació diferent, reuneixi les característiques de qualsevol dels tipus previstos en aquesta Llei, s’entén assimilada a la mateixa Llei i queda subjecta a la regulació corresponent.

Article 57. Informació

1. En els anuncis que es facin de les vendes promocionals se n’ha d’especificar la durada i, quan correspongui, les regles especials que hi siguin d’aplicació.
3. Sempre que s’ofereixin productes amb una reducció de preu, s’ha d’indicar en cadascun d’aquests productes i amb claredat el preu anterior juntament amb el preu reduït.
4. A l’efecte de l’apartat anterior, per preu anterior s’entén el que s’ha aplicat sobre productes idèntics durant un període continuat d’almenys trenta dies en el curs dels sis mesos precedents.
5. Els productes que siguin objecte d’un tipus de venda promocional poden estar en la seva ubicació normal delimitats i anunciats visiblement per separat de la resta de productes i de vendes promocionals que puguin concórrer en el mateix establiment comercial.

Secció 1a. De la venda en rebaixes

Article 58. Concepte

Es considera venda en rebaixes la venda en què els productes objecte de la mateixa venda s’ofereixen a un preu reduït respecte del seu preu anterior, d’acord amb el que estableix l’apartat quatre de l’article 57 d’aquesta Llei, i en el mateix establiment comercial.

Article 59. Temporades

1. Correspon al Govern, mitjançant un decret, determinar, amb un informe previ no vinculant de la Cambra de Comerç.
i de les associacions de consumidors, com a mínim un cop l’any, les temporades de rebaixes que poden ser diverses durant l’any.
2. Correspon als comerciants fixar el període de rebaixes, la durada del qual no pot ser inferior a dues setmanes ni superior a tres mesos per temporada per temporada.
Article 60. Informació
En els anuncis sobre la venda en rebaixes, s’hi ha d’indicar les dates de començament i acabament de les rebaixes en un lloc visible pel públic, àdhuc quan l’establiment comercial estigui tancat.

Article 61. Productes

Els productes objecte de la venda en rebaixes s’han d’haver inclòs amb anterioritat, durant un termini mínim d’un mes, en l’oferta habitual de vendes de l’establiment, i no poden haver estat objecte de cap altra venda promocional en el curs d’un mes amb anterioritat a la data de començament de les rebaixes, ni estar deteriorats ni haver-los adquirit amb la finalitat de ser venuts a un preu inferior a l’ordinari.

Secció 2a. De la venda en liquidació

Article 62. Concepte

Es considera venda en liquidació la venda que, amb caràcter excepcional i amb finalitat extintiva de determinades existències de productes, es fa en execució d’una decisió judicial o administrativa, o és duta a terme pel mateix comerciant o per un adquirent del seu negoci en algun dels casos següents:
a) Cessament total o parcial de les activitats comercials.
b) Canvi d’activitat comercial o d’orientació del negoci.
c) Canvi d’establiment comercial o realització d’obres al mateix local que obliguen a tancar-lo temporalment o definitivament.
d) Qualsevol supòsit de força major que obstaculitzi el desenvolupament normal de l’activitat comercial.

Article 63. Durada

1. La durada màxima de la venda en liquidació no pot ser superior a tres mesos, llevat del cas de cessament total de les activitats comercials que pot durar fins a un any.
2. En qualsevol cas, la venda en liquidació ha de cessar des del moment en què desaparegui la causa que l’ha motivat o quan s’extingeixin efectivament els productes objecte de la mateixa venda.

Article 64. Informació

En els anuncis de la venda en liquidació s’ha d’indicar la causa que la motiva, d’acord amb el que estableix l’article 62 d’aquesta Llei.

Article 65. Productes

La venda en liquidació només pot tenir per objecte els productes que formaven part de les existències prèvies de l’establiment comercial, sense que puguin ser adquirits per a aquesta finalitat.

Article 66. Reiteració

En els casos previstos a les lletres a) i b) de l’article 62 d’aquesta Llei, el venedor no pot, durant l’any següent a l’acabament de la venda en liquidació, exercir el comerç a la mateixa localitat i de productes idèntics o similars als que han estat objecte de la venda en liquidació, i tampoc pot efectuar una nova venda en liquidació en el mateix establiment comercial, llevat dels casos en què s’ha d’efectuar en execució d’una decisió judicial o administrativa o per cessament total de les activitats comercials o per força major.
Secció 3a. De la venda de saldos o de restes

Article 67. Concepte

Es considera venda de saldos o de restes la venda que té per objecte productes el valor de mercat dels quals és manifestament inferior com a conseqüència del seu deteriorament, desperfecte, desús, obsolescència, pèrdua d’actualitat o de qualsevol altra circumstància que afecti la seva naturalesa o utilitat.

Article 68. Informació

La venda de saldos o de restes s’ha d’anunciar necessàriament amb una d’aquestes denominacions i quan tingui per objecte productes deteriorats o defectuosos s’ha de fer constar aquesta circumstància de forma precisa i ostensible. Els establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda han d’indicar-ho clarament a l’exterior del comerç.

Article 69. Productes

Els productes objecte de venda de saldos o de restes no ha de comportar cap risc ni engany per al comprador, s’han de vendre realment per un preu inferior al de mercat i formar part de les existències prèvies de l’establiment comercial quatre mesos abans de l’inici de la venda, llevat, en aquest últim cas, dels establiments comercials dedicats de forma exclusiva a aquest tipus de venda.

Secció 4a. De la venda amb obsequi

Article 70. Concepte

Es considera venda amb obsequi la venda en què s’utilitzen concursos, sorteigs, regals, vals, premis o similars, vinculats a l’oferta, a la promoció o a la venda de determinats productes.

Article 71. Lliurament

Els béns o serveis en què consisteixi l’obsequi s’han de lliurar al comprador en el termini màxim de tres mesos a comptar des del moment en què el comprador reuneixi els requisits exigits.

Article 72. Requisits

1. El preu i la qualitat dels productes objecte de la venda amb obsequi no poden ser objecte de cap variació mentre duri el període de durada fixat per la venda.
2. Les existències existents per fer front a l’entrega d’obsequis i les bases que regulen el concurs, sorteig o similar s’han de fer constar a l’envàs o a l’embolcall del producte o divulgar-se suficientment.
3. La comunicació a una o més persones que han estat agraciades amb un premi o obsequi ha d’advertir que l’entrega d’aquest obsequi no està condicionada a l’adquisició de cap producte o servei.

Secció 5a. De la venda de promoció o en oferta o descompte

Article 73. Concepte

Es considera venda de promoció o en oferta o descompte la venda de productes per un preu inferior o en condicions més favorables que les habituals i amb la finalitat de fer conèixer un nou producte, aconseguir augmentar les vendes dels productes existents o desenvolupar un o més establiments comercials.

Article 74. Informació

A l’establiment comercial s’ha d’anunciar amb claredat i en un lloc visible pel públic el nombre total de productes objecte de la venda de promoció o en oferta o descompte, la durada de la venda de promoció, que no pot ser inferior a un dia ni superior a trenta, i sobre les regles especials aplicables.

Article 75. Productes

Els productes objecte de venda de promoció o en oferta o descompte no poden estar deteriorats ni ser de qualitat més baixa que els mateixos productes que siguin objecte d’una futura oferta de venda ordinària a preu normal.

Capítol quart. Vendes prohibides

Article 76. Prohibició

No és permesa la venda piramidal o en cadena i la venda amb pèrdua, llevat dels supòsits de venda de saldos o de restes i de venda en liquidació o que els productes objecte de la venda siguin peribles i la venda s’efectuï en les dates pròximes a la seva inutilització.

Article 77. Venda piramidal

Es considera venda piramidal o en cadena qualsevol venda que consisteixi a oferir als compradors productes a un preu reduït, o fins i tot gratuïts, amb la condició que aconsegueixin directament o indirectament per al venedor o per a un tercer altres compradors o un volum de vendes determinat.

Article 78. Venda amb pèrdua

Es considera venda amb pèrdua la venda en què el producte es ven a un preu inferior al d’adquisició segons la factura, deduïda la part proporcional dels descomptes que figurin a la mateixa factura, o el de reposició, si aquest preu resulta inferior a aquell altre preu, o el cost efectiu de producció, en cas que hagués estat fabricat pel mateix venedor, i, en tot cas, després d’afegir la quota corresponent dels impostos aplicables.

Títol VI. De les garanties en la venda de productes

Capítol primer. Responsabilitats

Article 79. Responsabilitat del venedor

1. En les vendes, el venedor ha de lliurar al comprador un producte de conformitat amb la compravenda efectuada entre ells i respon davant del mateix comprador de qualsevol falta de conformitat que es manifesti en el termini de dos anys a comptar des del moment del lliurament del producte.
2. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el lliurament s’ha fet el dia que figura a la factura o al tiquet de compra, o a l’albarà corresponent si aquest és posterior, i que la falta de conformitat que es manifesti en els sis mesos posteriors al lliurament ja existia en aquest moment excepte quan sigui incompatible amb la seva naturalesa o amb l’índole de la manca de conformitat.
3. El venedor no respon per faltes de conformitat que el comprador conegui o que amb fonament no hagi pogut ignorar en el moment de la compravenda o que tinguin l’origen en materials subministrats pel comprador.
4. En cas de falta de conformitat, el comprador pot exercitar, sempre que informi el venedor de la falta de conformitat en el termini de dos mesos des que en tingui coneixement i d’acord amb el que estableix aquesta Llei, els drets a la reparació del producte, a substituir-lo, a la rebaixa adequada del preu i a la resolució de la compravenda. Aquests drets són irrenunciables i és nul·la de ple dret qualsevol renúncia que el comprador en faci.

Article 80. Conformitat

1. Es presumeix, llevat de prova en contra, que el producte és conforme amb la compravenda efectuada sempre que compleixi els requisits següents:
a) S’ha d’ajustar a la descripció feta pel venedor i ha de tenir les qualitats que el venedor hagi presentat al comprador en forma de mostra o model.
b) Ha de ser apte per a l’ús especial requerit pel comprador quan l’hagi posat en coneixement del venedor en el moment de la compravenda i el venedor hagi admès que és apte per a l’ús esmentat.
c) Ha de ser apte per als usos a què ordinàriament es destinin els del mateix tipus.
d) Ha de presentar la qualitat i les prestacions habituals d’un del mateix tipus que el comprador pugui esperar amb fonament, tenint en compte la seva naturalesa i, si escau, les declaracions públiques sobre les característiques concretes del producte fetes pel venedor, el fabricant, l’importador o el seus representants, en particular en la publicitat o en l’etiquetatge. El venedor no queda obligat per aquestes declaracions públiques si prova que desconeixia i raonablement no era possible esperar que conegués la declaració en qüestió, que aquesta declaració havia estat corregida en el moment de celebració del contracte o que aquesta declaració no va poder influir en la decisió de comprar el producte.
2. La falta de conformitat resultant d’una instal·lació incorrecta s’equipara a la falta de conformitat quan la instal·lació està inclosa a la compravenda i s’ha fet pel venedor o sota la seva responsabilitat, o pel comprador quan la instal·lació defectuosa sigui per causa d’un error en les instruccions d’instal·lació.

Article 81. Reparació i substitució

1. En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir que el venedor repari el producte o que el substitueixi, llevat que una d’aquestes opcions sigui impossible o desproporcionada.
2. D’aquestes dues opcions, es considera desproporcionada l’opció que imposi al venedor costos que, en comparació amb l’altra no siguin raonables, tenint en compte el valor que tindria el producte si no hi hagués falta de conformitat i la rellevància d’aquesta conformitat i si l’opció alternativa es pot fer sense més inconvenients per al comprador.
3. La reparació i la substitució del producte són gratuïtes per al comprador i s’han de dur a terme en un termini raonable i sense més inconvenients per al comprador, tenint en compte la naturalesa i la finalitat del producte. La gratuïtat esmentada comprèn les despeses necessàries realitzades per solucionar la falta de conformitat, especialment les despeses de tramesa, així com els costos relacionats amb la mà d’obra i els materials.

Article 82. Rebaixa de preu i resolució

En cas de falta de conformitat, el comprador pot optar entre exigir el venedor la rebaixa adequada del preu o la resolució de la compravenda quan no pugui exigir la reparació o la substitució i en els casos en què aquestes no s’han dut a terme en un termini raonable o sense més inconvenients per al comprador. La resolució no procedeix quan la falta de conformitat sigui de poca importància.

Article 83. Responsabilitat de tercers

En cas que el venedor hagi de respondre davant del comprador per una falta de conformitat derivada d’una acció o omissió del fabricant o de l’importador del producte o d’un venedor anterior, pot exigir-los responsabilitat en el termini d’un any a comptar del moment en què hagi reparat o substituït el producte, rebaixat adequadament el preu del producte o s’hagi resolt la compravenda, de conformitat amb el que disposen els articles 79 a 82 d’aquesta Llei.

Capítol segon. Garantia comercial

Article 84. Concepte

Es considera garantia comercial el compromís assumit pel venedor, fabricant o importador d’un producte respecte del comprador i consistent a reemborsar-li el preu que hagi pagat pel producte, substituir-lo, reparar-lo o ocupar-se’n de qualsevol altra forma en cas que no es correspongui amb les condicions mencionades en el document de garantia o en la publicitat corresponent.

Article 85. Obligatorietat

La garantia comercial que pot acompanyar els productes oferts per ser venuts obliga la persona o persones, físiques o jurídiques, que l’ofereixen en les condicions establertes al document de garantia i a la publicitat corresponent.

Article 86. Documentació

En cas que el comprador ho sol·liciti, la garantia comercial s’ha de formalitzar per escrit o en qualsevol altre suport durador i disponible per al comprador, i, en tot cas, ha d’expressar:
a) El producte sobre el qual recau.
b) El nom i l’adreça de la persona o les persones que l’ofereixen.
c) Que no afecta els drets de què disposa el comprador de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei.
d) Els drets que atorga el comprador com a titular.
e) El seu termini de durada i el seu abast territorial.
f) Les vies de reclamació de què disposa el comprador.

Títol VII. De la inspecció i control

Article 87. Competència

Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de comerç, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei i de les disposicions que la desenvolupen.

Article 88. Inspectors de comerç

1. Són inspectors de comerç els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de comerç que tenen la potestat d’inspecció, que estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició i que poden exhibir-la quan actuïn.
2. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació de la policia o de qualsevol altra autoritat, i estan obligats a complir el deure de secret professional.
3. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de comerç estan facultats per accedir als establiments comercials i examinar les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris.

Article 89. Obligacions

Les persones, físiques o jurídiques, titulars d’establiments i d’activitats comercials estan obligades a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors de comerç els demanin.

Article 90. Acta d’inspecció

1. A cada visita d’inspecció, els inspectors de comerç han d’aixecar una acta sobre els resultats i els fets que corresponguin fent-hi constar les dades/circumstàncies personals de la persona inspeccionada i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives a l’establiment inspeccionat, els fets que serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol circumstància que pugui ser rellevant.
2. L’acta l’ha de firmar l’inspector de comerç actuant i la persona responsable del comerç inspeccionat, o un representant seu o qualsevol dels seus treballadors. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no l’acceptació del seu contingut. Les actes d’inspecció ajustades a dret donen fe i estan dotades de la presumpció de certesa, en via administrativa, dels fets constatats, llevat de prova en contra.

Títol VIII. De les infraccions i sancions

Capítol primer. Disposicions generals

Article 91. Concepte

1. Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit de les activitats comercials les accions o les omissions dels autors tipificades i sancionades en aquesta Llei.
2. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent pel ministeri competent en matèria de comerç, sense perjudici de les responsabilitats d’altra mena que hi puguin concórrer.
3. Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.

Article 92. Autors i responsables

1. Són autors i responsables de la infracció els que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei i, en particular, les persones, físiques o jurídiques, sotmeses a l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, d’acord amb l’article 2.
2. Són responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració, gerència o de direcció en les persones autores i responsables de la infracció com també les persones que siguin titulars d’una participació que permeti exercir una influència significativa sobre aquelles, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Article 93. Concurrència de sancions

1. Quan una mateixa acció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que prevegi una sanció administrativa, si existeix un procés penal en curs, se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o es sobresegui la causa.
2. En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que prevegin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.

Article 94. Prescripció

1. Les infraccions en l’àmbit de les activitats comercials a què es refereix aquesta Llei prescriuen al cap de tres anys les infraccions molt greus; al cap de dos anys, les infraccions greus; i al cap de sis mesos, les infraccions lleus.
2. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des de la data en què han estat comeses. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput serà la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte amb el qual es consumi la infracció.
3. La prescripció s’interromprà per l’inici, conegut per l'inculpat, del procediment sancionador, i el termini tornarà a córrer si l’expedient es paralitza durant més de dos mesos per una causa no imputable a aquells contra els quals es dirigeixi.

Capítol segon. Infraccions

Article 95. Infraccions molt greus

Constitueixen infraccions molt greus:
a) Exercir activitats comercials sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern.
b) Exercir el comerç en nom propi però per compte d’una altra persona, física o jurídica, que per Llei no pot exercir-lo.
c) Realitzar activitat comercial els dies de tancament obligatori dels establiments comercials.
d) Exigir preus superiors als fixats pel Govern de conformitat amb el que estableix l’article 29.2 d’aquesta Llei.
e) Portar a terme qualsevol tipus de venda especial sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 33 d’aquesta Llei.
f) Realitzar qualsevol de les vendes prohibides, d’acord amb el que estableix l’article 76 d’aquesta Llei.
g) Comercialitzar productes falsificats, fraudulents, no identificables o que incompleixin els requisits exigibles per la seva comercialització.
h) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.

Article 96. Infraccions greus

Constitueixen infraccions greus:
a) Realitzar activitat comercial en horari superior al fixat pel Govern.
b) Fer qualsevol dels tipus de vendes especials o vendes promocionals incomplint els requisits o les obligacions establerts en aquesta Llei per a cadascun dels tipus de venda.
c) Resistir-se, negar-se o obstruir les actuacions dels inspectors de comerç en l’exercici de les seves funcions.
d) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.
e) Fer publicitat exterior sense disposar de l’autorització administrativa prèvia del Govern o del comú, d’acord amb el que estableix l’article 25, o infringint la prohibició establerta a l’article 23 d’aquesta Llei.
f) Instal·lar màquines per efectuar la venda automàtica sense autorització.
g) Incomplir el deure de comunicació de les dates durant les quals es pretén fer qualsevol tipus de venda promocional establert a l’article 58 d’aquesta Llei.

Article 97. Infraccions lleus

Constitueixen infraccions lleus els incompliments de les altres obligacions o prohibicions establertes en aquesta Llei que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els dos articles anteriors.

Capítol segon. Sancions

Article 98. Competència per imposar les sancions

Els òrgans competents per resoldre el procediment sancionador i imposar les sancions corresponents són el ministre competent en matèria de comerç en les infraccions lleus i greus i el Govern per les infraccions molt greus i totes les que comportin el tancament de l’establiment o la suspensió temporal de les activitats comercials.

Article 99. Mesures cautelars

L’òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot acordar, en qualsevol moment, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, l’adopció de les mesures cautelars adequades, sempre que hi concorrin circumstàncies greus que afectin la seguretat de les persones o dels béns, que suposin un perjudici greu o manifest de difícil reparació, o que sigui necessari per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.

Article 100. Classes de sancions

1. Sempre que sigui possible, per la comissió d’infraccions molt greus s’imposarà la sanció de multa per un import no inferior al duple, ni superior al quíntuple, del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció, i per la comissió d’infraccions greus s’imposarà la sanció de multa per un import igual al duple del benefici brut obtingut com a conseqüència dels actes o de les omissions en què consisteixi la infracció.
2. En cas que el criteri establert a l’apartat anterior no resulti aplicable, les sancions aplicables per la comissió de les infraccions previstes en aquesta Llei són les següents:
a) Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 6.001 euros a 60.000 euros.
b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 1.201 euros a 6.000 euros.
c) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de fins a 1.200 euros.
3. La comissió d’una infracció greu o molt greu també pot comportar, amb independència de qualsevol de les sancions anteriors, la imposició de la sanció de tancament definitiu de l’establiment comercial, amb revocació de l’autorització, o la suspensió de l’activitat comercial per un període màxim de tres anys.
4. En tot cas, quan la infracció comesa sigui per la forma de l’activitat comercial que es porta a terme o pels productes comercialitzats, les sancions imposades comportaran la confiscació i la pèrdua dels productes objecte de l’activitat comercial de què es tracti.

Article 101. Reincidència

Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus i qualificació que la que va motivar una sanció anterior en el termini dels 365 dies següents a la notificació d’aquesta primera; en aquest supòsit, es requerirà que la resolució sancionadora hagués guanyat fermesa.

Article 102. Administradors i directors

A més de la sanció que correspongui imposar a les persones esmentades a l’apartat 1 de l’article 92 d’aquesta Llei, s’imposarà als qui, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció en aquestes persones, siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent, una multa a cada un d’ells per un import no superior a 1.200 euros i la suspensió o la separació del càrrec per un termini no superior a 1 any.

Article 103. Graduació

Les sancions es graduen especialment en funció de la transcendència social de la infracció, la situació de predomini de l’infractor en el mercat, la naturalesa dels perjudicis causats, el grau d‘intencionalitat de l’infractor, la capacitat econòmica de l’infractor i el termini de temps durant el qual s’hagi comès la infracció.

Disposició addicional
Inscripció de les UTE al Registre de Comerç i Indústria
1. Les UTE estan obligades a sol·licitar autorització per exercir la seva activitat i la inscripció al Registre de Comerç i Indústria, d’acord amb el previst al títol I d’aquesta Llei.
2. Es considera que l’UTE ha obtingut l’autorització quan, d’acord amb la Llei de contractació pública, l’òrgan de contractació li adjudiqui l’obra, el servei o el subministrament. L’autorització produeix efectes des del moment de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i, per tant, l’UTE autoritzada s’ha de limitar a sol·licitar la inscripció al Registre de Comerç i Indústria.
3. L’òrgan contractant ha de notificar al comú i al ministeri competent en matèria de comerç la referida autorització als efectes escaients.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera
El Govern ha d’aprovar els reglaments de desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim d’un any des de la seva entrada en vigor.

Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Text alternatiu al "Projecte de Llei de Mesures de Reactivació Econòmica"

2008-11-27T13:48:00.003+01:00

Text presentat el 16.10.2008 pel president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Sr. Jaume Bartumeu.

http://www.partitsocialdemocrata.com/?p=5719

TEXT ALTERNATIU AL “PROJECTE DE LLEI DE MESURES DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA”
Proposició de llei per a la implantació de mesures per a la protecció social i la reactivació econòmica

Exposició de motius

Una llei de mesures urgents per la reactivació econòmica no es pot limitar a proposar tan sols mesures econòmiques. En qualsevol iniciativa legislativa, cal defensar un determinat model de societat que posi en primer pla els principis de justícia social i solidaritat. Una societat justa i cohesionada, lluny de ser una càrrega, suposa un element de competitivitat econòmica i enforteix el país davant els importants reptes que es presenten, en el sentit que les mesures de protecció social són l’expressió d’un determinat model de societat que ens fa més pròspers i més forts.
Dotar a l’activitat econòmica dels mitjans adequats per un creixement econòmic sostingut i equilibrat, és una de les principals responsabilitats de l’Estat, que a més ha d’anticipar les seves polítiques als cicles econòmics. Així doncs l’actual situació d’aturada en el creixement econòmic demana d’una resposta àgil i eficaç per part dels poders públics, coordinada amb els agents econòmics i socials, que ha d’actuar en un triple direcció: en el sentit de reforçar els elements de competitivitat de l’activitat econòmica, protegir els ciutadans més vulnerables davant de les dificultats que genera la conjuntura de crisi econòmica, i potenciar els elements estructurals que permetin assolir un creixement econòmic sòlid i estable en un futur escenari alcista del cicle econòmic. Aquests objectius s’assoleixen amb les mesures que s’adopten en la present Llei, les quals han de permetre assegurar als agents econòmics i als ciutadans en general el gaudi del major benestar possible.
Andorra ha d’afrontar una doble situació adversa, d’un costat la manca de polítiques estructurals per a la transformació i modernització del seu teixit econòmic, que tot els agents convenen en qualificar com a exhaurit i que requereix de modificacions estructurals; extrem que es veu agreujat per la desfavorable conjuntura econòmica mundial. Són per tant moments adversos, que requeriran trobar consensos estables en el disseny de les polítiques econòmica i fiscal a adoptar, per tal de superar amb èxit els reptes que se’ns presenten i assegurar un futur pròsper.
Ultra els reptes que la crisi econòmica planteja, aquesta és alhora una oportunitat per reordenar sectors i impulsar noves activitats, i és des d’aquesta doble perspectiva que s’orienten les mesures objecte de la present Llei, amb voluntat d’atendre les dificultats que planteja, però alhora com una oportunitat d’ordenar l’activitat econòmica, i d’acord amb els dèficits de la nostra estructura econòmica, la necessitat d’impulsar reformes estructurals per assolir una activitat econòmica més sòlida als reptes de la globalització i a les crisis que cíclicament presenta.
Les mesures per la protecció social i la reactivació econòmica objecte de la present Llei són conseqüència d’un determinat model econòmic, que aporta un equilibri entre el mercat i la societat, entre la lliure competència dels agents econòmics i la cooperació social; a títol de full de ruta que vertebren i orienten la seva aplicació, i alhora d’una diagnosi dels problemes que cal afrontar. La situació actual obliga a deixar de banda les polítiques d’improvisació. Seria irresponsable el deixar fer, esperant èpoques millors. Cal doncs passar a l’acció. Acció per resoldre els problemes de la gent i per assegurar-ne el seu futur.
Tan sols una actuació concertada entre sector públic i sector privat permetrà assolir els objectius de creixement necessaris. D’acord amb al paper dinamitzador del sector públic i el necessari consens de totes les forces polítiques i els agents econòmics i socials, la present Llei estableix les bases per atendre els reptes que planteja l’actual conjuntura d’afebliment del cicle econòmic, però des de la recerca de la col·laboració i la participació de tota la societat en la implantació, seguiment i modificació de les mesures que en la mateixa s’estableixen, doncs tan sols des del convenciment de les nostres possibilitats, de la nostra tradicional capacitat emprenedora, des d’una actuació coordinada de tota la societat, es poden assolir els reptes de futur.
Les mesures que s’adopten parteixen de la diagnosi de la situació de la nostra activitat econòmica. Així les empreses necessiten d’un sistema fiscal just i estable, d’un marc legal igualment estable que doni seguretat jurídica a les inversions, d’una obertura als mercats internacionals. En moments de crisi econòmica com l’actual pot ser necessària una flexibilització dels costos fixos per la disminució d’ingressos, que s’ha de fer compatible amb els drets socials i des de la concertació, on l’Estat ha d’actuar com a garant d’aquest procés. Convé igualment facilitar la liquidesa necessària per afrontar les inversions que permetin obtenir la millora de la competitivitat, el reforç dels mecanismes que faciliten la confiança en l’activitat mercantil, especialment en el sistema bancari i en un sistema judicial àgil, la intensificació de la lluita contra l’intrusisme i la competència deslleial, programes de formació i ajudes directes per actuacions de millora de la qualitat i reconversió, així com de polítiques públiques per al foment dels emprenedors.
Unes prestacions socials adequades, d’acord amb el nostre nivell de vida, especialment necessàries en èpoques de crisi econòmica, són un element de competitivitat econòmica i de cohesió social, i en cap cas una càrrega a eliminar, doncs la nostra societat ha de preservar els principis de solidaritat i justícia social. L’Estat no pot permetre deixar ningú pel camí en moments de dificultat.
A l’ensems l’accés a l’habitatge segueix essent el gran dèficit de la nostra societat, i és la primera preocupació dels ciutadans, amb un efectes nocius que cal corregir, en el sentit que exclou els seus ciutadans, malmet la cohesió social i el sentiment de pertinença a la nostra comunitat, per a quins reptes l’actual desacceleració del mercat immobiliari pot facilitar mecanismes de solució. Les prestacions socials de la CASS i del Govern requereixen d’una gestió sense dilacions, amb mecanismes eficaços per resoldre els conflictes amb els seus beneficiaris, defugint l’aplicació de criteris economicistes.
La diagnosi de la situació econòmica d’Andorra porta a constatar l’existència de dèficits estructurals i conjunturals, i per tant les mesures a adoptar, lluny de ser solucions parcials o provisionals, han de ser fonamentalment mesures estructurals, i és en aquest sentit que una gestió del curt termini de la crisi econòmica no faria més que malbaratar esforços i aprofundir en les debilitats de la nostra estructura econòmica, ajornant un cop més la implantació dels fonaments per assolir el progrés econòmic i social que la pròpia Constitució estableix. És per aquest motiu que el present text insisteix particularment en aquelles qüestions de caràcter estructural, fent una aposta decidida, no tan sols en benefici de l’atenuació dels efectes nocius de la crisi, atenent les limitades possibilitats d’intervenció públiques, sinó també una aposta de futur per tal d’assolir un sòlid i sostingut creixement econòmic en el moment que la conjuntura internacional sigui més favorable.
La Llei s’estructura en quatre capítols, d’acord amb els àmbits social i econòmic on es vol incidir, la protecció social, el suport a empreses, treballadors i consumidors, l’impuls de l’activitat econòmica i finalment l’Administració pública, que al seu torn es subdivideixen en seccions atenent les particularitats de les mesures que s’adopten.

En el capítol primer s’adopten les mesures de protecció social.
En el capítol segon es plantegen mesures de suport a empreses, treballadors i consumidors.
En el capítol tercer l’impuls de l’activitat econòmica.
En el capítol quart es situen les accions urgents a nivell de l’Administració pública.

Tal com s’ha deixat palès les mesures que es contemplen en la present Llei van més enllà de l’atenció de les dificultats i necessitats dels ciutadans producte de la crisi econòmica, que també atén, sinó que pretén assentar les bases per tal que d’acord amb la interdependència de les economies del nostre entorn, quan es presenti un cicle alcista estiguem en la millor de les disponibilitats per assolir un creixement econòmic sòlid i sostingut. No es tracta doncs de gestionar l’immediat o el curt termini, de superar el cul de sac, sinó preparar el redreçament de l’activitat econòmica.

Capítol primer. Protecció social
Article 1. Pensió de solidaritat per la gent gran
1. La pensió de solidaritat per a la gent gran consisteix en el pagament d’una prestació econòmica mensual de caràcter vitalici a la persona destinatària en les condicions, quantia i forma que s’estableixen en aquesta Llei i en les normes reglamentàries.

2. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran, la persona que compleix els següents requisits generals:
a) haver complert seixanta cinc anys en el moment de la sol·licitud;
b) no treballar;
c) residir legalment i permanentment al Principat d’Andorra i haver-ho fet durant deu anys consecutius i immediatament anteriors als seixanta cinc anys;
d) no ésser usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial.

3. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran la persona que compleix els requisits econòmics següents:
a) quan la persona beneficiària viu sola, els ingressos que percep per tots els conceptes no superen el llindar econòmic de precarietat establert pel Govern;
b) si la persona beneficiària viu amb el cònjuge o parella de fet i la suma dels ingressos per tots els conceptes no supera dues vegades el llindar econòmic de precarietat;
c) si la persona beneficiaria conviu en un nucli familiar amb lligams de consanguinitat fins el segon grau i la suma dels ingressos que perceben per tots els conceptes tots els seus membres no supera el llindar econòmic de precarietat establert multiplicat per la quantitat de membres.

Es considera ingrés, tant de la persona beneficiària com dels familiars amb qui convisqui, l’obtenció de qualsevol renda, ja sigui per treball, capital, béns immobles o pensions.

4. L’import de la pensió que és variable es determina individualment d’acord amb la quantitat equivalent a la diferència entre el llindar econòmic de precarietat i el còmput d’ingressos segons els mateixos criteris que els requisits econòmics establerts en l’apartat 3.

5. La pensió de solidaritat per la gent gran s’extingeix en el moment en què la persona beneficiària deixi de complir els requisits generals o econòmics exigits, o per defunció.

6. El llindar econòmic de precarietat que és la taxa de risc de la pobresa es fixa com el 60 per cent de la mediana de la despesa anual equivalent.

7. El llindar econòmic de precarietat s’estableix anyalment en la Llei del pressupost.

Article 2. Subvenció econòmica a les escoles bressol
1. La subvenció econòmica a les Escoles Bressol consisteix en una aportació de Govern per mes i plaça a les Escoles Bressol comunals i a les Escoles Bressol privades, per tal de reduir el preu mensual que pertoca abonar a les famílies.

2. En el cas que la quota mensual fixada per plaça supera en un 25% la quota mensual mitjana de les Escoles Bressol comunals, no hi ha lloc a subvenció

3. L’import de la subvenció per mes i plaça és de 75 euros, s’abona directament pel Govern a l’escola bressol i en conseqüència dóna lloc al descompte de la quota mensual a satisfer pel seu beneficiari.

Article 3. Règim d’atorgament de les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social
1. L’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra de la present Llei s’aplica, sense cap ajornament, el que disposen els articles 135 i 141 de la llei de la seguretat social, aprovada el dia 3 d’octubre del 2008, que diuen textualment:
“Article 135. Tarifes de responsabilitat
1. S’entén per tarifes de responsabilitat el valor assignat als actes sanitaris per a l’atenció a les persones malaltes.

2. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents.
3. Les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna s’abonen en els percentatges següents:

a) Les despeses sanitàries corresponents als actes efectuats o prescrits per cadascun dels professionals de la salut, el 75% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.

b) Les despeses d’hospitalització i d’internament, tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats durant l’hospitalització o l’internament, el 90% de les tarifes de responsabilitat d’acord amb la nomenclatura.

4. En el cas que l’import pagat de la prestació sigui inferior a la tarifa de responsabilitat, el reembossament es fa prenent com a base l’import pagat.

5. Tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els orfes fins als 18 anys o fins als 25 en el cas que cursin estudis en un establiment d’ensenyança reconegut.

6. Prèvia sol·licitud a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat:
a) Les persones jubilades que tinguin uns revinguts totals inferiors a un import igual o inferior al salari mínim mensual.
b) Les persones discapacitades que reben una pensió de solidaritat i les persones que com a conseqüència d’una invalidesa resten incapacitades per a exercir qualsevol activitat professional.

c) Les persones amb recursos econòmics insuficients, d’acord amb els requisits establerts per reglament.

7. El Govern, previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha d’establir reglamentàriament una llista de patologies les despeses de tractament de les quals es reembossen fins a una base del 100% de les tarifes de responsabilitat.

8. El Govern previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, pot establir reglamentàriament altres supòsits en què determinats col·lectius tinguin dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat.

Article 141. Règim d’atorgament de les prestacions

1. El pagament de les despeses derivades d’un accident laboral o d’una malaltia professional s’atorguen en règim de tercer pagador.

2. El pagament de les despeses derivades d’una hospitalització en un establiment convencionat s’atorguen en règim de tercer pagador.

3. S’entén per tercer pagador el règim en el qual la caixa Andorrana de Seguretat Social abona directament al prestador de serveis les despeses que van a càrrec de la seguretat social.

4. En el cas de despeses ocasionades per una malaltia comuna o per un accident no laboral, la persona assegurada paga directament als prestadors i posteriorment demana el reembossament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

5. El pagament de qualsevol tipus de despeses ocasionades pels col·lectius que, d’acord amb l’article 135, tenen dret al reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat, s’atorguen en règim de tercer pagador en les condicions que s’estableixin per reglament.

6. Es poden establir reglamentàriament modalitats de pagament en règim de tercer pagador per a prestacions o altres col·lectius determinats”.

2. El Govern en el termini màxim d’un mes ha d’aprovar els reglaments previstos en els articles 135 i 141 de la llei esmentada.

Article 4. Pla Nacional d’Atenció Social: tramitació
1. Per tot el dia 30 de desembre del 2008, el Govern ha d’aprovar i publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el nou Pla Nacional d’Atenció Social, iniciat a finals del 2005 amb la participació de diferents agents socials i coordinat pel CRES.

2. El Pla Nacional d’Atenció Social defineix els objectius generals i específics, a curt i mitjà termini, en els diferents àmbits d’actuació: gent gran, infància, violència de gènere, discapacitats i situacions de dependència, voluntariat i col·lectius vulnerables.

3. El Pla contempla també els programes pressupostaris que contenen els recursos econòmics, humans i materials necessaris per dur-lo a terme, atenent a l’actual context de crisi econòmica.

4. El reglament de prestacions econòmiques ha d’enquadrar-se en les línies d’actuació definides en el Pla Nacional d’Atenció Social.

Capítol segon. Suport a empreses, treballadors i consumidors
Secció primera. Instruments de concertació social
Article 5. Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra
1. El Govern crea i estructura la Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra, amb la participació de tots els agents socials i administracions públiques, per al control, impuls i millora en la implantació de les mesures de reactivació econòmica i protecció social dimanants de la present llei, així com de les mesures complementàries que s’adoptin,

2. La Taula d’activitat econòmica i social d’Andorra tramet al Consell General, amb caràcter trimestral, un informe de l’activitat i de les conclusions que entengui adients formular.

Secció segona. Mesures d’impuls directe al consum
Article 6. Reducció de tipus de gravamen per a la rehabilitació d’habitatges
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre, de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueixi fins al 0% per a tots els treballs de rehabilitació d’habitatge ja construït a la data d’aprovació de la present Llei, destinats a l’ampliació de l’oferta d’habitatge en el mercat de lloguer.

2. Aquesta reducció abasta els treballs directes així com totes les tasques i treballs sots-contractats destinats a la mateixa finalitat que la descrita en l’apartat anterior.

3. Aquesta reducció no és d’aplicació en el cas que el preu del lloguer de l’habitatge resultant de la rehabilitació superi en un 20% el preu mitjà del mercat, establert pel ministeri encarregat del departament d’habitatge.

4. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.

5. En cas de no donar-se les circumstàncies establertes en el paràgrafs anteriors i que donen lloc a l’estalvi fiscal, l’Administració requereix de l’obligat tributari la liquidació de les càrregues tributàries al tipus convencional, deute tributari que ha de ser majorat per l’interès legal incrementat en dos punts.

Article 7. Reducció de tipus de gravamen per a la construcció d’habitatge de titularitat pública
1. El tipus de gravamen previst en les Lleis 17/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, i 18/2004, de 3 de novembre de l’impost indirecte sobre la producció interna, es redueix fins al 0% per a tots els treballs de construcció d’habitatge de titularitat pública.

2. El tipus zero s’estableix per una durada de dos anys.

Article 8. Pla d’ajuda al finançament per la compra de vehicles eficients
Amb l’objectiu de contribuir a una reducció significativa de la contaminació atmosfèrica el Consell General declara d’interès nacional i social la substitució de vehicles amb antiguitat superior a dotze anys per vehicles eficients des del punt de vista ecològic, atenent a l’efecte positiu de la mesura sobre la reactivació en la compra de vehicles. El Govern encomana a l’INAF que d’acord amb l’establert en l’article 7 de la llei 14/2003, de 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i a l’empara del que assenyalen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, promogui l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de l’adquisició de vehicles eficients, sempre que la nova adquisició suposi la substitució d’un vehicle de més de 12 anys i la baixa del mateix en el Registre de vehicles i que el preu del nou vehicle no superi els 22.500 €.

Article 9. Preferència en la contractació pública d’empreses andorranes
1. El Govern, els comuns i les empreses parapúbliques i societats públiques estableixen les mesures necessàries, per tal de prioritzar la contractació d’empreses i professionals andorrans, en tots els processos de contractació mentre no existeixi un acord amb la Unió Europea que permeti que els professionals i les empreses andorranes puguin ofertar els seus serveis a l’exterior en igualat d’oportunitats.

2. El Govern desenvolupa una campanya de sensibilització respecte els beneficis i avantatges de comprar i contractar serveis al país.

Secció tercera. Mesures específiques per al sector de la construcció
Article 10. Programa per a la rehabilitació d’habitatges
El Govern desenvolupa, en col·laboració amb els comuns, un programa de rehabilitació d’habitatge i millora de la trama urbana per la reforma dels entorns i equipaments públics, amb concertació de la inversió pública i privada, per a l’augment de la qualitat de vida dels ciutadans, l’accés a l’habitatge i la reconducció de l’activitat del sector de la construcció.

Article 11. Programa per a la construcció d’habitatge concertat
El Govern ha de dotar pressupostàriament dos projectes d’habitatge de titularitat pública de lloguer abans del 31 de desembre de 2009, mitjançant concertació amb el sector privat i els comuns, per a l’aportació mixta entre públic i privat de béns immobles i treballs de construcció, atenent de forma especial els col·lectius més necessitats.

Secció quarta. Augment de la liquidesa famílies i empreses
Article 12. Actualització de la renda en els arrendaments
1. A partir de l’entrada en vigor de la present Llei i per un període de 12 mesos, el preu de l’arrendament d’habitatges i locals comercials i arrendaments rústics no podran incrementar-se, ni que sigui per la via de la successió de contractes, sense perjudici de les pròrrogues que el Govern pugui acordar a l’esmentat termini.

2. Un cop expirat el termini objecte del paràgraf precedent, o qualsevol de les seves pròrrogues l’increment establert per disposició legal, o contractualment, es farà d’acord amb la renda vigent a l’entrada en vigor de la present Llei.
Article 13. Reducció del termini de preavís i indemnització en cas de resolució del contracte d’arrendament de locals comercials
Se suprimeix la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada del contracte d’arrendament de locals comercials. Es redueix el termini de preavís, en tots els casos, a un mes. El termini de pròrroga tàcita és de tres anys.

Article 14. Ampliació del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris
1. El Govern ha d’acordar juntament amb l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) els requisits i criteris per a l’ampliació en un mínim de dos anys suplementaris del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris per al primer habitatge.

2. Els tràmits necessaris per la formalització d’aquestes ampliacions estan exempts del pagament de taxes notarials, registrals i fiscals.

3. Els interessats poden acollir-se a aquesta mesura fins al 30 de juny de 2009.

Article 15. Tarifes FEDA i STA
1. Es deroga el cànon que grava els rebuts emesos per FEDA i STA.

2. El tipus de gravamen sobre els serveis de comunicacions i de subministrament elèctric queda establert en el 4%.

3. El Govern encomana als Consells d’Administració de FEDA i STA un estudi de reducció de les tarifes dels serveis que presten amb l’objectiu de repercutir en els ciutadans i en les empreses d’Andorra part dels beneficis de les dues entitats parapúbliques sense comprometre els seus plans d’actuació i d’inversions futurs. Aquesta reducció opera a comptar de la facturació del mes de gener del 2009.

Article 16. Pagament als proveïdors d’empreses públiques
1. El Govern i les empreses parapúbliques atenen les factures pendents de pagament a la data d’aprovació d’aquesta Llei i aquelles que es presentin amb posterioritat, en el termini màxim de cinquanta-cinc dies a comptar de la seva data de presentació.
2. Superat aquest termini l’import de la factura a satisfer merita l’interès legal.

3. El Govern i les empreses parapúbliques poden interrompre motivadament el termini de pagament, quan s’hagin de practicar actuacions de control o d’instrucció del procés de pagament.

Article 17. Fraccionament en el pagament del deute tributari
1. D’ençà l’aprovació de la present Llei i pel termini de dos anys, els obligats tributaris poden prorrogar fins a 24 mesos els deutes tributaris mitjançant pagaments mensuals, o a proposta de l’obligat tributari d’un pagament fraccionat que en cap cas podrà superar els 24 mesos. L’ajornament merita en tot cas l’interès legal. El Govern demana les garanties i afiançaments que entengui necessaris per a l’esmentat ajornament, en complement del que es disposa en l’article 36 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996.

2. Durant el període de 24 mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, s’eximeix als obligats tributaris de la liquidació dels pagaments mitjançant acompte establert en la normativa reguladora dels impostos indirectes.

Capítol tercer. Impuls de l’activitat econòmica
Article 18. Crèdits tous per a noves iniciatives empresarials
1. Atesa la complicada situació financera a nivell internacional marcada per una manca de liquidesa en tot el sistema bancari així com per la implantació de fortes mesures restrictives en el risc creditici, i tenint molt present l’efecte perjudicial a curt i a llarg termini que aquesta restricció del crèdit pot tenir sobre el creixement i el desenvolupament econòmic, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de noves iniciatives empresarials i/o professionals. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.

2. En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’establir, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals, els criteris d’accés a aquest programa.

Article 19. Crèdits tous per a la reconversió i expansió d’activitats
1. Davant de la necessitat d’afavorir i facilitar les reconversions professionals i d’empreses amb l’objectiu de minimitzar la pèrdua de llocs de treball i el risc de tancament d’alguns negocis, el Consell General declara d’interès nacional i social l’establiment de crèdits amb tipus preferents per al finançament de processos de reconversió i expansió d’activitats empresarials. D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el Govern encomana a l’INAF que promogui l’establiment de les línies creditícies que s’escaiguin a l’empara del que preveuen la Llei d’ordenació del sistema financer, de 27 de novembre del 1993, i la Llei de coeficients d’inversions obligatòries, de 30 de juny del 1994, per aplicar aquesta declaració.

2. En el termini de tres mesos el Govern estableix, amb concertació amb les principals associacions empresarials i els col·legis professionals els criteris d’accés a aquest programa.

Article 20. Energies alternatives
1. El Govern estableix un programa d’ajudes i subvencions per a la instal·lació de panells solars i altres inversions que permetin diversificar les fonts energètiques i aprofitar els recursos naturals.

2. En el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la llei, el Govern ha d’aprovar les mesures normatives escaients per a la implantació de fonts d’energies alternatives en els edificis de nova construcció i en els edificis de rehabilitació.

Article 21. Publicitat als taxis
1. Els titulars de llicències de taxi poden contractar l’ús de l’interior i de l’exterior del vehicle per a finalitats publicitàries.

2. Aquesta publicitat ha de ser reglamentada.

Capítol quart. Administració pública
Secció primera. Finances públiques
Article 22. Reducció de la despesa sumptuària
1. El Govern redueix, en el Pressupost 2009, en almenys el 25% la dotació de les partides pressupostàries corresponents als comptes econòmics 22610, Atencions protocol·làries i de representació, 22660 Reunions, conferències i cursets, 22670 Publicitat i propaganda, 22760 Estudis i treballs tècnics, 230 i 231 Reemborsament de dietes i locomoció que tenen una dotació pressupostària total per a l’any 2008 de 6.821.932,12€.

2. S’encomana al Govern la reducció en el projecte de pressupost de l’any 2009 en un mínim d’un 25% les despeses de les ambaixades, limitant el nombre d’ambaixadors.

Article 23. Retribucions dels alts càrrecs i personal de relació especial
Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, dels secretaris d’Estat, del secretari general del Govern, del cap de Gabinet del cap de Govern, del cap de protocol i del personal de relació especial de l’Administració general no poden ser objecte de cap increment, per cap concepte, durant l’exercici 2009.

Article 24. Mancomunitat de serveis i contractacions públiques
El Govern ha de presentar en un termini de 2 mesos un pla contenint les iniciatives, normatives i de concertació, per tal que les administracions públiques i les empreses parapúbliques procedeixin a mancomunar la contractació d’obres, serveis i subministraments, cercant sinèrgies i economies d’escala.

Secció segona. Administració de Justícia
Article 25. Mitjans de l’Administració de Justícia
El Govern, amb la necessària concertació amb el Consell Superior de Justícia, ha d’incloure en el Pressupost 2009 els mitjans necessaris per a l’agilització dels procediments judicials, amb especial incidència en l’apartat d’execucions, en els procediments d’arrendaments urbans i en els procediments de suspensió de pagaments i fallida, amb la finalitat d’incrementar la confiança i la seguretat en el tràfec mercantil dels operadors econòmics.

Secció tercera. Mesures d’agilització i simplificació de tràmits administratius
Article 26. Tràmits administratius
1. El Govern reordena els tràmits administratius de manera que no es requereixi dels administrats cap document o informació que disposi l’Administració General, els comuns o les empreses parapúbliques.

2. El Govern ha d’elaborar i aprovar en el termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present llei un procediment simplificat per a l’obertura de comerços i la constitució de societats mercantils.

Secció quarta. Mesures per millorar l’Administració Pública
Article 27. Mútua de funcionaris
El Govern en el termini màxim de dos mesos, a comptar de l’entrada en vigor de la present llei, prèvia concertació amb els sindicats més representatius de la Funció Pública, atenent al principi d’equilibri econòmic i preveient una gestió comptable diferenciada, ha de desenvolupar el que disposa l’article 82.3 de la Llei de Funció Pública amb la finalitat que “Reglamentàriament quedi regulada en tots els aspectes la mútua de funcionaris de l’Administració general”.

Article 28. Transferències corrents a l’exterior
El Govern ha de trametre al Consell General, tant en l’elaboració del pressupost com en la liquidació, tota la informació perquè el Consell General pugui fer un control suficient sobre les despeses del subconcepte 49200, transferències corrents a l’exterior.

Disposicions finals
Primera
S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text complet de les lleis resultant de les modificacions introduïdes en la present Llei. Prèviament a la seva publicació, el Govern ha de presentar a la Sindicatura els textos normatius als efectes de procedir al control de la legislació delegada segons s’estableix en l’article 59 de la Constitució. La Sindicatura emetrà o denegarà l’autorització per a la seva publicació en el termini màxim de trenta dies.

Segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Comunicat de la PIME sobre la taula de comerç del 20.11.2008

2008-11-24T16:48:00.003+01:00

(Publicat avui al diari Més Andorra)

La PIME lamenta no haver estat convidada una vegada més a la reunió de comerç que va tenir lloc el dia 20.11.2008 a l’edifici de Govern.
Potser el fet que, des d’un inici, hagi estat en contra de la prolongació d’horaris comercials i, per tant, no estigui d’acord amb les grans empreses, hagi fet que no es comptés amb la nostra presència.
La PIME opina, no obstant, que el problema turístic no es solucionarà amb el canvi d’horaris comercials. També lamentem que, des de Govern, concretament al Dept. de Comerç, no hi hagi cap estudi que ens permeti opinar amb dades reals i no amb especulacions.

Seguim pensant que el país té un problema estructural i que des de Govern es continuen posant pegats sense pensar en les conseqüències. Per a la PIME, això no arreglarà el problema del turisme, però sí agreujarà el problema dels nostres empleats, creant una fractura familiar que sí repercutirà sobre l’atenció al client i la qualitat del servei.

Pensem que aquest tipus de mesures és contraproduent i es contradiu amb els objectius del projecte Andorra 2020, posat en marxa amb tant rebombori. En aquell moment semblava que teníem uns objectius clars i que coneixíem el camí que havíem d’emprar. Abandonant el lema d’Andorra “qui dia passa, any empeny”.

Horaris comercials: reunió a la Cambra de Comerç del 16.10.2008

2008-11-07T12:02:00.003+01:00

COMUNICAT DE LA PIME (ASSOCIACIÓ DE LA MICRO,

PETITA I MITJANA EMPRESA D’ANDORRA)

23.10.2008

HORARIS COMERCIALS: REUNIÓ A LA CAMBRA DE COMERÇ DEL 16.10.2008

El dijous 16 d’octubre PIME d’Andorra va tenir el plaer de ser convidada per la Cambra de Comerç d’Andorra per participar a la reflexió sobre els horaris comercials. A l’acte, presidit pel Sr. Pallàs, President de la Cambra de Comerç d’Andorra, hi van assistir els representants dels grans magatzems d’Andorra, propietaris de petites i mitjanes botigues, la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra, representada pel Sr. David Fraissinet, 2 representants del Ministeri de Comerç i Indústria, així com un representant de PIME d’Andorra (Sr. Marc Aleix).

La pregunta a debatre va ser única i exclusiva:
“A favor o en contra de l’obertura de l’horari comercial fins les 21H00 i si possible fins les 22H00?”

Ràpidament, la sala es va dividir en 2 camps:
- els petits i mitjans comerciants, que van defensar l’status quo actual, i
- els grans magatzems, més la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra, els quals defensaven una liberalització total dels horaris fins les 21H00 i si possible fins les 22H00, amb obertura el dia 14 de març, Dia de la Constitució d’Andorra.

Per no haver pogut tenir la llibertat de defensar els arguments a dins de la sala, PIME d’Andorra ho fa ara i es pregunta:
- Per què i degut a què hem arribat a aquest debat?
- Si hi ha problema, potser fora bo veure el perquè, i això des d’abans de la crisi actual.
- Per què el comerç està patint una forta davallada a Andorra?
- Si els nostres visitants estan cada cop menys presents, què és el que passa?
- Si el nostre personal és poc competent, de qui n’és la culpa i com pensem arreglar el tema?
- Pot pensar algú que es pot fer treballar amb un bon rendiment i content una mare o un pare després de les 20H00 amb els fills a una guarderia?
- Alguna vegada hem pensat que personal i empresaris també han de tenir una vida familiar i social digna per poder rendir millor?
- La paraula família té avui dia algun sentit a Andorra?
- Com es pot menysprear el 14 de març, Dia de la Constitució?

Sr. President de la Cambra de Comerç, Andorra té avui dia problemes estructurals i econòmics, els quals, si no som capaços de definir per corregir-los, s’aniran agravant. Tots els representants de la societat civil hem de ser capaços de seure junts per parlar de tot el que fa mal. Fugir dels temes de fons i pensar que la liberalització dels horaris comercials corregirà la davallada comercial i financera que pateix Andorra és una trista tonteria, indigna d’empresaris seriosos i competents.

Per tot això, el dia 16 d’octubre, PIME d’Andorra és va manifestar contra la liberalització dels horaris comercials.

Com podrem conciliar l'horari laboral i familiar?

2008-10-22T16:52:00.003+02:00

COMUNICAT DE LA PIME (Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra)

(Publicat pel diari Més Andorra el 14.10.2008, núm. 756)

En relació al nostre suposat acord sobre el tema d’ampliar els horaris comercials des de la PIME volem manifestar que:

- En cap moment la nostra entitat ha estat d’acord amb aquesta decisió ja que entenem que els nostres afiliats no podem assumir aquest cost addicional d’hores i una vegada més tornarem a crear un greuge comparatiu entre la petita empresa i les grans empreses.
- Considerem que abans de prendre aquesta decisió cal tenir la certesa que això podria incrementar el consum, cosa que dubtem.
- La PIME també considera que quan parlem d’ampliar l’horari comercial també tenim de parlar d’ampliar l’horari de molts altres serveis, escoles bressol, casals extra escolars, transport públic, restaurants i allargar l’horari d´ altres, cinema, espectacles, etc...
- La PIME es demana com podrem conciliar l’horari laboral i familiar ? perquè si l’Infant es recull a l’escola bressol o Casal cal tenir en compte que al matí a les 8h30-9h tindrà de tornar a iniciar la seva jornada. Que volem que Andorra sigui un país totalment d’ estructurat a nivell social i familiar? Si això volem es el Camí que cal emprendre.
- Si més no la PIME considera que es pot estudiar algun canvi d’horari però en casos molt concrets i que no superin els dos o tres dies l’any.
- A mes pensem que la falta de vendes no esta directament relacionada amb els horaris comercials , però en la conjuntura actual del país en la qual no hem tingut en compte els canvis i desitjos dels nostres visitants així com la manca de definició del nostre futur.

Ofereixes o busques feina?

2008-06-10T11:14:00.002+02:00

Ofereixes o busques feina?

Nou questionari PIME

2008-06-10T11:12:00.001+02:00

questionari

Carta de presentació nous horaris PIME

2008-06-10T10:48:00.001+02:00

Andorra la Vella, Febrer 2008
Benvolgut Sr. o Sra.:

Per la present us comuniquem que a partir de gener, P.I.M.E (Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra) posa a la vostra disposició, un servei directe d’atenció al públic representat per la Sra. Montse Peypoch, que els atendrà ja sigui a la nostra seu, o desplaçant-se al seu despatx, segons hora concertada. Els nostres horaris de disponibilitat són:els dimarts de 9 a 17 h., i els divendres de 14.30h a18.30 h.
Aprofitem per recordar-vos les nostres noves dades:
Av. Doctor Mitjavila, núm 36 - 1er pis - AD500 Andorra La Vella.
Tel.: 824 344 - Fax: 810050
Pàgina WEB: www.pimeandorra.com – Correu electrònic: info@pimeandorra.com

Preguem vulgueu prendre nota del present comunicat.
Aprofitem l’avinentesa per a saludar-vos molt atentament,

Marc Aleix Tugàs Montse Peypoch
President Dept. Administratiu i comercial
P.I.M.E P.I.M.E

Qui protegeix les empreses andorranes?

2006-10-02T13:56:00.000+02:00

Qui protegeix les empreses andorranes? (Marc Aleix Tugas - President)

article publicat el 02/10/06 al Diari d'Andorra

Com vostès ja saben, l’economia d’Andorra descansa sobre tres grans sectors: el bancari, el turisme i el comerç i, per últim, l’immobiliari i de la construcció.

M’agradaria fer algunes constatacions de la realitat econòmica que viu el nostre país.
Al nostre entendre, i a trets generals, la banca andorrana hauria de mirar més cap a Europa, ja que estem al mig d’ aquest espai econòmic, i incidir en l’ajuda –oferir consells, maneres de fer i préstecs interessants (amb interessos preferencials) per a les Pimes andorranes, cosa que els permetria renovar-se per afrontar nous reptes.

Turisme i comerç

Des de fa dècades, la nostra administració pública ha provat de separar aquest dos sectors, els quals només poden viure l’un amb l’altre i, malauradament, malgrat les advertències reiterades d’alguns sectors i personatges de les nostres valls, hem de constatar que el 2005 el sector va perdre 967.591 turistes (xifra facilitada per l’administració). És a dir, en termes de mercat, el 2005 el sector de turisme i comerç va perdre 463,4 milions d’euros. Aquí no voldria espantar-vos parlant de la davallada que comportarà el 2006, amb les repercussions força negatives que aquesta xifra comporta en l’economia de les Pimes.

Hem perdut, però per què?

Els andorrans i, sobretot, els nostres polítics i, en especial, els ministeris de Turisme i d’Economia només han fet una valoració del seu ego, que no té res a veure amb la realitat. Proven de vendre una Andorra ideal, molt bella, però els clients no la veuen així i no la veuen d’aquesta manera perquè no ens n’hem cuidat. El comerç i el turisme funcionen partint d’unes regles molt estrictes, que malgrat els estudis fets per la nostra administració i pagats pel poble andorrà, no han estat mai considerades. La qual cosa comporta que escoltem per part dels nostres veïns immediats, que representen més del 80% de l’economia turística i comercial, frases del tipus: “L’Andorre c’est un chantier continue.” “Andorra obras, colas y nada más.”

Però, com ja els he dit, aquesta preocupació no afecta l’àmbit polític, que viu en una altra Andorra. No som capaços de mantenir les nostres plantilles, per tant és pura utopia pretendre una qualitat de serveis turístics i comercials. Hem de veure la realitat d’avui.

Hem perdut el turisme d’estiu! I per no voler veure la realitat, perdrem el d’hivern. De res serveix dir que tenim les millors pistes dels Pirineus si els turistes deixen de venir. És fals dir que la davallada del turisme a Andorra està provocada per l’efecte renda. La despesa mitjana per persona i viatge tendeix a augmentar tant a França com a Espanya.

Immobiliària i constructors

El famós estudi de McKinsey –Andorra 2020, l’Andorra que tots volem– diu que el 2020 l’increment de població a Andorra arribarà als 80.590 habitants, és a dir, un 4,8% més. PIME Andorra es demana per què es construeixen tants immobles avui si la nostra gent no hi te accés. On és el dret a un habitatge digne, inscrit en la nostra Constitució?
Penseu sincerament que els empresaris andorrans podem augmentar en el context actual la part salarial de les nostres plantilles? Un augment, d’altra banda, necessari per fer front a aquesta especulació de preus i per viure dignament .
És que es pot pensar que amb aquesta situació la qualitat de servei en les nostres plantilles pugui millorar?
Estem immersos en un caos circulatori. Ens podem permetre que avui en dia siguin els controladors d’obres la màxima autoritat d’aquest país?

PIME Andorra demana als nostres polítics ordre i respecte per al nostre país.

Aquesta demanda, avui en dia, em sembla pura utopia, i dic utopia en veure el que els nostres governants pretenen fer-nos amb la llei d’inversions estrangeres, una llei elaborada de manera totalment aliena a les empreses andorranes, ja que no hi estem contemplades enlloc.

–Avui encara no tenim un registre de comerç i societats actualitzat i deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim una fiscalitat definida i deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim un sistema de comptabilitat definit i deixarem entrar empreses estrangeres?
–Molts col·lectius professionals (economistes, advocats, metges...) veuran perillar la seva branca, a causa de la poca precisió i indefinició del redactat de la llei. Quina seguretat els donarà? I deixarem entrar empreses estrangeres?
–Moltes empreses del teixit empresarial andorrà estan en situació precària per l’intrusisme (fusteries, tallers de joieria, lampistes...) i deixarem entrar empreses estrangeres?
–La quota d’immigració fluctuant establerta no té res a veure o no s’adequa amb les necessitats reals dels empresaris, però deixarem entrar empreses estrangeres?
–No tenim cap política de formació professional en els sectors cabdals de l’economia andorrana, però deixarem entrar empreses estrangeres?

La llei d’inversió estrangera és un model obert a gairebé la totalitat dels sectors econòmics andorrans.

L’autorització que els inversors estrangers hauran de demanar al Govern només serà obligatòria el primer any, després ja no. Un cop tinguin l’examen aprovat “viva la pepa”. I tanmateix, els criteris per refusar o atorgar, no queden definits en la llei. Sinó que quedaran definits per criteris dels polítics de torn.

Això senyors, em recorda una broma: “Un avió tripulat per tres pilots (un francès, un espanyol i un andorrà) estava faltat de combustible i, per arribar a bon port, un tripulant havia de ser-ne expulsat. El criteri de selecció va ser el següent: tres preguntes eliminatòries, una per a cada tripulant. La primera per al pilot francès: a quin país es va tirar la primera bomba atòmica? Al Japó, bé.
Al pilot espanyol: a quina ciutat? Hiroshima, bé.
I a l’andorrà: nom, cognoms i direcció de les víctimes?”

Doncs bé, aquest podria ser un dels criteris del Govern.

Així, atenent tots aquest punts, la PIME Andorra té dificultats de combregar amb rodes de molí i està convençuda que la llei actual només pot beneficiar empreses poc serioses i d’altres gens interessants per al país, les quals tindran interès en el mercat interior tradicional, bàsicament el comerç, l’hostaleria, la indústria i d’altres. I competiran directament amb les empreses andorranes, a les quals –vista la situació actual– no els fa falta una ajuda amb més competència.
Per acabar, PIME Andorra es mostra en contra d’aquesta llei i voldria recomanar al Govern de fer els estudis amb empreses nacionals, en comptes d’encomanar-los a empreses foranes, com és el cas de McKinsey.

Aquestes actuacions denoten, per part del Govern, que existeix un greu menyspreu envers les capacitats dels nostres empresaris i professionals, però també dels ciutadans andorrans que viuen la realitat que té lloc dia a dia. Sobretot, no s’oblidin que si les tendències econòmiques mundials porten a l’alliberament econòmic entre països, la realitat és, i no l’hem d’oblidar, que l’Estat que més predica el liberalisme econòmic és el mateix que el 1953 va promulgar l’small bussiness act, llei que se suposa que hauria d’haver estat proposada en l’estudi McKinsey.

Havent llegit reiteradament els 7 capítols i els 21 articles, més les disposicions transitòries d’aquesta llei, PIME Andorra troba a faltar en el redactat d’aquesta llei un motiu clar, el perquè de la llei.

És per tots aquests motius que PIME Andorra demana la retirada del referit projecte i proposa la redacció d’un nou esborrany, consensuat amb la societat civil, sense oblidar-se les Pimes. Aquest nou redactat hauria d’incloure en el contingut una obertura de la nostra economia a la inversió estrangera –molt limitada però selectiva en el primer moment–, que privilegiï per damunt dels interessos estrangers els dels ciutadans i empresaris del país.

“L’oblida’t “ Tributari.

2006-08-24T12:59:00.000+02:00

“L’oblida’t “ Tributari.

Si algun dia m’haguessin demanat de parlar d’impostos, o de taxes, o d’ economia , m’hauria costat creure’m.

Més encara, si m’haguessin demanat de parlar-ne en un fòrum format de persones especialitzades, d’experts, crec que hauria fugit amb una molt bona excusa, la de mal pagador.

Però, bé, sigui perquè no m’ho vaig pensar prou abans d’acceptar el repte, sigui perquè la proposta de la Societat Andorrana de Ciències em va agafar desprevingut i massa relaxat aquell vespre quan el telèfon va sonar a casa, fa un parell de mesos, aquí estic, envoltat de persones que d’això en sabem molt més que jo, i sense més escapatòria possible que la defensar la meva ponència.

Per tant, no orientaré la meva exposició des del punt de vita tècnic, no ho sabria fer, soc massa inexpert en el tema, i a més faria competència deslleial a un sector de professionals ben formats.

Ho orientaré des del punt de vista del que gairebé mai està consultat, a Andorra, a la Seca a la Meca o arreu del món, a l’hora de prendre les grans decisions d’estat: el ciutadà, l’empresari, i si petit, encara menys consultat, l’assalariat, el jubilat, és a dir, tots els que obligatòriament els tocarà pagar i... callar. Els que junts disposen d’un potencial immens que no saben utilitzar. Per això, el meu punt de vista reflectirà, amb més o menys encert, el punt de vista del descuidat tributari o amb un joc de paraules casolà, “ l’oblidat “ tributari, fent referència, cal dir-ho ? a l’obligat tributari del qual, darrerament s’ha fet tant esment.

El model fiscal andorrà ? quin hauria de ser ?

Si agafem la paraula model, en el sentit de la definició del diccionari de la llengua catalana, llegim: “ Allò que hom imita o hauria d’imitar per la seva perfecció“ .

D’aquesta definició se’n desprenen dues reflexions.

Una, que el model que hauríem d’imitar és el de cap impost: aquest, potser, seria el model perfecte. Però, si somiar és gratuït, viure costa car, i doncs aquest model no és aplicable i per tant, imperfecte.

L’altra reflecció és que a Andorra ja fa anys i panys que parlem d’un “model” de país, i probablement des de que tenim Govern, que no vol dir que tinguem us de raó, sentim parlar “d’un model de país”, i per tant d’un model d’impostos, model eludit o improvisat.

Segons el país que voldrem tenir haurem de pagar uns impostos, o, potser, segons els impostos que podrem pagar, tindrem un tipus de país, amb, o sense model.

El debat continua obert, més obert que mai, ja que darrerament l’introducció de l’ISI, IMI, IPI i altres impostos indirectes a Andorra ha creat tanta alarma com les malifetes del “Chicungugna” a l’Illa de la Reunion.

De sobta, amb poc preavís i amb menys explicacions encara que les es propicien als passatgers de l’avió al moment d’embarcar, ens arriba aquesta plaga impositiva.

Per més Inri, cal tenir en compte que la cultura fiscal de “ l’Oblidat tributari” és més curta que l’avís de les sirenes dels ciutadans a punt d’ésser bombardejats - Gairebé nul·la.

En dos mesos, t’havies de decidir per “determinació directa “ o “estimació “. Havies de procedir a realitzar uns càlculs que si les grans empreses andorranes podien fàcilment assumir, a les petites empreses andorranes, se’ls feia molt complicat.

Resulta que, per qui no coneix Andorra de ben a prop, el nostre Petit país, i dic “ petit “ a propòsit i sense cap menyspreu , al contrari, està constituït de 96% de petites o molt petites empreses.

Així doncs, el petit empresari, sovint acumula les funcions de patró, d’assalariat, de tècnic, a les quals ara, se li haurà d’afegir, la de comptable.

Entre aquestes petites empreses, algunes mai havien disposat d’una comptabilitat que no fos gran cosa més que obrir i tancar un calaix, una comptabilitat ben casolana, i en tot cas, el marc general fiscal quedant per definir des dels “ imposants “ fiscalitzadors, ningú tenia ben clar quin havia de ser el model que empraria.

Voldria, aquí, obrir una parèntesi i aprofitant els experts que m’envolten, saber si el marc general fiscal o el pla general comptable estan ja definits o si encara estem en busca d’un “ model.”

Un cop més, a manca de model, indecisió i indefinició generen dubtes, angoixa i de retruc pessimisme, un flat favor a l’empresari.

Queda clar que al discurs oficial de caire optimista de “ tot va bé”, “tot està sota control” i “ no hi ha motiu d’alarma “, nosaltres oposem un missatge de preocupació, de dubte, crec , sans i lícits

I doncs, perquè preocupació?

Perquè, a manca de “ model “ ja fa temps que “ l’oblidat tributari “, d’una manera o altra, ja va tributant.

A tal efecte, permeteu-me que us faci una petita relació del què ja fa alguns dies que anem, els uns o els altres, quan no és tots plegats, pagant a les arques públiques:

- taxa sobre la tinència de vehicles.

- taxa sobre el consum.

- impost de mercaderies indirectes.(IMI)

-tarifa exterior comuna (TEC)

-cànon sobre el consum de electricitat

- cànon sobre el consum de telèfon.

-taxa sobre el joc del bingo.

-taxa per raó de servei de fer publica notarial.

-impost sobre transmissions patrimonials immobiliaris (ITP)

-impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.

-impost indirecte sobre la prestació de serveis de assegurança.

-impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals

-impost sobre la producció interna(IPI)

-impost sobre les activitats comercials(IAC)

- taxa sobre el registre dels titulars de activitats econòmiques.

- taxa de la oficina de marques.

-taxes judicials.

-taxa en matèria de immigració

-tributs comunal “no m’estendré”

-impost tradicional del foc i lloc

-impost sobre la propietat immobiliària.

-impost sobre els rendiments arrendataris.

-impost de radicació d’activitats comercials,empresarials i professionals

-taxes per la prestació de serveis comunals

-impost sobre la prestació de serveis(ISI).

- Taxa sobre d’inspecció tècnica de vehicles, ara casualment en via de privatització i augmentada d’un 10%, o més. ( 26 )

- IGI aviat, i en el futur el probable impost sobre les societats oscil3lant entre el 5% i el 13 %, del qual, “el model” d’inspiració ens podria venir d’Irlanda, segons declaracions del Ministre d’assumptes Exteriors.

Per sort, en mig d’aquest enumeració no sé si exhaustiva, però extenuant de llegir i gens exaltant d’afrontar, m’alegro de no ser ludòpata i de no està sotmès a la taxa sobre el joc del Bingo. D’alguna cosa m’escaparé i portaré el feix impositiu de manera més lleugera.

Però si, i ben contràriament als que alguns em voldrien fer dir, com molts dels meus conciutadans, no estic de cap manera oposat a contribuir amb el meu esforç laboral i personal a les despeses generades per l’administració pública, el que crec que des de l’Estat, s’ha oblidat de fer, és considerar les despeses que la gran majoria d’ empresaris, petits per essència, amb consonància amb el país, han hagut de suportar. Vull parlar de la contribució exagerada a les arques privades d’alguns terratinents, propietaris de locals comercials o d’habitatge, no tots, per sort, que han sucumbit a les sirenes de l’especulació financera i han generat, per a ells, beneficis substancials i per als seus llogaters unes despeses importants que han malmès l’economia productiva andorrana.

Vet aquí, una contribució no pública que prou ha gravat l’economia andorrana i que a escala de país, acabarà, potser, matant la gallina dels ous d’or.

Difícilment pot l’empresari, l’assalariat, el resident o ciutadà andorrana prosperar si, per una banda no es té en compte que abans d’introduir nous impostos, hagués estat assenyat disposar de temps per instruir, educar els futurs obligats tributaris i alhora, introduir mesures compensatòries.

Si no s’hagués tingut en compte que l’obligat tributari ja contribueix a les arques públiques, i que potser s’hauria hagut d’harmonitzar la introducció dels nous impostos amb les taxes, tributs i cànons ja existents.

S’hauria hagut de tenir en compte les despeses importants que molts petits empresaris han de sufragar en concepte de lloguers sovint en desproporció amb l’activitat econòmica generada i els beneficis produïts.

Tenir en compte la manca de garanties de poder renovar el lloguer del seu local comercial, Més d’una vegada hem sentit a parlar de lloguers triplicats o quintuplicats a la renovació del contracte.

Perquè govern ha seguit com a únic precepte de la seva política que el lliure mercat tot ho regula, i no ha seguit les recomanacions de l’article 32 de la Constitució que ben clarament ens diu :

L'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.

Tenir en compte que els impostos, segons diu la nostra Constitució, han de ser sufragats per tothom, segons les seves possibilitats.

L’ Article 37diu:

Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

No és pot imposar l’activitat econòmica d’algunes empreses quan altres sectors o alts sous de l’empresa privada o de la funció pública ben superiors als minsos o inexistents beneficis, en queden exempts.

No es pot parlar i introduir impostos indirectes sobre els serveis i ignorar els impostos directes sobre beneficis de les empreses.

Algunes empreses a Andorra no generen activitat i produeixen uns beneficis sucosos, aquestes, però, queden curiosament en marge de tota càrrega fiscal. On és la distribució equitativa de les càrregues fiscals?

També, tenir en compte, que el creixement econòmic d’Andorra està estancat, possiblement immers en un retrocés preocupant, ho diuen les mateixes estadístiques oficials, fa pocs dies, en les quals se’ns anunciava, que el primer semestre de l’any 2006 havia vist una davallada de les pernoctacions de 270 000 unitats, o per altra banda, que des de l’any 2000 el nombre de visitants a Andorra ja no solament es manté, sinó que inexorablement disminueix.

No tinc intenció d’entrar en una llarga i avorrida relació de dades. Deixem-ho així, la nostra economia va mal.

Un model fiscal ha d’anar emmarcat dins d’un model de país, i tinc dubtes, profunds, i certament ben fundats, a la vista del dia a dia andorrà de si encara no preferim parlar del sexe dels àngels, de política ficció, de futbol o de la reintroducció de l’os o del trencalòs, en lloc de definir i d’aplicar, una vegada per totes, el model que volem.

Un model fiscal ha d’anar acompanyat d’un projecte de país rigorós. Dubto, un cop més, que aquest sigui el cas.

La pregunta podria ser: Com podem demanar un esforç de contribució als empresaris, assalariats, i altres residents a Andorra quan l’economia andorrana passa pel que probablement, seria el seu pitjor moment en els darrers seixanta anys ?

Com podem afegir més càrrega fiscal a la llarga llista anteriorment esmentada?

Per acabar, i com a conclusió, no definitiva, ja que suposo que les ponències i conseqüents debats donaran per a molt, i tot i amb això, el debat sobre un model fiscal andorrà, o forà, no quedarà mai clos, voldria dir, que, el què per a mi, inexpert econòmic i fiscal, un model hauria de considerar, seria:

- Uns impostos lleugers, en els quals tothom , i insisteixo, tothom, en la mesura de les seves possibilitats, amb impostos directes i indirectes hi contribueixi.

- Impostos molt lleugers sobre les activitats comercials, sempre i quan es generin beneficis substancials.

- Impostos sobre inversió estrangera a fins especulatives

- Impostos sobre els sous a partir d’uns salaris importants amb relació al nivell de vida a Andorra.

- Uns impostos que no serveixin únicament a suportar la despesar pública sinó també a crear opcions de vida i de treball entre els menys afavorits.

- Considerar la “ petitesa del nostre país “la constitució i la fragilitat dels que porten anys treballant a Andorra i copsar el parer dels que hi viuen i treballen abans d’anar a consultar assessors forans, que, per molt vàlids que siguin, per ara, eludeixen la realitat del present, la de l’Andorra del 2006, amb la seva llarga trajectòria d’indefinició constant, buscant un model de país, amb la mira posada en aquest llunyà horitzó 2020.

- Perquè 2020 ? Quan els problemes del 2006 i del 2007, conseqüència de no voler veure la realitat dels anys passats, d’eludir tossudament aquest model de país i de fiscalitat que ja hauríem hagut de tenir des de fa anys.

Copsar el parer del ciutadà de peu, en un país tan petit com el nostre és gairebé una obligació. Anar a buscar assessors forans i llunyans per definir una política econòmica andorrana, és, al meu entendre, un error massa sovint repetit, a més de costar car.

Sobretot, establir un sistema impositiu que sigui equitatiu, clar i entenedor per a tothom, elaborat amb realisme i des de la realitat del país, tenim en compte la trajectòria econòmica i social .

Finalment en marge del tema proposat, crec que em toca agrair a la Societat Andorrana de Ciències, a la seva presidenta, la Senyora Àngels March, als Membres de la Junta i

Altres organitzadors d’aquest certamen, no solament d’haver-me convidat, si no també, d’organitzar, un cop l’any, al menys, una reflexió, compartida, entre experts i societat civil, sobre el passat, el present , i el futur de la nostra societat.

És un exercici, al meu entendre, sà i imprescindible.

Gràcies, dons, a la Societat Andorrana de Ciències, i gràcies, també, als demés assistents per haver-me amablement escoltat.

Claude Benet

DON'T GO TO ANDORRA

2006-03-23T12:40:00.000+01:00

DONT GO TO ANDORRA

Aquests últims temps fullejant els diferents articles apareguts a la premsa dAndorra he perdut, com aquell que diu, el meu llatí. He pogut llegir:

El P.I.B andorrà és dels més elevats dEuropa, fonts del Ministeri de finances.

El Senyor Pintat assegura:

El bon moment econòmic i social que viu el país.

Lendemà mateix de les declaracions del Senyor Cap de govern, apareix a la premsa: El 48% del avis de la capital viuen amb menys de 720. He desperar que aquest fenomen es produeix només a la capital però es veu que no. Precarietat, el 16% del padrins tenen uns ingressos mensuals inferiors a 360... Eh! Els meus no!

Deixant de costat lo social que hem de reconèixer que a Andorra no és un tema que ens molesti massa pot ser hauríem de crear una O.N.G que socupi daquests problemes i au! de cop la consciència tranquil·la.

Passem a lo econòmic. El turisme pateix una davallada del 5%. Bueno,... No és Massa!

5,4% menys de recaptació amb la duana el mes de gener i -20% el mes de febrer, Tampoc es massa alarmant...!

El millor encara està per venir (discurs del Cap de Govern el dia de la Constitució)

Senyor, a Andorra una part de la població estem renyits amb la realitat. I vet aquí que marriba aquest últim article: La reintroducció de lós impulsada per França provoca reticència al Principat, article que si hem permeten comentaré:

El ministeri de Medi Ambient Espanyol va anunciar divendres a través dun comunicat que ha impulsat mesures per garantir la protecció de lÓs Bru i que lacord amb ladministració francesa es formalitzarà el proper dia 28. Faltarà però a Andorra que segueix mostrant reticències pel que fa a la reintroducció del gran mamífer.

Hem pregunto: Tenen sentit comú aquesta gent de reimpulsar la reintroducció de lós?

Un dels aspectes polèmics és els danys que els ossos provoquen als ramats, és clar, que no és Andorra qui ha impulsat lalliberament dels ossos, sinó França. Nosaltres hem de guardar la roba!. Al Principat les indemnitzacions son inexistents. A Catalunya reben 120 per animal mort, a banda, 60 o 90 per atac. Quantia que entenem que el Govern Andorrà no pot assumir i en canvi sassumeixen sense cap reticència que limport del Túnel del Grau de la Sabata shagi multiplicat per 3. Aquí estem parlant de milions...

És clar, en temps difícils que venen es normal que el Ministeri de Finances faci comte amb les despeses ...

Considerem que la introducció de lós ens afectarà el 100% i que els beneficis que pot comportar com ara persones que ens visiten son molt menors que les reticències que es crearan alhora danar a la muntanya sense estar acompanyats de guàrdies. Això ha de ser fruit dun estudi efectuat pel Ministeri dAndorra, suposo...!

Tot això està molt bé, però en altres mitjans de credibilitat reconeguda es pot llegir: Les Français virent au vert. 84% diuen que lerosió de la biodiversitat empobreix lhabitatge comú, 71% pensen que aniquila la possibilitat de trobar nous

medicaments, 61% consideren que la degradació de la naturalesa no és el preu a pagar per un desenvolupament econòmic, 61% veuen conseqüències per la vida quotidiana.

Un aspecte que no agrada és la part consagrada a la protecció de la naturalesa que no representa més del 0,05% del pressupost de lestat. I què pensen els ciutadans?

96% jutgen que és totalment insuficient i que lEstat ha de rebaixar el pressupost a fi daugmentar aquest, 56% estant dacord a posar la ma a la butxaca. I ara hem direu: Aquests francesos! Doncs heu de saber que com més es puja a Europa endins aquestes enquestes son cada vegada més fortes i favorables a la naturalesa. A la veïna Espanya el llop i lós gaudeixen duna molt alta acceptació, mireu quin ha estat el increment turístic Asturià.

Els danys que els ossos provoquen als ramats: A la veïna França tenint una cabana de 573.000 animals, que viuen en llibertat a les muntanyes durant lestiu, els ramaders reconeixen la pèrdua dun 3 a 5% de fets per malalties, accidents, predació... Doncs entre 17.000 i 28.000 animals desapareixen bon any mal any. La part afectada a lós és de 200 bèsties, i sha de considerar que les indemnitzacions només es cobren quan es tracta dun ós.

Els beneficis son molt menors que les reticències, doncs un altre cop NO. Els professionals del turisme no shan deixat enganyar, sinó que recolzen totalment la iniciativa. ¿Com podria ser dun altre manera quan el 67% dels francesos consideren lós com un atractiu turístic? I els productes agrícoles els quals comporten mencions com Pays de lours Pas de lours, i altres reclams que facin menció de lós han vist un molt fort increment de venda.

Por als atacs: En tot, el Pirineu, de memòria de lhome només hi ha un cas documentat datac de lós envers una persona i data del 1.845.

Senyors, no creieu que enlloc de fer volar coloms valdria més uns i els altres asseures el més aviat possible per tal de rentar a casa la roba bruta i dacceptar el que ens ve a sobre per tal de parar totes aquestes reals males informacions que dia rere dia estan divulgades a Internet i que recomanen als nostres possibles turistes ...

... dont go to Andorra.

www.bootsnall.com/articles/05-06/ dont-go-to-andorra-la-vella-andorra-la-vella-andorra.html

I perquè no pugui dir-se que només es parla de turisme, senyors, os recomano, que doneu un cop dull i compareu a ...

... monsieurprix.

www.monsieurprix.com

Os adonareu que per mantenir el turisme de compra tindrem mal de caps en perspectiva.

He de recordar al Senyor Pintat que a la passada campanya electoral va fer esmena duna altre molt nociva enquesta sobre el turisme angles que ens visitava. Creu que hem fet els deures per a poder aprovar al Juny o haurem de tornar al Setembre?

Senyor, no faci com un Gran home de país veí, que després de la guerra civil amb un cèlebre discurs va dir:

Antes de la guerra estábamos delante del precipicio i ahora que hemos vencido hemos dado un paso al frente.

Marc Aleix i Tugas

L'ESPERIT DE SUPERACIÓ DE LA PIME PER A PODER SER CADA DIA MENYS "IDIOTES"

2006-03-03T11:34:00.000+01:00

LESPERIT DE SUPERACIÓ DE LA PIME PER A PODER SER CADA DIA MENYS IDIOTES

En la Roda de Premsa efectuada pel Ministre de Finances, per a presentar levolució econòmica, el passat dijous 23 de febrer, va esmentar una pressió social fortíssima, creada pels molts especialistes que hem tingut, i que ha conduït a una psicosi. Per a complementar les seves declaracions el Sr. Mirapeix, es va deixar endur pels seus pitjors registres lingüístics en utilitzar la paraula Idiotes per a referir-se a aquelles persones que no es creuen les dades fetes publiques pel Ministeri que encapçala.

Citació de la resposta de Mirapeix en relació a una pregunta del tipus Quina incidència ha tingut lISI en lIPC?

Ferran Mirapeix: Les persones que van dir en el seu dia que la inflació es situaria per sobre del 15%, només queda dir que això no sho creuen, i que no és veritat i que si no es creuen el 0.03%, es per que estaríem manipulant les dades, i si no quedarien com uns idiotes

Creguins Sr. Mirapeix, la responsabilitat dun ministre no és dinsultar a aquelles persones o col·lectius que tenen una altra previsió, o veuen la realitat des duna altra òptica. Shauria d' informar amb més qualitat el pobre ciutadà simple i donar-li els recursos per a poder entendre tan savis governants.

La mesura del significat de les paraules alhora de parlar son molt importants Sr. Mirapeix. Hem anat a buscar el significat daquesta lamentable expressió pronunciada pels seus ministerials llavis al Diccionari de la Llengua Catalana i idiota en llatí ve a dir 'profà, ignorant', i aquest terme en grec 'home particular, ciutadà simple', però també 'home vulgar, ignorant'. O bé volia dir amb el terme emprat que patim idiòcia? ( la idiòcia es un estat de dèficit dintel·ligència en el qual l'individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres ) O bé som estúpids? (sinònim).

En qualsevol cas Sr. Mirapeix, lamentem sincerament la seva actuació, i més tenint en compte que des de la PIME mai varem preveure una inflació per sobre del 15%. No obstant permetins dubtar de tan estudiades xifres, no volíem ferir la seva distingidíssima personalitat.

Demanem per tant vulgui rectificar quan tingui la ocasió de fer-ho, i sàpiga que els ciutadans i els empresaris estem molt molestos per la prepotència sobre les formes dactuació que estant tenint els membres del Govern, i agrairíem al Sr.PINTAT, com a màxim responsable del Govern Andorrà aplaudís o, si ho creu convenient, estirés les orelles, públicament, al vostre/nostre ministre de finances per les seves declaracions, o tot lo contrari fent cas omís de la carta que us adrecem amb la qual cosa us faríeu solidari de les ja esmentades declaracions.

Els membres de la PIME (10%, aproximadament, del teixit empresarial andorrà), no ens considerem grans economistes ni set ciències, però des de les glorioses declaracions del seu ministre, ja hem entrat a formar part duna futura i possible nova associació "ADICA" (Associació d'Idiotes Coneguts Andorrans) conjuntament amb daltres col·lectius professionals i persones.

Doncs els Idiotes de la PIME i amb la finalitat de sentir-nos un xic menys Idiotes, agrairíem que algun set ciències del ministeri o departament governamental corresponent, ens pugui aclarir alguns dels nostres dubtes, tot i explicant amb paraules entenedores com es calcula exactament l'IPC a Andorra.

PIME dAndorra.

CARTA OBERTA AL M.I. Sr. ALBERT PINTAT

2006-03-03T10:55:00.000+01:00

Molt Il·lustre Sr. Pintat,

Desprès de la demanda oficial que la PIME dAndorra i el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra van formular el dia 19 de desembre de 2005, al Ministre dEconomia Joel Font, li detallem a continuació el contingut de la mateixa per a informació.

La PIME, el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra i lAssociació de comptables són perfectament conscients de la necessitat per lEstat de dotar-se de recursos suficients per a dur a terme les seves missions fonamentals. La entrada en vigor del sistema dimposició indirecta respon a aquest objectiu.

Com a professionals immersos en la realitat socioeconòmica i contribuïdors del sistema de finançament estatal, volem insistir sobre la nostra preocupació de que lEstat, tot i responent a les seves missions, sàpiga mantenir una dimensió reduïda, aplicar una gestió rigorosa de lerari públic i faci que els ingressos derivats del nou sistema impositiu sapliquin de manera raonada, coherent i eficient.

Sense entrar a discutir la idoneïtat de tal o tal sistema fiscal, creiem que la futura entrada en vigor del sistema dimposició indirecta a Andorra, i en especial si considerem aquest sistema com una transició vers un sistema generalitzat dimpost sobre el valor afegit, aixeca una sèrie de problemàtiques que saniran resolent esperem en col·laboració amb els professionals implicats.

Ens permetem no obstant de citar tres problemàtiques que ens semblen urgent de tractar en terminis breus:

Disposar dun pla de comptes per les societats no financeres
Disposar duna llista de professionals autoritzats
Ampliar el termini de selecció del règim de tributació (determinació directa o objectiva)

Disposar dun marc normatiu de la comptabilitat de les empreses privades a ligual del que disposa el sector públic i el sector financer, ens sembla una necessitat dun triple punt de vista:

· Per tenir una comptabilitat harmonitzada a linterior del país

· En la perspectiva dhomologació internacional

· Per ésser operatiu tot el sistema comptable i de control social a lhora de desenvolupar la futura llei de societats.

En aquesta perspectiva, creiem que seria oportú que el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra (com a entitat de dret públic), en col·laboració amb el Col·legi Professional de comptables, desenvolupi una proposta de Pla de comptes de societats no financeres fonamentat en particular amb la quarta directiva del consell de la UE del 25 de juliol del 1978, amb la setena del 13 de juny del 1983 i amb el reglament 1606/2002 del parlament europeu i del consell relatiu a laplicació de les normes de internacionals dinformació financera.

El desenvolupament daquest marc normatiu necessitarà probablement varis mesos, pensem no obstant que seria oportú, com a inicialització del procés i a curt termini, de publicar les normes de comptabilització de laplicació dels impostos indirectes amb tota la casuística (rappels, descomptes, abonaments etc...).

El reglament de limpost indirecte, en el seu article 15, fa referència als informes a presentar en el règim de determinació directa.

En el seu apartat 3, larticle 15 del reglament fa referència a professionals autoritzats pel ministeri de finances. Amb lafany de garantir la qualitat i de lluitar contra lintrusisme, insistim sobre labsoluta necessitat destablir uns criteris molt estrictes a lhora dacreditar els professionals en qüestió. És obvi que els requisits per integrar el Col·legi Oficial dEconomistes dAndorra i el Col·legi Professional de Comptables dAndorra són prou exigents per tenir la garantia que els seus integrants poden oferir la qualitat necessària al compliment del que fixa lapartat 3 en qüestió.

Seria no obstant oportú de fer públic els criteris objectius per tal que els professionals que estan exercint a Andorra des de fa molts anys com a comptables, tot i no disposar de titulacions oficials i/o registres oficials puguin pretendre a ésser autoritzats i que les empreses puguin, en coneixement de causa, contractar els serveis daquests professionals.

El calendari daplicació del sistema dimposició indirecta fixa el termini màxim de sol·licitud del règim alternatiu de determinació directa al 28 de febrer del 2006. Les empreses haurien de poder disposar dun termini més llarg per fer realitzar les pertinents simulacions als professionals per tal de poder optar al règim de tributació més oportú.

Proposem daplaçar aquesta data de sol·licitud a finals de setembre.

Comptant amb la vostra col·laboració i amb lafany de que la introducció daquest nou sistema impositiu es faci amb el màxim dagilitat pels obligats tributaris que som,

aprofitem lavinentesa par a saludar-lo ben atentament.

Vist que en data davui, no solament no tenim cap resposta escrita de la citada carta per part del Govern, ni dels Ministeris corresponents ni tampoc resposta a les preguntes que els hem formulat, i vista la complexitat del que indueixen els texts legislatius sobre els nous impostos indirectes la Pime es veu obligada a fer les següents observacions.

PIME dAndorra esta convençuda que el Govern fa cas omís de les demandes dels empresaris que shan dirigit a ladministració central per a sol·licitar assessorament de com decidir el tipus dimposició, ja sigui per determinació objectiva, o bé per determinació directa, i obliga dalguna manera a tots els empresaris del país a tributar limpost per mòduls, ja que el plaç acabava el dia 28 de febrer I doncs podem comprovar com no ens queda altra solució , que el camí de la prudència i per tant la de fer les declaracions per mòduls ,tal com tenia previst el govern .

Considerant que pel moment no disposem dun pla de comptes per les societats no financeres ni duna llista de professionals autoritzats, i que aquesta falta dinformació suposa un risc molt important per a la subsistència de les micros, petites i mitjanes empreses, ús demanem i exigim que amplieu el termini de selecció del règim de tributació per poder considerar de manera objectiva , amb responsabilitat quin tipus de declaració ens convé a la micro, petita i mitjana empresa .

El malestar sens dubte ve degut a la manca desforç que el Govern ha destinat per aclarir el dubtes i informar de manera rigorosa als empresaris. No entenem que el Govern no posi els mitjans necessaris ,vist l' importància que tenen aquets impostos de cara a la nostra societat i donar les informacions I aclariments necessaris així com posar a labast del mon empresarial els tecnics necessaris.

No voldríem que aquesta falta dinformació impliqués que tothom es veies obligat a tributar per mòduls, per raons de facilitat per part del Govern de no poder gestionar la feina que generaria el fet de tributació per la determinació directa.

Considerant tots aquest fets exposats anteriorment, recalquem que és de cabdal importància disposar dun termini més ampli per a fer les simulacions amb aquells professionals (Comptables, Economistes, Auditors i Consultors) degudament reconeguts que val a dir haurien ja i des del proppassat mes de gener saber qui son i quins serien els costos que es poden generar .

Molt Il·lustre Sr. Pintat, permetim recordar-li que No es pot posar el carro abans dels bous,

Rebi una cordial salutació.

Atentament,

Marc Aleix Tugas

President de la PIME

La Pime acorda una trobada amb el gremi europeu

2006-02-03T11:20:00.000+01:00

La Pime acorda una trobada amb el gremi europeu

Els dirigents de la patronal intentaran que se celebri a Andorra
Avui es reuniran amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa

ENRIC GUINART
ESCALDES-ENGORDANY
eguinart@andorra.elperiodico.com

Els dirigents de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pime) han acordat una reunió amb representants de la Unió Europea de l'Artesanat i de la Petita i Mitjana Empresa (UEAPME).
Així ho va confirmar ahir el secretari de la patronal, Claude Benet, que també va explicar que la reunió es va fixar per iniciativa de la patronal europea. El mateix Benet també va dir que intentaran que la trobada es dugui a terme a Andorra, ja que "el pressupost limitat" de la Pime dificulta en excés el viatge dels dirigents a Brussel.les, on hi ha la seu de la UEAPME. Pel que fa a la reunió en qüestió, Benet va assenyalar que servirà per estudiar vincles de col.laboració entre les dues entitats i a la vegada la patronal andorrana es podrà beneficiar de l'assessorament d'una patronal que representa més d'onze milions d'empreses que donen feina a uns 50 milions de persones.

MÉS CONTACTES
Aquesta trobada forma part de la voluntat de la Pime --expressada ahir durant la segona assemblea ordinària de l'entitat-- d'enfortir els contactes amb l'exterior. I, precisament, avui representants de la patronal tindran una presa de contacte amb membres de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa. Tal com amb l'organització europea de la petita i la mitjana empresa, Benet va assenyalar que demanaran assessorament als empresaris catalans en temes com ara l'intrusisme, la competència deslleial o les rebaixes.

Noticia publicada a la pàgina 7 de l'edició de 3/2/2006 de Andorra Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

La PIME vol integrar els empresaris portuguesos

2006-02-03T10:56:00.000+01:00

BON DIA per L.A.F. -Feb 3, 2006, 01:51-

LAssociació de la Petita i la Mitjana Empresa andorrana vol agrupar els empresaris portuguesos del Principat dins de la seva organització, tal com va declarar ahir el secretari general de la PIME, Claude Benet, qui va explicar que un dels principals objectius de lAssociació de cara al proper any és continuar creixent. Amb aquesta finalitat, la PIME té previst reunir-se amb lAssociació dEmpresaris Portuguesos la setmana que ve. En aquest sentit, la patronal va celebrar ahir a última hora una assemblea general ordinària a la Sala dActes del Comú dEscaldes - Engordany. Tanmateix, a lhora de tancament daquest diari estava prevista la integració a la PIME durant la celebració de lassemblea a la nit per part de lAssociació de Comerciants i Empresaris Lauredians i també de lAssociació de Comerciants i Empresaris del Pas de la Casa. Benet va explicar ahir que la integració de totes dues entitats i la futura ampliació immediata amb els empresaris portuguesos respon a la voluntat de la PIME de créixer. En aquest sentit, cal recordar que lAssociació de la Petita i la Mitjana Empresa va formar-se al març de lany passat, fa relativament poc temps. El secretari general de la patronal va explicar que, comptant amb lassociació de Sant Julià i la del Pas de la Casa compten 800 els empresaris que formen la PIME, que representa la voltant dun 10% dels totals que tenen activitat al Principat dAndorra. A banda de les futures integracions, el secretari general de la PIME va explicar que tractaran altres temes a lassemblea com ara fer balanç del 2005, revisar les comptes i fixar els projectes que duran a terme en el present exercici. Tanmateix, una de les propostes prioritàries per a lAssociació de la Petita i la Mitjana Empresa és poder oferir assessorament legal i fiscal als seus associats. La dahir és la segona assemblea que celebra la patronal.

Decret d'horaris comercials per a l'any 2006

2005-12-14T09:03:00.000+01:00

Decret d'horaris comercials per a l'any 2006

Vist el Decret del 6 de març de 1995, en què s'estableix que els comerços podran romandre oberts, com a màxim, fins a les 20 hores, de dilluns a divendres, fins a les 21 hores els dissabtes, i fins a les 19 hores els diumenges. En execució de l'acord de Govern del 23 de novembre del 2005,
Decreto

1r. Ampliar l'horari comercial màxim de tancament fins les 21:00 hores en les dates i períodes següents:
Gener
Dies 2, 3, 4, 5

Abril
Dies 13, 14, 16 i 30

Agost
De l' 1 d'agost al 31 d'agost, exceptuant els diumenges

Setembre
Dies 10 i 24

Octubre
Dies 12 i 13

Desembre
Del dia 4 al dia 8
Del dia 26 al dia 29

2n. Limitar l'horari comercial màxim de tancament fins les 19 hores en les dates següents:
Gener
Dia 6 (divendres de Reis)

Abril
Dia 17 (dilluns de Pasqua)

Maig
Dia 1 (dilluns festivitat del treball)

Setembre
Dies 11 i 25 (dilluns)

3r. Continua vigent la norma general que cap establiment públic no pot obrir abans de les 6 hores i resta d'aplicació la normativa laboral i administrativa.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 30 de novembre del 2005
Albert Pintat Santolària
Cap de Govern

Albert PINTAT: "La nova Llei de societats eliminarà la figura del prestanoms" < Diari Bon Dia per M.B. Andorra la Vella. 14/12/05

2005-12-14T06:26:00.000+01:00

Albert PINTAT: "La nova Llei de societats eliminarà la figura del prestanoms"

Diari Bon Dia per M.B. Andorra la Vella. 14/12/05

Aquesta va ser una de les principals qüestions que va avançar ahir el cap de Govern, Albert Pintat, durant l'esmorzar que va compartir amb els mitjans de comunicació, al voltant del que implicarà un dels projectes legislatius que es volen dur a terme durant aquest curs polític, la nova llei de societats. L'eliminació de la figura del prestanoms implicarà l'abolició d'una pràctica molt extesa al Principat, de caràcter il·legal i que es dóna principalment en els sectors comercial i immobiliari. En aquest sentit, el cap de l'Executiu va apuntar que es vol fer "un projecte de llei de societats eurocompatible" on no s'ha de contemplar "ni la trampa, ni malentesos, ni zones fosques, ni dobles llenguatges". Tanmateix, l'eliminació d'aquesta pràctica, tan tradicional com criticada des de diverses organitzacions econòmiques del país, es realitzaria de forma gradual tenint en compte "els canvis transitoris amb un respecte a la realitat existent", segons va indicar Pintat. La reforma de la llei de societats també passarà per ser un dels eixos bàsics del l'Executiu "per posar Andorra al mapa mundial", va apuntar Pintat.

L'imperatiu de reciclar

El gran volum de desmunts i l'impacte mediambiental que provoquen les obres han fet replantejar el metòde constructiu del país. Si fa unes quantes setmanes el ministre de Medi Ambient, Antoni Puigdellívol, anunciava davant d'una comissió la voluntat del Govern de canviar la legislació en matèria constructiva, ahir el propi cap de Govern reiterava les paraules de Puigdellívol. No obstant, frenar les edificacions que impliquen talls de muntanya i potenciar el reciclatge des de la pròpia empresa constructora serien les principals mesures que estaria estudiant l'Executiu per reduir les runes i desmunts. En aquest sentit, Pintat va indicar que la tècnica de reciclatge de matèries que s'està duen a terme amb el projecte del túnels dels Dos Valires és un exemple de la tendència que ha de seguir el país. Tot i que aquesta tendència implicarà de ben segur un augment de costos a les empreses, Pintat va assenyalar que "les noves regles de construcció portaran l'imperatiu de reciclar".

Més mesures

Avui, durant el Consell de Ministres es preveu que s'aprovin més mesures per evitar que a partir del 31 de desembre es produeixi una aturada en el sector de la construcció davant de la impossibilitat d'exportar més terres a l'Estat espanyol, segons va anunciar ahir el mateix Pintat. No deixant de banda aquest tema, el que darrerament havia estat una especulació més que evident, el cap de Govern va acabar-ho de confirmar afirmant que "es descarta l'accés a l'abocador del Maià durant aquest hivern". Precisament, de les relacions amb els estats veïns en aquesta matèria el cap de Govern també en va parlar, assenyalant que "els permisos i convenis han estat verbals" fet que no hauria permès "construir una relació sòlida". En tot cas, des de l'Executiu es van mostrar optimistes que un cop el pla de sanejament d'aigües del país estigui enllestit o si menys no al 80% es podrien tornar a reprendre les negociacions amb l'Estat espanyol per exportar residus. En relació a l'abocador d'escòries, Pintat va emprar les mateixes paraules del titular de Medi Ambient reiterant que "d'aquí al setembre tenim l'esperança d'haver trobat prou qualitat dialogant". No obstant, tot indica que l'estira i arronsa entre el Govern i els comuns sobre quina ha de ser la ubicació de l'abocador que ha d'acollir les escòries del futur Centre de Tractament de Residus tindrà corda durant temps. En aquest sentit, Pintat va ser clar a l'hora de definir les responsabilitats que tenen les corporacions locals apuntant que "cada Comú ha d'atendre els límits de la frontera parroquial".

Aproximacions amb el PS

"De vegades no tenim cap vergonya d'acceptar les bones idees del Partit Socialdemòcrata", d'aquesta manera el cap de l'Executiu feia al·lusió a un dels punts de la proposició de llei sobre la modificació de la llei general d'Ordenació del Territori i Urbanisme que va presentar l'oposició. Es tracta del tractament de la garantia urbanística que passaria a tenir una data de caducitat. En aquest sentit, Pintat va explicar que "és un dels punts que més ens apropa". Per contra, un dels punts més distants entre majoria i oposicició és el referent als habitatges de protecció oficial ja que els liberals són partidaris que els habitatges públics hagin de sortir des del sector privat.

Infraestructures

Pintat no va amagar la seva decepció davant del fet que l'Estat espanyol no hagi contemplat dins els pressupostos per a l'exercici 2006 una partida destinada a la línia de tren lleuger que ha d'unir Puigcerdà amb la Seu d'Urgell. Pintat, que va admetre que pensava que des de Barcelona es tindria una major sensibilitat vers el Pirineu, va dir que "respectem la sobirania catalana però l'equilibri territorial són les bones comunicacions". El cap de Govern també va indicar que en tota l'àrea del Pirineu "algú ha d'aixecar la veu i som nosaltres".

2008 o 2009: dates en què es podria establir un impost directe

"L'IPI, l'IMI, l'ISI, ... no és res més que fer gimnàstica cap a un impost directe". D'aquesta manera el cap de l'Executiu definia on han de derivar totes aquestes figures impositives. És més, Pintat va assenyalar que el 2008 o el 2009 podrien ser les dates en què definitivament es podria establir l'IVA al Principat. Tot i així el cap de Govern va traslladar al sector de l'empresariat la responsabilitat d'acceptar una major transparència fiscal afirmant que "hem de saber fins a quin punt a Andorra els empresaris accepten la transparència fiscal". Pintat fins i tot va assenyalar que "seria pel seu propi interès i voluntat passar a una fórmula d'IVA", referint-se encara al teixit empresarial del país. No deixant de banda la imposició d'aquest gravamen, el cap de Govern també va indicar que "no hi ha cap economia moderna" que no funcioni sota la base d'un tribut directe i que "aquest capítol fiscal no hi ha ningú que el pugui parar".

EL QUE US ESPERA - Santiago Niño Becerra per TRIBUNA d'ECONOMIA (Bon dia) el 07/11/05

2005-11-08T11:10:00.000+01:00

EL QUE US ESPERA!

El que llegireu a continuació parla dimpostos, i aneu per davant perquè, per aquells de vosaltres que sigueu ciutadans andorrans, sóc un estranger. Si he escrit les línies que segueixen és degut al fet que a Espanya, fa gairebé vint anys, vam passar per una situació bastant similar a la que teniu plantejada, situació que, per motius professionals, em va afectar de ple. El que llegireu és una reflexió personal.

Leditorial del número 5 de Tribuna dEconomia del passat mes doctubre plantejava una pregunta força interessant, en realitat la pregunta que es planteja en aquest tipus de situacions és: serà lISI un instrument que provocarà inflació? és a dir, serà lISI inflacionari? Desgraciadament, he de respondre que sí.

LISI no és un impost idèntic a lIVA, però en les seves conseqüències tots dos sassemblen; ara els ho explico. Quan els països europeus van anar posant en marxa lIVA, només a un país lIVA no va generar inflació: a la República Federal Alemanya. A Espanya, quan va entrar en vigor el 1986, la inflació es va disparar. Per què? es preguntaran.

LIVA i tots els impostos que mostren una estructura similar, són finalistes i es caracteritzen per la seva repercutabilitat (independentment que aquesta sigui, dalguna manera, compensada). Si a lRFA no es va produir una inflació addicional degut a lentrada en vigor de lIVA va ser degut al fet que limpost en qüestió és una invenció alemanya. Perquè laplicació de lIVA sigui neutra, els subjectes passius intermedis han de tenir una mentalitat 'quadriculada', és a dir, germànica (no ho dic pejorativament, de veritat), degut al fet que la seva aplicació requereix meticulositat portentosa. En el cas dEspanya, lentrada en vigor de lIVA va suposar la re-valoració dels inventaris (molts dells ocults), el que va donar lloc a augments de preus generalitzats per part daquells subjectes passius intermedis; a més, al seu veí del Sud lIVA va ser utilitzat, pura i simplement, per augmentar els preus a través de lincrement de les bases imposables.

A la mateixa editorial ja esmentada es plantejava si lentrada en vigor de lISI tindria un efecte dissuasori sobre el nivell de consum dels turistes i visitants que rep Andorra; la meva opinió és que això dependrà del que aquests turistes i visitants percebin al carrer. I aquest punt em duu a un altre tema que, en realitat, és la mare de lISI.

Com a estranger, el que més criticaria de lassumpte dels impostos a Andorra és la poca informació institucional que sobre els impostos sestà donant a lopinió pública andorrana, però no només en relació a lISI, sinó sobre el fet que Andorra és un país que està deixant de ser 'sense impostos' i sestà transformant en un país en el que la política fiscal tindrà tanta importància com la viària. Això, que dit daquesta manera queda molt bé (o molt malament), té conseqüències molt importants perquè, com Andorra està entrant en una situació dendarreriment del seu creixement econòmic de la mateixa manera que molts altres països, com per exemple, els seus veïns immediats-, si la nova situació fiscal genera inflació, el resultat agreujarà lendarreriment econòmic andorrà.

En altres paraules, com ja no és possible que Andorra torni a ser un país 'sense impostos', lúnica possibilitat que leconomia andorrana té és 'absorbir' aquests impostos (cosa que España no va fer amb lIVA ni amb lIAE); com? doncs augmentant, cada empresa, cada negoci, la productivitat i aplicant aquest augment, no a la millora dels seus beneficis, sinó a la reducció dels seus costos i al manteniment -o reducció- dels seus preus de venda. Tot i que aquesta política, i més en el cas de leconomia andorrana, comporta una dificultat important.

Mesurar la productivitat en el Sector Industrial o en lAgrari, és avui dia força senzill; un cop determinats els ratis de productivitat pertinents, és possible entrar en lanàlisi de la seva millora. Això no obstant, és extraordinàriament difícil, en el Sector Serveis, realitzar un bon càlcul de la productivitat, sobretot perquè gran part de dita activitat genera i es recolza en intangibles, però, també, per la gran varietat dactivitats que engloba el rètol de 'serveis'; i leconomia andorrana està basada, en gran mesura, en el Sector Terciari.

Addicionalment, es planteja un altre problema. El càlcul de la productivitat requereix una cosa que és essencial per dur a terme les anàlisis subseqüents a fi de millorar-la: una exacta comptabilitat interna que calculi eficientment els costos a cada moment de lactivitat; una cosa que, novament, és molt difícil en el Sector Serveis.

Pot resultar petulant que un estranger doni consells o faci recomanacions, però, amb la major humilitat els suggereixo, lectors andorrans afectats per la nova situació fiscal davant la que es troben, que sinformin degudament de la mecànica del nou impost que en dos mesos -o en els mesos que siguin, en el cas que es posposi la seva entrada en funcionament- hauran dafrontar; que calculin de manera molt encertada la cadena de costos de la seva activitat; que analitzin com i de quina manera poden millorar la seva productivitat; que apliquin les millores que obtinguin als seus costos; i que, sobretot, no augmentin els preus!

Que no els augmentin no només pensant en persones que com a mi ens encanta visitar el vostre meravellós país, sinó pensant en vosaltres mateixos, ja que, duna o duna altra manera, tots vosaltres us veureu afectats per lISI.

Santiago Niño Becerra

Catedràtic dEstructura Econòmica

Facultat dEconomia IQS

Universitat Ramon Llull

La PIME contradiu Mirapeix i calcula que l'ISI apujarà els preus fins a un 10%

2005-11-04T10:17:00.000+01:00

MARIA FERNÁNDEZ - Andorra la Vella

L Associació de la Petita i la Mitjana Empresa (PIME) situa l impacte real de l impost indirecte sobre la prestació de serveis en el mercat entre el 8% i el 10%, percentatge molt allunyat de l 1,4% que preveu com a màxim el ministeri de Finances.
El president de l entitat, Marc Aleix, qüestionava ahir el percentatge calculat pel Govern en titllar-lo d irreal i va argumentar que la PIME basa l estimació dels efectes de l ISI sobre el cost de la vida en informes de la Banca i d economistes del país que, segons va afegir, alguna cosa han de saber de números .
Si bé l associació s ha mostrat crítica en reiterades ocasions amb la nova figura impositiva, en considerar que obliga a repercutir, quan no sempre és possible, un tribut sobre el consumidor , Aleix no va estalviar ahir en paraules de denúncia dels efectes que tindrà l ISI sobre les empreses que, per una qüestió de competitivitat, no es puguin permetre apujar els preus . La solució no es troba, va afegir, en la millora de la qualitat del servei, com havia apuntat el dia anterior el titular de Finances, Ferran Mirapeix, perquè la transformació qualitativa no es produeix d un dia per un altre i va afegir que, tot plegat demostra que el ministre viu en una realitat i en una país diferent .
El PS reconeix que, amb l aprovació del reglament d aplicació de la llei que es publica avui al BOPA, el Govern ha complert el compromís i la mateixa opinió es desprèn de la resta de grups parlamentaris, PLA i CDA+Segle 21 . Tanmateix, els socialdemòcrates es refermen en la necessitat d una moratòria en l entrada en vigor de l impost, prevista per a l u de gener del 2006. Per justificar la decisió de no retirar la proposició de llei d ajornament, el primer secretari, Francesc Casals, va al·ludir ahir al desconeixement manifest i general dels empresaris sobre la gestió de l impost i es manté en la proposta de fixar la data d inici a partir del primer dia del setè mes de la publicació al BOPA, és a dir, cinc mesos més tard del previst.
Per al president del Grup Parlamentari CDA+ Segle 21, Enric Tarrado, s ha de conservar el calendari actual, perquè la llei es va aprovar fa més d un any i, tot i que no sigui perfecta s ha d aplicar ja . L evolució natural d aquest impost és, segons va explicar, l equivalent a l IVA espanyol, però va precisar que hem de començar des d algun punt i que no entén què gua- nyarem amb el retard d uns mesos que proposen els socialdemòcrates . Sobre els efectes que tindrà en el mercat, Tarrado creu que dependrà de la capacitat de gestió de cada empresa .
Des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), en ple procés de constitució, s assegura que entre les prioritats de treball se situarà l ISI. De moment, una de les impulsores, Conxita Mora, opina que hi ha una sensació d inquietud pel que fa a la gestió del tribut.

Govern creu que l'ISI implicarà un "lleuger" augment dels preus

2005-11-03T10:33:00.000+01:00

Tal com es venia anunciant en els últims dies, ahir durant el Consell de Ministres es va donar el vist-i-plau a l'esperat reglament de l'ISI, unes directrius que també contemplen l'impost indirecte sobre la producció interna (IPI) i l'impost indirecte sobre les activitats comercials (IIAC).

Davant les especulacions sorgides sobre quin seria l'impacte d'aquest gravamen sobre l'IPC, el mateix ministre de Finances, Ferran Mirapeix, va apuntar que calculen que l'augment se situï entre el 0,7% i l'1,4%. Tanmateix, Mirapeix desmentia que l'impacte negatiu arribi a ser "d'un 20% com algunes fonts deien". En referència a si l'aplicació d'aquest nou gravamen pot suposar una pujada generalitzada dels preus, el titular de Finances va indicar que els principals sectors inflacionistes com són els carburants, l'energia i els aliments "no es veuran perjudicats per l'ISI, ni per l'IPI". Des del Ministeri de Finances, es va assenyalar que la inflació anual del 2006 es podria situar per sota del 3,7%.

Si l'entrada en vigor d'aquest tribut pot implicar una pèrdua de competitivitat comercial és una altra de les qüestions que més preocupen als agents implicats. Precisament, sobre aquest tema Mirapeix va remetre als pressupostos de l'Estat per al proper exercici i va insistir en l'aposta de l'Executiu per millorar la qualitat dels serveis. Tanmateix, el ministre de Finances va centrar la competitivitat en dos eixos que s'ha d'extreure de la "competència dels propis sectors a nivell país i la millora de la formació que pot fer Govern perquè el teixit empresarial millori".

Tot i que ahir es va presentar públicament la vessant tècnica del reglament, Mirapeix va reiterar que "hi ha temps suficient d'adaptació". I és que des de Govern és té la confiança que "el teixit empresarial andorrà ja deu saber en el cas dels mòduls quina és el tipus de declaració que haurà de fer en quant a les diferents variables".

D'altra banda, el reglament de l'ISI, que recull totes les accions que han de dur a terme els tributaris, així com el tracte recíproc amb l'administració, es podrà consultar a internet un cop s'hagi publicat al BOPA que s'espera que sigui demà.

CALENDARI

Abans del 31 de gener s'ha de sol·licitar a l'administració el número tributari que es denomina NRT, que seria l'equivalent al NIF de l'Estat espanyol. Un altra de les dates que cal tenir en compte és el termini per fixar quina és la via en què es determinarà la quota, que pot ser a través de la determinació objectiva, és a dir, per mòdul, o bé per determinació directa. En aquest cas, hi ha temps de l'1 de gener fins el 28 de febrer i abans del 31 de març s'haurà de declarar l'inici d'activitats i transmetre les dades que conformen les variables en el cas dels mòduls. En aquest sentit, Mirapeix va assenyalar que la majoria de tributaris optaran pels "mòduls" i que les dificultats per establir la factura tributària poden existir en "la liquidació directa perquè els paràmetres per considerar el que és autoconsum són més complicats".

D'altra banda, per rebre més informació sobre les variables que s'han d'incloure en el mòduls a la web del Ministeri de Finances s'ha habilitat un simulador amb l'objectiu que "l'obligat tributari disposi de la informació necessària per prendre una decisió sobre quin sistema ha de determinar la quota s'adequa al seu cas". No deixant de banda el calendari, a partir del 21 de novembre el Ministeri de Finances torna a obrir una sessió de reunions informatives amb els diferents ens implicats.

ÚLTIMS RETOCS

Sobre la intenció dels liberals d'entrar algunes modificacions a la llei de l'ISI, Mirapeix va explicar que "són de caire tècnic i no tindrien cap impacte sobre la pròpia aplicació". Tanmateix, el titular de Finances també va indicar que el reglament és el definitiu i que contempla "un registre d'auditors o comptables que el Govern donaria com a bons per fer les auditories en el cas que fos una declaració directa sobre la facturació".

CONTROL SOBRE L'IMPOST

Les funcions d'inspecció que portarà a terme el Ministeri de Finances sobre l'acompliment tributari es realitzarà a través de subcontractacions, tal com va reiterar ahir el mateix ministre. Sobre el control que s'efectuarà amb les empreses de fora, Mirapeix va insistir que "el responsable del pagament de l'ISI sobre aquest servei és el que ha rebut el servei i això ho controlarem".

Una altra de les qüestions que es van posar de relleu arran de la implantació d'aquest gravamen i d'una vella demanda de la PIME va ser la necessitat de revisar el registre de comerç i el fiscal. En aquest sentit, Mirapeix va assenyalar que "hi ha gent que no està registrada i això és una infracció administrativa" que correspondria al Ministeri d'Economia. En tot cas, el titular de Finances va deixar clar que "si aquesta gent està realitzant un activitat en territori andorrà i no té l'NRT Finances actuarà perquè són dues actuacions separades".

La PIME duplica el nombre de socis el cap de setmana - (Ja som més de 400, felicitats!)

2005-10-31T10:45:00.000+01:00

...La decisió de llogar un estand a la Fira d' Andorra la Vella ha estat, com a mínim, productiva per a l' Associació de la Petita i Mitjana Empresa (PIME) que aquest cap de setmana assegura haver duplicat el nombre de socis. El president de l' entitat, Marc Aleix, explica que la quantitat d' empresaris associats era divendres, abans de l' obertura de la mostra, d' uns dos-cents. Ahir, en canvi, la xifra s' havia multiplicat per dos i Aleix interpreta aquest fet com la demostració que una part important del sector empresarial del país té dificultats . D' entre els nouvinguts destaquen companys de recinte firal que van abandonar per un moment el seu estand per sol·licitar informació. Cinc d' ells ja han passat a formar part de l' organisme, com ara un dels negocis d' alimentació que aquests dies exhibia els seus productes a l' envelat del Parc Central. La resta dels nous socis són visitants de la fira que van decidir adherir-se al projecte perquè, segons va indicar Aleix, els preocupa l' intrusisme, ' major del que creiem' , i l' arribada de l' Impost de Serveis Indirecte (ISI) a partir de l' 1 de gener del 2006...

L’opinió de la pime

Claude Benet, secretari de l’associació de Petites i Mitjanes Empreses d’Andorra, va explicar ahir que “amb tota la gent que ha passat aquest cap de setmana pel nostre estand, la PIME arriba als 400 associats”.
Benet va respondre, sobre la presumpta manca de representació dels sectors econòmics del Principat a la Fira, que “aquest és un acte obert a tothom, és a dir s’hi pot inscriure qui vulgui. Segurament si algun sector no està representat és perquè està passant un moment complicat”.

Participació de la PIME a la FIRA D'ANDORRA LA VELLA

2005-10-27T10:43:00.001+02:00

FIRA DANDORRA LA VELLA:

Com ja sabreu molts de vosaltres, la PIME participarà enguany a la XXVIIª edició de la Fira dAndorra la Vella que es celebrarà els propers dies 28, 29 i 30 dOctubre. La PIME volia estar present en aquest esdeveniment per a donar-se a conèixer i fer passar els nostres missatges als visitants que hi assistiran. Us hi esperem nombrosos.

TROBADA TRANSFRONTERERA d'EMPRESARIS

2005-10-27T10:43:00.000+02:00

TROBADA TRANSFRONTERERA dEMPRESARIS

Un altre esdeveniment que estem preparant és la trobada amb empresaris socis de la PIME de la Haute-Garonne. Aquestes jornades de treball estan previstes pels dies 17, 18 i 19 de novembre. Els actes previstos, i que ja es poden avançar pel dia 17 són la taula rodona sota el tema: Andorra, Mite o realitat, amb la participació de diferents ponents relacionats amb el món del turisme. Es farà la projecció del vídeo elaborat per lAssociació sota el nom de Andorra, País dels Pirineus. Tot un país per explotar.

Lacte de benvinguda i pica-pica es celebrarà el divendres 18 de novembre. Un bon moment per a que tots nosaltres ens retrobem en un ambient més distés. Hi esteu tots convidats, no hi falteu. El calendari i el programa definitius us seran tramesos tant aviat com estigui enllestit. No obstant també seran penjats a la web de lassociació.

Els arguments "de pes" per a sol·licitar una moratòria d'aplicació de l'ISI

2005-10-27T10:41:00.000+02:00

Els arguments de pes per a sol·licitar una moratòria daplicació de lISI. Com bé deia la presidenta del Grup parlamentari Liberal, Conxita Marsol, calen arguments de pes . Des de la PIME hem volgut fer màxima difusió dels arguments pels quals demanem un ajornament de lesmentat impost. No trobem que hi hagi hagut per part del Govern cap esforç real per fer arribar a lobligat tributari tota la informació necessària i deguda. Per la part recaptadora, es a dir, els empresaris, shan fet unes jornades informatives que suposem, sense voluntat de desorientar han immers les empreses en una gran confusió. A hores dara encara no sha publicat el reglament daplicació de limpost. Per tant, si aquest reglament ha de veure la llum a principis de novembre, i daltra banda laplicació serà efectiva a principis de gener, només queden dos mesos per a que els dubtes generats arrel daquest impost quedin aclarits. No han sigut dos anys de campanya informativa de lISI.

Recordem que lISI és una llei que va en contra de la Constitució Andorrana:

Article 37 de la Constitució del Principat dAndorra - Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

UN REGISTRE DE SOCIETATS i DE COMERÇ IRREAL I OBSOLET.

Difícilment podem entendre també que és un impost just ja que el Registre de Comerç és totalment obsolet. Recordem al Govern que moltes empreses estan registrades sota una activitat concreta i després actuen en altres ambits. Recordem el cas de SADAM S.A. o de XARXA, S.L. fet públic últimament en el mitjans de comunicació. Una de les mesures contemplades per la PIME seria d'incitar als seus afiliats a donar-se de baixa del registre de comerç de Govern. D'aquesta manera obligariem al Govern a actualitzar el registre de comerç.

INTRUSISME

També recordarem que el Govern permet lexistència dactivitats sense registre.

La Pime pensa a boicotejar el Registre de Comerç

2005-10-27T10:20:00.000+02:00

La Pime pensa a boicotejar el Registre de Comerç.

La patronal de la petita, micro i mitjana empresa, la Pime, va avisar ahir el Govern que davant la posició inamovible d'aplicar l'ISI el mes de gener considera la possibilitat d'instar els associats a donar-se de baixa del Registre de Comerç, el qual consideren "irreal i obsolet". Els dirigents de la Pime afirmen que si es produís una baixa massiva de professionals d'aquest òrgan el Govern es veuria obligat a actualitzar-lo.

En aquesta línia, afirmen que hi ha moltes empreses que estan registrades amb una activitat diferent de la que desenvolupen realment i que, en canvi, n'hi ha que operen sense estar registrades. La patronal, doncs, reitera la demanda que el Govern ajorni l'entrada en vigor de la imposició indirecta i ho aprofita per acusar-lo de "no fer cap esforç real per fer arribar al contribuent tota la informació necessària".

D'altra banda, l'organització empresarial va anunciar la celebració d'una trobada transfronterera els dies 17, 18 i 19 del mes que ve. A la cita hi assistiran socis de la patronal homòloga de l'Alta Garona i es farà una taula rodona que portarà per títol Andorra, mite o realitat. En la trobada també es projectarà un audiovisual fet per la mateixa Pime anomenat Andorra, país dels Pirineus. Tot un país per explotar.

Moratòria del ISI i "La grenouille qui se veut faire aussi grosse que le Bœuf »...

2005-10-27T09:26:00.000+02:00

Moratòria del ISI.

De una faula tot i que sigui en francès permeteu-me que us la conti:”la grenouille qui se veut faire aussi grosse que le bœuf »:
Une grenouille vit un bœuf
Qui lui sembla de taille.
Elle, qui n’était pas grosse en tout comme un œuf,
Envieuse, s’étend et s’enfle, et se travaille,
Pour égaler l’animal en grosseur,
Disant : « regardez bien, ma sœur ;
Est-ce assez ? Dites-moi ; n’y suis-je point encore ?
-Nenni.-M’y voici donc ?-point du tout.- M’y voilà ?
- vous n’en approchez point. » La chétive pécore
S’enfla si bien qu’elle creva.

Le monde est plein de gens qui ne sont pas plus sages :
Tout bourgeois veut bâtir comme les grands seigneurs,
Tout petit prince à des ambassadeurs,
Tout marquis veut avoir des pages.

I de una frase sorgida de una discussió entre uns companys empresaris, la qual deia que: Si no anem al tanto, ens menjaran vius!. Queda pales que la situació que travessa el sector empresarial andorrà no es òptic i poc esperançador. D’aquestes inquietuds va néixer la associació empresarial de la micro, petita i mitjana empresa anomenada PIME ANDORRA.

De les primeres feines que PIME ANDORRA ha dut a terme es veure quins factors ens han conduit en aquesta alarma empresarial. Per això hem de remontar uns anys enrere.
A partir dels anys 60, Andorra ha fet un pas mol important, de una economia rural hem passat a una economia comercial i turística sense sapiguer el perquè. Tot anava be, la clientela va començar a vindre per fets històrics dels estats veíns, tota sola. Espanya sortia poc a poc del franquisme i els objectes que no disposaven al seu territori es podien obtenir a Andorra i a baix cost, els francesos venien a pescar les seves estàncies eren de més de dues setmanes al estiu, i a l’hivern les estacions de esquís començaven el seu desenvolupament. Tot anava be, els andorrans cada 4 anys, fen us del seu dret de vot, com si de un esport nacional es tractés, em anat votant els nostres consellers nacionals i estatals sense tindre realment consciencia de el perquè servien els politics. Tot i això amb una bona visió del futur varem votar l’any 1993 La constitució. Els empresaris andorrans, continuaven anant be i pocs pensaven en el futur, la llei del qui dia pase any empeny va ser la pauta. Els nostre amics politics varen començar a engegar conscientment o inconscientment la maquina administrativa sense cap cura. No et preocupis si em votés, trobaré un lloc pel teu nen o nena, i apa cap a l’administració. Poc a poc en vist de aquesta manera com al sector polític se’ls hi ha anat la mà. Aquest a estat el nostre tara na. Amb les nostres pica baralles hem canviat els pocs politics que tenien visió de futur, per uns politics magnificents. Andorra va començar a dona visions al món: hem entrat a.... la ONU, la UNESCO, l’OMS, l’OMC, Consell de Europa, la OMT, la OCDE en la qual tenim la sort de figurar com a paradís fiscal, comitè olímpic internacional, tenim ambaixades a: les Nacions Unides, al consell d’europeu, a la república francesa, paris,al regne de Bèlgica Bruxelles, al regne de Espanya ,Madrid, i a la nostra estimada Catalunya a Barcelona, sense oblidar en la part espiritual al Vaticà molt important, els deus ens han de ser favorables, oficines de turisme: paris, Barcelona, Madrid Bruxelles, Londres, Berlín y no enumero les delegacions de turisme a l’estranger perquè seria massa llarg, però del turisme no en tenim cura!. Últimament hem estat presents a Salamanca, donant lliçons a tot Hispano Americà sobre la integració dels estrangers al nostre país descuidant nos de parlar de la greu situació de la nostra llengua. Però en la reunió de Barcelona, entre francesos i espanyols la qual es parlava dels eixos trans Pirineus ens han oblidat. I mentres cap polític s’ha preocupat de un país anomenat Principat d’ Andorra. A partir del 1998 les primeres llums vermelles es van encendre al centre de control, i uns predicadors veren començar a senyala les greus amenaces, pessimistes se’ls til la. Al 2000, el centre de control, totes les llums eren al vermell fosc, la maquina administrativa ja rodava a ple rendiment, han sorgit lleis de tota mena, les unes més costoses que les altres per el món empresarial andorrà , classificació hotelera,reglament de seguretat sobre la industria, higiene, plans d’urbanismes, tot Andorra es devén constructiva, projectes faraònics, metro aeri, aeroports, túnels...... i un forat monstruós a la caixa!!!!. Per fer front a aquesta difícil situació, han aparegut, lo que en altres països se’n diu impostos, però a Andorra se’ls hi diu:
- taxa sobre la tinència de vehicles.
- taxa sobre el consum.
- impost de mercaderies indirectes.(IMI)
-tarifa exterior comuna (TEC)
-cànon sobre el consum de electricitat i el telèfon.
-taxa sobre el joc del bingo.
-taxa per raó de servei de fer publica notarial.
-impost sobre transmissions patrimonials immobiliaris (ITP)
-impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis de assegurança.
-impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals
-impost sobre la producció interna(IPI)
-impost sobre les activitats comercials(IAC)
- taxa sobre el registre dels titulars de activitats econòmiques.
- taxa de la oficina de marques-
-taxes judicials.
-taxa en matèria de immigració
-tributs comunal “no m’estendré”
-impost tradicional del foc i lloc
-impost sobre la propietat immobiliària.
-impost sobre els rendiments arrendataris.
-impost de radicació d’activitats comercials,empresarials i professionals
-taxes per la prestació de serveis comunals
-impost sobre la prestació de serveis(ISI)

Tot això, en bon català es tradueix per els empresaris per inflació i sobre costos.
I quina inflació es preveu? Tenint en conte tots els costos generats per totes aquestes noves lleis, decrets administratius i sistemes impositiu , ha grans trets es preveu un augment de:
-ISI: de 2 a 3 punts
-Imposicions comunals: 1 punt
-Resta de lleis i decrets:2 punts
A tot això em de afegir la inflació inter anual situat en un 4.5% de inflació tradicional. Dons arribem a un total per el món empresarial andorrà de un 9.5%. tot i que l’informe encomanat pel senyor ministre de finances a la empresa Standard & Poor’s ens diu que tot va be (pagant sant Pere mana), permeteu-me que PIME ANDORRA pugui tenir un dubte enorme sobre el futur del món empresarial andorrà, i no parlo aquí del més probable augment de la seguritat social, que ha de passar del 18% a un 24 o26% el mes aviat possible, si volen mantenir aquesta entitat tant important per els treballadors.
Tot i que els empresaris haurem de assumir aquet enorme increment empresarial, quins beneficis en tindrem?. Cap si no és que només començarem a tapar un forat sense fons.
Sàpiguen que a Andorra aquets últims anys estem patint una davallada importantissim en els sectors claus de la economia andorrana en quals són: turisme i comercial, i estem veien com la especulació immobiliària està gravant amb un augment de més del 150% del cost de la vivenda i de un 56% del preu del lloguer, sector que a més de ser el causant del mal estar general de una gran part del món empresarial i civil de la societat andorrana no paga cap impost a l’erari públic.
Per tots aquests motius PIME ANDORRA demana una moratòria la qual nos ha de permetre de estudiar i reflecionar sobre la greu situació econòmica que viu Andorra i com arribar a trobar mecanismes estatals que controlin de manera exhaustiva la despesa publica al mateix temps que tornin amb les forces vives que per moment disposem al país de re-dinamitzar el teixit econòmic i social del poble andorrà.

Marc Aleix
President PIME ANDORRA

M.I. Sra. LURDES FONT i l'ISI

2005-10-17T10:25:00.000+02:00

M.I. Sra. LURDES FONT(Consellera del Grup Parlamentari CDA+SXXI+ 2 del PLA) parla de l'ISI amb aquestes paraules en una entrevista al Diari BON DIA del 17/10/05: Quan liberals i socialdemòcrates estiguin en desacord serem la famosa clau

Fa dues setmanes CDA+S21 es mostrava contrari a la moratòria sobre lISI que va demanar la PIME, un gravamen que la coalició ja contemplava en un dels seus punts programàtics. En tot cas, no creuen que laplicació no serà precipitada?

" En aquest punt em posiciono en la línia que va defensar lEnric Tarrado perquè aquest gravamen fa dos anys que es va votar i sha dinstaurar. En tot cas, una moratòria es podria justificar si a partir de l1 de gener es posa en evidència que a la pràctica sorgeixen problemes importants. Daltra banda, nosaltres sempre hem dit que tot ha destar a punt per la seva entrada en vigor i hi ha un reglament que encara no ha vist la llum i tenim la confiança que es produirà el més aviat possible. "

La CASS va dedicar 1,9 milions el 2004 a la cobertura d'afiliats amb pocs recursos

2005-10-17T10:12:00.000+02:00

DIARI D'ANDORRA < 17/10/05 per D. MORENO

La CASS va dedicar 1,9 milions el 2004 a la cobertura dafiliats amb pocs recursos

La Caixa Andorrana de Seguretat Social va destinar l any passat 1,9 milions d euros de la branca malaltia a sufragar la totalitat del cost dels actes mèdics a persones que per dificultats econòmiques no poden costejar-se els tractaments sanitaris que necessiten. La xifra va créixer un 21,37% respecte de l any anterior, el 2003, quan es van dedicar a aquesta partida 1,5 milions i va ser superior al que inicialment havia pressupostat la seguretat social per al 2004, que eren 1,7 milions. El creixement de les despeses en aquest àmbit està previst que es repeteixi aquest any. Segons les previsions apuntades pel president del consell d administració de la parapública, Francesc Gran, és probable que la seguretat social gasti 2,5 milions en costejar el 100% dels actes mèdics a aquests sol·licitants.

És el consell d administració qui ha de decidir si aquestes demandes de cobertura total s aproven. I segons membres del consell cada cop s han d avaluar més. El representant dels treballadors, Manel Bal, va afirmar que aquest tipus de despesa s ha disparat perquè abans les demandes que s avaluaven eren molt poques, ni comparació amb el que es revisa avui en cada reunió . Segons es desprèn de les explicacions de Francesc Gran això respon a una necessitat social cada cop més creixent. El president de la parapública va afirmar que les estadístiques de què disposem reflecteixen que les demandes corresponen a les classes menys afavorides . I va defensar la tasca de la CASS en aquest sentit perquè potser no l hem sabut vendre davant les manifestacions i crítiques de determinats col·lectius socials i polítics que esgrimeixen que molta gent no pot costejar-se la cobertura sanitària. De fet, el màxim responsable del consell d administració va assegurar que el dèficit de la branca malaltia s explica majoritàriament per aquesta partida. Enguany serà el segon exercici que la branca de salut es tanqui amb desequilibri i està previst que ascendeixi a un milió d euros.

Els assegurats que sol·liciten aquest ajut extraordinari han d acreditar tant el nivell d ingressos com el de despeses mensuals. Així, la CASS demana que entreguin butlletins de salari i que acreditin altres ingressos en cas que els tinguin. Tanmateix, els sol·licitants han d aportar factures o rebuts del lloguer de l habitatge si és que paguen arrendament així com de la despesa elèctrica, de la calefacció o d altres. Tota aquesta documentació ha d anar acompanyada d un escrit de demanda al consell d administració així com del certificat mèdic que acrediti la patologia i el tractament o intervenció i les factures dels actes mèdics.
Els integrants del consell d administració avaluen la sol·licitud i la documentació i decideixen si assumeixen la totalitat de l acte mèdic.

Un estudi alerta del perill de no limitar les prestacions de reemborsament
L Empresa Familiar Andorrana va encarregar al seu dia un estudi sobre l impacte de la reforma de la seguretat social partint del projecte de llei que va elaborar l anterior executiu. Un dels aspectes que remarca l informe com a principal element d incertesa és el futur de la branca malaltia davant l increment progressiu de la despesa sanitària. L estudi observa amb preocupació que no existeix cap límit a la cartera de prestacions de reemborsament, les quals són, a la pràctica, gairebé inestimables i afegeix que el Govern pot ampliar, per reglament, tant l esmentada cartera de prestacions com el percentatge de reemborsament, també sense limitació econòmica . Davant de la desmesurada despesa que podria provocar, l estudi també recorda que podria entrar en contradicció amb la Llei general de sanitat, que en l article 72 b estipula un límit per a la despesa sanitària de la CASS .
Un segon element d incertesa de la reforma és l impacte en l economia andorrana i en els comptes de la CASS. L estudi alerta que no sembla existir cap estudi econòmic pel que fa al volum de recursos que generarà i que consumirà l apliació de la reforma . De la mateixa manera, i sobre l increment previst de les cotitzacions, no s ha previst l impacte en l economia per l increment dels costos laborals.

El Govern no farà més ampli el termini per l'aplicació de l'ISI

2005-10-12T13:40:00.000+02:00

BON DIA - 12/10/05

El ministre de Finances, Ferran Mirapeix, va denunciar ahir lalarma social que sha creat des dun partit polític concret al voltant de lentrada en vigor del nou Impost de Serveis Indirecte en clara referència a les crítiques fetes pels socialdemòcrates. Mirapeix va declarar que no cediran a cap pressió partidista i no ajornaran lentrada en vigor de lISI donat que laprovació del nou impost sha fet seguint uns terminis molt raonables, tal i com va explicar. El titular de Finances va afegir que no volem fer riure als Estats veïns amb un ajornament ja que ningú entendria que una llei que porta 14 mesos publicada necessiti una pròrroga per entrar en funcionament i que som lúnic país del món que aprova una llei dos anys abans de la seva aplicació. Per exemplificar-ho, Mirapeix va voler recordar que Espanya va aprovar reglaments com lImpost de Societats o lIRPF un dia abans de la seva entrada en vigor i que, de fet, amb la llei a la mà, només caldria tenir la llei abans del 31 de desembre daquest any perquè comencés a funcionar l1 de gener, com està previst. En qualsevol cas, el ministre va aclarir que no volen fer-ho daquesta manera ja que és bo que la ciutadania ho tingui abans i que volen la màxima transparència. Mirapeix va concloure que el seu Ministeri vol parlar des dels fets encara que tots els partits són lliures de fer la política que vulguin.

FERRAN MIRAPEIX: "No pagarem qualsevol preu per sortir de la llista de paradisos fiscals"

2005-10-12T13:39:00.000+02:00

BON DIA - 12/10/05

A Andorra li interessa sortir de la llista de paradisos fiscals de lOCDE però no a qualsevol preu. Les declaracions les va fer ahir el ministre de Finances del Principat, Ferran Mirapeix, qui va denunciar que lOrganització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic fa servir criteris diferents per valorar el comportament de segons quins països. Mirapeix va afegir que és un fet incontestable que Andorra està inclosa al llistat de lOCDE perquè no compleix els requisits que lorganització demana per a no estar-ho però que també sha de tenir en compte que hi ha països que tampoc no els compleixen i formen part de la pròpia organització. Segons Mirapeix, això representa una injustícia. En aquest sentit, lúltim acord signat sobre fiscalitat amb Espanya busca millorar la imatge internacional del Principat tot i que de la llista, només ens en pot treure la pròpia OCDE, segons paraules del ministre. Lorganització dels països més desenvolupats del món ve publicant els últims anys una llista de països que considera paradisos fiscals com a mesura coercitiva perquè aquestes nacions adoptin pràctiques fiscals més transparents. El Principat dAndorra apareix com a paradís des de la primera publicació del llistat.

Mirapeix assegura que si l'aplicació de l'ISI s'endarrereix "farem riure"

2005-10-12T13:37:00.000+02:00

Per Toni Solanelles Diari d'Andorra del 12/10/05

El Govern ni tan sols preveu un ajornament de l aplicació del nou impost de serveis indirecte (ISI) perquè faríem riure i no s entendria . El ministre de Finances, el liberal Ferran Mirapeix, va assegurar que no cedirem a pressions partidistes i va afirmar que hi ha hagut prou temps per preparar-se per al nou marc fiscal. L executiu té la intenció d aprovar els reglaments d aplicació el 3 de novembre per, seguidament, publicar-los. Per Mirapeix, si es compara amb els països de l entorn, que no entendria que catorze mesos després de l aprovació d una llei no s apliqués , els reglaments es publicaran molt abans del que sol ser habitual. O almenys així ho va defensar el ministre, que va posar sobre la taula exemples d Espanya i Luxemburg.
Ferran Mirapeix va explicar que s ha creat una alarma social motivada per algun interès polític. I això està injustificat . El ministre, que va explicar que la llei no preveu cap termini per a la publicació dels reglaments i que en països propers aquesta mena de documentació s aprova un dia per entrar en vigor el següent, es va estimar més no referir-se a les previsions d ingrés que fa l executiu arran d aquest nou impost. I només va dir una evidència: El 2006 no pressupostarem cap partida. Sobre la previsió de comptes per a l any que ve, tampoc no va voler fer cap avenç per no faltar al respecte als companys de gabinet i del Consell General, va afirmar textualment Mirapeix. Però va garantir que el dèficit que reflectirà el pressupost no superarà els criteris de Maastricht , que estableixen el límit en el 3% del PIB (que serien 60 milions d euros) . Els comptes, però, sí que reflectiran una forta aposta per temes vinculats amb les noves tecnologies i altres aspectes que puguin contribuir a diversificar l economia del Principat.
El màxim responsable de les finances estatals tampoc no va voler pronunciar-se ni sobre la futura llei de plusvàlues ni sobre com funcionaran les exempcions que la ministra d Habitatge i Joventut, Meritxell Mateu, va anunciar als cònsols que es podrien fer en l impost de transmissions patrimonials (ITP). Mirapeix només va poder afirmar que s estan fent els estudis pertinents . Uns informes que també s estan fent sobre la demanda de les corporacions locals de poder ampliar el sostre d endeutament fixat per la Llei de finances comunals. No ens determinarem fins que no estiguin fets els estudis pertinents , va explicar el ministre, que va deixar intuir que l esmentat text legislatiu es modificarà per poder permetre als comuns emetre deute públic. De la manera com es farà, o si ho poden fer conjuntament amb el Govern, va afirmar que és complex parlar-ne.

La credibilitat financera del Govern es manté intacta
Una agència internacional (Standard&Poor s) especialitzada a analitzar la capacitat de diversos organismes, com ara els governs, per fer front als deutes contrets, manté el nivell de credibilitat que havia atorgat darrerament a l executiu andorrà. L esmentada empresa considera, segons Ferran Mirapeix, que l executiu està sanejat i ben gestionat , i li atorga una doble A, que vol dir que la capacitat per afrontar les obligacions financeres a llarg termini és molt forta . L estabilitat econòmica es manté i no es preveuen canvis.

La riquesa per capita se situa enguany en uns 37. 000 euros
El producte interior brut (PIB) per capita se situaria de mitjana, aquest 2005, en uns 37. 000 euros, un 4% més que fa un parell d anys, segons l estudi de la consultora internacional Standard&Poor s. El PIB estatal seria de 2. 000 milions d euros. El Govern, però, no pot corroborar aquestes dades per la falta d una comptabilitat nacional sobre la qual s està treballant, segons el ministre de Finances. Mirapeix va valorar positivament el conjunt de dades, que situen Andorra en millors condicions (de riquesa i en paràmetres com ara el dèficit i l endeutament) que la mitjana dels països als quals l esmentada empresa de valoració d organismes els atorga la catalogació AA.

Quan un país té dificultats és molt perillós fer un plantejament fiscal

2005-10-10T10:50:00.000+02:00

Quan un país té dificultats és molt perillós fer un plantejament fiscal - BON DIA per Maria Baró. Andorra la Vella 10/10/05

LISI passa a ser una imposició generalitzada per a tots els sectors. Passa a ser també una eina més de recaptació per a les arques dun Estat que sha trobat sense diners públics?El missatge més important que magradaria donar és que no cal que donem per suposat que lEstat necessita cada cop més diners i, per tant, podem parlar molt de temps sobre molts conceptes de fiscalitat. Val a dir que sembla que perdem de vista que lEstat ha de fer una sèrie dinversions i té unes despeses, i no hi ha gaire gent que es plantegi si tot això és racional. Per això, com a economista puc dir que el que caldria és que en comptes de discutir sobre quina és la medicina que sha de donar és veure la malaltia que tenim i avaluar-la. La sensació que em queda és que existeix un Estat massa gran per al país que tenim i el mateix Estat comença a posar en perill lestructura civil. Les empreses comencen a tenir moltes dificultats, entre altres coses, per la pròpia estructura de lEstat.

La malaltia a la qual es refereix és precisament que sestà plantejant un debat impositiu en una època en què leconomia del país no passa pel seu millor moment?

Si lEstat fos més petit també estaríem parlant dimpostos però, possiblement, en un moment més favorable. Un dels grans problemes del debat impositiu actual és que es fa en un mal moment. Recordo que durant el Govern dÒscar Ribas aquell era un bon moment per començar a fer reformes fiscals, és a dir, un país quan va bé és quan sha de plantejar fiscalment el seu model. Quan un país comença a tenir dificultats i les empreses també, és molt perillós fer-se plantejaments fiscals. Tenim un Estat que creix i unes empreses que entren en dificultats per qüestions purament de mercat i afegir el concepte de fiscalitat pot suposar dificultats addicionals. LAdministració hauria de plantejar-se com pot ajudar a les empreses que són de conjuntura difícil perquè nassegurin la seva viabilitat. I actualment sestà enfocant a la inversa.

Com creu que els empresaris del país acceptaran aquesta nova imposició?

Malament perquè hi ha un conjunt de mesures fiscals i no fiscals, perquè no només és lITP, els impostos comunals, lISI o lIMI, és que lany passat, aquest i els pròxims quatre anys hi ha una sèrie de lleis dàmbit social que afectaran molt a les empreses. Quan surt un reglament laboral que no facilita sinó que dificulta el funcionament això té una sèrie de costos. Quan estem parlant duna Seguretat Social que li costa ser viable en el futur i ho fem ara són costos addicionals. Les nostres empreses tindran més dificultats en un mal moment conjuntural i és això el més preocupant.

Ho apunta com un retràs en el camp legislatiu?

Crec que aquesta imposició shavia dhaver plantejat quan tot el sectors del país estaven en una posició de beneficis. Aquest era el moment de tenir aquest debat.

En tot cas, com veu la moratòria que reclama lAssociació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa i, en última instància, el Partit Socialdemòcrata?

No lentenc, perquè una cosa és expressar els desigs i una altra cosa és ignorar la realitat. Si analitzem la realitat, hi ha un Estat que és el que és, que cada final de mes ha de pagar unes nòmines i que té unes inversions previstes que possiblement moltes delles siguin necessàries. Per tant, el problema financer de lEstat hi és i és molt fàcil parlar de cop i volta de moratòria. Crec que la moratòria ha dexistir per temes tècnics perquè la llei està ben feta. Aquelles dificultats que té la llei actualment i el reglament suposo que les incorporarà. El que ha de fer el Govern és perfeccionar la llei i si no la pot aplicar l1 de gener que ho faci al cap de sis mesos però no pas per motius polítics sinó tècnics. Al mateix temps, tampoc ha de perdre de vista la resta de lleis i sha de contemplar laplicabilitat daquests textos legislatius en el temps, és a dir, que les empreses puguin anar absorbint tots aquests costos addicionals que sels venen a sobre perquè algunes delles no ho podran suportar.

Es parla molt de les repercussions daquest gravamen sobre les petites i mitjanes empreses. Però i els perjudicis sobre les grans empreses?

Cal deixar clar que no és un tema de dimensions, és a dir, hi ha persones amb petites empreses que passaran amb relativa comoditat aquest tema perquè els seus marges són bons. En canvi, hi ha grans empreses que aquest sotrac el passaran probablement amb grans dificultats perquè els seus marges són petits. És un tema de competitivitat de les empreses.

Manté un contacte permanent amb empresaris daquest país?

Estem en la fase que prenem consciència de la situació. Hi ha una llei però encara no se nha aprovat el reglament, per tant, és un caramel agre. Perquè hi ha la llei en sí mateixa i una aplicabilitat molt ràpida sense tenir tots els elements de coneixement de la llei. Per tant, a hores dara lempresari està fent els seus números sobre lestimació objectiva i la determinació directa i quina de les dues aplica. Aquesta és la decisió que han de prendre tant si hi ha moratòria com si no.

Com afectarà a aquests números?

Bàsicament plantejant si seran capaços de traslladar preus a aquests costos addicionals i si el mercat ho permetrà. Llavors possiblement lempresa sobreviurà però el país perdrà competitivitat. Però, potser alguns sadonaran que amb els preus actuals ja no guanyen res o molt poquet i amb aquest increment de costos poden situar-se en pèrdues i llavors shauran de plantejar la continuïtat del seu negoci.

Fa uns dies la Cambra de Comerç presentava linforme econòmic 2004 on es posava de relleu que leconomia del país va créixer un 4%. Es pot atribuir novament aquest tímid augment al sector de la construcció?

Absolutament. Tinc tendència a ser molt crític i possiblement per formació professional al costat bo li dono poca importància i em preocupa el costat dolent. Si alguna cosa es pot treure de linforme de la Cambra de la Cambra de Comerç pel que fa a lanàlisi de sectors és que en general nhi ha un o dos que creixen per sobre dels preus, és a dir, que tenen un creixement real. Gairebé tota la resta tenen increments per sota de la inflació, és a dir, tenen un decreixement real o, fins i tot, obtenen xifres negatives. Per exemple, un cas típic és lelectrònica, un sector que sempre ha estat molt important per al país i estem parlant de menys 20% en un any que es continua mantenint la tendència a la baixa, per tant, aquest seria el cas dun sector tradicionalment molt potent dins de leconomia andorrana que està passant dificultats molt importants. Aquesta penso que és la lectura que des de Govern no es fa quan estic dient que és el moment dajudar a les empreses no de complicar-los la vida. Tota aquesta sèrie de lleis fiscals, socials i sociolaborals que hem tingut en comptes de facilitar la vida a les empreses en aquesta conjuntura difícil els lestà complicant.

Les imposicions indirectes també tindran un efecte sobre el comerç i, de retruc, el turisme?

Evidentment, tot és causa i efecte. Andorra és un país que es podria anomenar de comerç turístic, és a dir, la gent ve a esquiar o a passar el cap de setmana i compra. Les obres, les cues i els sorolls ja afecten dentrada, a més, dels problemes que hi haurà amb els increments de preus que vindran amb aquestes lleis també tindran repercussió, per tant, si dificultem que vinguin els turistes dificultem els ingressos de lEstat. Per aquest motiu, penso que és un mal model, perquè el que hauríem de fer és avançar-nos a les circumstàncies i no anar al corrent daquestes. Possiblement, lÒscar Ribas fa vint anys ja va tenir la visió adequada, ara anem a contrapeu contínuament.

Va ser degà del Col·legi dEconomistes. Com segueix la demanda perquè es reconegui loficialitat daquest col·lectiu?

Sí, vaig ser el degà del Col·legi durant molts anys i ara ja fa dos mandats en els quals mhe apartat de la cúpula, en tot cas, això no vol dir que no mafecti. Dalguna manera, entenc el posicionament del Govern i, evidentment, entenc el nostre. Nosaltres ens considerem i ho som, un col·lectiu que per fer determinades feines "som el col·lectiu" perquè ens hem preparat professionalment per ser-ho. Al mateix temps el col·lectiu que som no és totalment pur perquè no tothom és economista en el sentit de tenir una titulació. Penso que aquí hi va haver un error de partida que va ser facilitar lentrada a persones que venien daltres disciplines sempre i quan cursessin una especialització deconomia. Dalguna manera vam desnaturalitzar el Col·legi com a tal, però jo diria que això té solució. En última instància si dins hi ha algú que no ho és, doncs que no faci les feines per les quals el col·lectiu com a tal hi pugui accedir. És evident que el Col·legi dEconomistes ha de tenir la rellevància que pot tenir el darquitectes, el dadvocats o el denginyers.

Lintrusisme és una altra de les problemàtiques que cal combatre?

És un tema que sempre ha existit i sempre hem dit que les empreses andorranes o, fins i tot, les institucions andorranes fan venir de fora gent que fa la mateixa feina, normalment cobrant més car que algú de dins, això és poc exemplar. Tampoc vull cridar a lindisciplina. El Govern ha dagafar als col·legis professionals i exigir i després protegir-los.

La inflació es pot situar al voltant del 6% amb l'entrada de l'ISI

2005-10-07T10:31:00.000+02:00

La inflació es pot situar al voltant del 6% amb l'entrada de l'ISI

DIARI BON DIA

per M.B., Andorra la Vella, el 07/10/05

Josep Delgado, exdegà del Col·legi dEconomistes, va alertar que l'entrada en vigor de l'ISI pot fer incrementar en dos punts la inflació anual del país situant-se al voltant del 6% o fins i tot el 7%. Delgado atribueix aquesta pujada generalitzada dels preus al fet que les persones que a hores dara ja paguen lImpost de Mercaderies Indirecte (IMI) hauran de sumar als preus dels seus productes els costos provinents de l'ISI. No obstant, l'economista adverteix que la repercussió més perillosa pot notar-se en els salaris i lloguers dels propers anys, una mesura que no estaria contemplada des del propi Govern. Tanmateix, l'economista no es mostra contrari a l'aplicació daquest nou gravamen però sí en el moment en què es produeix. Segons Delgado, "quan un país comença a tenir dificultats i les empreses també, és molt perillós fer-se plantejaments fiscals".

Davant d'un mal moment conjuntural, aquest expert dins el món econòmic andorrà creu que l'Administració ha dajudar a les empreses perquè "puguin anar absorvint tots aquests costos adicionals que se'ls hi venen a sobre, ja que del contrari algunes delles no ho podran suportar". . .

EL PS A FAVOR DE LA MORATÒRIA DE L'ISI, I EL PLA REFUSA QUALSEVOL PRÒRROGA EN L'APLICACIÓ DE L'ISI

2005-10-05T12:40:00.000+02:00

Cal veure els Articles publicats al Diari BON DIA, i al Diari MÉS ANDORRA, els dies 04 i 05 d'octubre, respectivament.

EL PS VOL RETARDAR L'APLICACIÓ DE L'ISI ENTRE SIS MESOS I UN ANY

Segons va apuntar Casal (primer secretari del PS, i Conseller General del GPS), tot sembla indicar que la demanda d'ajornament d'entrada en vigor de l'ISI, girarà al voltant d'entre sis mesos i un any. Tanmateix els socialdemòcrates se sumen als temors de la PIME sobre aquest gravamen, que s'aplicarà a partir del proper 1 de gener del 2006, assenyalant la manca d'informació que estan rebent els futurs tributaris davant la imminencia de la seva entrada en vigor. Tot i que el Govern liberal ja s'ha mostrat totalment reticent a retardar l'aplicació de l'impost, Casals va indicar la paradoxa que implica que a hores d'ara es vulguin entrar modificacions a la llei quan "estem a principis d'octubre i les modificacions encara no les hem vist i, per tant , ens preguntem com es pot aplicar a partir de l'1 de gener una llei fiscal de la qual encara no en coneixem el reglament". Una urgència, que segons el parlamentari socialdemòcrata, es deu al fet que "la caixa" de les arques governamentals "és buida".

La implantació de l'ISI separa la Confederació Empresarial de la PIME

2005-09-29T09:32:00.000+02:00

per Dídac Montoliu Montes, 29/09/05 Diari BON DIA

"El secretari de l'associació de Petites i Mitjanes empreses, Claude Benet, va declarar ahir, desprès de reunir-se amb membres de la CEA, que "la filosofia de la nostra associació i de la de la confederació no concorden". Benet va definir la no-adhesió de la PIME a la Confederació Empresarial com un nou casament més que un divorci". Claude Benet va voler especificar quines eren les diferències que distanciaven a una associació d'una altra. Per començar va dir que nosaltres considerem que el funcionament de la CEA s'ha de regir per la norma d'un empresari, un vot. A la Confederació, en canvi, creiem que es prefereix valorar els vots segons el pes de lempresa que l'emeti. El secretari de la PIME va assegurar que nosaltres no estem d'acord amb la figura del patrocinador que es contempla a la CEA; tampoc creiem que hi hagi dhaver empresaris a la Confederació. Si és una Confederació Empresarial ha d'estar formada per empreses. D'altra banda, fonts de la CEA van assegurar que un dels temes principals que ens separen és el de l'aplicació de l'ISI. Nosaltres creiem que s'ha d'aplicar però, que s'ha d'aplicar bé i ells en canvi demanen una moratòria. Però, van especificar les mateixes fonts, hi ha una sèrie de temes, com poden ser la llei de la CASS o llei del comerç, que ens interessa a tots dos. Tot i això, ambdues parts van assegurar que anirem conjuntament a negociar amb Govern com a CEA-PIME. De moment, la voluntat de continuar treballant conjuntament, va quedar palesa en el fet que, segons paraules del mateix Claude Benet, 4 membres de la PIME participaran en els grups de treball organitzats per la CEA.
El secretari de l'associació de Petites i Mitjanes empreses, Claude Benet, va declarar ahir, desprès de reunir-se amb membres de la CEA, que la filosofia de la nostra associació i de la de la confederació no concorden. Benet va definir la no-adhesió de la PIME a la Confederació Empresarial com un nou casament més que un divorci. Claude Benet va voler especificar quines eren les diferències que distanciaven a una associació duna altra. Per començar va dir que nosaltres considerem que el funcionament de la CEA s'ha de regir per la norma d'un empresari, un vot. A la Confederació, en canvi, creiem que es prefereix valorar els vots segons el pes de l'empresa que l'emeti. El secretari de la PIME va assegurar que nosaltres no estem d'acord amb la figura del patrocinador que es contempla a la CEA; tampoc creiem que hi hagi d'haver empresaris a la Confederació. Si és una Confederació Empresarial ha d'estar formada per empreses. D'altra banda, fonts de la CEA van assegurar que un dels temes principals que ens separen és el de laplicació de l'ISI. Nosaltres creiem que s'ha d'aplicar però, que s'ha d'aplicar bé i ells en canvi demanen una moratòria. Però, van especificar les mateixes fonts, hi ha una sèrie de temes, com poden ser la llei de la CASS o llei del comerç, que ens interessa a tots dos. Tot i això, ambdues parts van assegurar que anirem conjuntament a negociar amb Govern com a CEA-PIME. De moment, la voluntat de continuar treballant conjuntament, va quedar palesa en el fet que, segons paraules del mateix Claude Benet, 4 membres de la PIME participaran en els grups de treball organitzats per la CEA. "

CEA vs PIME "LA CONTINUÏTAT DE LA PATRONAL A LA CONFEDERACIÓ EMPRESARIAL"

2005-09-27T12:48:00.000+02:00

El periodic d'Andorra - M. S. -ESCALDES-ENGORDANY

Pime i CEA se citen a pactar uns estatuts aquesta setmana
Obren dues línies de negociació amb una comissió de treball

Els responsables de la patronal de micro i petites empreses (Pime) i de la Confederació Empresarial (CEA) han establert dues vies de negociació per concretar la predisposició dels dos organismes a mantenir la patronal d'Aleix i Benet en l'organigrama de la Confederació --que està encara en fase de creació.

Segons van explicar ahir fonts properes a les converses, que aquesta setmana es reprendran amb dues reunions demà i dijous, el primer pas de les negociacions se centra en els textos legals sobre els quals treballa el Govern i que afecten l'empresariat, és a dir, les dues lleis socials, la de societats i la d'aplicació de l'ISI. Sobre aquestes qüestions, una comissió conjunta s'anirà reunint independentment de la decisió final de la Pime, que la setmana passada va avisar que es desmarcava del projecte. En un altre àmbit, els representants dels dos organismes continuaran analitzant els articles dels estatuts de la Confederació perquè no es contradiguin amb els de la Pime i, així, permetin la continuïtat al nou ens empresarial. Fonts de les negociacions s'han mostrat optimistes que a les dues reunions d'aquesta setmana arribaran a una entesa.

UN ANY DE FEINA
La Pime, que va participar en la primera presentació en públic de la CEA, tem que amb la integració a la Confederació la feina que ha fet durant un any des de la seva creació quedi desdibuixada. A més, des de la patronal no es veu de bon ull que a la Confederació s'hi puguin afiliar socis a títol privat. L'ens que lideren Aleix i Benet considera que la confederació s'hauria de nodrir de federacions amb, a més, paritat de representació. En aquest sentit, la Pime creu que els socis patrocinadors podrien trencar la igualtat de vot.

La competència i la falta de demanda van fer baixar el turisme al país un 11% el 2004

2005-09-27T12:38:00.000+02:00

per redacció Bon dia 21/09/2005

El 2004 no ha estat un bon any per al sector turístic andorrà, que representa a més la base de leconomia del país. De fet, durant el passat exercici ha disminuït en un 11% el número total de turistes que han passat, com a mínim, una nit al país, segons les dades de lInforme econòmic dAndorra 2004, fetes públiques ahir pel president de la Cambra de Comerç, Francesc Pallàs, i el cap de govern, Albert Pintat. Aquestes xifres confirmen la tendència dels últims tres anys, a les quals lafluència turística ja va estar molt fluixa. Un dels problemes és la manca de posicionament de la destinació dAndorra fora de la temporada dhivern amb la neu. Així, locupació hotelera és cada cop més baixa durant els mesos vall. Lanàlisi per parròquies permet observar també que el deteriorament de la marxa dels negocis ha estat generalitzat i que ha afectat tant els nuclis centrals del país com les zones més perifèriques. Tampoc saconsegueix assolir la diversificació per nacionalitats dels visitants al Principat, per la qual cosa linforme recull la necessitat que es defineixin estratègies diferenciades en làmbit europeu i internacional. Durant el passat any, doncs, els catalans han estat els primers del rànquing, per sobre dels turistes provinents de la resta dEspanya i de França, sense que cap altra nacionalitat hagi destacada en volum dassistència. Les causes daquesta davallada, segons es recull a linforme, han estat laugment de la competència i la falta de demanda però, també, lenvelliment dalgunes instal·lacions. En aquest context, les perspectives de les empreses per a la primera meitat de lany 2005 no apunten cap canvi de pes i sembla que es mantindrà el to pessimista dels semestres anteriors. Davant aquesta situació, el president de la Cambra de Comerç va emplaçar ahir a empresaris, polítics, institucions i societat en general a obrir un diàleg a fi de fer front a dos problemes greus que actualment hi ha: duna banda, la necessitat de recursos que tenen les administracions públiques per solucionar els importants dèficits en infrastructures i millores de serveis, i duna altra la destar més en contacte amb lentorn al qual vivim i amb els països semblants al Principat. Tot i això, leconomia andorrana en el seu conjunt ha evolucionat en sintonia amb el context internacional i sobserva que el seu creixement real sha situat al voltant del 4%. La demanada al Principat ha estat impulsada per la inversió i pel consum públic mentre que lestímul de lactivitat econòmica ha estat protagonitzat fonamentalment per la construcció, que sha mantingut com el sector més dinàmic i el motor principal del creixement econòmic. Tanmateix, lagricultura ha evolucionat positivament, impulsada per una collita de tabac més favorable que la de lany anterior. Leconomia andorrana es caracteritza per ser molt depenent de lexterior ja que està molt vinculada a levolució dels països de lentorn, en particular dEspanya i de França, que són els principals proveïdors. Sense dubte, lacceleració del ritme de creixement daquests dos països registrada durant el 2004, fins al 3,1% a Espanya i el 2,1% a França, ha estimulat les vendes andorranes a lexterior i ha estat favorable per lactivitat econòmica andorrana en general. Tot i així, Albert Pintat va declarar molt gràficament que no es pot comptar amb que els veïns ens faran lesforç.

Andorra ha de participar més dins de leconomia global

El president de la Cambra de Comerç dAndorra, Francesc Pallàs, va assenyalar la satisfacció que els provoca haver signat lacord amb la Unió Europea sobre fiscalitat a lestalvi, que acaba dentrar en vigor a principis daquest juliol. Amb aquest acord es pretèn aportar majors recursos a lEstat, però sobretot gaudir duna major acceptació i respectabilitat en làmbit internacional en introduir més transparència econòmica. Daquesta manera Andorra podrà ser més partícep de leconomia global i sobretot de leuropea. En aquests sentit, Pallàs també va insistir sobre la importància de dotar-nos dunes intitucions públiques que gestionin bé els recursos disponibles, tot matitzant que són i seràn escassos, i va advertir del risc de crear un sector públic sobrecarregat i ineficient. Tot i així, aquest sector públic ha expandit les seves despesses de funcionament durant el 2004 per la qual cosa sha incrementat el dèficit públic del govern, tot i la millora experimentada pels ingressos. També és destacable laugment de les despesses de funcionament dels comuns. En conjunt cal remarcar que lactuació del sector públic ha tingut, a diferència de lany anterior, un caràcter expansiu i això ha contribuit a impulsar leconomia andorrana. Amb tot, leconomia andorrana sha vist beneficiada pel creixement registrat a nivell mundial, que ha assolit la xifra de 5,1%, arrossegada sobretot per la dels Estats Units i els països industrialitzats i emergents dÂsia, especialment de Xina. En aquest sentit, linforme proposa que Andorra participi més activament a lentorn global.

BLANQUEIG DE DINERS UKRANIA - ANDORRA.- ESPANYA

2005-09-22T09:39:00.000+02:00

http://andorra.indymedia.org/images/ilogo.gif http://andorra.indymedia.org/images/sfindy.gif

CONSULTEU EL DOCUMENT PUBLICAT A LA PÀGINA D'INDYMEDIA ANDORRA

"EMPRESARIOS, ABOGADOS y PROPIETARIOS DE BANCOS DE ANDORRA, COAUTORES EN LA “OPERACIÓN MARMOL ROJO” JUNTO CON UN FINANCIERO Y UN PROMOTOR INMOBILIARIO QUE BLANQUEABAN DINERO DE LA MAFIA UKRANIANA RESIDENTE .EN ESPAÑA BANCOS, EMPRESARIOS Y UN BUFETE DE ABOGADOS DE ANDORRA CEREBROS JUNTO CON DELINCUENTES UKRANIANOS MUY PELIGROSOS DE UN BLANQUEO DE DINERO PROVENIENTE DEL CRIMEN ORGANIZADO INTERNACIONAL. "

SEGUIU EL VINCLE:

http://andorra.indymedia.org/news/2005/09/3076.php

LA TERGIVERSACIÓ DE LA REALITAT per la M.I. Sra. Conxita Marsol

2005-09-19T13:12:00.000+02:00

DIARI BON DIA < "Estem a la Comissió amb la convicció de poder tirar endavant la Llei de la CASS amb consens"
per M.B. Andorra la Vella.
Sep 19, 2005

Citem aquestes dues respostes de la M.I. Sra. Conxita Marsol Riart, Consellera General del Partit Liberal, i alhora Presidenta del Grup Parlamentari Liberal.

Que en penseu?

En relació a l'ISI, una de les principals associacions empresarials del país, la PIME, reclama la moratòria d'un any com a termini d'adaptació. Quina és la posició del Grup Parlamentari Liberal?

La posició del nostre grup parlamentari sobre aquesta qüestió és que difícilment ara podem fer una moratòria en aquest sentit. Ja fa molts dies que està aprovada la llei, actualment ja s'estan fent moltes formacions; de fet la Cambra de Comerç fa molt temps que en va fer i nosaltres creiem que s'ha de començar tal i com està establert.

En tot cas entenen la demanada de la PIME?

Parlant amb els interlocutors de la PIME, per una banda, em van transmetre que trobaven a faltar un temps d'adaptació i, per altra banda, manifestaven que partint de la base que no tothom estava pagant impostos s'hauria d'esperar a que tothom ho fes. Penso que progressivament aquí tothom està pagant impostos ja siguin els comunals o, per exemple, amb l'entrada de mercaderies. Únicament són els assalariats els qui en aquests moments no en paguen. Si pretenen amb això dir que tothom ha de pagar impostos, fins i tot els assalariats, és a dir a través de tributs directes doncs, nosaltres no hi estem d'acord. Pensem que tenim altres possibilitats i altres sortides. Puc entendre que demanin més temps però, també penso que fa bastants dies que la llei està aprovada.

MÉS ANELLES QUE ISARDS

2005-09-09T09:44:00.000+02:00

-Com va? D on véns?
-Vinc de la reunió informativa del ministeri d Agricultura i Patrimoni Natural sobre la problemàtica dels isards.
-A aquestes hores?
-Sí.
-Et veig estrany.
-Escolta, és que no hi entenia gran cosa i n he sortit amb més preguntes que quan hi he entrat.
-Però no diuen que tot va bé?
-Els polítics o els tècnics?
-He llegit que la decisió és compartida amb la Generalitat de Catalunya i els seus tècnics sobre unes bases científiques.
-Mira, t explico el que he pogut entendre: aquest famós virus s anomena pestivirus i va ser descobert el 2002 al Pallars Sobirà quan feien un estudi d isards que s havien trobat morts, però en petites quantitats. El 2003 i el 2004 no es va parlar més d aquest pestivirus. I vet aquí que, la primavera del 2005, es troben molts isards morts a tot el Pirineu oriental i la Cerdanya, territori que toca amb el Principat des de més o menys la Portella Blanca fins al Port Negre. En poques paraules, al territori espanyol que toca amb la vall del Madriu, Perafita, Claror i la Rabassa s ha arribat a comptabilitzar una davallada de la cabana d isards d un 80% i també al parc natural del Cadí-Moixeró, on tot i que aquesta pesta hi va començar més tard la mortaldat avui dia és de més del 50%. Els tècnics tampoc no poden dir a hores d ara com evolucionarà aquest pestivirus, a causa de la transformació que ha patit i de l extraordinària virulència actual que no té res a veure amb la del 2002 al Pallars Sobirà . I, cosa extraordinària, se ns diu que aquest pestivirus no ha afectat el territori andorrà, tot i que els tècnics del Govern diuen que n han trobat alguns casos. No obstant això, quan analitzo el recompte d isards efectuat per Medi Ambient fora de les reserves resulta que el 2004 hi havia 240 isards i aquest 2005 se n han comptat només 103. Per tant, fent un càlcul ràpid, en falten més d un 50% respecte del 2004, tot i que el senyor ministre em diu que tot va bé.
-Si tot va bé, és normal que es pugui caçar els isards.
-Tot va bé pel ministre, però els tècnics ens diuen que aquest any ens hauríem d abstenir de caçar les femelles amb cabrits, ja que a diferència dels altres anys en què es comptava 1 cabrit per cada 3 adults , enguany han detectat en territori andorrà, així com al Pallars Sobirà, 1 cabrit per cada 18 adults. Això fa pensar que aquesta baixada de la natalitat podria ser a causa d un anticòs, la qual cosa fa que aquests cabrits i aquestes femelles tinguin un valor enorme pel que fa a la conservació de l espècie i el seu futur.
-M estàs dient que aquí a Andorra podem caçar una mare amb el seu cabrit?
-Doncs sí.
-I els tècnics de la Generalitat què hi diuen?
-Diuen que, amb aquest panorama, al seu territori la caça està suspesa fins a una recuperació normal de l espècie, però que en cap cas es pot caçar una mare amb el seu cabrit, ja que hem de tenir en compte que en un any normal moren durant l hivern del 50 al 70% dels cabrits, i un cabrit que no té mare no té cap possibilitat de passar l hivern.
-Però quin és el pla de caça a Andorra?
-A Andorra és senzill, comptem els caçadors i els donem les anelles.
-Com dius?
-Senzill, podem matar 108 isards i només n hi ha 103 fora de les reserves.
-Vols dir que anem bé? M estàs dient que tenim dret a matar tots els isards fora de les reserves d Andorra?
-Sí, i els que falten els anirem a buscar a fora del territori andorrà, a França o a Espanya, com hem fet cada any fins ara.
-I què diu el ministre?
-Que no passa res, a Andorra és normal perquè tenim reserves.
-I els tècnics?
-Cap resposta.
-Se ls ha demanat si les reserves poden donar una garantia de manteniment dels isards?
-Sí.
-I la resposta?
-El pestivirus no preveu cap diferència pel fet que sigui o no zona de reserva. Per tant, la més bona garantia seria no fer moure les cabrades d isards, ja que la trobada de grups desplaçats per efectes de caça pot augmentar les proporcions dels efectes de contagiositat de manera molt significativa.
-En poques paraules, creus que ens podem quedar sense isards? I el ministeri no preveu cap principi de precaució?
-Cap mica. Som incapaços d entendre el principi base de la conservació de les espècies i les regles de protecció en cas de malalties altament contagioses. I mira, si tinguéssim un pla de caça similar al dels francesos, tenint en compte que als Pirineus, a les zones on viuen isards fora d Andorra hi ha de 8 a 10 isards per 100 hectàrees, i tornant a fer un petit càlcul podríem tenir a Andorra en una superfície apta per als isards d unes 20. 000 hectàrees uns 1. 600 isards pel cap baix. Per tant, cada any se n podria caçar 160 i quedarien isards per a tothom, caçadors i excursionistes, tots estarien contents.
-Ja veig per què fas tan mala cara.
-Sí, i em pregunto quin ministeri de Patrimoni Natural tenim. Quin respecte hi ha de la Llei de conservació de l espècie. Podem jugar d aquesta manera amb el patrimoni de tots i cadascun dels andorrans? I, més greu encara, dels nostres fills? Quina resposta puc esperar d aquest ministeri veient aquests fets?
-Doncs malament, ho veig negre. Apa, adéu. I, si pots, prova de dormir.

Marc Aleix Tugás

CEA - Confederació empresarial andorrana (article Diari d'Andorra < 01/09/2005 )

2005-09-07T12:09:00.000+02:00

Que en penseu de la creació de la CEA?

Diari d'Andorra < 01/09/2005 : La CEA adaptarà els estatuts per donar cabuda també als col·legis professionals

" La Confederació Empresarial Andorrana (CEA), que es troba en procés constituent, intentarà dadaptar els estatuts per donar cabuda als diferents col·legis professionals, que no estan regulats per llei i tampoc no es regeixen per la normativa dassociacions, segons va explicar Joan Tomàs, un dels integrants del grup impulsor del projecte. Els promotors de la nova patronal, que pretén aglutinar tant les associacions sectorials com les empreses individuals, van exposar ahir la iniciativa a la sala dactes del comú dEscaldes davant duns 150 empresaris de diversos sectors.

M.S. Andorra la Vella, 01/09/2005

Tomàs, que responent a la interpel·lació d un dels assistents no va descartar que en una segona etapa del projecte es poguessin incorporar a la futura patronal empreses parapúbliques com ara FEDA i l STA, va explicar que ja s han mantingut contactes amb alguns col·legis professionals i que la intenció és fer una adaptació dels estatuts per poder-los incorporar de manera clara, sense cap tipus de dubte, en el règim de funcionament de la corporació .
Quant a aquest darrer aspecte, la també impulsora de la CEA i excònsol major de la capital, Conxita Mora, que va insistir que l entitat vol assolir la màxima representativitat per esdevenir una interlocutora única i vàlida i tenir força per influir en decisions institucionals , va explicar que s ha pensat en una fórmula amb una part fixa i una de variable indexada sobre el nombre de treballadors i les entitats que representin les associacions per atendre els diferents col·lectius, ja siguin promotors, associacions sectorials o socis individuals.
Pel que fa al finançament, Mora va explicar que s ha optat per l establiment d una quota fixa i per una de variable, també indexada, sobre el nombre de treballadors o entitats, i va avançar que hi haurà la figura del soci patrocinador hi hauria un número tancat , que aportaria una quantitat fixa a l any. Així mateix, la integrant del grup impulsor de la CEA, que preveu necessitar uns 140. 000 euros anuals per mantenir una estructura operativa permanent, va concretar que es planteja un òrgan directiu integrat per deu persones, set de les quals serien representants de les associacions sectorials i tres de les empreses.
Mora, que va explicar que hi ha la possibilitat que una empresa que formi part d una associació es pugui incorporar a la confederació a títol particular, va avançar que la futura seu social de la CEA podria servir també de seus per a algunes de les associacions que la integrin.
Des de l equip impulsor de la CEA s espera enllestir els estatus i perfilar el model de finançament i de funcionament les properes setmanes i que la futura patronal sigui una realitat l octubre vinent.

El president de la Cambra de Comerç dóna suport a la nova patronal
Davant la preocupació d algun dels assistents pel paper que jugaria la Cambra de Comerç després del naixement de la Confederació Empresarial Andorrana, el president de l entitat, Francesc Pallàs, va voler intervenir per manifestar el suport de la Cambra a la constitució de la nova patronal. Pallàs, que va recordar que la representació de la Cambra és de tot el sector empresarial del país , ja que l entitat es va crear per llei i l afiliació és obligatòria, va assegurar que el fet que hi hagi una confederació que aglutini els interessos de les patronals és positiu fins i tot per a la Cambra, perquè diferencia molt clarament quina és la seva obligació i quin és l interès de cada persona que participa en la patronal . En aquest sentit, Pallàs va recordar que la Cambra de Comerç no pot entrar en les discussions intersectorials."

COMUNICACIONS FERROVIÀRIES - EDITORIAL DIARI BON DIA del 06/09/05

2005-09-07T00:48:00.000+02:00

TAMBÉ SEMBLARIA INTERESSANT PODER COMENTAR LES REFLEXIONS de l'EDITORIAL DEL BON DIA

"La maratoniana sessió de visites que ha fet el cap de Govern a banda i banda de la frontera en una setmana haurà servit com a mínim per fer quallar un misstage i una necessitat més que evident per Andorra. Al marge de polèmiques disards o de llistes de paradisos fiscals, Albert Pintat ha basat les entrevistes amb els mandataris català, francès i espanyol en la necessitat que té Andorra de millorar les comunicacions amb els nostres territoris veïns, ja que aquesta millora és una garantia de futur per a leconomia andorrana i la seva gent. Com a petit país que som enclavats enmig dels Pirineus i entre dos grans estats els accessos al nostre país esdevenen vitals i importantíssims per continuar avançant, de tal manera que no es produeixin casos com el de lhivern passat amb els turistes atrapats a la carretera daccés al Pas de la Casa. Pel vessant sud, les comunicacions estan, sens dubte, molt millor. Daquí un parell de mesos amb la inauguració del nou tram del pantà dOliana, arribar amb cotxe al Principat des de Catalunya serà molt més ràpid. El problema continuarà sent a linterior del país. Malauradament, pel vessant francès és on anem més mancats de millora en les comunicacions viàries. No estaria gens malament recuperar la idea de fer arribar també el tren des de lHospitalet fins Andorra, de la mateixa manera que es parla de fer possible la construcció del tren lleuger de Puigcerdà fins al Principat, passant per la Seu. Encara que tot plegat es vegi molt lluny en el temps per les dimensions de lobra, aquesta xarxa ferroviària ens ajudaria molt a descol·lapsar el país si després internament som capaços de crear un transport públic amb el qual els turistes no trobin a faltar el vehicle privat. És una inversió de futur."

TOP 5 de les últimes ERMENGOTEQUES del diari d'andorra

2005-09-07T00:39:00.000+02:00

Hola companys/nyes!

Es cert que 1 imatge val més que 1000 paraules.

Per a mi aquestes són les millors ERMENGOTEQUES del diari d'andorra d'aquest darrer mes.

Xarli.

AEROPORT, IRPF, COMPROMISOS i LLISTES NEGRES: EDITORIAL DIARI D'ANDORRA del 06/09/05

2005-09-07T00:23:00.000+02:00

SEMBLARIA INTERESSANT PODER COMENTAR LES REFLEXIONS DE LES NOTICIES APAREGUDES i de l'EDITORIAL DEL DIARI

" José Luis Rodríguez Zapatero va iniciar ahir el nou curs polític amb una agenda carregada. L entrevista amb el cap de l oposició, el popular Mariano Rajoy, va obrir la jornada, mentre que posteriorment el president de l executiu espanyol va rebre el seu homòleg andorrà, Albert Pintat, en una cita segurament més distesa que l anterior. El cap de Govern va sortir molt satisfet de la primera presa de contacte, un aperitiu de les trobades que mantindran els dies vinents en el marc dels preparatius de la cimera iberoamericana de Salamanca ministres dels dos Estats, uns contactes que avui enceten Puigdellívol i Montilla. De la trobada no calia esperar grans resultats, tot i que destaca la voluntat expressada per part dels dos mandataris de no deixar eternitzar alguns dels dossiers oberts. En aquest sentit, sembla prudent que una vegada per totes es deixi de fer tombs al voltant de l aeroport de la Seu més enllà de genèriques declaracions de principis. La legislatura passada es van destinar molts esforços a aquestes converses sense grans avenços. Andorra ja ha manifestat la predisposició a finançar part del cost d aquesta obra tot i no estar en el seu territori. Si Madrid no té com a mínim la intenció d aportar el cost del cinquanta per cent del projecte sembla inútil continuar negociant eternament. Són massa els temes d interès mutu pendents per perdre el temps en una instal·lació que no es considera necessària per part de Madrid, tot i que des de la Generalitat de Catalunya s insisteixi en l interès en la reobertura de l aeroport. En tot cas, si aquesta instal·lació es desestima serà perquè el govern espanyol no vol invertir una mica més de vint milions d euros, una xifra poc rellevant atès el volum pressupostari que mou. La trobada també hauria de servir per desencallar dossiers com, per exemple, el de Ràdio Andorra o el conveni sobre les loteries, a més de servir per conscienciar el president espanyol, abans de la reunió entre els ministres Manel Pons i Magdalena Álvarez, de la necessitat de convertir en prioritàries, i per tant incloure en el pla d infrastructures, les vies d accés a Andorra. En altres temes més polítics, com ara la sortida de la llista de paradisos fiscals de l OCDE, el suport espanyol pot ser important però de qui depèn en darrera instància és de la voluntat andorrana d assumir uns compromisos que només cinc Estats no accepten. "

Salutacions Companys...

Sessions Informatives sobre el nou model impositiu indirecte (ISI, IPI, IAC)

2005-08-29T13:10:00.000+02:00

Us comuniquem que a partir del proper 19 de setembre de 2005 s'organitzaran a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra les properes sessions informatives sobre el nou model impositiu indirecte (ISI, IPI, IAC) que entrarà en vigor a partir de l'1 de gener del 2006. Aquestes sessions informatives organitzades conjuntament entre la Cambra de Comerç i el Ministeri de Finances de Govern correran a càrrec dels tècnics del Ministeri de Finances.

Us adjuntem el calendari de les sessions informatives per tal que escolliu el sector que us interessi d'acord amb la vostra activitat professional i demaneu per fer la inscripció, trucant a la Cambra de Comerç (Telf. 809292. Persona de contacte: Laura Gabriel).

EL NOU MODEL IMPOSITIU INDIRECTE QUE S’APLICARÀ A PARTIR DEL PROPER 1 DE GENER DEL 2006 (a càrrec dels tècnics del Ministeri de Finances)

tindrà lloc a la sala d’actes de la Cambra, els dies següents:

Dilluns 19/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 HOTELS I RESTAURACIÓ.
Tarda de 15h00 a 16h30 AGÈNCIES DE VIATGES.

Dimarts 20/09/05
Tarda de 15h00 a 16h30 HOTELS I RESTAURACIÓ.

Dimecres 21/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 SERVEIS PROFESSIONALS.
Tarda de 15h00 a 16h30 ALTRES ACTIVITATS DE SERVEIS.

Dijous 22/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 AGENCIES IMMOBILIARIES.
Tarda de 15h00 a 16h30 TRANSPORT DE MERCADERIES.

Divendres 23/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 TRANSPORT DE PASSATGERS.
Tarda de 15h00 a 16h30 TALLERS MECANICS I IMPORTADORS DE VEHICLES.

Dilluns 26/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 CONSTRUCCIÓ.
Tarda de 15h00 a 16h30 ANNEXOS DE LA CONSTRUCCIÓ.

Dimarts 27/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 INDÚSTRIA.
Tarda de 15h00 a 16h30 COMERÇ AL MAJOR.

Dimecres 28/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 COMERÇ AL DETALL.

Dijous 29/09/05
Matí de 9h30 a 11h00 COMERÇ AL DETALL.
Tarda de 15h00 a 16h30 SESSIÓ D'INFORMACIÓ GENERAL.

www.pime.ad ---------->>>> PROPERAMENT

2005-08-26T12:57:00.000+02:00

NOTA INFORMATIVA: El proper mes de Setembre la PIME d'Andorra, durà a terme la presentació del nou lloc Web de l'Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa. D'aquesta manera volem cada dia més apropar-nos als empresaris, oferint informació actualitzada. Mitjançant aquest nou espai web es vol donar resposta a totes les inquietuds així com fomentar el diàleg i l'intercanvi d'opinions entre els socis.

www.pime.ad
www.pimeandorra.org

+ INFO: 81 00 50 / 339 444

e-mail: pimeandorra@andorra.ad

OFICINA D'ATENCIÓ A L'ASSOCIAT
Avda. Bra. Riberaygua núm. 25, 2n 1a
AD500 Andorra la Vella

ISI < DEMANDA DE MORATÒRIA DE L'IMPOST SOBRE ELS SERVEIS INDIRECTE - ISI

2005-08-25T12:50:00.000+02:00

Moratòria sobre els Impostos.

Declaració formal i solemne adreçada a Govern i a la societat andorrana.

Per la present, ens adrecem al Molt Il·lustre Govern d’Andorra i a la societat civil andorrana, desprès d’una ronda de trobades amb el mateix cap de Govern, Senyor Albert Pintat, diversos Ministres, i desprès de consultar els nostres associats que ja sobrepassen els 150, els nostres simpatitzants, prop de 750, desprès d’analitzar la situació econòmica del nostre país, sigui a través d’observacions personals, sigui a través de consultes amb experts,

Exposem:

Que estem convençuts que la introducció dels impostos indirectes a partir del 1er de gener 2006 causarà un fort impacte amb possibilitat de perjudicis greus a l’economia Andorrana, en particular a la Micro, Petita i Mitjana Empresa.
Que la informació sobre els nous impostos que els petits empresaris han rebut de part del Molt Il·lustre Govern és insuficient, que el canvi en la manera de fer serà massa brusc per un empresariat mancat de recursos, d’informació i amb pràcticament nul·la tradició en el camp impositiu.

Que el teixit empresarial Andorrà està essencialment constituït de Micro Petites i Mitjanes Empreses, més de sis mil, gairebé la totalitat de les empreses establertes a Andorra, el 96%, i que per tant la nostra Associació no es pot quedar inactiva i es deure seu defensar els interessos d’aquest sector.

Exposem, que tal com ho afirmen destacats economistes de renom “ els diners dels impostos són dels qui els paguen...”

Declarem:

Que és voluntat de la PIME- Andorra pagar els impostos i tributs que corresponguin.

Que és voluntat nostra, en tot moment, voler col·laborar amb Govern i amb l’administració en general, però que de la mateixa manera que ens proposem a través de la nostra Associació, PIME-Andorra, a col·laborar amb l’Administració, també creiem important poder comptar amb la col·laboració de Govern, sobretot en un tema tant delicat, innovador i alhora desconegut en els seus efectes, com la introducció dels nous impostos.

Demanem:

Que Govern reconsideri la introducció dels impostos indirectes ( ISI ) previstos pel 1er de gener 2006 i que declari l’any 2006, any zero dels impostos a Andorra.
Demanem que a la improvisació en la despesa pública que està asfíxiant l’economia andorrana, se li contraposi, sense demora, un temps de reflexió i d’adequació a la nova situació fiscal.

Per tant, demanem una moratòria per tal d’establir l’any 2006 com any de prova, sense incidències econòmiques, per enviar, a totes i cadascuna de les empreses andorranes legalment establertes al país, unes declaracions fictícies, a fi de poder simular situacions reals i formar l’empresari de manera extremament precisa als efectes i incidències que els nous impostos tindran sobre cadascuna de les empreses.

Demanem, amb insistència, que cada empresari tingui temps de formar-se en la nova situació i sobretot que pugui valorar de manera realista els efectes per adaptar-se, amb temps, als nous canvis.
Demanem que Govern, amb col·laboració amb les Associacions concernides, PIME-Andorra, i altres, pugui durant l’any 2006, si escau, introduir les modificacions pertinents a fi que els nous impostos siguin beneficiosos per Andorra sense malmetre el petit empresari.

Demanem:

A tots els petits empresaris legalment establerts a Andorra, més de 6000, que recolzin de manera activa aquesta demanda formal avui públicament exposada i que ajudin la nostra Associació, PIME- Andorra, a dur a terme totes les accions necessàries per millorar l’economia de la Micro Petita i Mitjana Empresa Andorrana.
Recordem que tenim aquest despatx obert cada matí de 9h a 13h i que la feina desinteressada que un grup de companys portem a terme és totalment en benefici de la Micro, Petita I Mitjana Empresa.

Demanem a l’Administració en General i als empresaris, d’aprendre a col·laborar en tots els projectes importants que afectin Andorra i que a partir d’ara, instaurem una nova cultura del diàleg i de concertació, fent de la societat civil, a través d’Associacions com la nostra, i altres, agents participatius a l’hora de prendre grans decisions d’estat.

El país és massa petit per ignorar-nos els uns als altres. Els país està travessant moments difícils, crítics segurament, i tots junts, Govern, administració, Associacions i empresaris, podem reactivar una situació que podria encara agreujar-se, en particular si els impostos no estan ben adaptats als recursos de la petita Empresa.
Si així ho fem, tornarem a donar brillantor als colors, ara força pàl·lids, de la vida econòmica andorrana. Aprendrem amb temps prudencial a ajustar-nos a una nova situació, altrament, i amb tota probabilitat, crearem una societat, crispada, insegura amb conseqüències difícils de preveure o de rectificar.

PIME < Assegura el Futur de la teva empresa. Entre tots farem força.

2005-08-25T12:47:00.000+02:00

QUÈ ÉS LA PIME D’ANDORRA?
L’associació de la Micro, petita i mitjana empresa, PIME d’Andorra, s’ha constituït per defensar els interessos dels empresaris andorrans. Es tracta d’una entitat multisectorial i apolítica que té vocació de protegir els interessos dels empresaris.
La PIME Andorra és un fòrum de debat empresarial i d’anàlisi dels problemes a què han de fer front els nostres negocis per trobar-hi solucions i aplicar-les.

QUI POT SER-NE SOCI?
Poden ser socis de la PIME d’Andorra totes les empreses del país d’entre 1 i 50 treballadors. S’ha de destacar, però, que cada empresari només representa un vot tot i que tingui diversos negocis. Aquesta mesura ja justifica el fet que es vol garantir el principi d’equilibri entre tots els socis, sense que cap d’aquests tingui més força dins l’entitat pel fet de tenir més empreses.

QUINS OBJECTIUS TENIM?
Entre els nombrosos objectius de la PIME d’Andorra en destaquem tres.
El primer, copsar les inquietuds, suggeriments, problemes i projectes de les empreses andorranes per trametre’ls a l’organisme adient.
En segon lloc, volem fer realitat el lema “ la unió fa la força”, agrupant els empresaris del Principat per treballar conjuntament en benefici del col·lectiu.
Finalment, la PIME d’Andorra vol ser un interlocutor vàlid i solvent amb els poders públics.

QUINA ÉS LA NOSTRA FORMA D’ACTUAR?
A l’associació defensem la transparència i la qualitat en els serveis que oferim als associats. Treballarem perquè el col·lectiu sigui sòlid i es faci escoltar davant l’organisme que es tracti. Volem que tots els empresaris, per petit que sigui el seu negoci, siguin tractats per igual i que se sentin identificats amb els objectius comuns dels associats.

LES TASQUES QUE ES PORTARAN A TERME:

- Promourem el reconeixement i la defensa dels interessos comuns de la micro, petita i mitjana empresa.
- Acordarem tractes i condicions preferencials per a les nostres empreses amb les entitats financeres.
- Negociarem acords avantatjosos comuns per a les despeses habituals de funcionament de les empreses en els àmbits del telèfon, l’electricitat o els carburants.
- Establirem un diàleg permanent amb les administracions.
- Proposarem una nova manera de fer més àgil en matèria d’immigració.
- Facilitarem l’assessorament legal i fiscal dels associats.
- Defensarem els drets dels nostres associats.
- Organitzarem programes de formació continuada per als nostres treballadors i per als empresaris.
- Escoltarem, analitzarem i buscarem solucions a totes les inquietuds i problemes dels nostres socis.
- Serem un punt de trobada, un fòrum per debatre sobre el futur de la micro, petita i mitjana em,presa d’Andorra.
- Negociarem la implantació d’una política de competència justa.
- Exigirem transparència en les adjudicacions
- Lluitarem contra l’intrusisme i contra la competència deslleial, especialment en matèria de dumping (vendes exageradament a costa molt baix)
- Establirem un codi ètic dels negocis i empresaris.
- Negociarem una política de rebaixes reals i beneficioses per a tots els empresaris del país.
- Crearem una marca de qualitat i garantia de servei per a les empreses associades.
- Promocionarem conjuntament a l’exterior l’oferta de la micro, petita i mitjana empresa andorrana
- Elaborarem i enviarem periòdicament material informatiu d’actualitat empresarial a tots els associats.
- Obrirem una oficina d’atenció a l’associat.
- Crearem un sistema de consultes 24/24 hores per a associats i usuaris en general- Crearem una pàgina web pròpia amb un intranet per als socis amb informes, bases de dades i altra documentació d’interès empresarial, així com un cercador amb fitxes personalitzades de tots els negocis associats